dimecres, 12 d’agost del 2015

Els ullals


Abans de visitar la torre de la Carrova, on van poder visitar també els seus ullals, la família click ja havia visitat els ullals de Baltasar -aquí diem de Baltasar, no d'en Baltasar, com posa als indicadors-. Es van quedar bocabadats d'aquelles aigües tan transparents, d'aquelles basses tranquil·les que sembla que no tinguin fons.

Havien llegit que els ullals eren surgències d'aigua que prové dels Ports, o de la serra de Montsià, i que per motius geològics acaba sortint a la superfície en diferents zones, com ara en zones situades als límits de la plana deltaica. Fins i tot van trobar una foto de l'any 1927 on es pot apreciar més o menys l'aspecte aleshores d'aquesta zona ampliada per a les visites fa uns anys.

Els van contar una història que deia que hi havia gent que s'havia tirat a l'aigua d'un dels ullals i que no havia trobat mai el fons. Com que es van informar saben que això és una llegenda però, els va fer més divertida la visita.

Malauradament quan van visitar els ullals no van poder veure unes flors precioses, els nenúfars. Segurament els va anar de poc. Una excusa per tornar-hi.

Aniversari de Maria Jesús

#playmobil #happybirthday Maria Jesús! ❤️12 d'agost. Aniversari de Maria Jesús. L'any passat va ser un any difícil. Aquest any s'ha complicat al juny. En uns dies farà 2 mesos que passem els dies a l'hospital. Esperem que sigui per a bé. Sembla que poc a poc així serà. Ho passarem, com ja ho hem fet fins ara. T'estimo!

dimarts, 11 d’agost del 2015

Les torres de la Carrova i de Font de Quinto #playmobil #surtdecasaebre #viulebre

Avui la família click, de visita pel Delta, mos envia un parell de fotos. Els van parlar de dues torres que vigilaven el riu fa segles. Una, la de la Carrova (s. XII-XIV), al terme d'Amposta, i l'altra la de Campredó o de Font de Quinto (s. XIII), al nucli de Font de Quinto, a Campredó. M'han dit que els agrada molt més la de la Carrova. A mi també però, és qüestió de gustos i al cap i a la fi, totes tenen una història al darrere molt important i interessant.

La gent del territori els ha dit que antigament, quan estaven en funcionament, les unia una cadena per impedir o permetre el pas pel riu. Ells no han sabut trobar cap resta de la cadena però, els ha semblat una llegenda fantàstica. Si poden, el Dijous Jarder intentaran anar a visitar la de la Carrova. També tenen ganes de visitar la de Font de Quinto per veure els escrits a les pedres del seu interior que daten de la Guerra Civil.

Ens envien dues fotos, una de l'abril quan van venir per primer cop, i l'altra d'avui, en la seva visita al Delta durant les vacances d'agost. Fixeu-vos que la mare de família ja s'ha comprat la samarreta del nus.

Rebre imputats aquí o allà

El ministre de l'Interior va rebre Rodrigo Rato. Imaginem un conseller o el mateix president de la Generalitat rebent un imputat per corrupció. Tindríem portades a Madrid, posarien el crit al cel, ho posarien com exemple que els catalans estan mal governats, que no necessiten la independència si no un bon govern. Però, ho ha fet Fernández Díaz, un ministre espanyol i del PP. Per tant, tot correcte i que passi com més aviat millor la polèmica.

diumenge, 9 d’agost del 2015

En democràcia es podia parlar de tot

Va haver un temps que els socialistes deien que en democràcia i en absència de violència a Espanya es podia parlar de tot, referint-se al nacionalisme. Eren temps en què al País Basc ETA encara atemptava. Amb el pas dels anys els independentistes bascos van fer passos per aconseguir a les urnes allò que els acusaven de cercar a través de la violència. I l'estat espanyol va perseguir-los i es van anar succeint il·legalitzacions de formacions polítiques.

Mentrestant, els catalans, governats per Jordi Pujol, seguien amb el "peix al cove". A Madrid se sentien còmodes amb el seny català, altrament dit "seni català". Fins que un dia Catalunya va voler fer un nou Estatut. El PP va ser bel·ligerant, van recollir signatures contra el text que havien d'aprovar els catalans i catalanes, per després incloure en altres estatuts, en territoris governats per ells, parts de l'Estatut que no volien per a Catalunya. El PSOE, en el seu paper cínic de suport a les iniciatives democràtiques, va faltar a la promesa de Zapatero, aquella de "Pasqual, apoyaré...". Es va retallar l'Estatut. Artur Mas va donar suport a la retallada. El poble català va refrendar l'Estatut.

Però, a Madrid no en tenien prou i, un text legal aprovat per la societat catalana, era massa sobiranista i van dur-ho al Constitucional per retallar-lo encara més. Aconseguint-ho, per cert.

Els catalans i catalanes van sortir al carrer, hem sortit uns quants anys seguits, per demanar un canvi, i hem acabat parlant clar que volem votar sobre el futur de Catalunya, sobre la independència del país.

El PP no en vol saber res. I el PSOE tampoc. Els socialistes, paradigma de la democràcia espanyola, no admeten cap tipus de majoria, per molt gran que sigui, a les eleccions del 27s, per acceptar que Catalunya pugui ser independent. I això que en democràcia i en absència de violència, es pot parlar de tot. Es deixaven de dir aleshores que es podia parlar de tot, excepte d'allò de què no es pot parlar.

dissabte, 8 d’agost del 2015

Un dia més d'aquest estiu diferent

53è dia d'hospital. El meu lloc de feina està sent de forma alternada el meu lloc de dormir. Coses de la vida. Un estiu diferent que esperem que acabi bé. Un estiu dur, pel neguit, pel cansament, per la impossibilitat de gaudir-lo amb la família. Un estiu compartint vivències amb altres tantes famílies que van passant per l'hospital, coneixent els i les professionals sanitaris a qui normalment no veig perquè en el meu dia a dia no hi interacciono personalment. Professionals mai prou valorats, sovint menyspreats en converses de carrer o en sales d'espera, per culpa del desconeixement del volum de feina que han d'assumir. Demà, dia 54.

dijous, 6 d’agost del 2015

Així es comença

El PP de Canàries genera llocs de treball. Mitja jornada per 340€ al mes és crear treball. Així es comença. Pots tenir hipoteca i criatures per tirar endavant i amb 340 eurets ja pots començar a viure. I si tens sort i et lleves d'hora, ben d'hora, potser arribis a cobrar els 4000 euros mensuals de la vicepresidenta segona del Parlament canari. Ella ho sap. Es comença per 340 i no se sap mai on pots arribar. PP facts.