Anticatalanisme fins i tot en tragèdies

Consternació al territori per la mort de la jove de Rosell que va caure al riu Sénia. Consternació a la qual se suma l'accident aeri de l'avió que anava de Barcelona a Düsseldorf, sobre els Alps francesos. La gent normal, la bona gent, compartiria, d'alguna manera, la tristor del moment. Evidentment no pot ser mai la tristor de la gent propera a les víctimes però, d'alguna manera la tristor en casos així s'encomana. Però, hi ha altra gent, gent que dins del cap té poca cosa. I en aquest cas aquesta gent s'ha manifestat. Alguns a Twitter s'han alegrat que a l'avió accidentat viatgessin catalans. Anticatalanisme fins i tot en casos així. Un anticatalanisme que no és general. No es pot generalitzar que des de fora de Catalunya s'hagi alegrat la gent que hagin mort catalans però, l'existència d'expressions d'alegria com aquestes és per tenir-la en compte.

El PP al llarg dels anys, per treure vots a fora, ha abonat l'odi contra Catalunya, ha difòs mentides o mitges veritats per generar crispació. I després ha acusat els catalans d'odiar Espanya i de crispar. No cal més que anar a les hemeroteques per veure-ho. Cada expressió puntual d'odi contra Espanya s'ha extrapolat a la situació social catalana, mentres que les expressions anticatalanes s'han minimitzat.

Darrerament dirigents del PP han insistit perquè no es permetin les xiulades a l'himne i al Rei d'Espanya a la final de la Copa del Rei entre Barça i Athlètic de Bilbao. Esperanza Aguirre qui més. Sembla que tinguin ganes que això passi en comptes de voler evitar-ho. Sembla que cridin la gent a xiular com més fort millor.

Avui, Aguirre i companyia, tenen una oportunitat de demostrar quines són les coses realment importants i, si s'han queixat d'uns xiulets que encara no s'han produït, han de denunciar les expressions -lliures- sense compassió pels morts, per ser catalans, i no quedar-se callats. I no tinc clar que ho facin.

---

+ GNU FDL