dilluns, 31 de gener del 2011

#política #crisi Molèsties veïnals, de 80 a 90 i 120, i els miniestats d'Aznar

Amposta: Galeries comercialsLes galeries comercials del costat del cementiri d'Amposta han estat un dels temes del ple de l'Ajuntament d'avui. Els generadors que hi ha instal·lats a l'exterior han estat motiu de queixa dels veïns, uns generadors que hi són per la manca del subministrament elèctric. Com acostuma a passar, quan la queixa procedeix de l'oposició el govern local sempre té una excusa. Segons la notícia, l'alcalde n'hauria tret importància per la poca densitat d'habitatges de la zona. Home, diria jo, pocs o molts, si molesta tenen tot el dret de queixar-se, no? I l'alcalde, l'alcalde de tots, té el deure d'escoltar-los, no?

A l'entrada de Barcelona el Govern canviarà la velocitat limitada a 80 km/h per una variabilitat entre 90 i 120 km/h. Una mesura més lògica. Sortir de l'autopista del Garraf i topar-te amb la limitació a 80, fins Barcelona no sembla una restricció de sentit comú. Almenys en hores de poc trànsit hauria d'haver-se adoptat una mesura per adaptar la velocitat màxima al volum de vehicles i posar el límit més alt. No s'entén que el govern anterior optés per reduir la velocitat a les entrades de Barcelona i no es posés obre la taula, per exemple, restringir el trànsit dins de la ciutat. Ja posats a copiar altres ciutats europees...

Aznar, el que parlava català a la intimitat i que es referia a ETA com moviment d'alliberament nacional basc, el mateix que a la transició no volia autonomies, ara torna als origens i parla de les autonomies com miniestats que cal evitar. Serà que Espanya és l'únic lloc al món on hi ha identitats territorials diferenciades. Serà que Aznar, el PP per extensió, aprofiten que dóna rèdit mentir sobre les autonomies, sobre la llengua, sobre altres temes, i a sobre els surt gratis.

El Govern continua explicant les seves mesures per fer front a la crisi. Bé, la veritat és que dóna pistes però, no acaben de concretar. El conseller d'Economia ha explicat que s'estudien mesures com la venda de patrimoni per aconseguir liquiditat. Casualitat o no, els edificis hospitalaris apareixen a la notícia, pensant en la seva venda per a un posterior lloguer. Complicat d'entendre per a persones alienes al món de l'Economia -o no-. Fa pensar en el nou hospital de les Terres de l'Ebre, en qui el farà, qui en serà propietari i fins i tot, qui el gestionarà. Per cert, Artur Mas avui ha parlat amb el Rei sobre el seu programa de govern i sobre la intenció de plantejar el pacte fiscal. Ja m'imagino el monarca partint-se el pit quan ha marxat.

Acabem. L'exèrcit egipci reconeix la legitimitat de les manifestacions contra el règim de Mubarak. Acabarà la cosa enderrocant el règim i obrint el camí cap a la democràcia? Continuarà la destrucció de patrimoni històric al país dels faraons?

diumenge, 30 de gener del 2011

#crisi #política El model autonòmic del PSOE i la revolta a Egipte

Si el cap de setmana passat era per al PP aquest ha estat, mediàticament, per al PSOE. Ja durant la setmana s'ha creat un ambient favorable a la notícia, amb la insinuació que Zapatero no continuarà com candidat a president del govern. El PSOE defensa el model autonòmic a la vegada que demana un centralisme voluntari. El PSOE defensa el model autonòmic a la vegada que manté ministeris gruixuts sense competències.

Zapatero presumeix d'acord sobre les pensions. Un acord que diu molt poc d'ells i dels sindicats. Ahir Vilaweb deia que molts estats europeus, o han canviat l'edat de jubilació o s'ho estan plantejant. Ara bé, aquest tipus de comparacions han d'anar sempre acompanyades del conjunt d'aspectes de l'economia dels estats. Perquè a igualtat d'obligacions ha d'haver igualtat de beneficis, i segur que Espanya no surt gaire ben parada.

Aquests dies, amb l'anunci d'Angela Merkel de la intenció de contractar joves titulats espanyols per treballar a Alemanya, a qui no li ha vingut al cap la pel·lícula "Vente para Alemania Pepe"? Qui no se n'ha recordat de la immigració espanyola durant el franquisme, de la qual molta gent s'ha quedat en aquell país? Avui encara llegeixo que el ministeri de Treball estudia un acord que garanteixi que els joves titulats vagin a Alemanya però, que sigui per després tornar. Una mica il·lògica la mesura quan a la Unió Europea hi ha lliure circulació de persones i qualsevol pot marxar a treballar a Alemanya.

A Egipte continua la revolta. Sembla que, o s'intensifica la revolta o Mubarak es quedarà al poder, amb la benedicció dels EUA. No ens ha d'estranyar. Els EUA en el seu moment van reconèixer el dictador Franco com cap de l'estat espanyol. Els EUA han refermat el reconeixement del dictador egipci. La majoria de països porta molts anys reconeixent Mubarak. Hipocresia.

I parlant de dictadors, avui ha estat notícia la retirada del monument franquista commemoratiu de la victòria de Franco a la Guerra Civil, situat a la cruïlla entre Passeig de Gràcia i l'Av. Diagonal de Barcelona. Igualet que a Tortosa.

dissabte, 29 de gener del 2011

#transhumància #crisi #política Transhumància, diputacions i les autonomies

Vaques transhumants de FortaneteAvui ha travessat Amposta un ramat de vaques procedents de Fortanete, amb el seu pastor, Lionel Martorell, en el seu camí transhumant cap a terres de clima més moderat que a la serra de Gúdar per passar l'hivern. Des de primera hora del matí els carrers de pas del ramat s'han anat omplint de gent que volia presenciar un fet inusual avui dia a les nostres ciutats. A mi no deixa mai de cridar-me l'atenció un fet així, perquè els animals baixen del poble de mon pare i perquè, a més, mon pare, fins que es va establir la família a Amposta, baixava amb les ovelles a l'hivern i pujava a l'estiu, practicant la transhumància, cosa habitual en aquells temps. Avui dia els lligallos s'estan perdent, la societat ha oblidat la necessitat de cuidar la ramaderia i fets així ajuden a recuperar la nostra història comú.

L'expresident del govern, Felipe González avui era notícia per dir en una conferència que s'haurien d'eliminar les diputacions. I hi coincideixo. De fet, el delegat del govern central hauria de desaparèixer. Perquè si la Generalitat és una extensió del govern central, no cal cap delegat de cap govern, ja hi és el president de la Generalitat. Quant a les diputacions, més del mateix. La sensació que tinc és que són contrapoders als poders locals o territorials, sobretot quan qui governa no és del mateix color polític de la Diputació. Sobta a més, que hi hagi partits nacionalistes que s'hi trobin a gust en un organisme com aquest.

Aquest matí llegia que el PSOE debatia el model autonòmic aquest cap de setmana. I bé, segons sembla s'aprovarà un document que proposa limitar l'autogovern. El federalisme queda lluny. El PSOE vol harmonitzar però, no en el sentit europeu on, les directives estableixen les línies comuns que han de seguir les lleis, si no recentralitzar les decisions. Al mateix temps, en el congrés que celebren, la cara oficial del partit lloa Zapatero, quan els rumors diuen que no es presentarà a les properes eleccions generals. I és que si es presentés seria la garantia del fracàs com cara visible d'un partit d'esquerres que ha girat completament cap a la dreta.

divendres, 28 de gener del 2011

#crisi #pensions #política Pensions, retallades i Egipte

La notícia del dia és una de les de la setmana. L'acord sobre la reforma de les pensions entre govern, sindicats i patronal. Les característiques no són gaire esperançadores. Jubilació als 65 per a qui hagi cotitzat 38 anys i mig, o 67 per a la resta. Un termini major, de 37 anys, per cobrar la pensió completa. I fins 25 anys, respecte els 15 d'ara, per calcular la pensió que a cadascú li toca. En resum, l'objectiu és pagar menys i durant menys temps. Les entitats que ofereixen plans de pensions privats es fregaran les mans segurament.

El govern català, d'altra banda, anuncia una retallada del 10% en la despesa per garantir el futur econòmic del país. Com li van recordar ahir ICV a Artur Mas, no té sentit en època de crisi eliminar l'impost de successions. No dic que sigui just però, aquest impost, si suposa deixar d'ingressar 400 milions d'euros com diu Joan Herrera, potser s'hauria de revisar i no eliminar. Si s'han de tocar sous, retallar despesa i altres, bé que pot plantejar-se una altra solució sobre aquest impost, no?

Ah, malgrat les paraules de Felip Puig, que donava per finiquitats els 80 km/h a l'entrada a Barcelona, el conseller Lluís Recoder parla de velocitat variable. I és que al final el temps posa les coses al seu lloc i matisa allò que en campanya no s'ha volgut matisar.

A Egipte aquesta setmana han saltat les revoltes per canviar de règim i anar cap a la democràcia, segons sembla amb el detonant de la crisi econòmica. Segon país de la zona, després de Tunísia. Serà un inici de revoltes que acabarà generalitzant-se si els governs occidentals continuen collant la societat amb l'excusa de la crisi? El temps ho dirà.

dijous, 27 de gener del 2011

#crisi #independència #pensions CaixaBank, les pensions i Pujol

Avui dues són les notícies de les quals s'ha parlat més en general als mitjans. Començava el dia amb l'acord a tocar dels dits entre sindicats i govern sobre la reforma de les pensions. Una victòria per a Zapatero però, un fracàs per als sindicats. Al final tindrem, d'una manera o una altra, la pujada de l'edat de la jubilació per cobrar la pensió màxima, un augment del nombre d'anys treballats per jubilar-se i no haver d'arribar als 67, i encara queda veure com els sindicats s'empassen el càlcul de la pensió en un interval major d'anys. Mentres el govern ho ven com una consolidació del sistema, jo ho veig com una forma perversa d'intentar pagar menys als jubilats. No me'n cansaré de recordar que ens governa un partit que s'anomena socialista i obrer.

L'altra notícia del dia ha estat la conversió de La Caixa en un banc, conservant les tres divisions que té actualment, inclosa la destinada a obra social. No sé ni si és bo ni si és dolent. Fa temps, deia ahir, que les caixes es comporten d'una manera que és difícil diferenciar-les dels bancs. El nou banc, participat en un 80% per La Caixa i el 20% per Criteria, s'anomenarà CaixaBank, curiosament igual que s'anomenen les entitats de La Caixa fora d'Espanya -a la imatge, CaixaBank de Montpellier, d'un viatge que vam fer l'any 2003-.

El president Pujol també és notícia aquests dies, apuntant a la independència com solució dels problemes de Catalunya. Des del PSOE no ha sentat bé la postura de Pujol. Ara bé, em sembla que ell i els seus governs van contribuir a portar-nos on som. Els catalans sempre som per a Madrid els que no en tenen mai prou, i tot perquè amb la voluntat de garantir la governabilitat o qualsevol altre argument polític, sempre anàvem a demanar coses a Madrid, en tornàvem amb el que podíem i al cap d'un temps tornàvem a demanar. Un exemple clar va ser el finançament que va acordar-se amb Pujol, discutit -de facto- de seguida en arribar el tripartit, amb el nou Estatut. O amb
la rebaixa del nou Estatut, per acabar la legislatura demanant més, i això que era tan gran la fita assolida. Ara Artur Mas va a Madrid a veure Zapatero. Veurem si torna amb les butxaques mig plenes o mig buides. Potser en realitat ens falta a Catalunya un Palau que torni de Madrid amb la feina feta.

I ja que surt l'alcalde Palau, parlem d'Amposta. Toni Espanya expressava la preocupació pel cop que la inauguració de Carrefour suposarà per al comerç ampostí. La veritat és que un consumidor, acostumats com estem a comprar en grans superfícies, tindrà un lloc més on triar. El comerç de la ciutat se'n resentirà, de ben segur. Sóc dels que pensa que al Carrefour, igual que l'Eroski i altres supermercats es pot anar a comprar certes coses i certes altres és millor comprar-les a la botiga. Això vol dir que el comerç de ciutat ha d'especialitzar-se, aportar valor afegit i, sobretot ajustar preus. La pregunta que em faig també és quant aguantaran les altres grans superfícies comercials d'Amposta, sobretot el Caprabo, a tocar del Carrefour.

dimecres, 26 de gener del 2011

#crisi #pensions #política CiU+PSOE=reforma pensions

Ahir CiU acordava amb el PSOE reformar l'edat de jubilació de forma progressiva, fins arribar als 67 anys. Un cop més el partit que ara governa Catalunya, facilita les coses a Madrid, un cop més es recolza una nefasta mesura. No sé però, tinc reminiscències sobre aquesta forma de fer política.

Continuant amb CiU, Duran, arran de la proposta del PP de reformar les pensions dels diputats, es queixava que ell té 3 hipoteques i que no vol un congrés ple de funcionaris i de gent pobra. Si us plau, per qui ens pren? Recordo una entrevista a El País l'any passat on el senyor Duran era fotografiat a la seva suite en un luxós hotel davant del Congrés dels Diputats. Cal estrènyer-se el cinturó, oi? Però, és que com pot voler fer-nos pena dient que té 3 hipoteques i no més de 600 euros de saldo al compte? Com que tenir 3 hipoteques és una obligació i la cosa més normal del món. Lo del saldo dels polítics és un tema que ja no cal ni parlar-ne.

Però, hi ha altres temes. La Sindicatura de Comptes hauria detectat irregularitats comptables i administratives al Consell Comarcal l'any 2008. Segons explica la notícia, el motiu seria la contractació de personal sense oferta pública d'ocupació ni procediment de selecció, i altres irregularitats sobre contractació de serveis i atorgament de subvencions. Veurem com acaba o com continua el tema.

Avui s'ha presentat el nou delegat de Salut a l'Ebre i s'ha aprofitat per donar el missatge sobre l'aposta per fer el nou hospital, un cop estigui clar el sistema de finançament. Al final s'han esvaït les desafortunades paraules dient que era fum. Això no treu que alguns, fins que no veiem començar les obres, serem escèptics sobre quan veurem el nou centre en funcionament.

Tempesta política a Catalunya pels canvis del govern sobre exigències a les caixes per no haver-se de convertir en bancs. Les caixes han acabat esdevenint, de facto, bancs. Són entitats sense ànim de lucre però, amb tota la bombolla immobiliària no s'han comportat com a tals. Potser sí que haurien d'esdevenir bancs. La revista Consumer fa una explicació de diferències entre bancs i caixes, per si us interessa.

No posaré cap enllaç però, també es parla dels hostelers i la protesta per la llei del tabac. En algun lloc han decidit tancar com protesta. Ja obriran, ja.

dimarts, 25 de gener del 2011

#política #crisi PSOE, PP i CiU aconseguiran tirar endavant la Llei Sinde

Zapatero potser vegi materialitzada la polèmica reforma de la Llei de Propietat Intel·lectual, coneguda com Llei Sinde, gràcies al suport de PP i CiU. No sé què passa que hi ha coses en què aquests partits sempre acaben posant-se d'acord. És estrany que el PNB no participi també a favor. Una llei nefasta, una llei de censura, una indústria cultural que vol presentar la gent com "pirata" de mena, que tot ho vol gratis. I no, no ho volem tot gratis però, tampoc volem que la cultura continuï gestionant-se com fins ara. La notícia del dia ha estat que el director de l'Acadèmia Espanyola del Cinema, Álex de la Iglesia, a causa del desacord en com s'ha gestionat l'acord, dimitirà després de la cerimònica dels Goya.

Les pensions també estan d'actualitat. Zapatero es destapa. Ja ha dit que vol que el termini per poder cobrar la pensió màxima passi a ser de 40 anys. Ara només cal que allargui la quantitat d'anys que s'utilitzaran per calcular la pensió i ja tindrem sobre la taula una proposta vergonyant per a un partit socialista i obrer.

D'altra banda, el Fons Monetari Internacional, FMI, continua volent collar la societat, i no els especuladors que ens han enviat a la merda l'economia. Rebaixa de l'acomiadament, reducció de protecció per atur i més. Vinga va, que són rebaixes i cal aprofitar! Escoltarà Zapatero aquest fantàstic organisme?

Ei, i com que la casa és gran, malgrat que ens anuncien retallades, el govern atorgarà una ajuda de 10 milions d'euros a Spanair via l'Institut Català de Finances. Això fa gràcia, l'empresa privada no vol mai que li diguin què ha de fer però, sempre està a punt per demanar ajuda a l'administració. I mentrestant, no sabem encara per on acabaran de retallar els diferents departaments del govern.