diumenge, 7 de desembre del 2014

El #canviserè a Amposta

El canvi serè. Aquest és l'eslògan del PSC d'Amposta per promocionar el seu candidat de cara a les municipals, Francesc Miró. No dic que no sigui un candidat que no doni la sensació de serenitat però, tinc les meves reserves per l'elecció dels socialistes ampostins. Les meves reserves són vàries.

El PSC d'Amposta, malgrat el camí emprès pel PSC, ha optat per seguir la línia oficial, tot i algunes discrepàncies fetes públiques. Han optat per seguir la línia oficial perquè, que jo sàpiga, continuen sent PSC, és a dir, el PSC d'Iceta, el PSC proper al PSOE, a les tesis de Pedro Sánchez i els seus.

El candidat del PSC va ser en el seu dia regidor amb Josep Maria Simó, l'únic govern socialista que ha hagut a Amposta. Després ha estat un bon grapat d'anys alcalde de Godall. Sembla que allí els seus conciutadans n'estaven contents. Antoni Sabaté, a Tortosa, va ser un bon grapat d'anys alcalde de Flix i a les darreres municipals va anar a la llista del PSC de Tortosa. Enric Roig, regidor del PSC tortosí en temps de Joan Sabaté i director de l'IDECE en temps del tripartit, havent de renunciar al càrrec per problemes comptables, i encapçalarà la llista dels socialistes tortosins el proper mes de maig. Tenim polítics que, bé per la seva dilatada trajectòria, bé per la fama que els precedeix, estan amortitzats, esgotats. Que siguin l'aposta dels seus partits per salvar les municipals és un símptoma dels problemes que tenen per guanyar-se l'electorat, acompanyats de la manca d'idees per confeccionar llistes i programes que siguin atractius per a la gent. Si se li suma la deriva del seu partit a Catalunya, al qual no planten cara mai, malgrat que, com el 2008 amb l'intent de transvasament, actuïn de forma contrària al territori, o amb el procés sobiranista quan el PSC ha renunciat al dret a decidir, no és estranya aquesta aposta per cares conegudes. 

Penso però, que s'equivoquen i que no funcionarà. I tant de bo m'equivoqui, perquè uns bons resultats per al PSC a Amposta poden contribuir a fer que CiU no tingui majoria absoluta. A més, els socialistes ampostins tenen gent vàlida i bona gent a les seves files, començant pel propi Toni Espanya, per seguir treballant per la ciutat. Jo, prefereixo un altre canvi.

dissabte, 6 de desembre del 2014

La llei segons el PP

El partit constitucionalista, el PP, ens dóna moltes ocasions per veure que ells quan volen es passen la Constitució i les lleis, en general, "pel forro". Resulta que de Cospedal va acomiadar més de 600 treballadors públics el 2012. El Tribunal Suprem ha acabat sentenciant que els han de readmetre i complir amb els sous no rebuts. I la presidenta de Castella la Manxa lo que farà és tornar a acomiadar-los. Cal suposar que ho faran complint la llei però, al mateix temps burlant-se del sistema. El PP es queixa d'incompliments de la Constitució a Catalunya o de burla a la legalitat amb el 9N. Però, un cop més, tenim l'exemple que ells no donen exemple. Lo que no s'entén és que encara avui Sánchez Camacho i companyia puguin anar pels mitjans sense avergonyir-se a atacar el procés sobiranista.

divendres, 5 de desembre del 2014

Els constitucionalistes i els de l'estelada

PSC i PP de la mà ahir en un acte de Societat Civil Catalana. S'hi sentia còmode Iceta, per molt que volgués marcar distàncies. I en aquest acte es va xiular el fet de parlar en català i l'ex-president Montilla. Una anècdota, sí. Imaginem si l'anècdota és que en un acte sobiranista on passa una cosa semblant. L'anècdota seria indignació total. Els constitucionalistes, com presumeix Alícia Sánchez Camacho, juntets per demostrar no sé què. Ja ho sabem que són unionistes i que per a ells la Constitució és sagrada i no es pot tocar -excepte si ells volen-.

"Amb una estelada" és la cançó que ahir van interpretar al Polònia els personatges d'Artur Mas, Francesc Homs i Andreu Mas-Colell. Molt encertada. Perquè per molt que puguem estar a favor de la independència, tampoc no podem deixar de reconèixer que el Govern gràcies a la independència pot anar retallant donant la culpa a Madrid. I ERC, si torna a donar suport als pressupostos, continuarà sent partícep d'aquests. Pressupostos que, com vaig dir l'altre dia, tornen a contemplar uns diners que és molt probable que Madrid no pagui.

dijous, 4 de desembre del 2014

Mas-Junqueras

Aquesta setmana Junqueras ha fet la seva ponència, que per ser després de la del President ha pogut semblar allò de jo no vull ser menys. Això sí, ponència sense papers, amb el discurs ben après, a l'estil dels polítics d'abans. I després de la ponència -que no aporta gaire més d'allò que ja havia dit Junqueras fins ara-, penso que el tema de llista única o no per a mi no és l'important. Ja ho vaig dir un cop, que quan la societat és capaç de votar una llista on hi ha gent a qui no votaria en cas d'unes eleccions normals, cal plantejar-se les coses d'una altra manera. Ara bé, hi ha una cosa que és certa. Si fem unes eleccions que donen una majoria independentista, per què hem de fer una altra votació per ratificar-la en 18 mesos? Per què hem de tenir 18 mesos un govern que només ha de gestionar el camí cap a la independència? I el dia a dia? Què volem, desactivar de forma subtil el moviment sobiranista? Donar temps a Madrid perquè presenti una proposta atractiva?

dimecres, 3 de desembre del 2014

El PP i el respecte per la justícia

El PP s'omple la boca parlant de respecte de la legalitat, de respecte per la justícia, de la separació de poders. Ja sabem que ho fan quan convé, no sempre. I si no tenim prou exemples a les hemeroteques en tenim un altre avui. El jutge Ruz, instructor del cas Gürtel, podria ser apartat del cas per la convocatòria de places que podria afectar la que ell ocupa com substitut. De Cospedal ho veuria normal i aprofita per criticar el jutge per apuntar al PP com beneficiari dels diners de la trama. Cinisme pur.

dimarts, 2 de desembre del 2014

El nazisme en boca del PP i els pressupostos condicionats

El ministre de justícia ha comparat l'independentisme amb el nazisme. Per enèssima vegada. Fa no res que es queixaven del gag del Polònia inspirat en l'escena de "El hundimiento". Però, un cop més ens han donat un exemple de la coherència del PP.

A Catalunya tenim CiU i ERC que sembla que no es posen d'acord en com acudir a les plebiscitàries. Avui Junqueras ha proposat, com ja se sabia, llistes separades. I llegeixo que des d'ERC es vol un acord abans de decidir el futur dels pressupostos de 2015. Eeeeeep! Els pressupostos seran millors o pitjors en funció de si hi ha acord per a unes plebiscitàries? Si és així, que penso que sí, ja podem estar segurs que ERC continuarà sent partícep de les retallades del Govern.

Per cert. Els pressupostos de 2015 prometen la recuperació de la paga extra per als treballadors públics i el total de jornada i sou dels interins. Aquestes pressupostos compten amb uns ingressos des de Madrid que ja podem estar segurs que no arribaran. Tornarem, com en els d'aquest any, a veure com el Conseller es desdiu i culpa Madrid per no complir? És qüestió de temps saber-ho.

dilluns, 1 de desembre del 2014

Qui lidera la llista única?

Si bé el President Mas ja va dir que no tenia inconvenient d'anar el primer o el darrer de la llista unitària per a les plebiscitàries, sembla que els partits no són tan generosos. Avui escoltava una representant de CiU reclamant el protagonisme, per exemple. Aquesta generositat seria d'agrair, i cercar una solució salomònica abans de cansar la gent. Perquè el procés es fa llarg i pesat.