dilluns, 7 d’abril del 2014

La votació del no

Demà es vota no a la petició del Parlament de veure transferida la competència per convocar referèndums i poder fer així la consulta. No sé per què es perd el temps a Madrid. Rajoy dirà no i Rubalcaba també, tot i que aprofitarà per colar la seva propaganda. Escoltarem allò de diàleg sí però,... La pregunta és si després del clatellot de demà es convocaran ja d'una vegada eleccions o continuarem marejant la ciutadania amb intents inútils de fer la consulta.

diumenge, 6 d’abril del 2014

Els somnis musicals fets realitat

#imposita no el teniu? Ja s'ha presentat!Si ahir parlava de la música i la tristesa d'un enterrament, avui ens hem reunit per fer música. Érem gent d'Amposta, de La Lira, de la Filha, de la Ràpita, de Roquetes, de Vinaròs, de Benicarló,... Hem acompanyat Tomàs Simón en la presentació del CD que vam gravar el mes de gener amb obres seves. La música ens acompanya en tots els moments de la vida. I en aquest, ens acompanya per donar alegria i per mostrar, com deia Tomàs un dia, que els músics som gent solidària i allí on ens diuen de col·laborar sempre hi ha algú o altre que no s'ho pensa dos cops i s'apunta. Ha estat la cirereta del pastís, després d'assajar i gravar amb tants bons músics, poder presentar la feina en públic. Gràcies Tomàs.

dissabte, 5 d’abril del 2014

La mort d'un músic

Els enterraments són cerimònies tristes. Només fa dos mesos que vam enterra mon sogre i encara ho tinc molt present. Avui he anat al comiat d'Obradós (sempre l'he conegut pel cognom), músic de la Filha però, que també ho va ser de la Lira, i hi vaig coincidir de menut. Tocava la tuba. A la Lira recordo les tubes dels anys 80. Ell, lo senyor Antó, lo tio Rafel, lo senyor Víctor.

Ahir vaig assabentar-me de casualitat del seu traspàs. No m'agraden els enterraments. Però, sentia que hi havia d'anar. Ha mort una persona coneguda, conec els fills, i ha mort un músic amb qui he compartit concerts i cercavila. La Filha avui l'ha acompanyat a l'església i li ha dit adéu amb música. Alguns cops ho he viscut jo també amb la Lira. L'enterrament ha estat més trist encara. Però, amb música la tristesa és diferent. S'accentua però, també reconforta.

Un record per a tota la família.



divendres, 4 d’abril del 2014

Ara els empresaris no han de dir què ha de fer el govern

El president de la CEOE diu que els empresaris no són qui per dir al govern que ha de fer. Curiós perquè no sé quants cops els he escoltat dir què ha de fer. Suposo que a partir d'ara abans de demanar retallades salarials i altres reformes laborals s'ho pensaran dos cops.

La reforma judicial de Gallardón amplia els aforats i ara la reina i el príncep també ho seran. Visca el sistema. Com més complicat demanar explicacions a certs càrrecs i persones millor.

dijous, 3 d’abril del 2014

Esperanza a la fuga i la sang catalano-espanyola

Esperanza Aguirre, una política exemplar, resulta que l'atura la policia municipal, es fuga i tomba una moto d'un dels policies. Quants episodis d'aquests ens ofereixen els polítics de moral impecable del PP? Segur que tot acabarà com sempre, restant-li importància, perquè és del PP.

Com diu Vilaweb, Rajoy en la seva reivindicació del camí conjunt de catalans i espanyols s'enorgulleix dels darrers 50 anys, cosa que inclou els darrers 10 anys del franquisme. Com que, tal com diu, catalans i espanyols tenim la mateixa sang, hem de continuar units. Segurament no compartim sang amb cap territori més, ni amb francesos, ni amb portuguesos, ni amb marroquins, amb ningú, només espanyols i catalans, per això cal continuar units. Quin argument més lúcid...

dimecres, 2 d’abril del 2014

#Gigafoto #Barça

Fer una  panoràmica a partir de vàries fotos no és complicat però, requereix temps de processament. Fet amb les eines adients et pots estalviar molta feina però, si no, et toca marcar els punts de coincidència entre imatges per tal de marcar per on s'han d'unir. Ara imaginem que hem de fer una panoràmica com la gigafoto, amb característiques molt particulars, com el moviment dels subjectes (les persones) i el moviment del fotògraf, que ho volem representar com si fos una foto presa des d'un mateix origen, i a partir de quilòmetres de fotografies. La cosa es complica, i és aleshores quan, a més de trigar molt temps per fer-ho, hi ha parts de la gigafoto on hi ha persones sense cap, o amb cap o extremitats duplicats, persones que apareixen dos cops, edificis que apareixen també dos cops, etc. No patiu per això, perquè si aneu a descarregar el tros de gigafoto on sortiu, allí tindreu una foto individual, sense panoràmica, i hi sortireu sense alteracions.

El Barça. Notícia del dia. No podran fitxar durant una temporada per haver incomplit la normativa de fitxatge de menors d'edat. Potser el càstig sembla exagerat. Potser. Però, es pot ser barcelonista i entendre que amb els menors no s'hi val tot. I ja posats, caldria posar fil a l'agulla i controlar més altres llocs on els menors són d'alguna manera explotats, com ara en determinats concursos televisius. Que potser xalen i s'ho passen bé però, ... No sé què dirà UNICEF del Barça si el càstig es confirma i no serveix de res apel·lar.

dimarts, 1 d’abril del 2014

Rouco Varela

Ahir Rouco Varela, oficiant els funerals d'Estat per Adolfo Suárez, va aprofitar l'homilía per carregar contra l'independentisme, deixant anar el perill de tornar a patir una Guerra Civil. És com si la Guerra hagués estat culpa de l'independentisme i no pas per l'aixecament militar i el context convuls de l'època. L'estratègia de la por i l'ús i abús del púlpit per fer la política que li interessa al cardenal i al PP. És curiós com és de selectiva la memòria de qui fins fa no res era el responsable dels bisbes espanyols. Podria recordar també quin va ser el paper oficial de l'Església espanyola en la guerra i la post-guerra, un paper poc catòlic. No sé en cas de conflicte, en quin costat se situaria el cardenal Rouco.