A la tarda una representació dels xiquets i xiquetes de la classe, acompanyats dels seus pares i/o mares, vam organitzar un berenar per acomiadar-nos de qui ha estat la tutora des de P3 dels nostres fills i filles. Noèlia.
Les criatures només veure-la van córrer a abraçar-la. Van voler que els seguís per jugar amb ells als jocs infantils del parc. I a l'hora del berenar, en escoltar allò de "Tortugues!", tant acostumats que estan, van formar automàticament una fila per preparar-se per entrar a la sala on berenarien. Durant el berenar, Noèlia pendent dels seus xiquets i xiquetes, tal com si fossin a classe en una d'aquelles tardes de berenar després d'una de les festes del Soriano. Tots callats i berenant. Ella, pendent de si ja en tenen prou, de si s'han torcat les morrandes,...
Després els regalets, el recordatori dels seus alumnes durant l'etapa d'Infantil. Emoció. I, sorpresa, a continuació excursió improvisada de la classe de les Tortugues pel parc dels Xiribecs per acabar amb regalets de la "sinyoreta" per a tots.
Amb aquest text vull mostrar agraïment a Noèlia i a tants de mestres i professors que gaudeixen de la seva professió, la qual és la seva vocació, i que ho demostren dins i fora de l'escola. Ah, i que tan poc valorats estan per la nostra societat.
+ GNU FDL
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada