La Fila a La Lira

Avui La Unió Filharmònica ens ha oferit un concert com cloenda del cicle Amposta de Banda a Banda de La Lira Ampostina, i per celebrar amb nosaltres el Centenari de la nostra Societat. Un concert magnífic, mostra de germanor entre ambdues entitats, amb una sorpresa final, una felicitació musical. A més d'agraria a la Fila el concert, cal felicitar-los pel mateix. Avui dia les diferències entre les dues bandes serveixen per intentar millorar dia a dia però, poca cosa més. Els músics de La Lira i de La Fila col·laborem molts cops sense cap problema. Els temps canvien. L'any vinent a tornar la visita!

---

+ GNU FDL

La Fila a la Lira

Arriba el cap de setmana. Acaba abril. Demà dia 30 al local de La Lira rebem la Unió Filharmònica d'Amposta, en el concert de cloenda del cicle Amposta de Banda a Banda d'aquest any del Centenari. Un concert important a la ciutat perquè no és habitual que una banda de la mateixa ciutat actuï a l'auditori de l'altra si no és en una ocasió especial. I aquesta ho és. Així que demà, tots a La Lira a escoltar la Fila i a aplaudir ben fort la seva actuació.

---

+ GNU FDL

Pastilles de iode

Avui els mitjans expliquen que el govern belga repartirà pastilles de iode entre la població per fer front a un eventual accident nuclear. La informació diu que les centrals nuclears belgues tenen els seus reactors en força mal estat, fins el punt que països veïns han demanat que aturin els reactors més malmesos. Què ha de pensar un ciutadà belga quan li diuen que li donaran una pastilla per protegir les tiroides i es parla del mal estat dels reactors? Lo normal seria alarmar-se i pensar que el govern belga espera algun accident en un temps no gaire llunyà. Se li suma que arran dels atemptats jijadistes de Brussel·les, es va descobrir que havien assassinat un vigilant d'una central nuclear del país i robat l'acreditació d'aquest. És normal si la psicosi d'apodera dels belgues. Psicosi i indignació de la mala gestió dels diferents governs.

L'energia nuclear és una font molt important d'energia. La seguretat de les centrals però, no es pot deixar en mans de criteris comercials, perquè les conseqüències d'un accident poden ser nefastes. Ara que fa 30 anys de l'accident de Txernòbil, o després del més proper accident de Fukushima, no cal explicar gaire sobre què passa quan una central nuclear té un accident greu. En canvi, els governs, suposo que de qualsevol país, van allargant la vida de les centrals, se suposa que per interès de l'empresa explotadora, malgrat haver arribat aquestes al límit de la seva vida útil. És una forma de jugar amb la seguretat de la gent per satisfer interessos privats, cosa que serà legal però, èticament reprobable. A Espanya el 2009 es va ordenar el cessament d'explotació de la central de Garoña, la qual volen tornar a posar en marxa malgrat els avisos de perill de les entitats ecologistes. A Catalunya el 1989 es va tancar Vandellòs I després d'un incendi. La central d'Ascó en els darrers anys ha generat notícies per diversos incidents. Poc broma.

---

+ GNU FDL

Retirar o reinterpretar?

El govern tortosí vol preguntar dues coses a la consulta sobre el monument franquista que hi ha enmig del riu. No pot ser una pregunta de Sí o No si no posar-ho difícil. S'ha de treure i museïtzar per promoure la memòria històrica i la pau? O s'ha de mantenir, reinterpretar i contextualitzar per promoure la memòria històrica i la pau? Com es reinterpreta una escultura que és allí per homenatjar els caiguts del bàndol franquista i Franco en especial? Com es menja això? Ja van fer aquesta pantomima els d'ICV quan governaven amb el PSC a Tortosa. Amb el pas dels anys han volgut treure el monument, com diria la lògica. La lògica també diria que el monument s'hauria de treure, en compliment de la llei de memòria històrica i en honor a les víctimes del franquisme. Però, la lògica política diu una altra cosa. I insisteixo, com altres cops, que sembla que així CDC pretén tenir contenta la dreta tortosina per no ser castigats l'any 2019. El partit que se'n fotia de la consulta sobre el monument ara n'és defensor. I després volen que ens prenguem els polítics seriosament...

---

+ GNU FDL

Vaga de metro

Avui a la tele un altre cop gent indignada amb els vaguistes del Metro. Lluny de solidaritzar-se, o com a mínim intentar entendre la protesta, indignació pels problemes que causa la protesta. Problemes sense els quals aquesta passaria desapercebuda. La gent s'indigna més amb la protesta dels treballadors que no pas amb els sous dels directius i amb els polítics que ho gestionen. De fet, en general, la gent s'indigna més amb les vagues als serveis públics que no pas amb les retallades o la corrupció. La gent veu els treballadors públics com uns privilegiats que sempre es queixen. País d'insolidaris...

---

+ GNU FDL

Compte enrere per a les eleccions

El temps corre en contra dels partits que, suposadament, volen arribar a l'acord per governar Espanya. Diuen que volen, quan des del primer dia saben que no és així, o que no pot ser així. Ens han fet perdre el temps, el sistema ens ha fet perdre el temps. Esperar tant de temps per resoldre la situació és una innecessària pèrdua de temps.

I ara toca cercar culpables de per què no ha hagut acord. PSOE i Ciutadans aniran de víctimes. El PP, segur de tenir millors resultats al juny. Podemos, focus de les crítiques. Hi ha qui no entèn per què no ha hagut una coalició àmplia de govern. Es pensen que Espanya és Alemanya. Però, Espanya no és Alemanya, i certes coalicions farien pudor. A més, el context tapoc no és el mateix.

Per desgràcia noves eleccions vol dir més diners en el procés electoral. Però, això és un pretext per evitar-les, per intentar governar sigui com sigui.

---

+ GNU FDL

Misatango, de Martín Palmeri, a #LaLiraAmpostina #LaLiraAmpostina100

Avui el cor de La Lira Ampostina ha oferit un concert dins de la Setmana Cultural en què, a més de diverses peces del repertori habitual, s'ha estrenat Misatango, misa a Buenos Aires, de Martín Palmeri. Han participat també el cor Mestral de Reus, Maripau Medina, i un conjunt de cambra (acordió, dos violins, viola, violoncel, contrabaix i piano).

L'escenari de La Lira feia goig amb tants cantaires junts. La sala, amb una bona entrada de públic. Comença la missa amb el Kyrie, una oració per demanar pietat a Déu. La unió de les veus i del conjunt de cambra feia emocionar escoltant aquesta pregària. I això només era el començament. L'emoció s'ha mantingut durant tota l'obra, fins arribar a la calma final del darrer temps, Agnus Dei. Ovació del públic i una sensació estranya de benestar, de pau, després de gairebé tres quarts d'hora intensos.

Cal felicitar els cantaires, els músics que els han acompanyat, i la directora del cor, la Núria Francino, per la gran feina que han fet. I ara, de gira!

---

+ GNU FDL