dimecres, 31 de desembre del 2014

Una mirada al 2014

Acaba l'any del canvi de rei perquè Espanya continuï igual. Igual però, amb l'amenaça de Podemos al bipartidisme. 

Al bipartidisme i, diuen, al sobiranisme. 

Sobiranisme que ha demostrat no haver disminuït sino que s'ha mantingut i s'ha aconseguit materialitzar amb èxit una altra convocatòria per a la Diada, la V de l'11 de setembre. 

11 de setembre que ha precedit la votació per la independència del 9N. 

Un 9N descafeïnat però, que ha mostrat la voluntat de votar de més de 2 milions de persones. 

Més de 2 milions de persones a les quals els partits no responen de la manera esperada i s'han embolicat en un estira i arronsa per veure si es convoquen eleccions plebiscitàries, quan es convoquen i si hi haurà llistes separades o no, amb el perill d'esgotar-nos la paciència.

Paciència també la de la societat espanyola, amb un augment dels casos corrupció que han sorgit a la llum. L'evolució del cas Gürtel, els EROs d'Andalusia, els casos de corrupció a Catalunya, la notícia dels diners a Andorra de Jordi Pujol, les tarjetes black de Caja Madrid, els 14 milions d'euros que es van repartir els directius d'aquesta entitat. I mentres tant la societat ha aguantat un any més de retallades.

Retallades econòmiques i de drets. Perquè el ministre de l'Interior vol una societat menys protestona, restringint la llibertat d'expressió, no sigui que el descontentament social es pugui escampar fàcilment. Involució de drets per contenir la societat.

Societat que veu com, mentre han continuat els desnonaments, les retallades en salut, en serveis socials, en educació, el govern espanyol ha dit que la crisi ja és història.

Si una cosa ja és història és aquest 2014 que acaba. Personalment ha estat un any amb llums i ombres, moltes ombres. Espero que el 2015 sigui un any molt millor. Que tingueu un feliç 2015!

dimarts, 30 de desembre del 2014

Xantatge a Grècia

Ahir Grècia era notícia i feia caure les borses. Eleccions anticipades al gener. La reacció del FMI va ser tancar el finançament grec fins que es resolguin els comicis. Uns comicis que sembla que guanyarà Syriza. L'FMI, un organisme que no va veure venir la crisi i que ha contribuït a ofegar els grecs en les retallades que porten anys patint, ara els fa xantatge, els amenaça de forma implícita. Alemanya se suma a les amenaces si Grècia opta per donar el govern a Syriza. No ens farem mal, oi?, com diu l'acudit... Democràcia. Espanya s'ho mira. Els de Podemos s'ho miren com anticipació de la seva victòria o com a mínim de la gran entrada a la política espanyola. Els titllen de radicals. Aquells que han permès que l'economia s'enfonsés i paguessin els plats trencats aquells que no l'han enfonsat, els titllen de radicals. Així acaba el 2014...

dilluns, 29 de desembre del 2014

La paga extra i el paper d'ERC

El conseller Homs condiciona l'aprovament dels pressupostos al fet que els treballadors públics puguin cobrar la paga extra l'any 2015. És una mena de xantatge. Els pressupostos poden no ser bons però, si es retorna la paga extra tot s'hi val i s'han de tirar endavant. ERC ja va fer el primer pas per posar-li-ho fàcil al Govern. Corren perill de ser titllats de mals patriotes si no és així. Ja els passa amb el posicionament relacionat amb les eleccions plebiscitàries. Arriben sempre tard, el Govern sempre té la iniciativa i aprofita tots els altaveus per vendre's. També és cert que és complicat explicar que no es vol una llista unitària. Avui s'ha parlat d'un estudi que diu que llistes separades segons el model Junqueras donarien millors resultats. Però, és un sondeig, amb la seva probabilitat d'error. És més, de moment no tenim ni llistes separades ni llista unitària. I el temps va passant. I la gent es va cansant. I tota la resta no té cap interès. Intentar convèncer una societat ultramobilitzada pel dret a decidir del per què no s'actua, no té cap interès.

diumenge, 28 de desembre del 2014

Mas i Urkullu de la mà, la División Azul homenatjada un altre cop

Pensava que Artur Mas estava per altres coses, pel camí cap a la independència. Però, s'ha reunit amb el seu alter ego del País Basc, company d'ideologia, i gens independentista, el lehendakari Urkullu. I s'ha reunit per fer front comú a la recentralització del govern espanyol. Pensava que Artur Mas estava per altres coses, pel camí cap a la independència.

Escoltava Sánchez Camacho dient que Artur Mas no avançarà eleccions perquè beneficiaria Podemos. El PP, gran perjudicat per la puixança de Podemos, apuntant altres perills? No s'ho creu de cap manera.

El govern espanyol col·labora en la repatriació de membres de la Divisón Azul que foren enterrats a l'estranger. Soldats que van lluitar al costat dels nazis, molts voluntaris. En canvi, quan es parla de recuperar els morts de les fosses comunes i dels vorals de les carreteres, no es corre i segons com fins i tot es menysté les víctimes. Molt democràtic tot plegat.

dissabte, 27 de desembre del 2014

Lo senyor Ruiz ens deixa #LaLiraAmpostina

L'any 1984 vaig sortir a la banda. En aquella Lira de fa 30 anys hi havia persones que per la seva llarga trajectòria eren ja aleshores referents per a la resta de músics. Imagineu per a un crio de 10 anys. Lo senyor Pons, conegut com Culon, al bombo, Paco Antó, Rafel lo Colo i Víctor Gregorio a la tuba, Cinto Tomàs al clarinet, Paco Montañés o Paco Barrina, al saxo, i Octavi Ruiz, pare del nostre director, al trombó. Poc a poc ens han anat deixant aquells músics referents de La Lira, els transmissors dels coneixements i dels valors a les noves generacions. D'aquells, fins ara quedaven lo senyor Paco Montañés i Octavi Ruiz. Però, lo senyor Ruiz, conegut també com lo tio Tavio, mos ha deixat avui.

Del senyor Ruiz podria remarcar vàries coses. Mentre ha pogut ha acudit als assajos i a les actuacions, donant exemple a la resta. S'ha esforçat com qui més per posar les notes al seu lloc. Sempre amb un somriure. El seu fill ha estat amb ell exigent, com amb tothom, per aconseguir els bons resultats obtinguts per La Lira les darreres dècades. Recordo que Octavi sempre es referia al seu pare com "senyor Ruiz" als assajos. Senyor Ruiz, anem al número tal. Senyor Ruiz, veigue lo xiquet que no sap on va. Senyor Ruiz... I ara ja feia una temporada que no escoltàvem aquestes paraules. El nostre company estava malalt i, malauradament ha acabat deixant-nos. 

L'hem vist, mentre ha pogut, d'espectador als concerts i altres activitats musicals a La Lira i a la ciutat. A les passades Festes Majors la banda vam anar a tocar-li un pasdoble davant de l'hospital d'Amposta, un acte molt emotiu. Músic fins el darrer dia.

Ara queda, com amb altres músics que ens han deixat, el seu record i el seu exemple. Crec que juntament amb el senyor Montañés, el seu fill Octavi és un dels darrers exemples d'unes generacions compromeses al màxim amb La Lira i amb qualsevol de les fites que es fixen a la vida. Tant de bo m'equivoqui però, crec realment que així és. Aprofitem i aprenguem d'ells.

Descansi en pau i una abraçada a la família.

divendres, 26 de desembre del 2014

Concert de Sant Esteve

Avui s'ha celebrat el concert de Sant Esteve al Palau de la Música Catalana. Un concert que ha arribat a la 101a edició. Fa un temps es va anunciar que Barcelona acolliria el seu concert d'Any Nou, amb la intenció d'esdevenir una referència, com el concert de Viena. Diria que aquest és el concert d'Any Nou català, encara que aquí sigui a Sant Esteve, i que no ens cal copiar allò que es fa en altres llocs. Viena és Viena, no ho perdem de vista, sense menysprear els bons músics i els bons concerts de casa nostra.

dijous, 25 de desembre del 2014

Serrat cantant en català a TVE

Ahir va sortir Serrat cantant en català a TVE i alguns a Twitter el van posar a parir. Sembla que si vénen estrangers a cantar en anglès o en una altra llengua no hi ha cap problema però, cantar en català sí que ho és. I ho hem vist en altres aspectes. Recordem les polèmiques per etiquetatges en català en supermercats, quan hi ha molts productes que vénen etiquetats en altres llengües no oficials a Espanya. I segons com, ni en castellà. Són casos aïllats que no haurien de tenir més importància. Malauradament, si aquests casos aïllats es produeixen a Catalunya, aleshores se'n fa un castell i es presenta com una norma en el dia a dia del país.