dilluns, 18 de juliol del 2016

80 anys de faixes

Fa 80 anys uns militars es van aixecar contra el règim legal i democràtic d'Espanya, provocant com conseqüènvia una terrible Guerra Civil, la qual va acabar amb gairebé 40 anys de dictadura. Avui dia encara hi ha morts a causa de la repressió del règim resultant en vorals de carretera, en fosses comunes, en llocs abandonats,... Avui dia els seus descendents ocupen llocs de poder, en part gràcies al passat feixista dels seus avantpassats. Però, això sí, Espanya presumeix de ser una democràcia exemplar.



divendres, 15 de juliol del 2016

La Ràpita vol reformar el seu oblidat Trabucador

Trabucador #surtdecasaebre #ebrebiosfera #viulebreL'Ajuntament de la Ràpita vol reformar el Trabucador. Sembla ser que el seu aspecte encara prou verge, prou salvatge, no pot ser. Una base nàutica, zona naturista, zona per a gossos,... Un despropòsit. No se n'han recordat mai que tenen una platja a l'altra part de badia. De fet, diria que hi van més ampostins que rapitencs. I ara ens podem trobar que potser no podrem fer lo que hem fet tota la vida, anar a la platja, deixar el cotxe vora el camí, amb el perill que a la pujada de la mar haguem de sortir per cames, que la gent no pugui decidir si va despullada o amb banyador per la vora de la mar, o que els gossos hagin de restringir-se al pipi-platja-can que algú decideixi que ha de fer-se. Bravo. Potser volen que la gent no hi vagi, o que la gent prefereixi la Ràpita per atreure més clients al sector serveis local? No ho sé però, això és un despropòsit, com deia.

Niça

Nou atemptat a França. I ja en van tres en poc temps. La violència no és el camí. La mort d'innocents no té justificació. Ni a Europa, ni a l'Orient Mitjà, ni enlloc. Es fa difícil pensar que gent nascuda i criada a França pugui radicalitzar-se i atemptar contra els seus veïns. També és cert que els actes d'occident fan fàcil per als radicals islamistes difondre missatges contra els infidels que només els causen dolor. I contra la violència alguns volen acció. Acció que crearà reacció però, ells volen acció. Mentrestant, la gent que ha marxat ja no tornarà.

dijous, 14 de juliol del 2016

Les velocitats d'Europa

La UE vol que el Regne Unit enllesteixi aviat la seva separació. Volen un Brexit ràpid, no sigui que dos anys de procés compliquin les coses. També la UE quan Grècia no es decidia a materialitzar les retallades que se'ls demanaven, volia una actuació contundent i sense marge per castigar-los si no actuaven. Siriza va claudicar. La UE és ràpida... quan vol. En altres temes les coses van més poc a poc. Temps de demora per implementar polítiques que poden implicar millores en salut, en medi ambient; o la reacció tardana i dolenta en relació amb els refugiats procedents de Síria. Dues velocitats, dues formes de representar les prioritats europees.

dimecres, 13 de juliol del 2016

El demòcrata neix o es fa?

La gent CDC han acordat fundar un nou partit anomenat Partit Demòcrata Català. La mateixa gent, en el fons. Les mateixes polítiques, en conseqüència. És a dir, per molt que canviïn el nom, continuaran sent convergents. Un partit nou és això, un partit nou, no una metamorfosi d'un altre, o un simple canvi de nom per fer-lo més atractiu a l'electorat.

Els esdindits d'Unió, Demòcrates de Catalunya, no veuen amb bons ulls el nom del nou partit. No els agrada la possible confusió amb els noms i reivindiquen la marca. Com si no hi haguessin al món països amb partits que tenen noms gairebé idèntics, excepte algun detall. A Espanya i a Catalunya ja ocorre això. Per això, la queixa del Demòcrates no té gaire sentit, excepte la por a la confusió que els pugui perjudicar.

I ja que es parla de noms i de marques, l'etiqueta demòcrates hauria de ser admesa com nom d'un partit? Que potser la resta de partits no són demòcrates? Que només es poden qualificar de demòcrates els d'un partit determinat? No cal respondre.

Seria més divertit si els partits tinguessin noms a l'estil dels rebels de la Vida de Brian. Ens embolicaríem però riuríem molt.

dilluns, 11 de juliol del 2016

El protocol fa enfadar el públic a l'Auditori

Situació compromesa la d'ahir diumenge a l'Auditori. Abans de començar la nostra part del concert, La Lira, parlaments. Varis polítics i càrrecs de la Generalitat, amb representats de diverses entitats, entre els quals el propi president de la Federació Catalana de Societats Musicals (FCSM). El llarg de l'escenari ocupat entre càrrecs públics i representants de les entitats. El públic, amb 2 hores de concert al cul. Els 3 primers parlaments amb consignes genèriques al voltant de la cultura i de les bandes de música. Palla. El quart i cinquè més reinvidatius. El cinquè, el president de la FSCM. Un parlament llarg, tenint en compte que el concert ja anava per les 2 hores, com deia abans.

El fet és que des del públic algú va interrompre el president demanant-li que volia escoltar la banda ja. I va continuar, no sense certa sorpresa. La interrupció va tornar a produir-se més endavant en veure que la cosa continuava allargant-se. Quan el president va argumentar fent referència al respecte pels músics la protesta va ternir adhesions amb algun xiulet. Perquè la gent, senyors, volia continuar amb el concert. Un concert, per cert, per al qual havien pagat entrada. Pocs o molts diners però, pagant.

Situacions així són violentes. Sap greu que passin quan intervé el president de la FCSM i no durant les intevencions de directors generals i altres polítics que parlen en termes genèrics de les bandes de música, de la cultura però, que el seu govern, igual que ha passat sempre, no valora la música de banda com caldria. Els fets no acompanyen les paraules. De fet, en la música en general a Catalunya tenim molta feina pendent. Només val veure com els estudiants de música de l'Ebre es plantegen marxar fora de Catalunya per cursar graus superiors perquè la matrícula, entre altres coses, és moltíssim més baixa que aquí. I parlo de centres públics.

Deia que situacions així són violentes però, no deixen de ser necessàries. No pot ser que per culpa del protocol ens haguem d'empassar discursos buits de contingut per regalar-nos les orelles, veient desfilar pels escenaris càrrecs polítics, com si tinguéssim l'obligació de rendir-los homenatge per fer la seva feina. No la tenim. Seria demagògia però, a qualsevol se'ns podria acudir pensar que a nosaltres no se'ns reconeix la nostra feina i que si tinguéssim algun càrrec i no fóssim treballadors rasos, podríem jugar a les medalles i pujar en algun escenari i fins i tot fer algun discurset.

A veure si serveix d'alguna cosa i quan es programen actes els actes protocolaris ocupen l'espai imprescindible i no se n'abusa.

La Lira a l'Auditori #LaLiraAmpostina #LaLiraAmpostina100

#laliraampostina a l'Auditori #laliraampostina100Aquest diumenge a la tarda la banda de música de La Lira Ampostina ha participat en un concert a l'Auditori, en el marc del XIV festival de bandes de la Federació Catalana de Societats Musicals. En el festival també han participat la banda de música de La Galera i la del Prat de Llobregat.

Fer un concert en un auditori com el de Barcelona per a un músic és un goig. Amb una entrada com la que va haver el goig s'incrementa.

El concert s'ha preparat a consciència, accelerant per tenir preparat material que hauríem preparat a un altre ritme. Octavi ens ha demanat i, com sempre acaba passant, se l'ha ajudat. I el resultat, crec, ha estat satisfactori.

I ara a preparar el concert de Festes! Bé, dimecres concert al Grau.