L'any 1984 vaig sortir a la banda. En aquella Lira de fa 30 anys hi havia persones que per la seva llarga trajectòria eren ja aleshores referents per a la resta de músics. Imagineu per a un crio de 10 anys. Lo senyor Pons, conegut com Culon, al bombo, Paco Antó, Rafel lo Colo i Víctor Gregorio a la tuba, Cinto Tomàs al clarinet, Paco Montañés o Paco Barrina, al saxo, i Octavi Ruiz, pare del nostre director, al trombó. Poc a poc ens han anat deixant aquells músics referents de La Lira, els transmissors dels coneixements i dels valors a les noves generacions. D'aquells, fins ara quedaven lo senyor Paco Montañés i Octavi Ruiz. Però, lo senyor Ruiz, conegut també com lo tio Tavio, mos ha deixat avui.
Del senyor Ruiz podria remarcar vàries coses. Mentre ha pogut ha acudit als assajos i a les actuacions, donant exemple a la resta. S'ha esforçat com qui més per posar les notes al seu lloc. Sempre amb un somriure. El seu fill ha estat amb ell exigent, com amb tothom, per aconseguir els bons resultats obtinguts per La Lira les darreres dècades. Recordo que Octavi sempre es referia al seu pare com "senyor Ruiz" als assajos. Senyor Ruiz, anem al número tal. Senyor Ruiz, veigue lo xiquet que no sap on va. Senyor Ruiz... I ara ja feia una temporada que no escoltàvem aquestes paraules. El nostre company estava malalt i, malauradament ha acabat deixant-nos.
L'hem vist, mentre ha pogut, d'espectador als concerts i altres activitats musicals a La Lira i a la ciutat. A les passades Festes Majors la banda vam anar a tocar-li un pasdoble davant de l'hospital d'Amposta, un acte molt emotiu. Músic fins el darrer dia.
Ara queda, com amb altres músics que ens han deixat, el seu record i el seu exemple. Crec que juntament amb el senyor Montañés, el seu fill Octavi és un dels darrers exemples d'unes generacions compromeses al màxim amb La Lira i amb qualsevol de les fites que es fixen a la vida. Tant de bo m'equivoqui però, crec realment que així és. Aprofitem i aprenguem d'ells.
Descansi en pau i una abraçada a la família.
+ GNU FDL
