dilluns, 24 de gener del 2011

#crisi #política Llengua, vegueries, hospitals, copagament

Javier Arenas, en la convenció del PP, exercint la demagògia habitual del seu partit quan es tracta de parlar de Catalunya, deia que no permetria que els andalusos fossin discriminats per parlar castellà. Després de no dir res sobre el model d'immersió lingüística mentres no governaven i mentres tenien majoria simple a Madrid, el PP insisteix en atacar Catalunya, a través de la llengua, de l'independentisme i de tot el que calgui. Sobta, per molt del PP que sigui, que Alícia Sánchez-Camacho encara recolzi les crítiques d'Arenas. Serà que la dirigent del PPC viu en una Catalunya no real, la que dibuixen els Intereconomia, El Mundo o Libertad Digital de torn. Tot per aconseguir vots. Que trist.

Al govern li creixen les declaracions dels partits sobre la seva postura quant a les vegueries. A l'oposició no avalaven la llei de vegueries i ara, al govern, ho fan palès, disfressat de mesura presa a causa de la crisi. Però, insisteixo. Si no mouen un dit durant aquesta legislatura, aleshores tota la feina estarà per fer la següent. Potser que comencin a treballar-hi, com es diu en castellà, "sin prisa pero sin pausa".

El conseller de Salut també és notícia. El copagament i pagar el menjar dels hospitals no ho implantarà... de moment. Serà quan la conjuntura econòmica sigui millor. No em farà canviar de parer. Ja paguem impostos que, si no són suficients potser s'haurien de revisar. Copagar no em sembla el camí adequat, des del punt de vista ciutadà. Una persona en una mútua privada copaga el servei, és cert. Ningú no l'obliga a fer-s'hi. I no m'agradaria que el sistema públic de salut esdevingués com una altra gran mútua. De fet, si no recordo malament Artur Mas no es mostrava partidari del copagament durant la campanya electoral. Haurà canviat de parer? L'altra part de la notícia és que no es faran més hospitals nous de moment. És a dir, que potser el projecte de nou hospital de les Terres de l'Ebre no era fum però, la decisió des de Barcelona està presa i d'alguna manera se'ns ha de convèncer. Una cosa sí que ha d'estar clara. Si no es fa un nou hospital cal mantenir i millorar els serveis de l'existent de referència, així com dels altres dos de gestió privada.