dilluns, 29 de febrer del 2016

Reformistes, progressistes i de centre-esquerra

Reformistes, progressistes, de centre-esquerra. D'adjectius Pedro Sánchez va sobrat per vendre el seu producte, un producte que fa anys que és el mateix, encara que intenta vendre'l com nou.

Ser reformista no és patrimoni del PSOE. El PP també ha estat reformista. Ho ha estat en sentit negatiu per a uns, positiu per a altres. Progressista, potser. Però, el progressisme no es reflecteix pactant amb Ciutadans ni volent que s'uneixi el PP, ni després fent ofertes genèriques als partits d'esquerres per pintar-ho tot plegat com un gran acord de país. De centre-esquerra ho és un quan vol contentar els d'esquerres i al mateix temps intentar arreplegar també les simpaties de la gent que es classifica com moderada. Ara bé, a l'hora d'intentar que Podemos s'apropi, Sánchez no dubta a parlar de polítiques d'esquerres. I així el PSOE intenta aconseguir la investidura i, si més no, començar la precampanya per al juny.

diumenge, 28 de febrer del 2016

Tenim per triar

Flamencs i bernat pescaire #amposta #surtdecasaebre #canal21ebre #ebreactiu #viulebre #meteomauriHe vist imatges precioses de paisatges nevats. Ha nevat al Port. Ha nevat al Maestrat. He vist la pista -perquè no se li pot dir carretera- de Caro, amb cotxes aparcats al voral dificultant la circulació. Semblem "domingueros", com quan ens en fotem dels de fora que v´nen a fer turisme a casa nostra. Hem d'anar com borregos tots al mateix lloc.

Mentrestant al Delta continuem tenint grans paisatges, ornamentats amb els blancs i rosats dels flamencs, els grisos dels bernats pescaires, els negres de les fotges i les polles,... Així que, si no teniu cadenes per anar a veure la neu, sempre podeu anar a gaudir de la ribera.

dissabte, 27 de febrer del 2016

La UM de Llíria a #ABB2016 #LaLiraAmpostina #LaLiraAmpostina100

UM de Llíria #amposta #laliraampostina #laliraampostina100 #abb2016 #surtdecasaebre #canal21ebre #ebreactiu #viulebreAquest dissabte segon concert del cicle Amposta de banda a banda de l'any del Centenari de La Lira. Un concert de luxe. La Unió Musical de Llíria, una de les millors bandes de música del món, d'aquelles a les quals qualsevol banda voldria semblar-se, ha vingut a oferir-nos el seu art a la nostra Societat, sota la direcció de Francisco Valero-Terribas.

La banda està actualment en el procés de decisió del nou director després de la marxa d'Enrique Artiga, i s'han organitzat 3 concerts, un el passat 20 de febrer, amb la direcció de Francisco Valero-Terribas, un el 9 d'abril, amb Dirk de Caluwe, i el tercer amb Pablo Marqués Miralles, després dels quals es decidirà qui serà el nou director titular de la formació. El programa d'avui doncs, coincideix amb el del concert del passat dissabte a Llíria. Un programa interessant.

Del programa destacaria les obres "Tríptic a la Unió", de Juan José Poveda i, sobretot per haver-les tocat amb La Lira, "Overtura festiva" i el 4t temps de la Simfonia núm. 5, ambdues de Dim. Shostatóvich. L'afinació, l'execució dels matisos, els plans sonors, la tècnica, excel·lents. No de bades són una banda de referència arreu.

He sortit content, feliç. Gràcies!

Ebreterra, un projecte nou que necessita ser revisat

L'anterior govern ampostí i l'anterior govern del consell comarcal del Baix Ebre va sembla que competien per oferir serveis turístics de referència, el primer amb la nova oficina de turisme, Ebre Km 0, la qual no sé quin rendiment està tenint, i el segon amb Ebreterra, a Deltebre. Del segon, l'actual consell comarcal del Baix Ebre diu que és un projecte insostenible i que cal fer-hi una revisió per canviar-ne el rumb. Una opció és la gestió compartida amb Deltebre, quin alcalde era el president del Consell la legislatura passada. Tots dos de ben segur eren projectes que, a banda del suposat interès per al territori, eren projectes electoralistes. Passades les eleccions es veu com han evolucionat però, ja ningú demana explicacions als seus promotors, i això que quan són a l'oposició tot ho fan millor que els altres.

divendres, 26 de febrer del 2016

El català a l'administració pública

El TSJC anul·la que el català sigui d'ús exclusiu entre els treballadors públics de Catalunya. Aquesta exclusivitat era, segons sembla, una recomanació, no una norma d'obligat compliment, i a més qualsevol que conegui la realitat del sector públic català sabrà que català i castellà hi conviuen amb normalitat. Per això, sentències com aquesta serveixen de ben poc, si no és per donar titulars a determinats mitjans i polítics.

dijous, 25 de febrer del 2016

Homes de paraula...

- Oye Albert, eres de derechas. No voy a pactar con alguien de derechas. Pactar contigo es como pactar con el PP.
- Oye Pedro, pues yo no te apoyaré ni a ti ni a Mariano. Hay que reformar la democracia y con vosotros no se puede.
...
- Ejem... Pedrito, que si eso, vamos a gobernar juntos con Mariano. Lo pasado pasado está, ¿vale? Aquí tienes mis condiciones.
- Bueno, Albert, de acuerdo. Me parece que lo que propones es muy de centro. Yo soy de centro, como tú. Y si me votas para presidente olvido lo que dijiste de mi. Al fin y al cabo, qué importa cumplir lo dicho. Eso sólo lo hace la CUP. Y la CUP son independentistas. Vamos a ver si Mariano nos apoya.

El magatzem nuclear, un altre cop

A la Ribera d'Ebre volen un altre cop el magatzem nuclear. Avui he escoltat l'alcalde de Tivissa, el del macroabocador, defensant el magatzem, i ara amb un nou argument. Si som independents hem de tenir un magatzem. Ja ho sabeu, la independència també servirà perquè els polítics vulguin fer-nos empassar qualsevol projecte. Igual que amb les nuclears, magatzem equival a diners, no sé si més ingressos per a les poblacions del voltant. Risc compensat per diners, imagino. La resta de territori es menja els mocs i està sotmès al mateix risc que els que se'n beneficien. Un aplaudiment per als polítics oportunistes.

dimecres, 24 de febrer del 2016

El PSOE encara fot més els treballadors

Avui Sánchez convidava Podemos i PP a unir-se a l'acord amb Ciutadans, qualificant el PSOE d'un partit de centre-esquerra (ser d'esquerres, l'O d'obrer, ja no està de moda al partit fundat per Iglesias) i Ciutadans de centre-dreta. Ens està venent que ells són la centralitat del país. Sobretot Ciutadans, oi? En alguns aspectes, com el tema territorial, estan tan a la dreta com el PP, per cert.

Aquest partit que se suposa que defensa els treballadors, ha acordat un contracte temporal que ara li diuen progressiu, en el qual inicialment la indemnització per acomiadament serà de 12 dies per any treballat, augmentant progressivament fins arribar al màxim de 20 dies actuals. Si l'acomiadament és improcedent, seran 20 dies inicialment i progressivament aniran augmentant fins als 33 dies actuals.

És a dir, si el PP ha fotut els treballadors, el partit que presumeix de ser qui els defensa més de tots, amb aquest acord encara els fot més. El PSOE no fa honor al seu nom. I el PSC el justifica. Segur que a l'Ebre també.

L'home del #MWC16 emprenyat amb la vaga

El conseller delegat de l'aliança empresarial GSMA i responsable del Mobile World Congress (MWC), John Hoffman, es va enfadar per la vaga de transport públic de dilluns i va plantar les autoritats en el passeig inaugural de la fira. Suposo que quan un està acostumat a un sistema com el dels EUA voldria que tot el món funcionés igual, els interessos empresarials per sobre de les persones. La vaga però, no el va afectar a ell ni a la majoria de congressistes, com van apuntar els mitjans o el propi president de la Generalitat. Però, calia enfadar-se i, amplificat per uns mitjans que informen fent quedar malament els vaguistes, associar com més millor, la vaga amb el MWC, per culpar els treballadors de TMB de perjudicar una fira que dóna molts de diners al país. Ahir el diari electrònic El Món publicava un article amb un títol que era tota una declaració d'intencions: "El salari més pelat de TMB és de 27.342 euros a jornada completa". En un país d'envejosos de seguida hi ha gent que carrega contra els treballadors públics per cobrar massa i per queixar-se. Que 27.000 euros sigui molt és més que discutible, tenint en compte com s'arriba a treballar a TMB i la responsabilitat de la feina però, encara així, el titular podria haver-se centrat en el sou dels directius i no en els dels treballadors, si no fos que la intenció fos castigar aquells que fan vaga i "putegen" qui ha d'agafar el Metro. De la mateixa manera, les notícies, en comptes de mostrar el perjudici de la vaga i cercar usuaris del transport públic emprenyats amb els treballadors, podrien haver apuntat a l'empresa com una altra responsable que no hi hagués acord.

Molts voldrien que no es pogués fer vaga. Altres, treballadors, es queixen de les vagues dels altres i no pensen que s'han de fer quan causen més impacte perquè se'ls escolti, i que les empreses allarguen terminis també esperant que aquesta vaga no es produeixi. Els treballadors, a més ens estem desacostumant a queixar-nos i a fer vaga. Jo mateix he fet unes quantes vagues generals i els companys no, esperant però, beneficiar-se d'allò que hipotèticament es pogués aconseguir de la protesta. Solidaritat, on ets?

dimarts, 23 de febrer del 2016

PSOE+Ciutadans

PSOE i Ciutadans s'han posat d'acord, o almenys això diuen. Un punt important, la reforma exprés de la Constitució. En això de reformes exprés el PSOE en té molta idea. Es planteja la supressió de les diputacions... per canviar-les per altres organismes, consells d'alcaldes provincials. El nom fa o no fa la cosa? Anyway... Un acord entre PSOE i Ciutadans és com un acord entre PSOE i PP. O es limiten a aplicar polítiques que no entrin en conflicte, i això vol dir deixar d'aplicar-ne moltes altres, o que ens expliquin com ho pensen fer.

I que ens expliquin com pensen formar govern. Sumaran el PP a l'acord? Perquè si no, l'acord és simplement imatge, precampanya per al juny.

Perilla una línia de P3 a Amposta

El Departament d'Ensenyament podria reduir línies de P3 el proper curs. CCOO calcula que se'n podrien tancar 59. A les Terres de l'Ebre se'n perdria una, a la ciutat d'Amposta concretament. Avui hem rebut una circular per la qual les AMPA de les escoles públiques ampostines demanen que no s'elimini cap línia i que s'aprofiti per reduir la taxa d'alumnes per línia i així mantenir-les. Reduir la taxa d'alumnes seria una mesura bona, en benefici d'alumnes i mestres. Però, anem més enllà. Si cal reduir línies de P3, a Amposta hi ha una escola concertada. No és un argument meu però, me'l faig meu si dic que mentre hi hagi línies concertades de P3 no es pot justificar de cap manera eliminar línies públiques.

dilluns, 22 de febrer del 2016

L'esquerra judicial

Francisco Marhuenda, català i per això té autoritat per postular sobre Catalunya, de dretes desacomplexat, i director de la Razón, un dels diaris que més fa per crispar els ànims Espanya-Catalunya, dissabte al pseudo-debat de La Sexta, La Sexta Noche, parlant dels casos de corrupció, va esclatar i va parlar de l'"esquerra judicial", com una agra queixa, com si la Justícia espanyola estigués plagada de gent d'esquerres que no aplica la llei de forma justa si no de forma ideològica, i per això tots els casos de corrupció que afecten el PP. En els casos en què la Justícia s'ha fixat en PSOE o CiU suposo que Marhuenda tenia clar que era gràcies al reducte de dretes que encara queda a la Justícia espanyola. Una estupidesa d'argument, veritat? Perquè si l'argument es fa bo, tot allò del respecte per la Justícia i tota aquesta xerrameca, no serveixen de res. Encara que, no sé per què ens estranyem. Al cap i a la fi, des del PP i mitjans afins s'ha carregat durament contra els jutges que els han investigat i han posat en dubte el sistema judicial.

Marhuenda té en el ministre d'Interior en funcions un aliat en els seus arguments. Fernández Díaz també veu una mà negra en l'aparició en primera línia mediàtica dels casos de corrupció del PP. Lo que es porta és que es filtrin suposats informes de casos de corrupció relacionats amb polítics catalans prop de jornades electorals. Aleshores el ministre no té cap queixa. De fet el seu partit així té munició per utilitzar durant la campanya.

Vaga a TMB

El problema de donar lliçons de com fer les coses és que quan les fas tu és probable que caiguis en els mateixos errors que has vist en els altres quan les feien. Això els polítics sembla que no ho tenen en ment o pretenen que la societat oblidi el seu passat per perdonar-los les errades quan governen. Li passava al tripartit després de criticar CiU. Li passava el PSOE després de criticar el PP. Li ha passat al PP després de criticar el PSOE. I li passa a l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. En l'anterior legislatura la vaga de TMB l'hauria aplaudit i potser fins i tot s'hauria manifestat amb els vaguistes. Ara però, des del balcó de l'Ajuntament s'ho mira i d'alguna manera es queixa que els treballadors de TMB facin vaga. Sí, puntualitzant les seves declaracions però, al cap i a la fi, queixant-se de la vaga. I les hemeroteques i la xarxa que no obliden...

diumenge, 21 de febrer del 2016

Records de La Lira: una foto per i per a la història #LaLiraAmpostina #LaLiraAmpostina100

Avui la foto del Centenari #laliraampostina #laliraampostina100 #canal21ebre #viulebre #ebreactiu #surtdecasaebre #ampostaMés de 90 músics, formats de 6, amb vestit de gala. La banda de música de Lira Ampostina iniciàvem pocs minuts després de les 11 del matí la cercavila cap a la plaça de l'Ajuntament, seguits dels alumnes, membres del cor, professorat, socis i simpatitzants. Anàvem a fer-nos una foto. Però, no una foto qualsevol si no la foto que commemora el primer concert de La Lira a la plaça de l'Ajuntament, el qual ha passat a la posteritat en una imatge que la gent de la Societat veiem presidint la cafeteria cada cop que hi entrem, sigui per assajar, per preparar-nos per a un concert, o sigui només per a fer un cafè.

En aquella foto, amb crec que més de 200 persones, entre músics i públic, hi ha avantpassats de músics de l'actual Lira, com ara els senyors Agustí Ruiz o Francesc Montañés. La foto d'avui evocarà cent anys després la del primer concert de la Lira, al maig de 1917.

Entrar al carrer Major, amb el ressò de la música en aquell carrer alt i estret és impressionant. Saber que estàs camí de participar en un acte senzill però, ple de significat, posa els pèls de punta. I arribar a la plaça i veure els poquets faristols distribuïts com en aquella foto en blanc i negre, fa emocionar.

Cent anys després serem nosaltres, La Lira del segle XXI, qui serem plasmats en un mapa de bits el qual, amb el temps, contemplaran properes generacions veient-nos com la història passada de l'entitat, un altre dels referents pels quals lluitar pel futur.

Cent anys abans, aquells músics, sota la batuta de Francesc Roig i Treig, poc que pensaven que ara els estaríem admirant i recordant per aquelles arrels musicals que van fer crèixer a la nostra ciutat. 100 anys d'arrels musicals. I per molts anys més.



dissabte, 20 de febrer del 2016

La foto del Centenari #LaLiraAmpostina #LaLiraAmpostina100

#FMAmposta2015 @laliraampostina lo bomboDemà diumenge a les 11.30h la gent de La Lira Ampostina volem rememorar la fotografia del primer concert de la banda, l'any 1917 a la plaça de l'Ajuntament. Per això s'ha convocat a músics, cantaires, alumnes, pares i mares, socis i simpatitzants, a participar en aquesta celebració i sortir a la foto del Centenari. Sortirem a les 11.00h des de La Lira en cercavila.

L'elecció dels delegats territorials

Germà Bel critica a Twitter que els delegats territorials es triïn a dit els partits. I té tota la raó. Diu que haurien de triar-los els consellers, cosa amb què puc estar d'acord però, encara aniria més enllà jo. Si tenim delegats territorials, aquests no els haurien de triar els territoris? O no haurien de sortir de les llistes electorals al territori? Seria més fàcil i transparent que no pas ara, on la decisió està en mans dels acords entre partits per mantenir el poder que desitgen.

divendres, 19 de febrer del 2016

Xiular l'himne espanyol no és delicte

Xiular l'himne espanyol no és delicte, segons el jutge, recolzant-se a més, en la mateixa opinió d'una altra denúncia del 2010. Malauradament a Espanya la llibertat d'expressió es posa massa sovint en dubte. Puntualitzo. Es posa massa sovint en dubte, excepte quan l'exerceixen neofatxes, energúmens anticatalans o antibarcelonistes, ara que parlem de futbol. I parlant de futbol, Tomás Roncero, periodista de l'AS, es queixa que això sigui així i es plany pel país que tenim on això es permet. Qui l'hagi vist en acció als programes de zàping, aquest individu exerceix la violència verbal cada dia que parla de la confrontació Madrid-Barça. Una violència que detestem als estadis i que oblidem que continua i de vegades s'inicia a la ràdio i a la tele amb determinats comentaristes. Gràcies a la llibertat d'expressió energúmens com aquest poden dir lo que diuen i ningú no els denuncia per incitar a la violència.

Algun dia haurien d'explicar-nos quines conseqüències econòmiques i de temps d'espera comporten tantes denúncies amb rerefons ideològic que no duen enlloc.

El regants

Els regants... Avui els regants s'han reunit amb la consellera d'Agricultura, Meritxell Serret. Ha trascendit de la jornada que els regants de la conca de l'Ebre enviaran un escrit a la Comissió Europea per mostrar el seu suport al Pla de Conca de l'Ebre, sense el suport dels regants de l'Esquerra. El discurs dels regants, o dels seus representants, per ser més exactes, no ha variat en aquestes dècades. Volen més regadius. No expliquen com els faran rendibles, ni com pagaran els costos d'alguns d'aquests regadius, com els lligats al Segarra-Garrigues o el Xerta-Sénia. Volen obra dura al Delta per fer front a la subsidència i una barrera a la desembocadura per evitar la falca salina. Un discurs com el que els partidaris del transvasament, en aquells moments fent força amb CiU, posaven sobre la taula, i anant a comparar el Delta de l'Ebre amb el Delta del Po.

Els regants volen el Pla de Conca perquè satisfà els seus interessos. Volien el minitransvasament. Volien la interconnexió segurament. La resta són coses d'aquells conservacionistes que no saben de què parlen, i dels científics que no coneixen el territori. Els regants, l'"enemic" a casa.

Però, compte, perquè el Govern és poc clar. Poc clar, i recordant el gag del president Puigdemont a Polònia, el dia 7 de febrer ens manifestàvem contra el Pla de Madrid, no contra els plans per dur aigua de l'Ebre a Barcelona! Digues-li dur l'aigua, digues-li fer més regadius.

dijous, 18 de febrer del 2016

Veneçuela puja el preu d'omplir el dipòsit

A Veneçuela Maduro puja 60 cops el preu de la benzina i devalua la moneda, a causa del baix preu del petroli. Diu que és per poder fer polítiques socials. Hauríem de pensar que el PP ara veuran amb millors ulls el règim de Maduro. D'alguna manera han optat per fer retallades, com el PP. Si Veneçuela no tingués petroli, com Cuba, ni això haurien pogut fer.

Això el mateix dia que es parla del viatge d'Obama a Cuba, criticat pels republicans. Cuba ja no sembla ser un règim tan dolent, si s'obren una mica i les empreses dels EUA poden fer-hi negoci. No han canviat gaires coses, de cara a fora, al règim cubà, però, els EUA comencen a tractar-los de diferent manera. Business is business.

dimecres, 17 de febrer del 2016

Judicialitzar la política

Inés Arrimadas acusa el Govern de judicialitzar la política el dia després que el TC hagi suspès la conselleria d'afers exteriors. Junts pel sí l'han aplaudit. I no és per a menys. El seu partit i el PP fa temps que judicialitzen la política catalana. Fa temps que allò que no aconsegueixen a les urnes ho volen aconseguir als tribunals. Fa temps que lleis que estan en vigor són i funcionant són denunciades per canviar les coses sense eleccions. Dol que hi hagi gent que viu a Catalunya, que sap quina és la realitat del país, i que la desfigurin, la falsegin i a més diguin la democràcia als tribunals per muntar-se la seva realitat. Dol i molesta que a més siguin tan fariseus de dir als altres que són ells els culpables de dur la política als tribunals.

dimarts, 16 de febrer del 2016

42

Doncs això, avui dia de celebrar anys, que no es fan 42 tots los dies!

En comú podem vol un DNI com les matrícules

Abans que Aznar parlés de les demandes sobre les matrícules de forma  despectiva amb allò de las "chapas de los coches" es va arribar a parlar de posar distintius autonòmics, amb analogies com el cas de França. Però, allò es va desestimar per a alegria dels venedors de cotxes de segona mà. I Zapatero, el federalista, mai no va decidir-se a canviar les coses.

Aquest dilluns els d'En comú podem, per aconseguir suports a la investidura de Pedro Sánchez -i per veure si aconsegueixen algun ministre-, han proposat incloure la nació de cadascú al DNI. Com si fos una simple matrícula. Als catalans els posem que són catalans al DNI i ja els tindrem contents. Quantes nacions hi hauria a Espanya, 17? O al final seria un distintiu autonòmic? Simbolisme per atenuar el procés. Parlem clar, si us plau. Volen procés o no volen procés. Volen sobiranisme o volen ministres a Madrid? Suposo que quan van incloure les llengües cooficials al DNI ja pensaven que els  catalans ja estaríem satisfets. Es van oblidar de no insultar-nos de paraula i obra durant anys, cada cop més, des de la política i dels mitjans, fins fer esclatar la societat en una mobilització sense precedents a favor de la independència.

Si volen, senyors d'ECP, quan hi hagi un DNI europeu ja demanaríem que incloguin el distintiu de l'estat català, entre els diferents estats membres.

dilluns, 15 de febrer del 2016

Dia del càncer infantil

Avui, 15 de febrer, dia mundial del càncer infantil. Dia de conèixer iniciatives, entre les quals la Richi Foundation ja fa temps que crec que és un exemple de força d'una família per salvar el seu fill i treballar perquè altres famílies puguin tenir un millor futur fomentant recerca sobre el càncer infantil. Fomentant-la, des dels EUA, a Catalunya. Malauradament el sistema de salut no arriba a tot i les famílies que poden marxen als EUA amb l'esperança d'aconseguir la solució a la maleïda malaltia. Malauradament el sistema de salut pública no arriba sempre on hauria d'arribar i iniciatives com aquesta són i seran sempre necessàries.

diumenge, 14 de febrer del 2016

Records de La Lira: Pepita #LaLiraAmpostina #LaLiraAmpostina100

Records dels estudisSi algú ha marcat vàries generacions de músics de La Lira actual ha estat Pepita Giné. Per la meva edat no vaig tenir ocasió de ser alumne seu abans que Octavi es fes càrrec de la banda i de l'Escola. Recordo un estiu que Octavi, a l'inici de curs, va dir-li a ma mare que aquell curs hi havia una nova professora de solfeig i de teoria, i que era Pepita Giné. Ma mare es va alegrar de la notícia, la coneixia de feia temps. L'alegria no era en va.

Pepita ens ha ensenyat teoria i solfeig amb alegria. Les classes a l'antiga Escola eren entretingudes. El grup d'alumnes també era una variable en aquesta equació de bon ambient a l'aula, evidentment. Ens ensenyava teoria notant-se que allò era una passió per a ella. Ves si no, si algú t'explica els modes grecs amb la cara que ho feia Pepita! Treballar, treballàvem però, ens divertíem. A solfeig anàvem cantant amb l'acompanyament del vell piano marró, en aquella aula amb terra antic, em una habitació plena de cadires al llarg de cada una de les parets. I ens fixàvem com cantava qui teníem davant. I quina nota li posaven en aquella llibreta de notes tan característica d'aquells temps.

Pepita ens acompanyava al piano als exàmens d'instrument. I per preparar l'acompanyament els caps de setmana anàvem a casa seva o a la seva garriga en cap de setmana, passant tardes de dissabte tocant i escoltant Weber, Mozart, Schumann o d'altres.

En especial recordo una cosa de Pepita, un moment determinat. Un any a Santa Cecília va cridar-me quan érem al carrer després de la missa. Va fer venir el seu pare amb ella per presentar-me'l i dir-li "este és lo meu millor alumne". Amb perspectiva això és una cosa que agrairé tota la vida, malgrat que aleshores més aviat em va fer vergonya.

dissabte, 13 de febrer del 2016

Ràdio Amposta #diamundialdelaradio

Avui, dia mundial de la ràdio, he pensat que podria escriure al bloc alguna cosa que hi tingués relació. M'ha vingut al cap la ràdio d'Amposta dels 80 i principis dels 90. Als 80 els migdies escoltàvem la ràdio tot dinant. Recordo el "Minja, calla i escolta", els "Discos a la carta",... Aquelles cançons de Chiquetete, Manzanita, Yuri, la Carrà,... Ara algunes no les escoltaria però, era la ràdio a la carta... La ràdio Amposta va incorporar-se a la Cadena 13, després Cadena Nova. Vam conèixer programes que a Barcelona eren ja coneguts, com "El Ricky i el Bernal" o els conegudíssims Mallamusicals, amb Albert Malla. Passats uns anys la ràdio ampostina va quedar eclipsada per l'arribada dels 40 Principals i la Cadena Ser, els quals després d'instal·lar-se a Amposta acabarien a Tortosa. Per sort, la ràdio municipal va tornar a les ones, i amb ella persones de la ràdio de sempre, com Josep Parrot.

Un dels homes de ràdio de tota la vida al territori ha estat Ramon Bel, actual regidor de l'Ajuntament d'Amposta. En l'època en què anàvem a La Lira, entre setmana ell posava a la ràdio la música que nosaltres ballàvem el cap de setmana. I nosaltres amb el cassette esperant a casa per gravar-ho. Concretament recordo un dia en què volia gravar Walk Away, dels The Game. Als estudis Ramon va avisar que en prémer el play sonaria una cançó que ens agradaria i que era ballada per molts de nosaltres. La vaig encertar aquell dia.

Aquesta és una anècdota personal, tonta, però, que sempre recordaré. Igual que recordaré les sessions matinals de Tere Valldepérez, el Parlemne! de Josep Parrot, els discos a la carta de les diferents etapes, entre elles amb Montse Parrot, seguint els passos del pare, i altres. Fóra bo que entre tots construíssim una memòria col·lectiva de la nostra ràdio municipal.

El Born

Ahir escoltava una notícia en la qual deien que l'Ajuntament de Barcelona canviarà el nom del Born Centre Cultural per passar-se a anomenar El Born Centre de Cultura i de Memòria. I hi posaran altres continguts, a banda dels relacionats amb la Barcelona de la Guerra de Successió. Una mesura super important el canvi de nom, evidentment. I, és també evident que el Born no pot ser només un espai de record de la caiguda de Barcelona i de la imposició d'un estat únic per part de Felip V.

divendres, 12 de febrer del 2016

Aguirre i la corrupció

Ahir escorcollaven la seu del PP de Madrid. Avui Esperanza Aguirre negava cap corrupció en el finançament del partit, se'n desentenia, i al mateix temps deia recorria al típic "i tu més". I tu més recordant la corrupció en el passat al PSOE. I tu més recordant els casos de corrupció al PSOE i, segons ella, els dels independentistes catalans, afirmant que a més és més important que la del PP. Aguirre és l'exemple de la mala qualitat de la democràcia espanyola. Un polític que es mostra incapaç de fer la seva tasca -recordem-la de ministra-; un polític que fuig de la polícia en una infracció de trànsit i engega una batalla contra els agents recorrent a la lluita política; un polític que diu que plega però, que sempre torna perquè realment no ha plegat mai; un polític que recorre a la demagògia per carregar contra els altres; un polític, quina mà dreta està sota sospita de corrupció; un polític així, no hauria de continuar on és ella.

dijous, 11 de febrer del 2016

Titellaires

Vivim en un país en què fer funcions de teatre de mal gust -tot i avisar-, en què aparegui en clau de burla la paraula ETA, és motiu d'empresonament i ser acusat de fer apologia del terrorisme. Pregunteu-ho als famosos titellaires. O a persones que durant aquestes festes de Carnestoltes en diversos indrets han estat aturades per fer alegoria a la seva detenció. El ministre de l'Interior ha tret pit.

En aquest país, en canvi, hi ha persones que poden desitjar que a un polític del color contrari al seu mori d'un tret al clatell, sense altre efecte que la seva dimissió després d'escampar-se als mitjans. Un escriptor satíric com Jaír Domínguez va ser fortament atacat per parlar de la mort de tota la selecció espanyola de futbol criticant un país que estaven retallant i la gent ni es movia.

En aquest país, hi ha polítics i alts càrrecs acusats de corrupció, els quals es passegen pel carrer durant mesos o anys fins que són jutjats. Alguns d'aquests es dediquen a donar lliçons de ciutadà exemplar a tothom, fins que queden amb el cul a l'aire i, lluny de donar explicacions s'amaguen. Al PP en saben molt d'això. I sempre tenen algun argument per espolsar-se la responsabilitat com a partit, de la mateixa manera que després la carreguen tota quan passa en altres partits.

No sé si els titellaires seran absolts. Des de fora i des del desconeixement de les lleis, la detenció sembla exagerada i els càrrecs molt més. De fet, avui he llegit que s'ha presentat una querella per prevaricació contra el jutge i el fiscal que els van empresonar. Veurem si al final es gira la truita.

dimarts, 9 de febrer del 2016

Sánchez va fent renúncies per tal d'arribar al poder

Pedro Sánchez renuncia a derogar la Llei Mordassa del govern Rajoy en el seu document de pacte. De la mateixa manera ahir se sabia que el model federal d'estat quedava amb una representació testimonial a la proposta de pacte. Iceta no ho veia igual però, ja se sap que el PSC sempre ha presentat les propostes del PSOE com grans fites que després es desinflen, sobretot en les qüestions territorials. Zapatero era la gran promesa del federalisme. Sánchez ja no tenia credibilitat després de tantes llufes socialistes, credibilitat que ahir va quedar confirmat que no ha tingut mai. Podrien parlar de federalisme testimonial i així sabríem que simplement és una qüestió electoralista.

dilluns, 8 de febrer del 2016

Morbo i informació

Molt interessant l'article de Clàudia Rius en relació al tractament informatiu del cas de pederàstia d'un docent dels Maristes de Barcelona, comparant el cas d'El Periódico i de 8 al dia. Fa temps que penso que el programa de Josep Cuní cerca audiència sigui com sigui. El fet que Mediaset hagi entrat en l'accionariat de l'empresa potser encara farà que tinguem més morbo innecessari. Ja l'any passat amb el tractament de l'accident d'avió de Germanwings em va semblar que 8 al dia oferia dades irrellevants per a la notícia, només alimentant el morbo, el morbo que cerca audiència. Tot s'hi val.

diumenge, 7 de febrer del 2016

Gràcies Catalunya! #loriuésvida

Lo Pont #canal21ebre #viulebre #surtdecasaebre #ebreactiu #loriuésvida #ampostaAvui Amposta m'ha recordat la Via Catalana. Aquell 11 de setembre de 2013 la nostra ciutat es va omplir de gent d'arreu del país per juntar les seves mans en la gran cadena humana que unia els dos extrems de Catalunya. El país es va solidaritzar amb la gent de l'Ebre per poder completar els trams de Via, els quals, per la poca població del territori, corrien perill de quedar-se a mitges.

Aquest cop però, Amposta s'ha omplert de gent d'arreu del país per defensar l'Ebre dels atacs del govern espanyol. Atacs que enfronten territoris dins de l'Estat i que enfronten la gent del país, per posar sobre la taula interessos contraposats, de regants i medi ambientals. El país s'ha abocat a l'Ebre, s'ha abocat a Amposta. El Govern també. Els partits, excepte PP i Ciutadans, també. Gent de l'Aragó, gent del País Valencià. L'ANC i Òmnium han donat un major sentit de país a les reivindicacions de l'Ebre.

15 anys després de començar la major mobilització contra les polítiques d'un govern espanyol, continuem vius i rebem el suport de la resta del país. Podem estar contents.

I com ha dit Matilde Font, en els agraïments, per fi l'Ajuntament d'Amposta s'ha comportat com calia amb la Plataforma en Defensa de l'Ebre. Com calia i més.

A la tarda feia goig anar per Amposta i trobar-te autobusos amb gent que es disposava a tornar a casa després d'un cap de setmana reivindicatiu.

Gràcies!

Fem política amb el PH? Va pos!

#loriuésvida #amposta #surtdecasaebre #viulebre #ebreactiu #canal21ebreAssumpta Escarp (PSC), en declaracions a la televisió avui a la manifestació d'Amposta, recordava que va ser un govern socialista qui va derogar el transvasament de l'Ebre. Totalment cert. S'oblida ella i tots els socialistes que gràcies a no haver abordat tots els problemes del PHN, gràcies a no fer front a la problemàtica dels plans de conca, som on som. La porta oberta que van deixar no s'ha tancat i ens trobem amb un problema vell que es torna nou. Va ser un govern socialista aquell que no va acabar bé la feina, no ho oblidem.

dissabte, 6 de febrer del 2016

Titellaires i reaccions partidistes

Uns titellaires a Madrid fan una funció per a crios amb diverses escenes de violència i mostrant pancartes -les titelles- en favor d'ETA. Molts de pares diu que van marxar esverats. No és per a menys. S'ha de tenir ben poca cosa al cap per fer una cosa així en un espectacle per a crios. Els titellaires ja han passat a mans judicials i el govern municipal ha destituït la persona responsable. Els mitjans que confonen objectivitat amb parlar bé del PP s'han tirat a la iugular de Manuela Carmena i han volgut associar l'acte pro-etarra amb l'alcaldessa de Madrid i amb Podemos. Eduardo Inda, un periodista molt rigorós, com tots sabem, ha volgut insistir-hi a La Sexta.

Fa uns anys en una caserna es va homenatjar els veterans de la División Azul, una agrupació de voluntaris que van lluitar a la II Guerra Mundial en favor de Hitler. La delegada del govern espanyol a Catalunya va lliurar-hi condecoracions. On eren les reaccions per un acte d'apologia del feixisme? De la mateixa manera, la Fundació Francisco Franco rep diners públics cada any per continuar homenatjant el dictador, i les víctimes de la dictadura continuen sent menyspreades i, segons com, ridiculitzades per polítics i mitjans. Amb aquesta actitud els mitjans de comunicació espanyols es mereixen la fama de poca credibilitat que tenen entre els europeus.

Els números de Sánchez

Pedro Sánchez vol que Podemos no veti Ciutadans i el mateix d'aquests envers Podemos. Darrere d'un discurs de necessitat d'unitat per renovar el país s'amaga l'èxit o el desastre del PSOE, les ganes que tenen de governar. Perquè la renovació del país no pot passar pas per les mans del PSOE ni del PP, dos partits que representen el bipartidisme, el passat, amb els seus vicis, tots dos esquitxats per escàndols de corrupció -un més que l'altre-. El PSOE no pot culpar Podemos de no donar suport a una aliança amb Ciutadans. No té sentit que per tal d'aconseguir el govern, Sánchez accepti pactar amb Rivera, sobretot i quan parlen de canviar la forma de fer política a Espanya. És cert però, que PSOE i Ciutadans, així com PP, comparteixen algunes coses, entre elles la postura envers Catalunya. Els federalistes ja no ho són, o no ho són tant, i parlen de problema de convivència a Catalunya. Mentir és gratis. L'audiència televisiva no vindrà a casa nostra a comprovar aquest problema de convivència inexistent. Una altra cosa és el problema de convivència al Parlament, fruit de les estratègies polítiques, i que si ara és a causa del procés, en altres moments ha estat per altres coses.

Si Iglesias es manté, Sánchez té assegurades unes noves eleccions. I potser seria el millor per aclarir la situació actual amb pactes improbables entre opcions incompatibles abans de les eleccions.

divendres, 5 de febrer del 2016

Una foto a eldiario.es

Avui, amb motiu de la manifestació de diumenge, eldiario.es publica un article en el qual utilitzen una foto obtinguda del meu compte de Flickr. A banda d'agrair que hagi cregut l'autor que la foto era prou digna per il·lustrar l'article, comento el fet perquè el peu de foto és un dels pocs que fa allò que ha de fer: cita la font (Flickr), l'autor i la llicència (CC BY SA). No seria la primera vegada que algun mitjà agafa una imatge meva sense citar l'autor. I en general, quan se cita, la llicència s'obvia. Veure com alguns mitjans ho fan tan bé és per agrair-ho públicament.

Va, baixeu!

7 de febrer, manifestació #amposta #surtdecasaebre #viulebre #ebreactiu #canal21ebre #loriuésvida #playmobilAhir TV3 va dedicar el .Cat a parlar del Pla de Conca de l'Ebre. Com era d'esperar, el debat servia de poc. Un representant dels regants de Lleida i Manolo Tomàs. Un parlava d'una cosa, dels seus interessos per regar, i Manolo dels perills que té el Delta amb el Pla. Un defensava un model econòmic amb augment de regadius, quan la globalització porta a la ruïna els pagesos, i l'altre se centrava en la problemàtica de l'Ebre i en la inviabilitat del Segarra-Garrigues. TV3 va organitzar un debat que no diua enlloc, si no era per polaritzar opinions en base a sentiments.

Al Polònia el seu President Puigdemont convidava a participar a la manifestació de diumenge, tot remarcant que era contra el Pla de Madrid, no contra minitransvasaments a Barcelona. Bon detall els del Polònia. Veuríem què passaria si parléssim d'altres projectes. Avui a RAC1 en Basté començava el programa convidant a la manifestació, i també els de la Competència.

Des del 2000, com a mínim, que l'Ebre surt al carrer. El 2004 alguns van creure's i altres van voler fer-nos creure que Zapatero ho havia arreglat tot però, no va ser així. Prova d'això és veure on som encara. Des del 2000 que l'Ebre ha estat model de mobilització ciutadana. Està bé que el país se n'adoni ara, potser gràcies a la cojuntura política i social que vivim.

dijous, 4 de febrer del 2016

Dijous jarder

Dijous jarder, tal com diem aquí. Sembla que la tradició és la botifarra d'ou. Sí? Vaiga, això deien a la ràdio, a la ràdio nacional de Catalunya. Com en altres cites festives en què hi ha menjar avui tocava l'estadística de quantes botifarres d'ou es vendrien. Sembla que aquest any serien més que el passat.

Mentrestant a l'Ebre ens agrada portar la contrària i la tradició parla de truita -amb salsitxa, amb carxofa,...- i de botifarra. Però, botifarra d'arròs, o baldana, com en diuen els tortosins. A mesura que puges per Catalunya la botifarra s'assembla més a una salsitxa grossa o una llonganissa que no pas a la nostra botifarra, tan comú a l'Ebre com a les terres veïnes de l'Aragó i Castelló. Malauradament aquesta tradició encara no ha arribat a la capital i per això no la tenen en compte. Ja arribarà... o no.

dimecres, 3 de febrer del 2016

.CAT sobre l'Ebre

Demà al .CAT parlaran del Pla de Conca de l'Ebre però, confrontaran posicions amb els regants de Lleida i les seves peticions de regadiu. TV3 torna a confrontar posicions en debats públics on els arguments d'uns i dels altres potser no es mouen en els mateixos paràmetres. Quan es parli de la problemàtica del Pla de Conca, quina confrontació hi haurà, els regadius que s'hi prometen? Podrien convidar gent de l'Aragó també. Però, aleshores ha de plantejar-se si és que qui defensa el Pla de Conca perquè ja li va bé, tan li fot el futur del Delta, per exemple. I s'ha de plantejar quin és el futur del Segarra-Garrigues, igual que el del Xerta-Sénia, si el cost per als regants esdevé, com sembla, inassumible. Si és el típic debat de fa dècada i mitja, quan CiU parlava del Roïne i facilitava l'aprovació del PHN, no cal ni veure'l.

dimarts, 2 de febrer del 2016

Sánchez camí de la investidura

Pedro Sánchez és l'encarregat de formar govern, si pot. Això significa almenys que si no hi ha acord d'investidura, el compte enrere per a noves eleccions es posarà en marxa. Rajoy pretenia tornar a negar-se a anar al ple d'investidura i ha fet que no sigui l'escollit per Felip VI. Antena 3 ja li ha donat la corresponent importància a Albert Rivera. Ha tingut el seu moment de protagonisme, fins que ha parlat Pedro Sánchez. Sánchez ha qualificat el PSOE, junt amb Podemos i Ciutadans, de partit reformista. S'ha aguantat el riure. De la mateixa manera ha recordat les retallades de Rajoy, ha clamat contra la pujada del deute públic. Zapatero potser s'ha sentit al·ludit, digne predecessor de Rajoy. I Sánchez continuava aguantant-se el riure.

Ara veurem què passarà. Si el PSOE governa sense el suport del PP ja van avisar que al Senat, amb majoria absoluta, boicotejaran el govern. Malament. Si pacten amb el PP, venent-nos la moto que això és lo que es fa a Europa, fallaran als seus votants -recordem #femforaRajoy- i tindrem una legislatura més de pocs canvis. El tema català els unirà però. El suport de Podemos i de Ciutadans no el veig, i el d'altres partits encara menys. Així que penso que, o bé tindrem eleccions o bé tindrem un govern PSOE-PP. Ja veurem.

dilluns, 1 de febrer del 2016

I mentrestant, govern en funcions

Si Felip VI proposa Rajoy com candidat el president del govern en funcions declinarà un altre cop la candidatura. I així el compte enrere de 2 mesos per convocar les noves eleccions no s'iniciarà. I continuarem amb un govern en funcions. I Rajoy i el PP continuaran aplicant les seves polítiques, a gust dels poders econòmics. En una situació així el propi cap d'Estat hauria de poder convocar noves eleccions, com passa en algunes repúbliques quan la governabilitat no està garantida o quan el govern perd la confiança del poble.