dimecres, 31 d’agost del 2016

Final d'un camí

Aquest és el darrer apunt en aquest bloc o, per ser més correcte, blog. Mantenir la periodicitat d'un apunt al dia s'ha fet difícil. Les ganes d'escriure hi són però, la forma de fer-ho és una altra. Per això poso punt i final al blog, sense descartar iniciar-ne un altre amb unes altres característiques. Ens llegim!

divendres, 12 d’agost del 2016

Aniversari de Maria Jesús

Va haver un temps en què volia aprendre a ballar flamenco. No sé si per bé o per mal, no vaig aprendre'n. Però, la Feria d'Abril em porta bons records i en especial aquesta sevillana, les calcetes de foradets, graciosa en el contingut però, amb sentiments que només coneixem dues persones, Maria Jesús i jo. Per això aquest any he volgut triar aquest vídeo per felicitar-la avui que és el seu aniversari. T'estimo!



dijous, 11 d’agost del 2016

Els trens a l'Ebre

Vaig patir durant un bon grapat d'anys el transport en tren que tenim entre les Terres de l'Ebre i Barcelona. Des de l'època d'estudiant i durant els anys que vaig treballar a Barcelona, els endarreriments i les incomoditats del tren es feien paleses cada dos per tres. Trens incòmodes per a més de dues hores de viatge, uns viatges incomprensiblement llargs, preus elevats,... Ja aleshores el transport en bus era una opció més barata, còmoda i fiable, i això que el transport per carretera té més incertesa en el temps del trajecte.

Actualment els problemes continuen sent els mateixos, si no majors. Se suposa que les coses han de millorar i que el govern català té més força per aconseguir-ho. Però, tot plegat queda en paraules buides quan el Govern accepta els allargaments de 8 minuts dels horaris dels trens, de forma que es fa més difícil per als viatgers reclamar per arribar fora de temps. Potser els membres del Govern no viatgen en regionals, potser ho fan en trens més cars. Potser ni agafen el tren. Perquè si l'agafen, encara és menys comprensible.

dimarts, 9 d’agost del 2016

Les condicions de Rivera

Albert Rivera ha exposat 6 condicions per donar el Sí a Rajoy en la investidura. Entre altres, separar immediatament els diputats imputats per corrupció, eliminar els aforaments o crear una comissió d'investigació sobre la corrupció del PP. La pregunta és, si Rajoy no ho accepta Ciutadans votarà en contra o s'abstindrà. La pregunta és si Rivera no ha posat sobre la taula la proposta que provocarà terceres eleccions i que Ciutadans utilitzarà per dir que ells han volgut regenerar la política però, que no els han deixat.

La banda del Centenari, la cita del 13 d'agost

Tots estem acostumats que el primer dia de Festes Majors la banda passegi la seva música pels carrers, fent que la festa sigui més festa, precedint el pregó que suposarà l'inici oficial de 10 dies d'activitats i celebracions. Estem acostumats, els músics, a participar d'aquest cercavila un cop cada dos anys, quan ens toca. Però, no estem acostumats, ni públic ni músics, al fet que el cercavila el faci una banda de més de 200 músics. Més de 200 músics desfilant i tocant pels carrers d'Amposta!

Passat i present de La Lira, el proper 13 d'agost, s'unirà en un gran cercavila pels carrers de la ciutat, fent que aquest inici de Festes, en plena celebració del Centenari de La Lira, sigui un inici especial i diferent.

Els músics ens ho passarem molt bé. Uns ens coneixerem, altres ens reconeixerem, altres no. I tots formarem part de nou, per un dia, de la banda de La Lira. I qui sap si algú no s'anima i torna a agafar l'instrument.

I el públic? Esperem que el públic sigui nombrós per presenciar un acte així, un acte del qual no es gaudeix cada dia.

dissabte, 6 d’agost del 2016

La fórmula per a les autopistes del conseller Rull

Ahir escoltava el conseller Rull a favor del pagament per circular per les autopistes. Ell ho presentava de forma més amable, parlant de la vinyeta, d'una tarifa plana que pagarien els usuaris per utilitzar-les. A Àustria i Suïssa s'utilitza. Raó poderosa. Quins sous es cobren a Àustria i Suïssa? Vull dir que, si ens emmirallem en altres països potser fem-ho per a tot, no només per a allò que ens convé. Perquè el conseller ens està dient que d'alliberar autopistes res de res, si no que canviarà el nom de la cosa simplement. I així allò de no renovar les concessions quedarà, d'alguna manera, en paper mullat.

dijous, 4 d’agost del 2016

El PP critica la justícia, sempre des del respecte

El PP sempre respecta les decisions judicials. Per això, després que el partit hagi estat processat per la destrucció dels ordinadors de Bárcenas, des del respecte s'ataca la jutge que l'ha ordenat. Sempre des del respecte, evidentment. És normal, doncs, que després el PP demani respecte per la justícia quan són altres els partits investigats. Prediquen amb l'exemple.

dimecres, 3 d’agost del 2016

Obsessió pels atacts terroristes o per l'audiència?

Un titular al Catalunya Diari anunciava un apunyalament de vàries persones a l'estació de Sants de Barcelona. Un titular per captar visites, com tants altres d'aquest i d'altres mitjans. Qualsevol que llegeix això en l'actualitat pensa en un atac terrorista, com els recents en altres països. Després resulta que ha estat una baralla en què un dels implicats a atacat dues persones. Però, qui ha publicat el titular primer ja ha guanyat visites i ha captat l'interès dels lectors. Perquè la qualitat dels mitjans avui dia és més que qüestionable.

dimarts, 2 d’agost del 2016

García Albiol té raó

Que ha dit alguna mentida Xavier Garcia Albiol? Diu que els partits independentistes poden fer allò que Franco no va fer, posar en risc l'autogovern. I té tota la raó. Perquè amb Franco no n'hi havia i si no n'hi havia no es podia pas posar en risc. Aquest és el nivell del PP.

dissabte, 30 de juliol del 2016

Impressions etèries, o com la música t'omple

Emocionant i impressionant concert del #deltachamber Gràcies! #surtdecasaebre #canal21ebre #viulebre #ebreactiu #amposta #laliraampostina #laliraampostina100Aquest divendres hem pogut gaudir del primer concert del DeltaChamber Festival, un festival internacional de música de cambra promogut per dos ampostins, Laura Ruiz i Pau Rodríguez, nascuts musicalment a La Lira Ampostina.

A la primera part, un bon començament, amb una obertura sobre temes hebreus de Prokofiev, seguida d'un trio per a violí, piano i clarinet de Paul Schoenfield. A la segona, impressionisme. Invocacions i dances rituals de Tomasi, seguida de la Introducció i Allegro de Ravel per a quartet de corda, flauta, clarinet i arpa, una obra que m'ha robat el cor, per ella mateixa i per la interpretació magistral i sentida que hem pogut gaudir. Aquí la tècnica i l'afinació no eren variables per valorar, si no la qualitat de la interpretació, la qual ha estat excel·lent, magnífica. A mi m'ha emocionat, literalment. No puc més que donar les gràcies per aquells minuts de joia interior.

I per acabar, sense desvetllar secrets, un bis, l'himne del festival, d'un autor català poc interpretat a casa nostra, en paraules de Laura Ruiz, amb sorpresa inclosa.

No només hem pogut assistir en un concert amb intèrprets de renom internacional, alguns dels quals solistes de les millors orquestres europees, si no que el gaudi ha estat ple amb la màgia de la música escoltada.

Felicitats i gràcies novament.

divendres, 29 de juliol del 2016

Si marxes de vacances

Platja #viulebre #viulebre #canal21ebre #surtdecasaebre #sensefiltre #playmobilArriben les vacances i la gent marxa. Desconnexió de la rutina, cares diferents cada dia, cares diferents del dia a dia. Alguns van a veure món, altres es tanquen en el seu món. Alguns van a gaudir del seu món, món que tenen oblidat, potser per força, durant l'any. Sigui com sigui, desconnectem per tornar a connectar amb energia renovada. I aguantar fins Nadal, si es pot. Arriben les vacances i la gent marxa. Marxes? Ens veiem a la tornada.

Medalla d'Honor de la ciutat d'Amposta a #LaLiraAmpostina #LaLiraAmpostina100

#FMAmposta2015 @laliraampostina lo bomboAl ple de l'Ajuntament d'Amposta del passat 25 de juliol es va aprovar atorgar la Medalla d'Honor de la ciutat a la Societat Musical La Lira Ampostina. Cent anys d'arrels musicals reconeguts amb aquesta distinció, una de les més importants de la nostra ciutat. Un honor i un fet que és d'agrair envers una entitat que ha fet tant per la cultura en general i la música en particular al territori.

El sou del president del PP balear

El president del PP de les Illes Balears creu que el seu sou de 80.000 euros és normal per dedicar el temps que dedica al seu partit, i que una cambrera de pis cobra més que ell. Sí xiquet, sí, els del PP, pobrets, encara cobreu poc per lo que feu. I les cambreres, quines unes, cobrant més de 80.000 euros l'any. Com per queixar-se.

dijous, 28 de juliol del 2016

Comprant les entrades al web de l'Ajuntament

29 i 30 de juliol concerts del #deltachamber al Museu de les TE #surtdecasaebre #canal21ebre #viulebre #ebreactiu #amposta #laliraampostina #laliraampostina100Ahir vaig comprar les entrades del DeltaChamber Music Festival de forma electrònica, amb el servei que té l'Ajuntament d'Amposta proveït per notikumi. Les entrades individuals són 10 euros però, s'hi ha d'afegir, per despeses de gestió, 79 cèntims per entrada. Un servei que en teoria abarateix costos, a més de facilitar l'entrada, justifica una comissió per despeses de gestió. Parlem clar, és una comissió per a l'empresa que proporciona el servei. Una comissió que podria estar inclosa dins dels 10 euros. Aquest mes de juliol les entrades de l'obra Temps de Quim Masferrer, costaven el mateix adquirides de forma presencial com electrònica a TincTicket, 12 euros, ni més ni menys.

En la compra de les entrades del concert de demà divendres no em van deixar triar localitat. Ja estava pensant a anar a fer cua per tenir un bon lloc. També pensava que en concerts en llocs tan petits la compra amb elecció de localitat evita aglomeracions per seure on cadascú vol.

Avui al matí he rebut un correu de notikumi amb dues noves entrades, les d'ahir però, especificant les localitats per veure el concert. És a dir, entrades numerades però, sense opció de triar. Ja sabem d'on surten els 79 cèntims de despeses de gestió...

dimecres, 27 de juliol del 2016

La saeta d'Arrimadas

El Parlament no ha fet cas del TC i ha votat a favor de la via unilateral per a la desconnexió d'Espanya. Ahir es coneixia que la jutge vol processar el PP, l'advocat i l'informàtic del partit per la destrucció dels discos dels ordinadors de Bárcenas. Un gra de sorra més en la muntanya de l'escàndol de corrupció del PP, aquest partit que guanya eleccions, peti qui peti.

Ja he comentat això que deia del PP. Ara, l'important, perquè és lo que destacarà certa premsa espanyola, allò realment important. I és que el Parlament de Catalunya, amb majoria absoluta independentista, ha decidit tirar endavant unilateralment amb el procés d'independència. Hi ha un conflicte de sobiranies i els diputats independentistes han optat per resoldre'l fent cas al mandat sorgit de les eleccions. No ha calgut esperar reaccions i amenaces, evidentment. Aquells que no volen parlar de certs temes, encara que sigui havent pau, s'estripen els vestits quan les coses s'acceleren.

El diari El País ha captat una imatge d'Inés Arrimadas, de Ciutadans, exposant la seva postura envers la votació, amb el president Puigdemont davant mirant cap amunt, com sense fer-li gaire cas. Arrimadas ha sortit amb un posat semblant a com si cantés una saeta. Molt apropiada per al cas. La saeta dels que es planyen per no haver pogut aturar el procés i que potser no tenen clar que puguin aturar-lo. Perquè si mai s'atura serà més aviat per culpa dels propis independentistes. Mentrestant, que cantin.

dilluns, 25 de juliol del 2016

Animalistes i nazis?

Francisco López Barrios, escriptor, periodista i novelista, segons llegeixo al peu d'un article seu al diari El País, el qual duu per títol "Toros: animalismo, nazismo, izquierda". Un article en defensa dels bous, de les "corrides", enfront de qui, legítimament, veu en aquests actes, tortura animal. Diu que els animalistes hauria d'anar a veure una "corrida" abans de criticar-la. Per allò de saber de què parlen. L'autor estableix una relació entre animalistes i nazis, afirmant que va ser Hitler qui va promulgar les primeres lleis animalistes d'Europa -cosa falsa, per cert-.  De fet, comença l'autor comparant els animalistes, afirmant que mai no han vist una "corrida", amb els nazis, els quals cremaven llibres que ni havien llegit. No cal dir que és un article que practica a la perfecció la fal·làcia.

divendres, 22 de juliol del 2016

Pactes a Madrid, malgrat Madrid

Curiós. El PP presideix el Congrés dels Diputats i ha necessitat l'ajuda d'algú més que no només Ciutadans. Diuen que algun convergent -perdó, del PDC- hauria pogut donar-hi el vot, juntament amb  algú del PNB. Per desgràcia els vots són secrets -per què?- i només podem fer suposicions sobre qui va votar què. Ciutadans i PP, els primers els quals van de regeneradors, ja no veuen malament el suport dels independentistes catalans. Els socialistes podrien actuar en conseqüència en la investidura de Rajoy? O potser ja està tot tancat i s'abstindran? I a Catalunya? Podem refiar-nos d'aquests que pacten amb aquells que boicotegen les lleis catalanes, que fan reuions per muntar escàndols dels independentistes? Ha canviat alguna cosa? El procés continua? És tot plegat una gran presa de pèl?

dimecres, 20 de juliol del 2016

Turquia no és Veneçuela

El cap de setmana passat es produïa un cop d'estat a Turquia, un cop que va fracassar i que està sotà sospita de ser orquestrat per tenir una excusa per depurar els opositors al govern d'Erdogan. I Europa què diu? I els defensors de la democràcia, Ciutadans, què diuen? Doncs poca cosa. L'únic règim execrable que existeix al món per a Rivera i els seus és Veneçuela, i com que passades les eleccions sembla que tots els mals dels veneçolans han desaparegut, doncs ja no cal preocupar-se per res.

dimarts, 19 de juliol del 2016

Trump

La dona de Donald Trump fa un discurs a favor de la candidatura del seu home i es copia bona part d'un discurs de Michelle Obama. Què passa? Res, què ha de passar? Si el seu home ha arribat on ha arribat malgrat la xenofòbia i la demagògia en general, què ha de passar? Oco que encara el faran president dels EUA. I si passa potser riurem per les bajanades que digui però, seguint el camí de Bush, aquest munta una altra guerra en un tres i no res.

dilluns, 18 de juliol del 2016

80 anys de faixes

Fa 80 anys uns militars es van aixecar contra el règim legal i democràtic d'Espanya, provocant com conseqüènvia una terrible Guerra Civil, la qual va acabar amb gairebé 40 anys de dictadura. Avui dia encara hi ha morts a causa de la repressió del règim resultant en vorals de carretera, en fosses comunes, en llocs abandonats,... Avui dia els seus descendents ocupen llocs de poder, en part gràcies al passat feixista dels seus avantpassats. Però, això sí, Espanya presumeix de ser una democràcia exemplar.



divendres, 15 de juliol del 2016

La Ràpita vol reformar el seu oblidat Trabucador

Trabucador #surtdecasaebre #ebrebiosfera #viulebreL'Ajuntament de la Ràpita vol reformar el Trabucador. Sembla ser que el seu aspecte encara prou verge, prou salvatge, no pot ser. Una base nàutica, zona naturista, zona per a gossos,... Un despropòsit. No se n'han recordat mai que tenen una platja a l'altra part de badia. De fet, diria que hi van més ampostins que rapitencs. I ara ens podem trobar que potser no podrem fer lo que hem fet tota la vida, anar a la platja, deixar el cotxe vora el camí, amb el perill que a la pujada de la mar haguem de sortir per cames, que la gent no pugui decidir si va despullada o amb banyador per la vora de la mar, o que els gossos hagin de restringir-se al pipi-platja-can que algú decideixi que ha de fer-se. Bravo. Potser volen que la gent no hi vagi, o que la gent prefereixi la Ràpita per atreure més clients al sector serveis local? No ho sé però, això és un despropòsit, com deia.

Niça

Nou atemptat a França. I ja en van tres en poc temps. La violència no és el camí. La mort d'innocents no té justificació. Ni a Europa, ni a l'Orient Mitjà, ni enlloc. Es fa difícil pensar que gent nascuda i criada a França pugui radicalitzar-se i atemptar contra els seus veïns. També és cert que els actes d'occident fan fàcil per als radicals islamistes difondre missatges contra els infidels que només els causen dolor. I contra la violència alguns volen acció. Acció que crearà reacció però, ells volen acció. Mentrestant, la gent que ha marxat ja no tornarà.

dijous, 14 de juliol del 2016

Les velocitats d'Europa

La UE vol que el Regne Unit enllesteixi aviat la seva separació. Volen un Brexit ràpid, no sigui que dos anys de procés compliquin les coses. També la UE quan Grècia no es decidia a materialitzar les retallades que se'ls demanaven, volia una actuació contundent i sense marge per castigar-los si no actuaven. Siriza va claudicar. La UE és ràpida... quan vol. En altres temes les coses van més poc a poc. Temps de demora per implementar polítiques que poden implicar millores en salut, en medi ambient; o la reacció tardana i dolenta en relació amb els refugiats procedents de Síria. Dues velocitats, dues formes de representar les prioritats europees.

dimecres, 13 de juliol del 2016

El demòcrata neix o es fa?

La gent CDC han acordat fundar un nou partit anomenat Partit Demòcrata Català. La mateixa gent, en el fons. Les mateixes polítiques, en conseqüència. És a dir, per molt que canviïn el nom, continuaran sent convergents. Un partit nou és això, un partit nou, no una metamorfosi d'un altre, o un simple canvi de nom per fer-lo més atractiu a l'electorat.

Els esdindits d'Unió, Demòcrates de Catalunya, no veuen amb bons ulls el nom del nou partit. No els agrada la possible confusió amb els noms i reivindiquen la marca. Com si no hi haguessin al món països amb partits que tenen noms gairebé idèntics, excepte algun detall. A Espanya i a Catalunya ja ocorre això. Per això, la queixa del Demòcrates no té gaire sentit, excepte la por a la confusió que els pugui perjudicar.

I ja que es parla de noms i de marques, l'etiqueta demòcrates hauria de ser admesa com nom d'un partit? Que potser la resta de partits no són demòcrates? Que només es poden qualificar de demòcrates els d'un partit determinat? No cal respondre.

Seria més divertit si els partits tinguessin noms a l'estil dels rebels de la Vida de Brian. Ens embolicaríem però riuríem molt.

dilluns, 11 de juliol del 2016

El protocol fa enfadar el públic a l'Auditori

Situació compromesa la d'ahir diumenge a l'Auditori. Abans de començar la nostra part del concert, La Lira, parlaments. Varis polítics i càrrecs de la Generalitat, amb representats de diverses entitats, entre els quals el propi president de la Federació Catalana de Societats Musicals (FCSM). El llarg de l'escenari ocupat entre càrrecs públics i representants de les entitats. El públic, amb 2 hores de concert al cul. Els 3 primers parlaments amb consignes genèriques al voltant de la cultura i de les bandes de música. Palla. El quart i cinquè més reinvidatius. El cinquè, el president de la FSCM. Un parlament llarg, tenint en compte que el concert ja anava per les 2 hores, com deia abans.

El fet és que des del públic algú va interrompre el president demanant-li que volia escoltar la banda ja. I va continuar, no sense certa sorpresa. La interrupció va tornar a produir-se més endavant en veure que la cosa continuava allargant-se. Quan el president va argumentar fent referència al respecte pels músics la protesta va ternir adhesions amb algun xiulet. Perquè la gent, senyors, volia continuar amb el concert. Un concert, per cert, per al qual havien pagat entrada. Pocs o molts diners però, pagant.

Situacions així són violentes. Sap greu que passin quan intervé el president de la FCSM i no durant les intevencions de directors generals i altres polítics que parlen en termes genèrics de les bandes de música, de la cultura però, que el seu govern, igual que ha passat sempre, no valora la música de banda com caldria. Els fets no acompanyen les paraules. De fet, en la música en general a Catalunya tenim molta feina pendent. Només val veure com els estudiants de música de l'Ebre es plantegen marxar fora de Catalunya per cursar graus superiors perquè la matrícula, entre altres coses, és moltíssim més baixa que aquí. I parlo de centres públics.

Deia que situacions així són violentes però, no deixen de ser necessàries. No pot ser que per culpa del protocol ens haguem d'empassar discursos buits de contingut per regalar-nos les orelles, veient desfilar pels escenaris càrrecs polítics, com si tinguéssim l'obligació de rendir-los homenatge per fer la seva feina. No la tenim. Seria demagògia però, a qualsevol se'ns podria acudir pensar que a nosaltres no se'ns reconeix la nostra feina i que si tinguéssim algun càrrec i no fóssim treballadors rasos, podríem jugar a les medalles i pujar en algun escenari i fins i tot fer algun discurset.

A veure si serveix d'alguna cosa i quan es programen actes els actes protocolaris ocupen l'espai imprescindible i no se n'abusa.

La Lira a l'Auditori #LaLiraAmpostina #LaLiraAmpostina100

#laliraampostina a l'Auditori #laliraampostina100Aquest diumenge a la tarda la banda de música de La Lira Ampostina ha participat en un concert a l'Auditori, en el marc del XIV festival de bandes de la Federació Catalana de Societats Musicals. En el festival també han participat la banda de música de La Galera i la del Prat de Llobregat.

Fer un concert en un auditori com el de Barcelona per a un músic és un goig. Amb una entrada com la que va haver el goig s'incrementa.

El concert s'ha preparat a consciència, accelerant per tenir preparat material que hauríem preparat a un altre ritme. Octavi ens ha demanat i, com sempre acaba passant, se l'ha ajudat. I el resultat, crec, ha estat satisfactori.

I ara a preparar el concert de Festes! Bé, dimecres concert al Grau.

El cor a Caldes #LaLiraAmpostina #LaLiraAmpostina100

El cor #laliraampostina a #caldesdemontbui #laliraampostina100El cor de La Lira va desplaçar-se dissabte a Caldes de Montbui per tornar la visita que la coral Guisla de la població va fer a Amposta durant la Festa del Mercat a la Plaça 2014. A la vila de Caldes s'hi celebrava aquest cap de setmana l'Escaldàrium, una multitudinària festa del foc i de l'aigua, inspirat en les bruixes i el termalisme. L'acollida ha estat excepcional, amb activitats per conèixer la festa i el patrimoni històric de la població. Musicalment, el cor de La Lira va participar en un concert en el qual també va actuar la coral Guisla conjuntament amb el grup Glass Onion, grup que interpreta versions dels Beatles. Totes tres formacions van participar en la cantada final, amb el tema Hey Jude del grup de Liverpool.

Un gran concert en un gran cap de setmana. Perquè diumenge de Caldes tocava anar a l'Auditori...

dissabte, 9 de juliol del 2016

Cap de setmana musical #LaLiraAmpostina #LaLiraAmpostina100

Un altre cap de setmana musical. Aquest dissabte el cor de La Lira Ampostina es desplaça a Caldes de Montbui per participar en un concert a la Sala Noble de Can Rius a les 20.30h, juntament amb el grup Glass Onion i amb la coral Guisla de Caldes de Montbui. El concert forma part de les activitats d'Escaldarium, la festa del foc i de l'aigua que s'hi celebra anualment.

I diumenge a les 18.30h la banda de música de La Lira Ampostina ofereix un concert a L'Auditori de Barcelona juntament amb les bandes de música de La Galera i del Prat de Llobregat.

Un cap de setmana de música i de tràfec però, amb molt de gust.

divendres, 8 de juliol del 2016

Boadella, bufó en declivi

Entrant a l'adolescència vaig veure per primer cop -o és lo primer que recordo- Els Joglars, amb Albert Boadella. Va ser a la televisió, en aquell programa "Ya semos europeos". Recordo uns esquetxos anomenats "purgandus populus", en què uns monjos s'encarregaven de perseguir individus que no quadraven amb l'ortodòxia del model social establert i se'ls sotmetia a teràpia per reconvertir-los. Tòpics del moment que són traslladables a l'actualitat. Boadella exercia una sàtira política divertida i punyent.

Des de fa uns anys que Boadella però, s'ha dedicat a carregar contra tot allò que faci tuf a nacionalisme [català], presentant una realitat social falsa al voltant de la ideologia i de la llengua. I ahir Boadella va ser notícia per dir que els polítics sobiranistes haurien de dur-los a un procés com el de Nuremberg. En poques paraules els va qualificar de nazis, d'assassins i en va demanar un judici que acabés amb la seva execució.

Ja no fas gràcia Boadella.

dimecres, 6 de juliol del 2016

Aznar i l'Iraq

Per a alguns Aznar ha estat el president exemplar, aquell que va dur la prosperitat a Espanya. Després de fer famos la frase "váyase señor González", per fi va arribar a la Moncloa. Primer va llençar globus sonda per sospesar la popularitat de les polítiques que volia tirar endavant, es va fer amic dels convergents i va parlar català en la intimitat. Després, majoria absoluta. L'Aznar dialogant va esdevenir presoner de la majoria absoluta. Va proposar-se un transvasament per collons, va fer front al Prestige quedant en evidència però, sense assumir responsabilitats, i ens va dur a la guerra de l'Iraq, amb l'argumentació d'unes suposades armes de destrucció massiva. Armes que resulta que no es va demostrar que existissin. Una guerra iniciada amb pressa i sense proves suficients que la justifiquessin. Una guerra que han patit els ciutadans i ciutadanes de l'Iraq i que ha contagiat els països veïns.

Però, Aznar no la va patir. Potser per això, per no ser conscient de les conseqüències d'allò que va animar a fer, ara va fent conferències i donant lliçons de com tirar avant un país.

dimarts, 5 de juliol del 2016

Policia a l'Ebre

La Guàrdia Civil ha acudit avui als ajuntaments de Tortosa, l'Ametlla, Ascó i Vandellòs, i altres de fora de Catalunya per recollir informació en una investigació sobre corrupció. La premsa ho ha publicat abans que hi arribés la policia. A la ràdio explicaven que un periodista de Barcelona ha arribat a Tortosa abans que arribés la Guàrdia Civil. Potser que s'hagi filtrat interessadament la informació per major impacte mediàtic. O no. Sí que és cet que la imatge que es dóna del funcionament de la justícia espanyola és la d'una justícia influenciada pel poder executiu, amb un govern poc hàbil amb la imatge que dóna a l'estranger.

diumenge, 3 de juliol del 2016

Misatango, o la síndrome de Stendhal musical #LaLiraAmpostina #LaLiraAmpostina100

Monestir de Poblet, 02-07-2016 Misatango amb Cor Mestral i Cor #LaLiraAmpostina #LaLiraAmpostina100 #surtdecasaebre #canal21ebreLa música emociona, reforçant sentiments. Uns cops reforça l'alegria, altres acompanya la tristesa. Però, emociona. I hi ha cops en què aquesta emoció és intensa, t'aclapara, t'impregna tot el cos. Síndrome de Stendhal potser? Música, simplement.

Doncs bé, els dos cops que he assistit a la interpretació de Misatango, de Martín Palmeri, oferida pels cors Mestral de Reus i el cor La Lira Ampostina, aquest aclaparament l'he pogut notar. Emoció que et posa els pèls de punta i que t'omple el llagrimal, esperant aquella gota que el faci vessar. El primer cop, a l'auditori de La Lira, amb un escenari que feia goig, com mai no l'havia vist en una actuació de la coral. El segon aquest dissabte, a l'església del monestir de Poblet. Un marc incomparable per gaudir d'una gran obra com aquesta, amb una magnífica interpretació. No sé si és agosarat comparar-ho però, d'alguna manera, l'emoció és semblant a la que produeix escoltar el rèquiem de Mozart, el seu Lacrimosa. Bellesa extrema.

Dijous 7 de juliol teniu una oportunitat de gaudir de la Misatango a Roquetes. El lloc no serà l'idoni, per ser a l'aire lliure però, esperem que en pugueu gaudir igualment.

divendres, 1 de juliol del 2016

Gira Misatango #LaLiraAmpostina #LaLiraAmpostina100

Estrena de Missa Tango #LaLiraAmpostina #LaLiraAmpostina100 #SetmanaCultural2016 #surtdecasaebre #canal21ebre #ebreactiu #viulebreEl cor La Lira Ampostina, juntament amb el cor Mestral de Reus, sota la direcció de Núria Francino, oferiran demà la interpretació de Misatango al Monestir de Poblet, a les 16.30h. Un marc ideal per a una obra d'aquestes característiques.

La setmana vinent, dijous 7 a les 23h, Misatango es podrà escoltar a l'Hort de Cruells de Roquetes, dins de les Festes Majors de la població.

I a final del mes de setembre, ambdós cors duran l'obra de Martín Palmeri a Roma.

Com veieu, la secció del cor de La Lira és una secció ben viva, en especial aquest any del Centenari.

dijous, 30 de juny del 2016

Ha hagut garrama o no a les eleccions?

Hi ha veus que denuncien que s'han manipulat els resultats de les eleccions espanyoles de diumenge. Si li sumeu l'estranya gran diferència entre els sondejos, els sondejos a peu d'urna i els resultats reals, a les opinions sobre la manipulació, es planteja un dubte raonable. La solució, comprovar cada una de les actes de paper i calcular els vots sense delegar en el sistema informàtic posat en dubte. Tranquils, no passarà.

dimecres, 29 de juny del 2016

Veneçuela s'ha curat

Xeics, que es veu que a Veneçuela ja no hi ha persecució ideològica i la gent ja té accés al menjar i als medicaments. Vaiga, això penso jo ara que no se'n parla gens. Dic jo que si la situació era tan greu i se'n parlava cada dos per tres, si ara no se'n parla serà que s'ha solucionat tot. Després diuen que quan es pregunta el poble passa lo que passa. Doncs mira, s'ha preguntat als espanyols, ha guanyat el PP i a Veneçuela ja veuen la llum al final del túnel.

Anem per feina

Es decidiran els d'ECP o dels de QSQEP a tirar pel camí del sobiranisme? No han tingut prou mostres i no ha quedat prou clar que Espanya no acordarà mai un referèndum per a Catalunya? I els socialistes, insistiran que ells opten per una tercera via que ja fa temps que no es creu ningú? Continuaran venent-nos un federalisme que no serà més que un autonomisme 2.0?

I els independentistes catalans, faran alguna cosa més que promeses i que mostrar desavinences? O ens eternitzarem en estratègies que no duen enlloc i fan cansar la societat?

Hauríem d'anar passant.

dilluns, 27 de juny del 2016

La culpa dels resultats electorals

El PSOE culpa Podemos de no haver permès un govern progressista la legislatura passada. Ep, progressista, amb Ciudadanos.

Ciudadanos culpa la llei electoral del seu mal resultat. Volen una persona, un vot, i eliminar la ponderació de la llei d'Hondt. A favor de les zones més poblades i curcumscripció única?

En Comú Podem culpen els atacs dels altres partits de no haver tingut millors resultats.

Segur que si haguessin tingut bons resultats el discurs hauria estat un altre. I aquests han de renovar la política espanyola...





diumenge, 26 de juny del 2016

Guanya el PP, perd la resta

La corrupció? No. Les retallades? No. La promesa de noves retallades a Europa? No. Les gravacions de Fernández Díaz? Encara menys. L'anticatalanisme? Sí. El Brexit? Potser també.

Com es pot explicar que un país en crisi, amb un partit al govern que té multitud de casos de corrupció als jutjats i, justament ara es destapa que el seu ministre de l'Interior va conspirar per carregar-se els partits independentistes construint casos de corrupció, guanyi les eleccions i amb millor resultats que el 20D? Sense saber què pensa cada una de les persones que ha votat PP, un pensa que l'anticatalanisme ha fet molt, el referèndum al Regne Unit també i, qui sap si les gravacions a Fernández Díaz no han estat fins i tot contraproduents.

Conclusió. Un país que renega del PP però, que el vota, el vota amb un percentatge massa elevat, igual que al País Valencià es votava el PP en majoria absoluta, igual que a Itàlia va guanyar Berlusconi malgrat tot allò que l'envoltava. Una vergonya.

dissabte, 25 de juny del 2016

Reflexió

Dissabte de reflexió. Ningú no demana el vot. Ja va la xarxa plena de tot allò que s'ha dit els dies anteriors i les tertúlies als mitjans s'encarreguen també de crear opinió. Els polítics, donant imatges per a la premsa. Que si passejant, que si fent esport, que si fent el cafè,... Imatges gens innocents que ens vénen com imatges de gent normal que desconnecta de la campanya. Demà veurem...

divendres, 24 de juny del 2016

Acaba la campanya i continua l'escàndol

El PP ha tingut avui un descans amb el resultat del referèndum al Regne Unit en què ha guanyat l'opció de sortir de la UE. Però, l'escàndol de Fernández Díaz continua gotejant. El ministre i el cap de l'Oficina Antifrau no veuen el cas com una conspiració, ni com l'ús dels serveis de l'Estat per fabricar escàndols dels partits independentistes. Marhuenda tampoc, el fidel amic del PP tampoc. No sé si que s'hagi publicat que uns dies abans que aparegués l'informe desestimat sobre el compte de Xavier Trias a Suïssa ells en parlessin, és prou per considerar-se un escàndol de gran magnitud. Suposo que demà a la Sexta Marhuenda tindrà arguments de pes per continuar defensar-ho.

I com que la imatge del ministre no ha quedat gens malmesa, avui va i envien la policia al diari Público per endur-se els gravacions de la conversa -no sigui que continuï el degoteig d'escàndols-. No és gens sospitós que passi això, no? Ara bé, el ridícul d'haver acudit sense ordre judicial és propi d'un acudit.

I així, una campanya electoral que acaba, recordant els anys d'Acebes i companyia, esperant que al PP li passi factura això, ja que no ho ha fet la corrupció però, sabent que probablement continuarà sent el partit més votat. A l'electorat espanyol li va el masoquisme.