dijous, 30 de juny del 2011

Les galeries comercials d'#Amposta #crisi #salut

Llegeixo que l'associació de comerciants de les galeries Futuro Ciudad Amposta es queixen de les crítiques rebudes cap al complex comercial per part del PSC, acusant-los de fer guerra de partits contra CiU, perjudicant els 30 comerciants del centre. Fins i tot amenacen d'emprendre accions legals si els polítics no són respectuosos. La veritat és que no he vist una manca de respecte envers els comerciants si no una crítica sobre el conjunt de zona comercial, per com s'han fet les coses. No negaré que algunes crítiques semblaven oportunistes políticament. Com ciutadà jo també he criticat el centre, he criticat el nom però, malgrat això, hi vaig a comprar. Sembla que si de forma electoralista s'utilitza el projecte de zona comercial no hi ha problema i al contrari sí.

A Madrid avui el PSC ha tornat a votar contra la petició dels diners del fons de competitivitat al govern. Voleu dir que tenen ganes de canviar d'actitud els socialistes catalans?

Finalment, avui a la ràdio escoltava la notícia sobre la recomanació del ministeri de Sanitat de no donar tonyina i peix espasa als infants pel seu elevat nivell de mercuri. Així mateix demanen evitar espinacs i bledes pel seu nivell de nitrats. L'Agència Catalana de Seguretat Alimentària, com es pot llegir a la notícia, fa 4 anys que alertava d'això però, ho matisa. La tonyina en llauna no té aquest perill i només es fa la recomanació per a infants entre 3 i 12 anys.

Creative Commons License + GNU FDL

dimecres, 29 de juny del 2011

#crisi #salut La Generalitat vol vendre l'Hospital de Tortosa

Ahir va començar el debat sobre l'estat de la nació a Madrid. Un debat en el qual no hi he posat gaire interès. Tot el que s'havia de dir s'ha dit i aquest debat és un cara a cara d'un que vol tombar el govern actual (Rajoy) amb un que no vol marxar (Zapatero), mentre s'ho miren alguns que no poden fer-hi res, i altres que intenten veure per on agafar-ho i dir la seva.

Ahir també, a l'EbreTV, vaig veure una notícia que deia que a més d'altres 6 hospitals catalans, l'edifici l'Hospital de Tortosa Verge de la Cinta, que pertany a la Tresoreria de la Seguretat Social, serà cedit a la Generalitat. El Govern el vol vendre, junt amb els altres 6 hospitals, per després pagar als compradors per la seva ocupació i en un futur tenir l'opció de recompra. L'operació, segons el Diari de Tarragona (no tinc l'enllaç a la notícia en línia) es faria amb entitats financeres, que pagarien uns diners (taxats) pels edificis i que després la Generalitat hauria de retornar amb interessos. Em recorda a les hipoteques inverses aquelles que venien fa pocs anys per a la gent gran, sigui o no el mateix. Això se suma a la incògnita del nou hospital, si mai es farà, quan es farà i qui el gestionarà, a la incògnita del futur de la sanitat pública catalana o del mateix ICS. L'ICS, que també és notícia perquè després de deixar el càrrec l'anterior gerent, encara no n'ha trobat un de nou. No és estrany, amb els temps que corren, tot i que la informació fa referència a altres raons. Els residents de l'HTVC ho comenten al seu bloc.

I continuant amb la salut, divendres es posen en marxa els canvis a l'Atenció Primària a les Terres de l'Ebre, amb l'atenció continuada de Xerta derivada al CAP Temple de Tortosa i la de Sant Jaume a Deltebre a les nits. Ara bé, malgrat ser això la versió oficial, algunes mesures ja es van posar en marxa amb anterioritat. El bloc dels residents de l'HTVC així ho mostra amb una foto del CAP de Sant Jaume on es diu que les revisions i urgències de Pediatria passaven a fer-se a Deltebre.

Els treballadors de l'HTVC que volien acampar a la plaça de l'Ajuntament de Tortosa avui dimecres han desconvocat l'acampada perquè no havien sol·licitat el permís amb suficient temps. Però, amb les acampades dels indignats diversos advocats que hi donen suport van assessorar la gent de com fer concentracions legals emparant-se amb el dret de reunió. David Bravo va fer un model de document que els treballadors de l'HTVC haurien pogut utilitzar. No entenc com volent imitar el moviment del 15m no tenien constància d'això.


Creative Commons License + GNU FDL

dimarts, 28 de juny del 2011

El sou d'alcalde, regidors i càrrecs de confiança a #Amposta, i la #crisi fa suspendre actes

Els mitjans que parlen del ple d'ahir de l'Ajuntament d'Amposta destaquen que l'alcalde i els regidors s'han reduït el sou un 5%. Adam Tomàs destaca que s'ha optat per esmicolar l'àrea de Promoció Econòmica en comptes de crear una àrea compacta per fer projectes importants. Toni Espanya és més crític amb les atribucions i dedicacions d'alcalde, regidors i càrrecs de confiança que es van aprovar ahir. I és que, com diu, l'alcalde té un sou de quasi 4000 euros mensuals bruts però, amb una dedicació parcial i altres regidors amb dedicació parcial cobren més de 2300 euros mensuals, en temps de crisi i retallades. A més, el nombre de càrrecs de confiança no es redueixen amb l'excusa de l'amortització d'un càrrec que ha passat a ocupar una plaça de funcionari. S'ha creat un càrrec de coordinació de l'àrea d'esports, a més dels ja existents assessors de diferents àrees. Penso que en molts casos entre el personal existent i el regidor responsable hauria de ser suficient però, un dels problemes del nostre sistema, de les administracions públiques en general, és la d'incrementar càrrecs polítics en comptes d'utilitzar persones vàlides i que han passat els filtres corresponents per treballar-hi.

Per cert, via Menéame veig que la paga extra dels funcionaris de juny es redueix una mitjana del 15%. Això no s'ha fet gaire públic però, s'ha de saber. Com tot treballadors als funcionaris se'ls retenen els diners per a les pagues extra i no s'entén aquesta retallada, per moltes explicacions que es donin. On són els sindicats?

Com deia ahir, Artur Mas vol reduir l'administració pública a la mínima expressió, apostant per la implicació privada al màxim. Així es pot llegir via Menéame que el president només vol que siguin monopoli de l'administració pública les presons i la policia. Tota una declaració d'intencions.

En època de crisi ja hi ha ajuntaments que suspenen actes amb costos importants. Així el de Mataró suspèn el Festival Shakespeare, i el de Móra d'Ebre estudia suspendre la Móra Morisca. Recordo els anys de Sabaté al govern de Tortosa amb una gran quantitat de festivals a la ciutat, que no sé quan costaven, que alguns no entenia per què es feien, i que a dia d'avui seria impossible mantenir-los tots.


Creative Commons License + GNU FDL

dilluns, 27 de juny del 2011

#crisi Artur Mas i el protagonisme del sector privat

El president Artur Mas diu que en un any i mig no hi haurà inversió pública i ho utilitza com argument per parlar un major protagonisme del sector privat dins del sector públic. Si algú dubta per on van les coses crec que cada dia queda més clar. Anem cap a una major privatització, cap a la concessió de serveis, cap al benefici d'empreses privades en sectors com salut i educació, quan penso -i és legítim pensar-ho- que caldria preservar al màxim el seu caràcter públic.

En el context de la crisi el sector de la construcció no accepta que sigui un dels causants de la crisi actual. Si bé sense dades no es pot afirmar això rotundament, es pot pensar que el sector no s'ha preocupat de l'espiral especulativa que ha existit fins que ha esclatat la bombolla immobiliària, negada durant tant de temps. Es queixen que els governants no han fet res per aturar l'especulació però, com deia, mentre han pogut se n'han aprofitat.

També en relació amb la crisi el govern espanyol va instaurar la velocitat màxima de 110 km/h en autovies i autopistes. El proper 1 de juliol tornarà a ser de 120 km/h. El canvi es farà posant adhesius amb el número 120 sobre els adhesius posats abans amb el 110. Més de 200.000 euros de despesa. Potser és que els adhesius de 110 no es poden treure correctament perquè si no ens haurien d'explicar per què no treuen els de 110 i prou.

I si patiu pels mosquits el CODE comença la campanya de tractament contra els mosquits dels arrossars del Delta. Turistes, ja podeu respirar una mica més tranquils.


Creative Commons License + GNU FDL

diumenge, 26 de juny del 2011

El finançament de les escoles de música d'#Amposta #LaLiraAmpostina

Amposta: La Lira Ampostina versiona Serrat
Avui comentava al meu bloc un article signat per la junta de la Filha a la Revista Amposta, el qual es pot llegir al web de l'entitat, sobre la polèmica al voltant de la proposta d'escola de música municipal formulada per l'anterior departament d'Educació, ara Ensenyament, i els posicionament de la Lira, la Filha i l'Ajuntament. Reprodueixo aquí l'apunt del meu bloc i hi afegeixo alguna cosa més.

He comprat la Revista Amposta de la primera quinzena de juny de 2011 i apareix una carta signada per la junta de la Unió Filharmònica d'Amposta per parlar del tema del finançament de les escoles de música d'Amposta. La Junta de la Filha entra en polèmica presentant els fets com si se'ls hagués criticat per no haver volgut la fórmula de l'escola municipal proposada pel tripartit, i es queixa que es digui que la Filha és convergent. Entra en polèmica gratuïtament quan se sap perfectament que les crítiques sobre si s'ha fet l'escola municipal o no han estat per al govern local i no per a la Filha, perquè igual que la Lira, els seus socis tenen la paraula per decidir què és millor per a l'entitat. I, com fan alguns quan els critiquen que ho presenten com una crítica a Amposta o una crítica a Catalunya, si algú ha dit alguna cosa sobre la relació política entre la Filha i CiU, ha estat sobre la relació entre qui presideix la Filha i CiU, no entre l'entitat i CiU. Per això penso que la junta de l'entitat germana de la Lira ha volgut entrar en polèmica de forma gratuïta. I penso que si el govern català i l'ampostí no fossin del color polític que són, o haurien parlat abans, o ara no dirien res. I ho dic de la junta, no de la Filha.

Un dels argument de la junta de la Filha fa referència a anys enrere quan es va proposar una escola de música concertada i la Lira no es va voler acollir per justificar la legitimitat de no voler-se acollir ara a la proposta del tripartit. De fet, com que la Filha aleshores no va queixar-se ara la Lira no hauria d'haver fet, segons la junta. Segons m'han explicat el model de servei d'escola de música que es volia implantar aleshores permetia que l'Ajuntament adjudiqués els alumnes que cregués convenient a cada escola, de forma que els pares no podrien triar l'escola de música per als seus fills i, a diferència d'ara que el nombre d'alumnes no és el mateix, la tendència seria a la igualtat d'ells. És lògic que una entitat no ho vulgui, com també ho és que l'altra sí. És motiu per posicionar-se tan a favor de la postura de l'Ajuntament?

És ben trist que la junta d'una entitat participi en aquest joc d'enfrontament interessat, quan l'altra no ho ha fet, i posicionant-se políticament quan no és necessari.

Per cert, he començat dient que l'article apareixia a la Revista Amposta, una revista que al seu web encara ha de comentar l'èxit del concert de Serrat, un esdeveniment per a la ciutat que ha passat sense pena ni glòria per les pàgines d'aquesta revista quinzenal de la ciutat. De fet, al seu web s'aprecia una falta important d'actualització en diversos apartats, cosa que reflecteix com va acabar la legislatura i que esperem que canviï en aquesta.

Acabo amb una referència via Menéame a una entrevista a la consellera de Salut d'Andalusia que parla sobre la reducció de la despesa sanitària enfocant-ho amb la farmàcia i no amb les retallades per les quals s'ha optat a Catalunya. Sempre és bo llegir altres posicionaments, no només dels que diuen que la cosa només es pot fer així.

dissabte, 25 de juny del 2011

#crisi A Itàlia volen denunciar l'agència Moody's, a Japó continua el problema nuclear

Llegeixo a Menéame que a Itàlia un fiscal vol encausar l'agència de qualificació de deute Moody's per manipular els mercats amb informació falsa de la situació del deute italià. Segons la notícia, arran d'una denuncia de dues organitzacions de consumidors l'any 2010 s'han estat analitzant les notícies de l'agència sobre el deute italià per decidir actuar contra ella per "manipular els mercats, abús de mercat, tràfic d'influències i divulgació de notícies falses per pertorbar el mercat financer". Passarà alguna cosa semblant a Espanya, passarà alguna cosa semblant amb altres agències que fins fa uns anys no deien res dels perills financers?

També via Menéame llegeixo una profecia atribuïda a Thomas Jefferson que al segle XIX ja advertia sobre el perill que els bancs privats vagin agafant cada vegada més poder. I ja estem així, els bancs controlen el diner de tal forma que sembla que manen més que els estats.

Mentrestant al Japó, la catàstrofe de Fukushima continua sent notícia. El país es prepara per controlar l'estat de salut de la població de la zona propera a la central, uns 2 milions de persones, durant 30 anys, per veure la seva evolució després d'estar sotmeses de forma continuada a radiació.

Creative Commons License + GNU FDL

divendres, 24 de juny del 2011

Tornem als #120 i les polítiques laborlals de CiU #crisi

Finalment el govern espanyol eliminarà el límit dels 110 km/h en autopistes i autovies, com ja es deia ahir. Diuen que s'han estalvia 450 milions d'euros amb la mesura. Una mesura que ha servit per posar més radars en algunes vies i que ha complagut els fabricants de senyals amb nous senyals o enganxines per als existents, i que ara s'han de tornar a canviar.

CiU després de salvar el pas de la reforma laboral pel Congrés dels Diputats, amenaça de no facilitar la seva aprovació final si no hi ha els canvis demanats per la coalició. I és que CiU advoca per unes polítiques més pensades en els empresaris que no pas en els treballadors i es dedica a fer afirmacions que culpen de tot les indemnitzacions, l'increment del sou segons l'IPC, etc. I no em cansaré de dir-ho, això ho defensa Duran i Lleida qui, per a mi, no té autoritat moral per defensar-ho.

Via Menéame trobo un article que repassa l'evolució dels salaris entre 1978 i 2010. Tenint en compte diferents variables, es pot veure com els salaris reals han caigut i refuta les afirmacions de patronals, polítics de dretes i altres quan es queixen de l'augment dels salaris. Ara falta un estudi dels salaris de directius i polítics. Seria interessant.

Creative Commons License + GNU FDL

dijous, 23 de juny del 2011

Les terrasses de bars a #Amposta, la #crisi a #Grècia i els #peatges

A Amposta el govern local ha anunciat mesures de cara a regular les terrasses de bars i discoteques, ja que aquestes han augmentat amb la Llei del Tabac. És una cosa que l'anterior legislatura ja s'hauria d'haver fet però, benvinguda sigui la mesura, a falta de conèixer-ne els detalls. I és que malgrat els cartells demanant respecte pel descans dels veïns és difícil que un grup més o menys nombrós de clients en una terrassa guardi silenci quan està gaudint del seu oci. Ara bé, també seria interessant veure si es regula d'alguna manera, si es regula millor la quantitat d'espai que ocupen les terrasses a la vorera, perquè hi ha llocs per on és difícil passar.

Grècia anuncia noves retallades per fer front a la crisi i rebre els diners de les ajudes internacionals. La indignació grega va en augment i, faríem bé de no perdre la indignació a casa nostra perquè encara no està clar el futur d'Espanya, per molt que la ministra dels "brots verds" ens digui que la situació espanyola és molt diferent.

Demà divendres el consell de ministres decidirà si es continua amb el límit de 110 km/h en autopistes i autovies o si es torna als 120 km/h. La mesura dels 110 se suposa que era per reduir la despesa energètica d'Espanya, a la vegada que es redueix contaminació. Ara bé, aquesta mesura en autopistes no s'ha acompanyat d'una modificació proporcional del cost dels peatges. I a més, mentre tu vas a 110 km/h t'adelanta la majoria de vehicles que van a bastant més de 120 km/h, és a dir, que passen del límit, com ja feien abans.

Parlant d'autopistes, la Generalitat ha avisat que ja no farà més autovies, quan en torni a fer, si no que tornarà a fer autopistes de peatge. A Espanya vinga autovies i a Catalunya vinga peatges. No m'imagino l'eix de l'Ebre de peatge quan el desdoblin -si mai ho fan-. L'A7 que la fa l'Estat, serà la darrera autovia gratuïta que tindrem al territori?

Nit de coets, solstici d'estiu. Bona revetlla de Sant Joan.

Creative Commons License + GNU FDL

dimecres, 22 de juny del 2011

#crisi Retallades de #salut, la reforma laboral i els indignats #15m #15j #19j

Les retallades de salut a l'atenció continuada a l'Ebre continuen sent part de l'actualitat informativa. Es coneixen els detalls, entre els quals l'ús del CAP de Deltebre en comptes del de Deltebre i de Sant Jaume a les nits, la derivació de les urgències del CAP de l'Aldea a l'Hospital Comarcal d'Amposta, i el possible tancament de les urgències del CAP del Temple que haurien d'atendre's a l'Hospital Verge de la Cinta o a la Clínica Terres de l'Ebre. Aquí hi ha dos comentaris per fer. Primer, que no s'entén que fins ara s'ha estat reclamant que es faci un ús racional de les urgències hospitalàries i es tanquin centres d'atenció continuada. En el cas de Tortosa no ha de contribuir això a saturar més les urgències de l'hospital? I segon, no deixa de ser contradictori que es contempli l'atenció d'urgències en un centre privat. Per al centre serà perfecte perquè facturarà però, sabrem quina factura surt més alta, si la del servei en un centre de l'ICS o en un de privat?

El Congrés dels Diputats ha permès tirar endavant, amb l'ajuda de PNB i CiU, la reforma laboral del govern espanyol. El PSOE salvat per les dues dretes nacionalistes, que no saps mai per on et sortiran.

Un dels impulsors del moviment dels indignats d'Islàndia, país amb 3 anys de camí cap al canvi de model de democràcia, i país on almenys es consulta el poble per prendre decisions davant la crisi, ha visitat Madrid i parla de treballar conjuntament amb els indignats espanyols. Si la bola es fa gran i compacta veurem si continua el menyspreu i la campanya de descrèdit cap a un moviment heterogeni amb unes reivindicacions justes com aquest. Parlant de les campanyes de descrèdit, a més de la fallida de la setmana passada -fallida per l'èxit de les manifestacions de diumenge-, els mitjans no se n'estan d'intentar desacreditar el moviment. És el cas d'El Mundo i La Razón, on de forma implícita relacionen els indignats i els abertzales, arran de l'intent de detenció ahir d'una membre de Batasuna al País Basc francès. L'ètica periodística, on és? Alguns mitjans l'ha perden quan parlen de certs temes.

A Grècia continua l'estira i arronsa amb Europa i el FMI perquè el país adopti les mesures dràstiques que se li demanen i així concedir-li noves ajudes per fer front a la crisi. Si Grècia no rep les ajudes acabarà fent fallida i això tindrà conseqüències greus en diversos bancs europeus (alemanys sobretot). I si paga, continuarà tenint problemes perquè el seu deute és immens. Ahir en parlava Xavier Sala Martín a RAC1, qui opina que Grècia hauria de fer fallida i que en realitat el que s'està pactant és una fallida gradual per evitar un fort impacte a les entitats que esperen rebre pagaments del país helè. Grècia no és Islàndia, de moment però, si creix la indignació el govern hauria d'acabar escoltant la ciutadania, com també ho haurien de fer la resta de països.

Creative Commons License + GNU FDL

dimarts, 21 de juny del 2011

#crisi Les retallades de #salut a l'atenció continuada, les taxes universitàries i el Banc d'Espanya

A l'Ebre hi haurà canvis en l'atenció continuada dels CAPs a causa de les retallades per la crisi. Com que no s'ha concretat encara com anirà la cosa poc podem dir però, d'entrada preocupa que mentre fins ara els centres d'atenció continuada descarregaven o havien de descarregar les Urgències de l'hospital, ara pugui aquesta mesura contribuir a saturar-les. Ja veurem.

El Banc d'Espanya (BE), d'altra banda, continua exigint una reforma profunda del mercat laboral per fer front a la crisi. El BE, com altres organismes internacionals, no ha fet gaire cosa per evitar la crisi. Per això, quan aquests organismes exigeixen reformes quina autoritat moral tenen? Per què no exigeixen una reforma del mercat financer que tingui controlats els especuladors i faci que no pagui la ciutadania la situació que vivim?

La llei òmnibus ha rebut més de 2000 al·legacions. Una llei per simplificar l'administració que inclou aspectes que sembla que s'allunyen d'aquesta simplificació, com la de permetre que en centres de l'ICS es faci activitat assistencial privada. Com llegia l'altre dia, a l'Hospital de Tortosa no està clar que es pugui fer perquè si no tinc mal entès és patrimoni de la Tresoreria de la Seguretat Social i no es podria utilitzar per a activitat privada. Malgrat tot, el Govern intenta aconseguir suports de la resta de partits per tirar-ho endavant.

L'any vinent estudiar a la universitat serà més car. Pot arribar a un agument de 100 euros per curs complet. L'augment serà el màxim autoritzat pel govern espanyol respecte l'IPC. Mala època han triat per fer més cara la formació. Se suposa que s'ha d'incentivar.

Acabo. Leire Pajín, ministra de Sanitat, deixarà l'escó de senadora per presentar-se com cap de llista del PSOE per Alacant. Pajín és un exemple de les coses mal fetes de Zapatero. No s'hauria de posar en determinats càrrecs persones amb un perfil poc adequat, sobretot quan parlem de ministeris com el de Sanitat. En una democràcia tothom té dret a presentar-se a unes eleccions independentment de la seva formació. Ara bé, una ministra no és un càrrec electe si no que és forma part del govern per designació del president, amb la qual cosa s'ha d'exigir que el perfil sigui el millor possible.



Creative Commons License + GNU FDL

dilluns, 20 de juny del 2011

#crisi Cartipàs municipal a #Amposta, i l'actualitat dels indignats #15m #15j #19j

La setmana passada La Via Augusta parlava d'un rumor sobre un possible càrrec de confiança a l'Ajuntament per a l'anterior regidor d'esports. Aquesta setmana passada, a finals, es va conèixer el cartipàs municipal. No augmenten els càrrecs de confiança però, com que un càrrec ha passat a ocupar una plaça de funcionari, el càrrec de confiança lliure s'assignarà dins de l'àrea d'esports. Sembla que el rumor serà cert. Ara bé, per molt que es justifiqui si el govern municipal té un regidor d'esports i diversos tècnics dins de l'àrea, i no són capaços de tirar endavant la feina, malament anem. Però, com que tenen majoria absoluta poden fer-ho, evidentment.

Si divendres el concert en suport a La Lira va ser un èxit, no es pot dir el mateix d'un altre concert solidari, organitzat per l'associació Lo Terreno a Tortosa en benefici de l'associació de familiars de malalts d'Alzheimer de les Terres de l'Ebre. L'associació organitzadora ha de posar diners per pagar els costos del concert (lloguer d'equips i altres). La notícia parla de mala època per a la solidaritat. No sé si es pot dir així. La Marató de TV3, les campanyes solidàries de diverses ONGs, etc., vindrien a afirmar el contrari. Potser un territori com el nostre no és bon lloc si les pretensions són molt agosarades. I a més el públic necessita alguna cosa que realment li cridi l'atenció. No m'imagino quant de públic hauria vingut a Amposta si en comptes de Serrat haguéssim fet algun altre acte amb menys atractiu popular. Tant de bo la cosa millori i d'alguna manera s'ajudi a l'associació Lo Terreno a recuperar els diners perduts.

La crisi grega avui és tema d'actualitat pel perill dels seus efectes sobre l'economia d'altres països, entre ells Espanya, i sobre l'europea en general. Sobre el futur de Grècia i una hipotètica fallida d'aquell país, via Menéame he llegit un article a La Carta de la Bolsa sobre les nefastes conseqüències per a la Unió Europea, i que es pinten com inevitables. Fallides d'Irlanda i Portugal, tocs de queda generalitzats per evitar les queixes al carrer, i un Banc Central Europeu insolvent. Un panorama negre, molt negre. Ens hem d'indignar o no? Itàlia, per cert, també ha sortit als mitjans per la valoració de risc del seu deute, en un rang preocupant.

Parlant d'indignació Artur Mas diu que tot i entendre els "indignats" no hi ha altre camí per sortir de la crisi. Com els polítics europeus, pensarà que entitats financeres i especuladors que han quedat amb el cul a l'aire no han de pagar la crisi, i que l'ha de pagar la ciutadania, i sense piular.

Els indignats ahir van demostrar que el moviment no està retrocedint si no al contrari. I com més anem, com més ens prenguin el pèl els que governen, més hauria d'anar avançant. Malgrat això avui ha estat notícia el diari La Razón per una imatge que semblava modificada expressament, acompanyant un titular que minimitzava els assistents a la manifestació de Madrid, comparant-los amb el nombre de persones que van anar a votar a les passades eleccions. Al final han dit que ha estat un error en el processament de la imatge però, la polèmica ja no l'han pogut evitar, i més sent el mitjà que és.
 
Creative Commons License + GNU FDL

diumenge, 19 de juny del 2011

#19j Milers de persones es manifesten per una democràcia real #15m #15j

Primer que res vull esmenar un error d'ahir, quan afirmava que no hi havia tribunals per a les oposicions d'Ensenyament a les Terres de l'Ebre. Com es pot llegir a La Marfanta, sí que hi ha tribunals. Ara bé, hi ha especialitats que, els darrers anys que jo recordi no han tingut tribunal ebrenc. I em pregunto si les especialitats amb tribunal a l'Ebre no n'han tingut també per Tarragona i rodalies.

Avui El Punt també incloï ala crònica del concert de La Lira amb Serrat de divendres.

El tema del dia però, han estat les manifestacions convocades arreu per demanar una democràcia real i convocades ja fa temps per queixar-se sobre el pacte de l'Euro. Un pacte d'ajustos econòmics que penalitzen la ciutadania però, que no penalitzen ni entitats financeres ni especuladors. Europa ens decep cada dia més. A Barcelona ha estat una manifestació multitudinària i pacífica. A Madrid aquest matí també ha estat una manifestació multitudinària. En ambdues ciutats la manifestació ha començat des dels barris, amb marxes que s'han dirigit fins el punt de reunió. El moviment del 15m s'ha distribuït, té la xarxa per comunicar-se i és un moviment que sembla que té futur.

No sé si es poden establir comparacions. No sóc historiador ni tinc una perspectiva històrica que ho fonamenti però, penso en la IIa República, en com expliquen els textos l'evolució del moviment republicà que va culminar en les eleccions municipals del 1931. Qui sap si aquest moviment acabat de nèixer com aquell que diu, acabarà quallant en un canvi polític radical d'aquí un temps. Tant de bo.

Avui Baltasar Garzón escriu un article, titulat "Indignadanos", recolzant el movimen del 15m enfront de qui vol només consultar la ciutadania cada 4 anys.

El Gran Wyoming per la seva banda publica un article titulat "Los insaciables" on carrega contra la CEOE i la seva insistència deslligar els salaris de les pujades de l'IPC. Que els dirigents de la CEOE, que el Banc d'Espanya o que qualsevol diputat parli d'això és vergonyós, quan no s'apliquen, ni de bon tros, la rebaixa salarial que haurien d'aplicar-se, sota l'empara del seu càrrec, de la seva responsabilitat, o del fet de ser els que donen feina.



dissabte, 18 de juny del 2011

Èxit de #LaLiraAmpostina amb #Serrat, i dia d'#oposicions

La notícia del dia per a la gent de La Lira és l'èxit d'ahir del concert per ajudar l'escola de música amb la col·laboració de Joan Manuel Serrat qui va cantar dues cançons. Avui els mitjans destaquen que és el primer cop que Serrat cantava acompanyat d'una banda de música -fins ara ho ha fet amb orquestra simfònica però, no amb banda-. De fet, i seria il·lusionant si fos així, la informació a la ràdio deia que el concert d'ahir podria ser l'aperitiu d'un concert de Serrat amb La Lira a Amposta. Encara aniria més enllà, no seria bonic anar, per exemple, al Palau de la Música o al Palau Sant Jordi per fer un Serrat Sinfónico 2 amb La Lira, amb una banda?

A sota teniu el video de l'entrevista que Diana Mar va fer a Joan Manuel Serrat dijous per al programa Dixa'm vore de del Canal TE. L'Agència Catalana de Notícies ha publicat un video amb el resum del concert, un resum per a la història.

L'altra notícia del dia per a moltes persones avui és que ha estat dia d'oposicions. A les Terres de l'Ebre no hi ha tribunals, amb la qual cosa els més de 1000 aspirants ebrencs han de desplaçar-se com a mínim fins Tarragona per fer les proves. Una manca de consideració important.



divendres, 17 de juny del 2011

#LaLiraAmpostina versiona #Serrat, mentre es continua parlant del #15j

Joan Manuel Serrat s'incorpora a l'assaig generalAvui és un d'aquells dies importants per a La Lira, per a Amposta. Aquesta nit se celebra el concert per contribuir a millorar la situació econòmica de l'entitat, amb la col·laboració i participació de Joan Manuel Serrat. Per als músics és la notícia del dia, evidentment.

També es parla però, dels fets del dia 15 al Parlament i del posicionament a favor o en contra que ha hagut. És important posicionar-se rotundament contra la violència, és inadmissible qualsevol acció violenta com les que es van produir dimarts. Ara bé, cal posar les coses al seu lloc i no es pot dir, d'una banda, dir que s'està d'acord que no tots els indignats són violents, i al mateix temps fer discursos que fan pensar el contrari. Per sort, hi ha gent que, a més de rebutjar la violència continua fent costat al moviment d'indignats.

La crisi, rerefons de la indignació, ens obsequia cada dia amb notícies. Artur Mas vol que hi hagi flexibilitat de jornada laboral i reducció de salaris per crear llocs de treball. Haurà d'explicar però, com ho faria, com pagaria la gent les seves obligacions fixes mensuals, i quins rangs de sou s'haurien de rebaixar. Fins quin punt algú que cobra el que cobra té autoritat moral per dir que s'han de reduir sous? Ho dic pel President però, també per la patronal, directius d'empreses públiques i privades, etc. I continuant, Emilio Botín demana que s'acabi la reestructuració del sistema financer amb la sortida a borsa de les caixes però, a més ha presentat els beneficis del BSCH, de més de 8000 milions d'euros. Gran crisi per a ells.

Bona notícia. Es prohibiran aliments no saludables als centres educatius. Llàstima que si no són saludables no es reguli el seu ús en llocs com restaurants de centres sanitaris per coherència.


dijous, 16 de juny del 2011

El dia després del #15j i al Montsià CiU i PP van de la mà #ebremunicipals2011

Avui el tema del dia són, sense cap dubte, els fets d'ahir al Parlament de Catalunya. La violència d'alguns, pocs, s'ha utilitzat per desprestigiar tot el moviment d'indignats. Violència inadmissible, insults inadmissibles. Però, injustícia també de polítics i mitjans d'acusar tot el col·lectiu, fins i tot demanar un col·lectiu heterogeni i assembleari de controlar grups que actuen per compte propi, que s'aparten de les consignes de protesta pacífica que no han deixat de donar-se. Interès? Potser.

Els diputats i diputades ebrencs van patir el setge d'ahir al Parlament, igual que altres diputats i diputades que van haver de patir accions com que els marquessin amb pintura, com Montserrat Tura, que els llancessin objectes, com Joan Boada, o com el diputat invident Josep Maria Llop a qui van intentar robar el gos pigall. Ara bé, que això siguin accions dels indignats, acordades pels indignats, és molt diferent. Al Facebook Xavier Sala Martín no accepta que es compari la generalització amb la de les celebracions del Barça però, és que si es dóna per bo que si la violència de pocs converteix tots els indigants en violents i indignes, aleshores s'ha d'acceptar la generalització que la violència d'alguns barcelonistes que creen aldarulls a les celebracions a Canaletes i plaça Catalunya converteix tots els barcelonistes en violents. I com que això no és cert, el primer raonament tampoc.

A mi em va sobtar -o no- el criticisme dels mitjans amb els indignats com col·lectiu, fent bona la tesi d'haver traspassat la "línia vermella". Fóra bo que els mitjans no seguissin tant les tesis oficials i tampoc que no se centressin en casos particulars, en situacions concretes. Perquè periodistes de capçalera que exigeixen no centrar-se en casos puntuals quan algú opina, cometen l'error de fer-ho ells quan parlen dels indignats.

Carlos Carnicero al seu bloc parla dels fets d'ahir. Carlos Carnicero parla la campanya de descrèdit cap als indignats i reclama que s'investigui si hi havia policies infiltrats entre els manifestants que haguessin pogut incitar a la violència, arran d'un video que circula per la xarxa que els acusa. Felip Puig ha negat que els policies de paisà que surten al video s'haguessin infiltrat per crear violència. Penso que si no hi ha proves que ho desmenteixin no podem anar més enllà d'això. Qui va gravar les imatges, si no va gravar actes de violència causats per ells no té proves. De fet, Arcadi Oliveres ahir a la ràdio posava en dubte que no haguessin intervingut policies infiltrats en la creació de violència, declaracions per les quals es poden prendre accions legals contra ellJoseba Elola també escriu un article, a El País, sobre el 15m i la violència, defensant el moviment dels indignats i remarcant que sempre la consigna ha estat de protesta pacífica.

Avui hem sabut que l'Audiència Nacional investigarà la família Botín (BSCH) per uns comptes amagats en un banc suís, conegudes l'any passat. Segons El Mundo fins ara s'haurien regularitzat 200 milions d'euros d'aquells comptes però, encara en quedarien i, diu el diari, després que la família hagués negociat amb Hisenda la regularització per evitar la investigació. Després els banquers diuen com ha d'anar o com no ha d'anar l'economia espanyola...

A casa nostra CiU ha pactat amb el PP per governar al Consell Comarcal del Montsià. Per molt que es justifiquin demostra l'estratègia de CiU a Catalunya, acostar-se al PP. El PP ha estat dues legislatures a Espanya fent política utilitzant la llengua catalana, la reforma de l'Estatut o l'aigua per beneficiar-se electoralment. No ha canviat gens ni mica la postura del PP. En canvi per a CiU el PP ara és un partit que és bo per pactar-hi. Voteu CiU, voteu. Després criticareu els tripartits.

Creative Commons License + GNU FDL

dimecres, 15 de juny del 2011

#15m Els fets del #15j

Avui és una jornada calenta per l'intent de la multitud indignada d'impedir l'accés al Parlament als diputats i diputades per assistir al plenari sobre els pressupostos de la Generalitat. Imatges com la del president Mas arribant en helicòpter al Parlament, mossos plens de pintura, ulls inflats per cops de porra, un Parlament encerclat, noves xifres de ferits, entre manifestants i mossos, han aconseguit l'efecte als mitjans de presentar-se com un moviment que ha fet un pas en fals.

Si llegim Twitter podem veure l'altra cara del problema. Gent com Carlos Sánchez Almeida o Ricardo Galli i altres contribueixen a veure les coses d'una altra manera, més crítica que no pas la que presenten els mitjans de comunicació. No sent partidari de la violència, una acció com la d'aquest matí no la secundo. No crec que s'hagi d'impedir el funcionament del Parlament però, d'aquí a intentar desqualificar tots els arguments d'indignació que hi ha sobre la taula hi ha molta diferència. I això és el que han intentat i estan intentant els partits, els diputats, els mitjans.

Els polítics estan indignats. Llàstima que no pensen en la indignació que l'acumulació de despropòsits ha creat a la societat. Privilegis d'uns sobre els altres, política de pandereta, lleis com la llei Sinde, que afavoreix els interessos d'un sector de la societat per sobre la resta, la crisi que la paguem entre tots i no qui realment hauria de pagar-la, sous i pensions de càrrecs electes, manca de transparència, una democràcia que només se'ns permet practicar cada 4 anys,... Arsenio Escolar escriu avui sobre els antisistema, referint-se a PP i PSOE, per la manca de respecte pel sistema amb l'exemple de la situació del Tribunal Constitucional.

A Grècia els indignats també s'han concentrat davant del seu Parlament per impedir-hi l'entrada, en una jornada de vaga general que ha paralitzat el país. I és que és normal que la gent al final esclati, quan veu qui paga els plats trencats i qui no.

I ja que parlem de crisi podem llegir que les intervencions quirúrgiques més complexes ara es concentraran als hospitals de l'àrea de Barcelona i al Josep Trueta de Girona, per reduir costos. I a la resta de territori que el bombin. A més, els centres d'atenció continuada redueixen activitat, uns tancant a la nit i altres amb guàrdia localitzada. Serà així que volen descongestionar les urgències dels hospitals. Ens hem d'indignar o no?

També parlant de crisi, i de reformes, el Banc d'Espanya està content amb la reforma de les pensions perquè suposarà una reducció de la pensió mitjana d'un 5%. El govern ha fet tota la reforma per allargar la vida laboral activa dels treballadors però, també al final per pagar-los menys, lectura que s'ha evitat fer des del principi. Ens hem d'indignar o no?


Creative Commons License + GNU FDL

dimarts, 14 de juny del 2011

#crisi Nacionalització de caixes, referèndums a Itàlia i el #transvasament del Segre

Un dimarts que sembla dilluns carregat de notícies. Ens aixecàvem amb la possible intervenció de Catalunya Caixa i Unnim per part del Banc d'Espanya aquest estiu, cosa que ambdues entitats han negat. Si al final la notícia és certa o no, el temps ho dirà. Ara bé, les entitats financeres són un exemple d'injustícia en aquesta crisi. Mentre la societat ha d'assumir-ne els costos, aquestes entitats, d'una manera o l'altra, són ajudades amb diner públic. En canvi, els seus beneficis no els compartiran amb la resta de la societat mai.

En el context de la crisi, uns dels primers a patir els efectes de les retallades van ser els treballadors públics -no només els funcionaris amb plaça-, amb un 5% de rebaixa del seu sou l'any passat. Doncs el Tribunal Constitucional ha avalat aquesta rebaixa, de forma que no es considera inconstitucional. Mala notícia per als treballadors públics i bona per a Zapatero, que imagino que no sabria com pagar els diners rebaixats si la sentència li hagués estat contrària.

Parlant de sous, els sous, els béns en general dels diputats i senadors acabaran publicant-se a la xarxa, segons llegeixo a El País. A més no podran cobrar complements si treballen o cobren una pensió. De fet, aquesta transparència hauria de ser màxima i, sense dificultat, tothom hauria de poder saber sempre quan cobra un càrrec electe i fins i tot càrrecs de confiança. Ara que han passat les municipals i que estan a punt de presentar-se els governs als nostres municipis, també sabrem quant cobra cada regidor, quins càrrecs electes hi ha, quant cobren. Ara bé, continuarem pagant regidors que cobren el sou per estar al govern i les assistències a plens i comissions, quan aquestes assistències formen part de la seva feina. Per contribuir a l'austeritat són situacions que han de canviar.

Si recordem, l'any 2008 el tripartit, amb el conseller de medi ambient d'ICV al capdavant, va intentar fer un transvasament des del Segre a Barcelona i interconnectar l'Ebre amb la xarxa Ter-Llobregat. Avui una notícia explica que abans que tinguessin la completa seguretat que farien el transvasament del Segre es van comprar ja canonades i altres components, de les quals més d'un 50% no s'han utilitzat, cosa que suposa una gran quantitat de diners gastada inútilment. Vergonyós.

A Catalunya, demà els acampats de Barcelona volen fer una cadena humana per impedir l'entrada dels diputats al Parlament. Crec que és una acció equivocada. De fet, segons la notícia el codi penal contempla penes de presó per promoure manifestacions davant dels parlaments. Això pot importar o no, pot fer por o no però, és una observació i una excusa per acusar la mobilització d'antisistema i, segons com vagin les coses, de violenta. Esperem que no.

Trist és saber que l'alcalde de Madrid va patir una protesta davant de casa per prohibir la celebració del Dia de l'Orgull Gai a la plaça de Chueca. Alguns no tenen mesura en les protestes i no tenen inconvenient en envair la privacitat de les persones, per molt alcaldes que siguin.

A Itàlia els referèndums d'aquests dos darrers dies han estat un gran fracàs per a Berlusconi. A més d'assolir més del 50% de participació per tal de ser vàlids, la societat italiana ha votat per tancar les nuclears, per no privatitzar l'aigua, per no permetre avantatges als gestors de l'aigua per treure major profit econòmic de la inversió realitzada aplicant-ho sobre el rebut, i per no garantir la immunitat que eviti que el primer ministre o la resta de ministres compareguin davant de la justícia si se'ls imputa. Com deia l'altre dia, a Itàlia pregunten la societat per aquestes coses. A Espanya no. Serà que no tenim temes importants dels quals opinar. Serà que no interessa que opinem.

I acabo. Joan Manuel Serrat ha estat investit doctor honoris causa per la UPF. Serrat estarà a Amposta divendres en el concert organitzat per la Lira amb versions dels seus temes.

Creative Commons License + GNU FDL

dilluns, 13 de juny del 2011

El #TC i les #eleccions anticipades

Sorpresa avui en saber que varis magistrats del Tribunal Constitucional han presentat la seva dimissió, ja que el seu càrrec va caducar el novembre del 2010 i reclamen la renovació. Cal que els ho acceptin però, és un pas, un pas poc habitual en aquest país.

D'altra banda, el PSOE diu que vol acabar la legislatura i no convocar eleccions anticipades. Probablement serà difícil que el PSOE pugui acabar la legislatura, tal com estan les coses, amb un lideratge ja clar de Rubalcaba i el PP empenyent fort perquè hi hagi eleccions aquest any.

I poca cosa més. Un dilluns festiu a Catalunya, amb notícies sobre la calor, sobre la fórmula 1 d'ahir i el nou fracàs d'Alonso. Encarem la recta final de la setmana en què a Amposta se celebrarà un concert històric de La Lira Ampostina amb la col·laboració de Joan Manuel Serrat.

Creative Commons License + GNU FDL

diumenge, 12 de juny del 2011

El futur del #PSC i la #democràcia participativa

Ahir es va fer una primera trobada de la plataforma "Congrés des de baix", de militants de base del PSC que demanen canvis en el funcionament del partit, arran del darrer fracàs electoral. Un es pregunta si el PSC acabarà fent un canvi real o si ho maquillarà, si intentarà aguantar fins les eleccions del 2012 i després ja es veurà. Un es pregunta també on eren aquests militants de base tots aquests anys que el PSC ha estat fent seguidisme del PSOE i que no s'ha comportat com un partit que ha de pensar en Catalunya abans que en Madrid. No dic que no celebri el sorgiment d'aquesta plataforma però, que arriba una mica tard, arriba quan s'ha vist que la cosa estava realment negra.

Parlant de democràcia, avui i demà a Itàlia se celebra un referèndum en el qual s'ha de respondre a quatre preguntes: una sobre la privatització de l'aigua, una sobre qui treu profit de l'aigua, una sobre l'energia nuclear i l'altra sobre la immunitat judicial, relacionat amb la situació de Berlusconi. Avui a les 22h, faltant una jornada més de votacions, hi havia ja un 40% de participació en cada una de les qüestions. Per ser vàlid el referèndum ha de superar el 50% de participació, cosa que no sembla difícil d'aconseguir quedant demà fins les 15h per poder votar. Aquí a Espanya però, és difícil que se'ns faci votar per coses d'aquestes. Tenen por els polítics de donar la paraula a la població, prefereixen escudar-se en les seves majories parlamentàries i tirar pel dret.

No sé si se'n parlarà gaire però, la Generalitat després de criticar el tripartit i afirmar que eliminarien els 80 km/h a les entrades de Barcelona no ho van fer completament. I avui llegeixo que es plantegen implantar els 90 km/h quan les condicions meteorològiques indiquin majors índex de contaminació. Crec que és més encertat 80 que 90, com diu la notícia, perquè els cotxes a 80 segur que van més revolucionats que a 90, perquè van amb marxes diferents. Ara bé, continua quedant en evidència el discurs de CiU sobre la limitació de velocitat implantada pel tripartit.

Creative Commons License + GNU FDL

dissabte, 11 de juny del 2011

Constitució dels ajuntaments #ebremunicipals2011

Avui al matí s'han constituït la majoria dels ajuntaments de Catalunya, entre els quals el d'Amposta. He seguit la retransmissió de la constitució a través d'Amposta Ràdio. Després dels tràmits inicials de jurament o promesa, els diferents caps de llista han dit si es presentaven o no per ser escollits com alcaldes, a la qual cosa Toni Espanya (PSC) i Germà Císcar (PxC) han dit que no. En part sorpresa, en part lògic que sabent que no seràs escollit desisteixis de presentar-te igual. Els cas és que a l'hora del recompte de vots s'ha vist com Manel Ferré ha tingut els vots dels seus 11 regidors, Adam Tomàs el dels seus 6 regidors, el PSC hauria votat en blanc i PxC hauria fet un vot nul, ja que ha hagut un vot a favor de Germà Císcar, suposadament emès per ell mateix, malgrat que moments abans ha dit que no es presentava per ser escollit. Serà un nou error d'inexpert -diuen que ja va protagonitzar una anècdota el dia després de les eleccions- o serà intencionat aquest vot a ell mateix? Jo diria que és un error i que és un exemple de quin nivell ha presentat PxC arreu -només cal veure els videos d'altres ciutats veïnes per veure-ho-. Després ha arribat l'hora dels parlaments i el representant de PxC ha estat bastant breu, "primer els de casa", i així segur que pensa que sortirem de la crisi.

Avui via Menéame he trobat un video sobre els indignats, un missatge anònim, un dia després de la famosa detenció de la "cúpula" del moviment Anonymous a Espanya. Una cúpula que no existeix però, que ha servit per omplir minuts de telenotícies. I és que els polítics, els poderosos, necessiten veure que la cosa està canviant i que no ho poden aturar. La xarxa de xarxes, aquella que té els inicis en la xarxa ARPANET, pensada en termes de defensa, militars, ara permet l'existència de moviments de protesta garantint quasi amb tota seguretat que d'alguna forma o altra sempre puguin organitzar-se sense necessitar una cúpula centralitzada. Una revolució autogestionada des d'un context virtual.



Creative Commons License + GNU FDL

divendres, 10 de juny del 2011

#Serrat d'aquí una setmana i transparència política #crisi

Falta una setmana perquè La Lira Ampostina celebri el concert per recollir fons per a l'escola de música, amb temes de Joan Manuel Serrat, qui a més cantarà un parell d'aquests amb la banda. Al web de La Lira podeu consultar el programa d'aquesta gran nit per a la música, per a Amposta i per a La Lira.

Artur Mas avui ha demanat als professionals de la salut que no mirin només pel seu interès particular si no per l'interès general quan critiquen les retallades del govern. L'argument és vàlid i l'accepto però, els professionals -hi ha de tot- critiquen les retallades, no pensant només en el seu estatus si no en el servei que es dóna als usuaris de la sanitat. Penso que restringir-ho només a la defensa dels interessos d'uns o dels altres és simplificar molt el debat.

El diari ARA repassa els canvis que ha fet la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau. Dels canvis, veig aspectes discutibles, com no haver escoltat prou els professionals quant als horaris, perquè continuo pensant que no pot quallar la idea de professors que tenen massa vacances. Ara bé, com deia ahir, la marxa enrere del projecte 1x1 em sembla prou encertada. No dic que a la llarga els estudiants vagin amb ordinador a l'escola però, si el sistema no es pensa i es replanteja bé, si es fa un succedani amb uns continguts electrònics privatius i no es treballa per posar una base per a continguts educatius lliures, fent col·laborar les editorials, crec que es fan les coses malament. Així mateix, no crec que ergonòmicament els ordinadors portàtils del pla siguin els més adequats. Els netbooks per connectar-se a la xarxa en mobilitat, per fer tasques puntuals, són útils però, per a la feina habitual crec que no. Podria parlar-ne més però, tampoc vull pixar fora de test -si no ho he fet ja-.

A Vilaweb parlen de la democràcia d'Islàndia i com la ciutadania participa de forma directa en les decisions i no es limita únicament a votar cada quatre anys. Projectes de lleis participats i transparents. M'ha cridat l'atenció perquè justament avui s'ha sabut que la comissió parlamentària sobre el concert econòmic treballarà a porta tancada. Crec que tenim tot el dret de saber què s'hi cou, i és responsabilitat de qui hi participi directament o indirecta, no afegir soroll al treball de les persones que la composen. Transparència al poder.

Creative Commons License + GNU FDL

dijous, 9 de juny del 2011

#crisi Aturada de l'Educat 1x1, el baròmetre del #CIS i la reforma laboral

El Departament d'Ensenyament atura la implantació del programa de portàtils per a tots els alumnes i, en canvi, opta per un sistema mixt d'ordinadors a l'aula i llibres de text. Sóc partidari de l'ús de les TIC a l'ensenyament però, també he pensat des del principi que aquest programa de canvi de paradigma educatiu ha anat massa ràpid i que no s'entenia una gran inversió en maquinari en època de crisi, a més de ser molt crític amb el plantejament encara enfocat al negoci de les editorials i allunyat del programari lliure.

Avui s'ha conegut l'avançament del baràmetre del CIS del mes de maig [pdf] segons el qual l'atur és la principal problema d'Espanya segons els enquestats, amb una xifra del 84,1%. La població enquestada també opina en un 51,9% que els riscos de l'energia nuclear superen els seus beneficis.

I parlant d'energia nuclear, al Senat ha fracassat una petició per posar data de tancament a les centrals nuclears espanyoles, com han fet a Alemanya. Els nostres polítics no estan per la labor. Els alemanys potser s'equivoquen pensaran els senadors i senadores, ara que han quedat en evidència amb la infecció del bacteri E. Coli. Patètic.

La reforma de la negociació col·lectiva ja té esborrany, un esborrany que no agrada a la patronal. Em preocupa no saber què vol exactament i realment la patronal, tot i imaginar-ho. Potser quan governi Rajoy.

Felip Puig no dimitirà, com demana l'oposició, malgrat reconèixer errors en el desallotjament de l'acampada i diu que hi va haver violència per part d'algunes persones. No ho dubto. Ara bé, no em cansaré de recordar que a l'anterior conseller se'l criticava des del principi pels seus errors i es volia que dimitís. Manca una mica de coherència en aquest país.

M'ha sorprès que el sector de la sanitat privada estigui contra la llei Òmnibus, per permetre que en els centres de l'ICS es puguin oferir serveis privats, a més de serveis de sanitat pública. Segons la patronal de la sanitat privada es parla de competència deslleial. I jo que pensava que estarien contents. Al cap i a la fi és el que passa en centres concertats. A mi no és que m'agradi la mesura però, em sorprèn  la queixa de la sanitat privada. També tinc l'interrogant de com es farà aquesta prestació privada, si penalitzarà les llistes d'espera dels centres de l'ICS, si hi haurà, com passa en centres concertats, la doble cua de sanitat pública i privada amb les queixes de la gent sobre la prioritat dels usuaris de la privada, si realment això beneficiarà els ingressos de l'ICS, i si aquest serà el principi per dur l'ICS cap a convertir-se en una empresa privatitzada.


dimecres, 8 de juny del 2011

#crisi Europa demana més canvis

La Comissió Europea demana més mesures al govern espanyol per fer front a la crisi. Reduir les cotitzacions socials dels treballadors, de manera que l'empresari no hagi de pagar tants diners per persona, i a canvi pujar l'IVA al 20% i agumentar les taxes sobre l'energia, a més de tirar en davant la reforma de la negociació col·lectiva, l'acord sobre la qual va fracassar la setmana passada. La pregunta és si aquesta reducció de cotització afectarà els treballadors en algun sentit, perquè això no s'explica.

Parlant de negociació col·lectiva, els sindicats UGT i CCOO haurien posat les coses fàcils perquè el govern legisli -en no haver acord amb la patronal-, en perjudici dels treballadors. Ho llegeixo via Menéame a kaosenlared. Segons s'hi explica el document que podria aprovar el govern seria més o menys el que es va estar a punt d'aprovar entre patronal i sindicats, és a dir, un perjudici clar per al treballador per beneficiar l'empresari. Per què sempre que un empresari vol beneficiar-se de la normativa ho fa demanant canvis que perjudicaran a la llarga els treballadors? No parlem de treballar en equip entre tots, no volem tirar endavant les empreses i el país entre tots? I els sindicats què fan? Potser hauríem de tenir l'afiliació a un sindicat obligatòria i ser aleshores molt més exigents amb ells.

Parlant de reforma laboral, via Menéame llegeixo a cuartopoder que Alícia Sánchez-Camacho va dir al Senat que el PP faria una reforma laboral que flexibilitzés la negociació col·lectiva perquè decideixin els empresaris. Tota una declaració d'intencions i un avís sobre què vindrà a partir de l'any vinent si, com sembla, acaba governant el PP, qui sap si amb majoria absoluta.

Parlant de crisi, Deloitte auditarà els comptes de la Generalitat per 855.000 euros. A la notícia del diari ARA en els comentaris es posa en dubte el resultat de l'auditoria per estar farcida aquesta empresa de persones de CiU i del PP. No seré jo qui ho digui però, també és segur que si és així, un altre govern d'un altre color polític hauria escollit una altra empresa per auditar els seus comptes. De tota manera, aquesta auditoria s'hauria d'haver fet ja fa temps, abans de començar a donar xifres sobre l'estat de les finances, perquè ara, evidentment l'estat de les finances sortirà que està igual o pitjor que el que ha dit el Govern fins ara. És més, hauria d'haver una auditoria periòdica i, a més hauria d'anar acompanyada d'una transparència total de dades perquè qualsevol persona pogués, si tècnicament fos capaç, explotar-les per treure'n conclusions.

A Tarragona probablement el PSC es quedi fora del govern municipal. A Ulldecona també. Al Vendrell també. Aquests dies es parla molt de llistes més votades. CiU, en un intent de no quedar en evidència, volia que a Tarragona i a Badalona governés la llista més votada però, els militants de CiU de Tarragona no volen i per això la direcció del partit claudicarà. És increïble que aquest debat sempre es posi sobre la taula. Governa qui té representants que li donen suport i és un govern del tot legítim. La resta és soroll.

Acabo amb una notícia que no sé com qualificar. Les crosses del Rei s'han posat de moda i s'han esgotat. Un model molt modest, amb llum, clàxon i amortidors. Crisi, what crisi?

Creative Commons License + GNU FDL

dimarts, 7 de juny del 2011

#crisi Baixa la jubilació mínima, #icloud d'Apple i la llei #omnibus

La pensió mínima de jubilació per a una persona que ha cotitzat un mínim de 15 anys però, que no es jubila quan toca, fins ara pot baixar fins els poc més de 600 euros mensuals. A partir de l'1 de gener del 2013, segons llegeixo a l'Accent, via Menéame, aquesta pensió mínima quedarà en quasi 350 euros. Una mesura molt d'esquerres, molt de Zapatero.

Ahir Apple anunciava la nova versió del seu sistema operatiu, Mac OS X, Lion, la qual es vendrà el proper mes de juliol, només a la botiga en línia d'aplicacions d'Apple, i per 29,99 dòlars. És un sistema operatiu, cert però, és també un molt bon sistema operatiu, sobretot pensant en l'usuari final. El preu és realment baix, si pensem que un Windows té diferents "sabors" i diferents preus per a estacions de treball. Un embolic de llicències que s'haurien de simplificar, com fa Apple o com tenim ja en sistemes operatius lliures com GNU/Linux. A banda d'això, Apple ha fet el pas per fer més atractius els seus serveis al núvol, amb iCloud. iCloud permetrà sincronitzar imatges, música, calendaris, agendes, correu electrònic, etc., entre tots els dispositius Apple. La música d'iTunes estarà disponible al núvol en tots els dispositius, fins i tot la que no s'ha comprat a Apple (pagant 24,99 dòlars l'any). A més, ofereix un servei gratuït d'espai de disc de 5 GB per sincronitzar documents, fent la competència al popular DropBox. Un cop d'efecte d'Apple, sense dubte. Ubuntu One, recordem-ho, seria un equivalent, tot i que menys exitós.

Finalment el govern català dóna 15 dies més d'informació pública de l'anomenada llei Òmnibus davant de les queixes per la tramitació urgent d'aquesta reforma que no només simplifica l'administració si no que fa canvis importants que no es remarquen prou.

També el govern es querellarà contra PxC per la propaganda electoral a les passades eleccions municipals. No sé si querellar-se és la forma però, que no s'entén la persecució a Bildu i després veure i escoltar els arguments de campanya que hem rebut a les nostres llars.

Creative Commons License + GNU FDL

dilluns, 6 de juny del 2011

#crisi La privatització valenciana i la despesa pública

Al País Valencià, un d'aquells territoris on el govern -del PP- tot ho fa excepcionalment bé, veiem que s'impulsa el sector privat per sobre de públic en salut i ensenyament. Polítiques de dretes en una comunitat on ha tornat a guanyar el PP per majoria absoluta.

Deia que les comunitats on governa el PP tot es fa excepcionalment bé. Bé, excepte que mentre alliçonen els socialistes sobre com controlar la despesa, veiem (via Menéame) que durant el primer trimestre de 2011 van gastar un 10,1% més que la resta de comunitats. Aquesta és l'austeritat el PP? De fet, sobta que al mateix temps els proveïdors de sanitat al País Valencià portin tant de temps reclamant cobrar, si tot es fa tan bé. Però, com deia, el PP, majoria absoluta. Serà perquè la majoria ho vol així.

Continuant amb la despesa pública, llegeixo (via Menéame) que a Espanya hi ha una despesa de més de 240 milions d'euros en cotxes oficials, i que a més les comunitats del PP és on més alta és aquesta despesa. No és per fer demagògia però, la gent normalment va a treballar en transport públic o en vehicle propi i es paga el transport i/o la despesa del seu vehicle. No se li compensa la despesa, si no és que és autònom i pot desgravar l'IVA de les factures. En canvi, tenim una classe política que no dubta a cobrar dietes, a més dels seus sous elevats, i gaudir de vehicle oficial, a costelles dels contribuents.

He trobat un article interessant sobre Espanya i per què en aquest país mai no dimiteix ningú. De fet veus gent jove que ja es projecta a futur líder, veus gent que comença en política de jove per viure'n durant el màxim temps possible. Van pujant esglaons dins de l'escala, com si d'una carrera professional es tractés. I mai no veus dimissions reals, com a molt canvis de lloc o retirades temporals.

Acabo amb una notícia sobre l'agència de qualificació Moody's, la qual diu que el deute català no ajuda Espanya. Aquestes agències estan tenint una gran importància actualment, una importància que comença a ser emprenyadora. Quan el sistema financer era feliç aquestes agències que marquen la tendència en el món especulador/inversor no deien res, no veien perills, i ara sí? Els estats europeus s'haurien de plantar, si és que algun dia acaben creient que realment aquesta Europa té identitat pròpia i que cal defensar-la.

diumenge, 5 de juny del 2011

Les #ebremunicipals2011 i el magatzem #nuclear #crisi

El ministre Sebastián diu que els resultats de les eleccions municipals avalen la creació del cementiri nuclear. Sense paraules. Com els agrada aprofitar els resultats per al benefici propi als polítics. Seguint la mateixa argumentació Zapatero hauria de convocar eleccions anticipades perquè majoritàriament a Espanya  les eleccions van ser favorables al PP. Suposo que el ministre això no ho veu així, perquè no beneficia les seves tesis.

Parlant de política espanyola, el PP està a 13,8 punts per davant del PSOE en intenció de vot segons enquestes de El País i El Mundo. Una cosa que ens podem imaginar, una cosa que el  PSOE s'ha guanyat a pols però, que no deixa de preocupar. Què ens espera amb un govern del PP i potser amb majoria absoluta?

A Barcelona, ja que he comentat el tema del magatzem nuclear, s'ha fet una manifestació per demanar el tancament de les nuclears a Espanya. Mentres països en els que ens emmirallem, com Alemanya, ja han posat data final a les nuclears, a Espanya un president d'esquerres i que s'havia mostrat contrari a les nuclears, no fa el pas. Un exemple més de l'estil Zapatero.

I ja que parlo d'Alemanya, si fa un temps la cancellera Àngela Merkel deia que estava disposada a ajudar els països del sud d'Europa amb la crisi però, a canvi de menys vacances i més eficiència laboral, ara un estudi diu que els alemanys treballen menys i que no són més eficients, tot i que la seva situació econòmica és millor per la innovació i l'estalvi. Hi haurà qui ignorarà aquesta discrepància, no sigui que se li desmuntin els arguments per fer més retallades en els drets dels treballadors.

dissabte, 4 de juny del 2011

Llei òmnibus i #Carod deixa #Esquerra #crisi #salut

Avui la portada d'El Periódico diu que el govern vol modificar 80 lleis en una sola votació. Li'n diuen la llei òmnibus. Es tracta de desfer camí, d'alguna forma igual que va fer Aznar amb le llei d'estrangeria quan va aconseguir la majoria absoluta. L'aprovació suposaria l'aprimament d'organismes com la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals o el CAC, cosa que d'entrada veig positiva. No tan positiu veig eliminar la llei del lloguer forçós. Una cosa és modificar-la, l'altra és eliminar-la. O obligar tenir  6 mesos d'empadronament per poder  accedir a la cobertura sanitària. Els immigrants què faran, s'hauran de pagar una mútua? I parlant de mútues, es proposa que les mútues privades puguin oferir els seus serveis dins dels hospitals de l'ICS. Seria semblant a com fan als hospitals concertats, com ara el d'Amposta. No és que ho vegi malament però, si això afecta l'activitat dels centres de l'ICS no té raó de ser. Imagina't veure com a tu no et donen cita fins d'aquí mig any en un centre de l'ICS i algú que hi va per mútua li donen per a la setmana vinent. L'oposició es queixa que el període d'exposició pública és d'una setmana, sent una llei que modifica tantes altres, quan normalment és de 15 a 20 dies. Per què tanta pressa, per què tan poca explicació de les conseqüències d'aquesta llei? Estem davant d'una llei que afavoreix  el sector privat de la salut per sobre del públic?

La notícia del dia però, potser sigui l'anunci que Josep Lluís Carod-Rovira deixa de ser militant d'Esquerra. Un cop més en un partit que ha patit una bona davallada entre les eleccions catalanes i les municipals, malgrat l'èxit en territoris com les Terres de l'Ebre. I és que els mals d'Esquerra s'han accentuat amb tantes escisions per part d'aspirants a dirigir el partit que no han aconseguit el seu propòsit, a més de les culpes per la tasca de govern d'aquests darrers anys.

Un tema de preocupació del qual no he parlat aquests dies però, que ha estat notícia, són els casos d'infecció pel bacteri E. Coli, una soca molt virulenta i desconeguda del bacteri concretament, apareguda a Alemanya i que inicialment es va atribuir a cogormbres espanyols. Reconegut ja que l'origen no eren els cogombres, demanades ja responsabilitats, les notícies de nous infectats i de diversos morts pel bacteri, són un punt d'atenció en les notícies de cada dia. Avui llegeixo que el bacteri es pot contagiar entre humans i no només a través dels aliments. Com amb la grip A, tornem a l'època de l'ús del preparat alcohòlic de la higiene de mans, tornem a la por per la infecció? Per prevenir que no quedi.

Creative Commons License + GNU FDL

divendres, 3 de juny del 2011

Duran i els indignats #15m #crisi

Josep Antoni Duran i Lleida creu que els mitjans públics han donat massa veu a les acampades que s'han succeït arreu d'Espanya des del 15 de maig. Suposo que preferiria que no se n'hagués parlat i que els arguments que es posen sobre la taula no existissin. En canvi, penso que els mitjans públics han trigat a reaccionar sobre els "indignats" i que alguns de privats, els d'una ideologia de centre-dreta cap a la dreta, han intentat desqualificar el moviment sense èxit. Fins i tot algun columnista que va de graciós ho ha fet.

Jo cada cop que Duran intenta alliçonar la resta de formacions o la gent que protesta per alguna cosa, recordo l'article d'El País de l'any 2010 on apareixia a la suite de luxe que ocupa permanentment a l'hotel Palace de Madrid, com llegia també el 2010 al bloc de Saül Gordillo. És evident que ell veu amb bons ulls les opinions de la premsa no afí amb els "indignats", com també veu normal que un polític s'estigui en una suite de luxe i ho mostri a la ciutadania que pateix la crisi.

Avui la comissió per estudiar el concert econòmic ha començat a treballar. El PP també hi participa. Veurem si a mesura que s'apropin les eleccions generals s'hi manté o troba una excusa per sortir-se'n.

dijous, 2 de juny del 2011

#crisi 10% de retallades a #salut a l'Ebre, una foto de 7000 euros i la reforma de la negociació col·lectiva

Finalment la retallada del Departament de Salut a l'Ebre s'allunya de la xifra global coneguda aquesta setmana i se situa en un 10%. Una mala notícia, ja que significa, si no ho he entès malament, que la retallada en altres llocs de Salut se situa per sota de la mitjana, per tal d'aconseguir una retallada global del 6,3%. Res per comentar, les dades parlen per elles mateixes.

Parlant de crisi, el catedràtic Vicenç Navarro escriu un article sobre la rebaixa dels impostos als rics i l'endeutament públic al llarg dels darrers 15 anys a Espanya, com un element per tenir en compte a l'hora d'analitzar la crisi. Navarro proposa augmentar els impostos als rics i super-rics, comparant-los amb els països nòrdics -països amb els quals els nostres polítics es comparen només per al que els interessa-.

Indignant és llegir la notícia sobre el cost de la fotografia institucional del president Mas comparada amb la del president Montilla. La de l'actual president té un cost de poc més de 300 euros, mentre que la de Montilla va costar més de 7000 euros. És evident que si ara s'ha pogut fer per aquest cost algú feia molt malament la feina abans com per superar-lo en 7000 euros. Serà que amb els diners públics no tenien miraments.

La patronal i els sindicants han trencat les negociacions sobre la reforma dels convenis. Uns i altres s'acusen de no haver estat valents. Ara el govern espanyol legislarà per decret. Veurem quin és el contingut del decret però, els punts que ja fa dies que es comenten sobre la reforma són preocupants i suposen una nova pèrdua de poder dels treballadors.


Creative Commons License + GNU FDL

dimecres, 1 de juny del 2011

L'#acampadabcn al Parlament i les retallades a #salut #crisi

En la seva compareixença al Parlamnet Felip Puig torna a justificar les accions dels mossos de divendres. El debat s'està derivant a parlar sobre si es pot o no ocupar un espai públic indefinidament, ja que el debat de les imatges de divendres està perdut. Està vist que qui ens governa és perfecte i que l'anterior conseller era un incompetent i per això el criticaven. Diu El País que malgrat decidir el desallotjament els acampats a la plaça Catalunya, hi havia discrepàncies sobre si era adient fer-ho com es va fer, per l'efecte crida que tindria, i que va tenir.

Aquest cap de setmana a La Noria deien que una imatge d'una persona en cadira de rodes que es va mostrar per denunciar les accions dels Mossos era falsa. De fet vaig sentir el conseller d'Interior dir el mateix a la ràdio. En canvi, el protagonista de la foto, la persona que anava en cadira de rodes, afirma li van donar un cop de porra a la cadira i que va tenir sort de no fer-se mal. A qui ens hem de creure?

Tornant a les retallades, la mobilització continua i a l'Hospital de Tortosa s'avisa de la finalització de 83 contractes a finals de juny, renvant-se només 38 d'ells, sense saber quan duraran.  De fet, segons s'explica, el 6,5% de retallada en salut, al centre queda en un 9,2% i 7,3% a Atenció Primària. En aquest sentit, les grans xifres del departament és lògic que no coincideixin amb les dels centres, per ser xifres que van més enllà dels pressupostos propis. Ara bé, evidencien que una xifra reduïda global no deixa veure l'impacte de les reduccions en el context més local.