dimecres, 30 de novembre del 2011

Menys interins i sense oposicions el 2012 #crisi #retallades

Amb el fracàs de les negociacions avui el tema del dia ha estat la intenció del Govern de retallar interins i congelar la convocatòria d'oposicions l'any 2012 -crec que això va en la línia també de les intencions del PP per a Espanya-, per complir amb els objectius de dèficit. Si fa uns dies Francesc Homs deia que el Govern no volia continuar engreixant la llista de l'atur, sense cap dubte aquestes intencions van en sentit contrari. Queda veure com es concreta això i si acaba materialitzant-se, no sigui un altre globus sonda com el del conseller de Salut d'ahir. El problema és que anem cap a una societat a l'estil dels EUA. Fa poc llegia sobre els canvis introduïts per Reagan que van perjudicar seriosament la classe treballadora deixant-la en precari de per vida. Em pregunto si aquest serà el preu que caldrà pagar perquè sortim de la crisi i, evidentment, qui és ric pugui continuar sent-ho.

Avui els principals bancs centrals del món s'han posat d'acord per injectar liquiditat al sistema financer i reduir les tensions que estem vivint darrerament. Les borses s'han alegrat amb pujades. La prima de risc espanyola ha baixat dels 400 punts després de 15 dies. Alegria, xerinola, i a esperar la propera tongada.

Llegeixo que augmenten les persones que es paguen les proves a la sanitat privada per evitar llargues esperes a causa de les reformes del sistema de salut pública. Tot i que diuen que no ha comportat l'augment d'usuaris de les mútues, és d'esperar que si la situació s'allarga, acabarà succeint l'augment d'associats. Abans s'exigia -estic segur que CiU ho feia- que el sistema de salut pública funcionés a tota màquina i es reduïssin les llistes d'espera. Ara es retallen horaris, augmenten les llistes i això repercuteix en més ingressos a la sanitat privada. És normal que no ho veiem clar, no?


Help those suffering in the Horn of Africa

dimarts, 29 de novembre del 2011

Boi Ruiz vol crear una assegurança obligatòria de salut #salut #crisi #retallades #privatitzacions

Ahir el Diari de Girona parlava del president de l'ICS, Josep Prat, i de la seva relació amb la sanitat privada i amb el holding municipal Innova, de  Reus. Avui en parla un altre cop Alfons Quintà. A més de repassar les possibles incompatibilitats amb el càrrec a l'ICS de qui es diu que és l'artífex de les retallades a Salut, es destaca com la situació econòmica del holding Innova no seria gaire bona i que Prat no seria la persona més adequada, per interessos i per no ser un exemple de gestió. De fet, els articles que el Diari de Girona ha publicat anteriorment, com el 25 d'octubre o el 27 d'octubre, expliquen com s'estaria duent a terme un intent de privatitzar la sanitat catalana.

Ahir també el conseller de Salut explicava el pla de Salut 2011-2015 i els mitjans van destacar que se substituiran consultes d'especialitats per consultes a l'atenció primària, i d'allí, si cal, es derivaran a l'especialista corresponent. D'entrada un anunci així genera incertesa perquè no saps ben bé quan et veurà el metge de família o l'especialista. Cal assumir que tot el procés estarà ben definit i que davant del dubte es farà la consulta a l'especialista corresponent. Ni em plantejo el contrari. De tota manera, hi ha una especialitat que almenys a Amposta és atesa molts cops pel metge de família, i aquesta és la pediatria. No sempre que vas al pediatre et visita un metge pediatre si no que et pot tocar un metge de família. No és desconfiança cap al professional però, quan parles amb pediatres i ells mateixos no ho veuen bé serà per alguna cosa.

El conseller de Salut començava la legislatura lloant el 25% de catalans que es paguen una mútua. Venint de la sanitat privada no era estrany i està sent constant el record de la seva procedència a l'hora de criticar el camí per on va la sanitat pública catalana. I és que en dóna arguments. Avui llegeixo que Boi Ruiz planteja crear una assegurança privada obligatòria de salut a partir de determinats nivells de renda. No era universal l'accés al sistema de salut públic? Per què ens hem de fer d'una mútua? Qui en surt beneficiat? Volem un model com el dels EUA i anem poc a poc transformant el nostre sistema fins assolir els objectius? A hores d'ara es creu algú tot això de voler mantenir el nostre sistema de salut pública?

El PP va guanyar amb majoria absoluta les eleccions. Al País Valencià va pujar. Avui llegeixo que les Corts valencianes no podran pagar el sou dels diputats el mes vinent. La majoria absoluta del PP, el partit que tot ho fa bé i que ens ha de treure de la crisi, no ha impedit la desastrosa situació econòmica del País Valencià. Serà culpa de Zapatero, segur. Segur que no, diria jo. Però, ells continuen donant la seva confiança al PP. És masoquisme, és hipocresia? Acabaran sortint al carrer com la gent de Marbella que primer votava al GIL i després escridassava Julián Muñoz?

Acabo. Avui en Xavier Rius, director d'e-noticies, escriu sobre els plans del govern sobre TV3. El periodista explica els beneficis laborals que tenen els treballadors de l'empresa, quina plantilla ha crescut els darrers anys fins passar dels 2700 treballadors el 2009, parla de la necessitat de reestructuració, de fer més amb menys, parla de la incongruència de recórrer a productores amb una plantilla tan àmplia. Parla de la poca audiència d'alguns dels seus canals. I en part coincideixo. En part no però, no tinc prou dades per formar-me una opinió sòlida. El tema patriòtic no ajuda a escoltar un debat serè sobre el tema tampoc. De fet, és fàcil pensar que si es retalla allò que es retalla al sector sanitari, retallar una mica més a TV3 pot ser més convenient. Sense futbol, sense F1, podrem passar. És inevitable pensar però, en coses com el contracte per 2 milions d'euros en publicitat de la Generalitat al grup Godó, és inevitable. I una col·laborador del grup Godó, aquest any també a la televisió, Pilar Rahola, opina sobre la necessitat d'aprimar la televisió pública catalana. Ara bé, no recordo que mentre col·laborava amb el Cuní a TV3 parlés en els mateixos termes.

Help those suffering in the Horn of Africa

dilluns, 28 de novembre del 2011

La boira s'estén a tot Europa #crisi

No tinc gaire temps per escriure avui, si no vull que se'm facin les dotze. Tampoc no és que tingui gaires ganes d'escriure tampoc. La crisi de cada dia continua fent-nos preocupar, cada dia més. La boira que deia ahir, la boira que ha estat notícia meteorològica, sembla que s'ha apoderat del futur. Avui les agències de qualificació ja amenaçaven tota la zona euro de rebaixar-ne la puntuació. Espanya està sent pressionada per reformar el mercat laboral. I tot plegat, a banda que pugui vendre's com una via necessària, com l'única via, sembla un camí abocat a americanitzar tota l'economia de la zona euro. És a dir, pocs drets, poca seguretat laboral, viure per treballar i no treballar per viure. Tant de bo m'equivoqui però, les pressions fan pensar en aquest escenari.

Help those suffering in the Horn of Africa

diumenge, 27 de novembre del 2011

#crisi La boira

Hem baixat de Saragossa amb boira. Boira que no ens ha deixat per complet fins Prat de Comte. La boira de la crisi ja fa temps que no ens deixa veure què ens espera a mitjà termini. Fins i tot podríem dir que no sabem què passarà a curt termini per culpa d'aquesta espessa boira de la crisi financera. Merkel i Sarkozy no estan per la labor d'ajudar en excés els països amb problemes, malgrat que aquesta setmana s'ha vist que Alemanya ja comença a patir efectes de la crisi a l'hora de posar el seu deute al mercat. És potser el que cal perquè Merkel canviï d'estratègia? Ni idea. La boira.

Avui un article a El Correo parla de l'hegemonia alemanya a Europa, de com l'Alemanya actual estableix les regles per salvar-se ella mateixa i mantenir el seu poder. Fins ara Alemanya només ha imposat el sacrifici en països com Grècia o Itàlia, o Espanya, i no veu amb bons ulls que el BCE actuï de forma més contundent per aturar les pujades de la prima de risc, les pujades dels interessos a l'hora de posar deute dels estats al mercat. No sé com dir-ne però, no és acceptable que en un a unió de tants països al final qui decideixi és la cancellera alemanya i, com afegit, el primer ministre francès.

Artur Mas deia ahir que ja res no serà com abans. I té raó. Però, per a alguns les coses seran més diferents que no pas per a altres.

Help those suffering in the Horn of Africa

dissabte, 26 de novembre del 2011

#TV3 en el punt de mira #joTV3 #retallades #crisi

L'anunci ahir de Francesc Homs de la reducció de pressupost a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals va ser notícia, acompanyada de les declaracions de la directoria de TV3, Mònica Terribas, qui va dir que s'hauria de renunciar al futbol en obert el 2012 i a reduir la producció, per acabar dient que el seu model de televisió no és el mateix que el del Govern. En Xavier Rius però, recordava que TV3 té contracte encara per emetre partits de lliga fins el juny, i amb la Champions fins el 2014. Em sembla a mi que li queda poc a Terribas al capdavant de TV3, malgrat que penso que és una professional excel·lent. Sembla que es volen reduir dos canals de la televisió pública catalana, i algú parla fins i tot de privatitzar el 33 en favor del grup Godó. La privatització, segons la notícia enllaçada, li aniria bé al grup per reforçar la cadena 8tv, que sembla que no acaba de reeixir. Increïble si és així. Més d'un a Twitter recorda com, mentre es retalla TV3 el Govern contracta publicitat per 2 milions euros al grup Godó. I és que per molt demagogues que siguin les comparacions, són inevitables quan es retalla d'un lloc i es posen diners en un altre. Vilaweb destaca les reaccions a la xarxa al voltant de les retallades a TV3. Reaccions que tenen també de protagonistes tertulians o persones relacionades amb els mitjans de comunicació catalans. El color polític dels tertulians evidencia la seva postura a favor o en contra de la mesura del Govern.

Ahir Ingacio Escolar apuntava 7 mesures que tindria el PP sobre la taula per fer front a la crisi. És per esborronar-se. Pujada d'impostos (carburants, tabac, alcohol,...). Veig bé que pugin els impostos sobre tabac i alcohol. Fins i tot sobre els carburants. Ara bé, mentre no hi hagi alternatives assumibles per la població, no tenim molts cops altre remei que moure'ns amb el nostre vehicle per anar a treballar. Recordo però, que el PP no ha volgut mai pujar impostos. També voldrien aplicar un tipus d'IVA únic, el màxim. Major recaptació, no sense protestes de professionals i de consumidors. Retallada del nombre d'interins i possible eliminació de pagues extres en aquells funcionaris que cobren més de 1000 euros. Facilitat per baixar sous en les negociacions empresarials. Múltiples copagaments, no només en sanitat. Enduriment de les condicions per poder accedir a la prestació per atur. I la creació d'un banc dolent que suposaria posar 60.000 milions d'euros, quan les retallades suposen 30.000 milions d'euros.

El PSC ha proposat que l'ex-president Montilla sigui senador per designació del Parlament en aquesta legislatura. Una altra forma de recol·locar polítics aquesta fórmula de designar senadors. Perden eleccions, es queden sense governar però, sempre poden ser senadors. I així, com algun ex-alcalde, s'eternitzen en el món de la política i no fan més que confirmar que molts entren en política per fer-ne un modus de vida i que no saben sortir-ne si no és quan es jubilen.

Vicenç Navarro reflexiona sobre el tsunami del PP amb la gran majoria absoluta del 20N. Hi reflexiona i també ho fa sobre el resultat de CiU. Posa sobre la taula, a més del percentatge de vots sobre el total de vots útils, la representació dels vots de PP i de CiU en relació al total del cens electoral. Amb aquestes dades la rotunditat de la victòria no és tal. Temps de descrèdit dels polítics que, gràcies al sistema, es beneficien de l'abstencionisme.

I acabo amb un video on l'europarlamentari britànic Nigel Farage critica l'actitud de la UE en la crisi, i es pregunta sobre la legitimitat de qui està prenent decisions, per exemple, en el cas d'imposar mesures als italians. Es pregunta sobre el poder alemany a Europa que decideix per la resta de països i vol establir les normes sense tenir en compte els ciutadans dels mateixos. I és que és prou insòlit que en una Europa que vol ser una unió entre dos, Merkel i Sarkozy (com cares visibles), es decideixin les mesures que cal adoptar.



Help those suffering in the Horn of Africa

divendres, 25 de novembre del 2011

#20N La no renovació del PSC i els estudis d'INEFC a #Amposta

Ahir Miquel Iceta es postulava com candidat a primer secretari del PSC. El mateix dia José Blanco anunciava que deixava la primera línia política. Dues actituds ben diferents. Iceta, una de les cares més visibles del PSC dels darrers anys penso que hauria d'haver deixat pas després del fracàs de les eleccions catalanes però, ves per on, que continua al capdavant i pretén fer creure que amb ell el PSC es renovarà. Deixeu-me riure. Aquestes coses fan pensar que hi ha qui sense dedicar-se a la política potser no sabrien què fer, després de tants anys. Ara bé, que el ministre Blanco segurament, com tants i tants càrrecs polítics, passarà a ser assessor d'alguna cosa, que sembla la destinació de ministres i ex-presidents.

Finalment s'ha aclarit el tema de l'INEFC a Amposta. Cambrils no serà seu dels estudis. Sembla que no podien assumir-ho. Podien haver evitat presentar candidatura, no? Ara però, el projecte serà un projecte privat perquè el Govern no el veu viable. Allò que fa un temps es va dir i que no es va voler explicar -crec que per motius més aviat electoralistes- al final s'ha acabat sabent. Els estudis, compartits entre Amposta i Tortosa, els impartirà l'Escola Universitària de la Salut i de l'Esport (EUSES), que ja té estudis universitaris a Salt, adscrita allí a la Universitat de Girona. A l'Ebre seran centres adscrits a la Universitat Rovira i Virgili. La pregunta és si els preus seran públics o privats.

Help those suffering in the Horn of Africa

dijous, 24 de novembre del 2011

Les #retallades del Govern, les de la ministra Salgado, i la inauguració de la #FiraAmposta

Diuen que el Govern vol eliminar els dies de lliure disposició dels funcionaris, a més de l'augment de la T-10 d'un 10% (fa temps que no en compro cap, des de que no treballo a Barcelona), un augment del 7.6% en les taxes universitàries, i una taxa entre 20 cèntims i un euro per recepta mèdica. Aquesta forma de copagament, al qual anomenen eufemísticament tiquet moderador, en part no la veig malament, sempre i quan no comencin a castigar els pensionistes amb la mesura, i es tingui en compte la situació econòmica de les famílies. La veig millor que no pas fer pagar per anar al metge. En realitat seria com copagar un percentatge més alt dels medicaments respecte del percentatge actual. El govern espanyol però, avisa que la Generalitat no té competència per establir aquesta taxa.

Quant a l'eliminació dels dies de lliure disposició, em pregunto si aquesta és una mesura realment efectiva. Sóc treballador de la privada i no tinc dies de lliure disposició -per si algú es pensa que defenso la meva posició- però, penso que majoritàriament les crítiques al funcionariat per tenir aquests dies de lleure són més aviat crítiques per enveja que no pas crítiques perquè es vegi malament. És cert que en alguns llocs, on cal substituir les persones que estan de vacances, cal contractar més persones a causa dels dies de lleure i que això potser seria una font d'estalvi. Ara bé, diria que si això s'aplica als funcionaris, als docents se'ls aplicarà d'alguna altra manera -més hores, més dies al calendari escolar, més hores, lectives, com a Madrid?-, ja que no tenen dies de lleure. Ara bé, com parlàvem avui amb un company, als docents ningú no els té en compte les hores invertides a casa per preparar les classes, per avaluar activitats, per preparar exàmens, que sobrepassen de llarg el nombre d'hores addicionals que es contemplen fora del centre en la seva jornada laboral.

Si era notícia que a Galícia els aturats sense subsidi veien anul·lada la seva targeta sanitària, avui llegeixo que a Múrcia passa quelcom semblant. A Múrcia sembla que la sanitat no és universal i que, com protesten els socialistes murcians, han tornat als anys 80, abans que s'aprovés la legislació que acabava amb la sanitat pública només per a qui cotitzés. Com pot ser que tinguem dos governs incomplint la llei, si és com s'explica, i que aquí no passi res?

El govern espanyol està en funcions però, segons llegeixo, aprovarà el decret que permetrà posar en marxa l'anomenada llei Sinde. Persecució dels servidors que mantenen continguts protegits i persecució de qui els enllaci. Mesura per evitar continuar perdent casos relacionats amb webs d'enllaços. Mesura per evitar que el sector de la música i del cinema es recicli.

I el govern en funcions, segons explica l'ARA, que diu que ho explica La Razón, si no hagués guanyat Rajoy ens hagués posat sobre la taula noves mesures, entre les quals hi havia algunes retallades, com la d'un nou 5% per als funcionaris, o reduir alguns complements, i congelar la convocatòria de places. El PSOE i el PSC, no ho oblidem, han fet de la lluita contra les retallades bandera. És cínic fer campanya contra les retallades i tenir-ne preparades de noves i no dir-ho fins saber com han anat les eleccions. Tan malament em sembla que el govern català no hagi dit res de les noves retallades fins després del 20N, o que Rajoy no hagi explicat què pensa fer, com que la ministra Salgado hagués callat allò que tenia en ment.

A Amposta sembla que per segon any la Fira de Mostres la inaugurarà un polític convergent que no ocupa un càrrec destacable pel qual se l'hagi de convidar. Aquest any serà Oriol Pujol. Felip Puig va inaugurar la fira abans de ser conseller. Oriol Pujol inaugurarà la fira sense ser-ho, si no és que hi ha canvis a la vista, o que espera ser ministre amb Rajoy. Sembla ser que a Catalunya, ni a les Terres de l'Ebre, ni a Amposta, no hi ha prou personalitats per convidar que cal convidar algú per ser del partit que governa. Però, no és patrimoni de CiU això. ERC, que a Amposta ha rebutjat que sigui Oriol Pujol qui inauguri la Fira, a Deltebre va convidar Joan Puigcercós quan només era president del partit a inaugurar la Delta Fira del 2010. Cosa que no treu que tant en un cas com en l'altre sigui una opció inadequada perquè evidencia més el partidisme en les inauguracions. Ja n'hi ha prou quan es conviden càrrecs de govern i altres personalitats, només cal fer-ho més evident amb càrrecs de partit.

Acabo. Es veu que Google retira un video que pretén difondre una associació de suport a malalts de la síndrome de Sanfilippo, perquè ho hauria requerit Tele 5. Si és així, la cadena dels 12 meses, 12 causas,   no és flexible en temes de propietat intel·lectual quan s'utilitzen els seus continguts per tal d'ajudar famílies en una situació tan greu com saber que el seu fill té una malaltia que probablement el durà a la mort durant l'adolescència. És increïble. M'agradaria que fos un malentès i que aquesta i altres cadenes oferissin el seu suport en aquesta i altres malalties qualificades d'estranyes per la seva baixa incidència en la població però, no per això, menys importants.

Help those suffering in the Horn of Africa

dimecres, 23 de novembre del 2011

Les #retallades del 2012, el fons de competitivitat i la #crisi de deute

Avui la vicepresidenta del govern ha recordat que després d'un any d'ajustos les urnes han parlat i han premiat el rigor. Ahir Duran a "8 al dia" volia fer-nos creure que a les eleccions generals no s'estava jutjant la tasca del govern català. És evident que depenent qui opina de CiU diu una cosa o l'altra.

 El portaveu del govern, Francesc Homs, confirma que la nova retallada de sou dels funcionaris afectarà les pagues extra del 2012. Segur que és comparable el sou d'un funcionari mitjà amb el d'un alt càrrec, segur. Un alt càrrec que, a més, ha estat escollit a dit.

Tornant a Duran, ahir comentava a "8 al dia" que no tenia sentit parlar de les retallades abans de les eleccions perquè els treballadors públics de la Generalitat que van entrar i tenen afinitat amb el tripartit, podien haver-ho esbombat. Pensava que d'entrada s'ha d'assumir la professionalitat de les persones.

 Avui Joaquim Nadal ha recordat als Matí de Catalunya Ràdio que el PSC va ser molt criticat per no votar a favor que el govern espanyol avancés els 1400 milions d'euros del fons de competitivitat a Catalunya. El PP va votar a favor al Congrés dels Diputats però, ahir Jorge Fernández Díaz va dir que "ni de broma" s'avançaran els diners, si no que es pagaran dins del termini establert, l'any 2013. La coherència, el compliment de les votacions, un cop guanyades les eleccions, passen a segon pla.

Ahir llegia que a Galícia els aturats que superen els 12 mesos d'atur o que es queden sense prestació, veuen anul·lada la seva targeta sanitària. Han de fer els tràmits per aconseguir la targeta sanitària corresponent a les persones sense recursos, cosa que els suposa un impàs de diversos mesos abans no la tenen. La crua realitat de la crisi. Milers, milions de persones a l'atur.

PP amb majoria absoluta. Puja al País Valencià. Allí llegeixo que s'ha presentat un expedient de regulació en un centre d'investigació on s'investiga entre altres el càncer o l'alzheimer, mentre que es gasten 3 milions d'euros en un torneig de golf, suficient, diuen, per mantenir la investigació del centre durant el 2012.

Mentrestant, el deute espanyol i l'italià se situen en nivells de rescat. I Rajoy sense explicar les mesures que prendrà, sembrant més incertesa. I això que des del primer dia es posarien a treballar per a la recuperació econòmica. El Economista parla, en relació al deute i el finançament dels estat europeus, que Alemanya no estaria en una situació tan bona com de la que presumeix. El deute públic alemany superaria el 80% del PIB, més que el d'Espanya. De fet, llegeixo que a Alemanya li comença a costar vendre deute públic, els bons a 10 anys, cosa que podria significar que el bo alemany es deixa de veure com un valor refugi. Com apunta l'article enllaçat, potser això farà que Merkel canviï de postura sobre el deute i la resta de països europeus.

Help those suffering in the Horn of Africa

dimarts, 22 de novembre del 2011

#crisi Tornen les #retallades després del #20N

Passen les eleccions i es pot tornar a parlar sense embuts de retallades. Som dimarts i el president de la Generalitat ja ha anunciat que el 2012 hi haurà noves rebaixes salarials a la funció pública, a més de l'increment de recaptació. Sembla que com contrapartida també ha dit que els alts càrrecs perdran una paga extra el 2012. Malgrat això però, el sou dels alts càrrecs quin és, comparat amb molts dels funcionaris? Les rebaixes salarials foren criticades quan les va aplicar el PSOE i el tripartit, i ara sembla que són una recepta obligada. Si ha de ser així, que ho sigui però, cal tenir memòria i coherència.

Però, la gent ha votat, la gent ha decidit.

Duran, com deia ahir, ja deixa de parlar de pacte fiscal en paraules majors per començar a fer-nos veure que de pacte fiscal res de res, i que tampoc no és tan greu no aconseguir-lo. Xavier Sala i Martín en feia referència avui al Twitter, dient que no aconseguir allò promès és un fracàs i que en menys de 24h s'ha vist la inutilitat d'haver-lo votat.

Però, la gent ha votat, la gent ha decidit.

Parlant de crisi i del president Mas, al Twitter llegeixo que el president diu que la ciutadania s'ha de corresponsabilitzar pel manteniment dels seveis públics. Llegeixo això i em sembla ve al cap aquell missatge que es va repetint i que es va repetint fins fer-nos assumir que som els culpables de la situació de la cosa pública, que som uns irresponsables i que per això està com està, i per això cal retallar. Increïble.

Però, la gent ha votat, la gent ha decidit.

Els centres sanitaris de Sagessa del territori pateixen les retallades. Veig en una notícia de la setmana passada que l'Hospital d'Amposta ha tancat el 50% de l'àrea de Rehabilitació, de Consultes Externes i de Radiologia. Els centres concertats, i no només els de l'ICS, pateixen les retallades. Unes retallades, segons l'alcalde d'Amposta, necessàries, i que si hagués fet el tripartit haurien estat molt criticades.

Però, la gent ha votat, la gent ha decidit.

Per sort, el president Mas diu que el desembre del 2012 la política d'ajustos haurà acabat. Permeteu-me ser escèptic. En aquest cas no puc fer un acte de fe i fins que no ho vegi no m'ho creuré. Ara bé, ho dic ara. Si la política d'ajustos del Govern acaba el 2012 i efectivament demostra que ha estat ben feta, si es demostra que s'ha posat ordre i que l'economia rebifa, em replantejaré el suport a CiU en els propers comicis. Ser crític no està barallat amb reflexionar i canviar d'opinió.

A la tertúlia de Catalunya Ràdio escoltava avui que la indústria alemanya ja comença a pressionar la cancellera Merkel perquè abandoni la seva política de només austeritat per als països amb problemes, perquè això acabarà afectant-los. Alemanya necessita el consum d'Europa però, si condemna Europa a no consumir la seva indústria es veurà perjudicada. Potser serà això l'inici d'una possible mesura del BCE d'imprimir més moneda i devaluar l'euro, com apunta el professor Sala i Martín?

Rajoy no ho tindrà fàcil. Potser farà el mateix que hauria fet Zapatero. Els líders europeus el van felicitar i ja li demanaven celeritat en aplicar les mesures necessàries. I l'agència de qualificació Fitch reclama a Rajoy que aprofiti la majoria absoluta per fer un canvi radical, per més austeritat. Potser per això continua la pressió sobre Espanya i avui s'ha col·locat deute espanyol a un interès major que el de Grècia i Portugal. Qui governarà Espanya realment?

Help those suffering in the Horn of Africa

dilluns, 21 de novembre del 2011

El dia després #20N

El dia després de la victòria del PP amb majoria absoluta és dia d'anàlisi i de reaccions. Veus del PSC a Twitter que parlen de la necessitat d'un canvi però, un canvi que hauria d'haver-se fet fa temps. Un canvi de plantejaments. Perquè tant de recolzar les males polítiques del govern de Zapatero no els han servit per gaire. No han tingut prou amb perdre el govern de la Generalitat i de fracassar estrepitosament a les municipals. Ja s'ho faran per això, que és el seu problema, no el meu.

A l'Ebre ha fracassat el PSC. El discurs sobre el transvasament -que també ha utilitzat ERC- no se l'ha cregut la gent, o ha pesat molt menys que altres cops. I és que el propi PSC ha estat còmplice de la manca de claredat sobre el tema de l'aigua des de Madrid, i de l'intent de transvasament a Barcelona l'any 2008. A sobre, al seu darrera hi ha una Generalitat més endeutada que mai i un govern del PSOE nefast a qui han recolzat, encara que hagi estat en decisions que afectaven negativament Catalunya.

CiU ara té via lliure per defensar el pacte fiscal, tot i que el PP no està pel tema. Alícia Sánchez Camacho recorda que el PP té majoria absoluta, que CiU no és necessària per governar a Madrid (no anem bé si comencem amb xuleria). Tanmateix, en una primera marxa enrere, com de costum, Duran ja diu que si no s'aconsegueix el pacte fiscal no passa res. Al final sempre passa el mateix i allò que ha servit per recollir vots qui sap si es defensarà amb fermesa o no.

Avui també es parla de com seria el mapa polític si el sistema electoral fos un altre. Uns parlen d'un sistema electoral on les circumscripcions fossin les autonomies. Altres parlen d'un sistema de circumscripció única, on tots els vots valguessin el mateix. Tot i semblar lògic, una circumscripció única, o una circumscripció d'àmbit autonòmic, penalitzarien les zones menys poblades, decidint sempre les zones que ho estan més. I això no acaba de ser just.

Mentrestant, la prima de risc espanyola continua a l'alça i les borses a la baixa. Sembla que de moment, l'efecte Rajoy no es nota. Amb aquesta excusa al compte de Twitter de Duran es podia llegir un missatge en la mateixa línia que s'ha expressat Soraya Sáenz de Santamaría, qui ha demanat saltar-se els requeriments legals quant a terminis de traspàs de poders a causa de la greu situació econòmica. No és admissible que, sobretot el PP, que dóna sempre lliçons de compliment de la legalitat vigent, demani incomplir els terminis marcats. I no és que no comparteixi que quan les majories estan clares no té sentit allargar els tràmits, si no que els que legislen s'han de preocupar de canviar les lleis si aquestes són millorables però, mentrestant, són les que són.

A l'Ebre, a més de les eleccions avui és el dia després del temporal de pluja que ha afectat diverses poblacions. A la xarxa es poden veure imatges espectaculars de les baixades dels barrancs tortosins. Ja es poden canalitzar que quan baixen, baixen.

Help those suffering in the Horn of Africa

diumenge, 20 de novembre del 2011

Majoria absoluta del PP #20N

Majoria absoluta per al PP. Derrota del PSOE. Victòria de CiU a Catalunya. Pujada d'ICV. ERC es queda igual (potser baixi després d'escriure això). Si no m'equivoco ens quedem sense diputats ebrencs. Malgrat la majoria absoluta, més partits entren al Congrés. Del Senat poc se'n parla. Ferran Bel i Joan Sabaté representants ebrencs.

La crisi ha castigat el PSOE. Bé, no només la crisi si no una mala legislatura. Igualment ha estat castigat el PSC, després d'una nefasta legislatura de seguidisme a Madrid. No ho han acceptat mai. Les eleccions no han estat una protesta contra les retallades a Catalunya, ans al contrari.

Demà ens tornarem a llevar i, els que de moment podem, anirem a treballar. I continuarem fent i veient passar la vida, i veient-les venir.

Per cert, escolto el discurs d'Artur Mas i diria que pujoleja una mica. Ho dic en to humorístic.

Help those suffering in the Horn of Africa

dissabte, 19 de novembre del 2011

Jornada de reflexió #20N

Ahir a la nit, emotiu concert a La Lira homenatjant el mestre Adolf Ventas i celebrant Santa Cecília 2011, amb l'auditori de La Lira ple de gom a gom. Èric Benito va fer una excel·lent interpretació del Concert d'Amposta per a saxo alt, del mestre Ventas, una obra preciosa i tècnicament complicada per al solista. Demà diumenge, Santa Cecília, és dia de celebració, el dia de la música.

També demà és la jornada electoral. Avui ha estat dia de reflexió. De forma aparentment innocent Pedro J. Ramírez al seu compte de Twitter deia que era jornada de reflexió i al mateix temps recordava els dos partits que ahir va recomanar votar demà. A la xarxa, com cada jornada de reflexió, els partits continuen d'una o altra forma, fent campanya. La jornada de reflexió hauria de desaparèixer. Potser la campanya electoral, com tal, hauria de desaparèixer, perquè la precampanya és una campanya en tota regla, evitant demanar explícitament el vot.

I abans d'acabar aquest apunt em trobo amb una notícia d'El Confidencial que diu que el grup Godó ha signat un contracte de gairebé 2 milions d'euros de la Generalitat per inserir en els seus mitjans càpsules informatives. Es parla de privilegis per ser l'únic grup de comunicació privada que ha tingut l'adjudicació. No ho sé si és cert però, aquestes ajudes públiques als mitjans desacrediten qualsevol crítica dels mitjans cap als subsidis, cap a l'abús del sistema de salut pública, etc. Perquè no deixen d'aprofitar-se també del sistema. I a més, posa en dubte la seva objectivitat. Com, un mitjà que rep 2 milions del Govern, l'atacarà des de les seves pàgines, des de les seves cadenes de tele o ràdio, algú s'ho creu?

Help those suffering in the Horn of Africa

divendres, 18 de novembre del 2011

Darrer dia de campanya, amb el rescat a tocar #aritmetica20N #20N #15M #nolesvotes #votaaotros #cambialeslacara

Avui, darrer dia de campanya, la situació de la prima de risc espanyola, per sobre dels 500 punts, ha continuant eclipsant la campanya electoral de baix nivell que hem patit. Al final el BCE ha tornat a comprar deute espanyol per alleugerir la pressió. Anirà a pitjor la cosa? Està Espanya a punt de ser rescatada? Canviarà molt el panorama amb una victòria del PP diumenge? No ho sé. De moment amb els canvis a Grècia i a Itàlia no s'ha vist un canvi substancial amb l'evolució de la crisi del deute. Ans al contrari, s'agreuja cada dia que passa. Ahir feia prou gràcia i a la vegada pena veure Zapatero exigint que Europa actuï, amb una aparent contundència que no ha utilitzat gaires cops, per no dir cap. I ho fa quan plega. Segur que des de Brussel·les estaven pensant "què vol aquest si està més fora que dins?".

Llegeixo que Grècia comença a arrestar grans personalitats per evasió d'impostos. I és que com diuen els mitjans, a Grècia l'evasió d'impostos és un costum generalitzat, un costum que ara intentaran tallar de soca-arrel. Queda lluny però, de les accions d'Islàndia contra els causants de la crisi.

e-noticies explica com els partits col·loquen assessors a la Diputació de Barcelona, alguns d'ells amb càrrecs en altres llocs de l'administració -alcaldes, regidors, ...-, i amb uns sous gens menyspreables, de més de 3500 euros bruts mensuals. Que les diputacions es perceben com agències de col·locació no és nou. Que tinguin la barra, en plena crisi -ja és barra fer-ho sense crisi però, ara encara més-, de contractar 33 de càrrecs a dit i després ens vinguin a dir que cal fer sacrificis, que es prendran mesures doloroses, i bla, bla, bla.

Fa gràcia que Alícia Sánchez-Camacho li digui al president Mas que retalli de partides prescindibles abans de fer-ho en sanitat. Hi puc estar d'acord però, com s'ha vist, Rajoy només considera intocables les pensions -faltaria més-, amb la qual cosa veurem si ell també retalla en sanitat i no en tot allò prescindible abans d'emprendre-hi les retallades.

Per cert, que el PP diuen que vol privatitzar la xarxa de Paradores Nacionals. En aquest cas no em puc posicionar. Jo, almenys en el cas dels paradors que siguin monuments històrics, penso que s'hauria de fer una concessió d'ús i no una venda però, amb la resta, amb els paradors de construcció actual no em sembla que sigui una decisió tan greu com pugui haver estat privatitzar Telefónica. Ara, parlo per parlar perquè no puc analitzar els pros i contres ara mateix.

I Duran ja ha trobat el seu argument per ser ministre. Si aquesta setmana deia que ni parlar-ne, ara sembla que si s'accepta el pacte fiscal podria acceptar ser-ne. La part graciosa és que normalment CiU quan demana una cosa, accepta la mateixa però, rebaixada. Així que, en cas que CiU aconsegueixi negociar el pacte fiscal haurem de veure en realitat què aconsegueix, no sigui com el darrer gran sistema de finançament de l'era Pujol.

Acabo. Avui tenim el Concert de Santa Cecília a La Lira Ampostina. Homenatjarem el músic i compositor ampostí Adolf Ventas, amb un repertori d'obres composades o arranjades per ell. Enganxo el text que vaig escriure ahir al meu bloc personal sobre l'homenatge.


Quan era menut, abans potser d'entrar a la banda, recordo que va venir a Amposta, a l'auditori de La Lira, el Quartet de Saxofons de Barcelona, dirigit per Adolf Ventas (podeu veure un anunci a La Vanguardia del 22 d'abril de 1983 d'una actuació del quartet a Gandesa). Vam anar amb mons pares a veure l'actuació. Venia a tocar el quartet del mestre Ventas, era una cosa important. Un ampostí que vivia a Barcelona, que era conegut al món de la música, venia a La Lira. Sempre he recordat aquell concert del quartet del mestre Ventas cada cop que l'he vist, cada cop que hem tocat amb La Lira alguna de les seves obres. No vull fer aquí un repàs de la seva trajectòria, ja que no sóc la persona més indicada i perquè només repassant els darrers 20 anys de col·laboracions amb La Lira en sortiria una bona llista. Simplement volia recordar com ara, de gran, participaré en l'homenatge a aquella persona que de menut vaig anar a veure a La Lira amb aquella gran admiració transmesa pels meus pares.

El programa: Adolf Ventas, passió per la música


Help those suffering in the Horn of Africa

dijous, 17 de novembre del 2011

Cap al rescat d'Espanya #crisi #aritmetica20N #nolesvotes #20N

Setmana negra. Avui la prima de risc espanyola s'enfilava cap als 500 punts i els bons espanyols es col·locaven al mercat amb un interès d'un 7%. La cosa no pinta bé. Marc Vidal a Twitter diu que el rescat d'Espanya és inevitable. El vicepresident de la patronal CEOE reclama mesures dures el dia després del 20N. Retallades socials, indubtablement. Un sempre es pregunta si inclou mesures dures amb els empresaris, amb els grans empresaris, i no sempre sobre els esglaons més dèbils de la societat. Massa contundència abans de la transparència sobre la situació real de les coses, abans del diagnòstic que qui suposadament governarà, Rajoy, encara no ha clarificat.

Rajoy no ha explicat el detall del que pensa fer però, ara ja diu que l'únic intocable són les pensions. La resta es retallarà tot. Això és allò que fa fàstic de la política, com amaguen les males notícies, sobretot en campanya, per no perdre vots, com no expliquen les coses ben explicades quan saben que poden posar-se la població en contra. I mentre la patronal CEOE demana mesures dures, la patronal de centres que ofereixen serveis de Dependència, llei que vol reformar el PP, es queixa de les retallades que hi arribaran.

És difícil ser optimista amb el panorama que tenim al davant. En Marc Vidal diu que no s'ha de tirar la tovallola. És difícil ser optimista.


Help those suffering in the Horn of Africa

dimecres, 16 de novembre del 2011

#aritmetica20N #nolesvotes #20N #15M El deute espanyol pels núvols, vaga de metges i criatures malaltes

Avui a la tertúlia del Matí de Catalunya Ràdio es parlava de la vaga de metges i de la pujada de la prima de risc d'Espanya, per sobre dels 450 punts. Salvador Cardús comentava la legitimitat d'algunes convocatòries de vaga quan es fan per part de minories que acaben semblant majories, o de la difusió de missatges sense fonament que acaben semblant veritats irrefutables. A continuació ha parlat de les querelles per qüestions de salut d'aquestes setmanes, relacionades amb les retallades pels mitjans, i ha dit que no es mama el dit i que no es creu que aquestes notícies no tinguin un clar interès electoral. Albert Sáez li ha recordat també una altra notícia que casualment en campanya, parla de la gestió d'ICV al Memorial Democràtic, donant ja per fet el delicte i que ja es veurà passades les eleccions com acaba. Tot plegat és evident que cap dels partits probablement no se salva d'utilitzar mesures propagandístiques per guanyar vots o fer-ne perdre al contrari. És hipòcrita, és cínic, queixar-se quan tu probablement fas el mateix.

Parlant de crisi i d'eleccions, Ignacio Escolar exposa 8 punts sobre el dia després del 20N, sobre els quals Rajoy no parla o no hi entra en profunditat. Compromisos de dèficit amb la UE, males perspectives de creixement d'Espanya, la necessitat de diners per matenir sanitat pública i subsidis d'atur (sumen 95.000 euros) que no es pot cobrir amb les mesures que proposa Rajoy, els diners que costarà si Rajoy crea un banc dolent per posar-hi els actius tòxics de la banca,... Un panorama preocupant, si no ho era ja.

I mentre alguns ens indignem, altres que sembla que viuen prou bé diuen que el 15M és una "gilipollez". És Bertín Osborne. Sembla que només ens podem indignar a la seva manera, no sortint al carrer i dient allò que pensem. De fet, com els passa a molts polítics i periodistes, desqualifica el 15M amb arguments de pandereta, com que no saben què demanen i coses per l'estil.

I acabo amb un video que ha enllaçat Santi Millan al seu compte de Twitter. És d'un nen, Nacho, al qual se li ha diagnosticat la malaltia de Dent, l'únic cas a Espanya. La careta d'innocència que té és entendridora i et fa entristir quan penses que una criatureta pateix una malaltia com aquesta. Malgrat tot,  té un somriure que il·lumina.




Help those suffering in the Horn of Africa

dimarts, 15 de novembre del 2011

#durandiputatdesde1979 Quan plegarà Duran? #nolesvotes #aritmetica20N #20N #15M #votaaotros

Com es pot llegir a directe!cat, avui s'ha posat de moda a Twitter l'etiqueta #durandiputatdesde1979. Tot arran de les declaracions d'Oriol Junqueras en les quals deia que Duran potser hauria de deixar la política per fer alguna cosa positiva pel país. Hi coincideixo. Duran és un exemple de polític que viu de la política. Perpetuar-se en la seva condició de càrrec electe, els rumors continus sobre el seu desig de ser ministre, la defensa que fa del peix al cove que tan mala imatge ha donat als catalans. És cert, hauria de deixar la política i permetre que altres intentessin fer alguna cosa pel país. Però, Duran potser no és gaire diferent d'altres polítics joves que podem veure actualment ja ocupant algun càrrec d'importància, sense tenir un coneixement real del dia a dia del mercat de treball, que s'acomoden dins de les maquinàries dels partits i d'aquí ja no els treu ningú fins que es retiren. No poso noms però, en tinc alguns al cap. Aquest tipus de polític fa mal a la societat perquè diagnostica i recepta solucions a temes que desconeix i/o que ell mai no patirà.

Parlant de política i d'eleccions, llegeixo que IU podria donar una sorpresa i treure prou escons per donar un ensurt al PP. Com explicava l'altre dia, el bloc aritmEtica20N explica quines alternatives de vot poden esgarrapar escons a PP, PSOE i CiU el proper diumenge. IU és un dels partits amb opcions en 27 circumscripcions, entre les quals Barcelona. A Catalunya a les altres tres circumscripcions el partit amb més opcions per esgarrapar escons és ERC. Tant de bo sigui així i es posi més difícil mantenir aquest sistema bipartidista amb el convidat etern, CiU.

Avui el sindicat Metges de Catalunya ha convocat una vaga general, la qual ha titllat de fracàs el portaveu del govern, Francesc Homs. No cal dir que a diferència del tripartit, CiU en temes de comunicació en sap. Avui hem tingut inundació de declaracions sobre la vaga per part del govern als mitjans. Al final del dia, demà, tindrem conclusions però, d'entrada, les declaracions d'Homs em recorden l'actitud del govern d'Aznar amb la vaga general que es va convocar.

Help those suffering in the Horn of Africa

dilluns, 14 de novembre del 2011

#aritmEtica20N #nolesvotes #siyofuerapresidente #20N #15M Segons setmana de campanya

Ahir la Sexta va emetre dos programes, Salvados i #SpanishRevolution, relacionats amb la política espanyola i la crisi. Interessants. El primer, un repàs a la situació política amb la qual es trobarà el futur president del govern. Gent sense feina, sense diners, sense vivenda, un futur negre,... Una visita a la Barcelona Meeting Point, debat entre clients i comercials, denúncia de la competència que fan les entitats financeres,... Santiago Niño Becerra dient que s'ha viscut del crèdit per viure millor, parlant de xifres i un home dient-li que darrere de les xifres hi ha persones,... L'ex-ministre Pimentel amb un discurs clar i moderat, que com sempre em fa preguntar què feia al PP. El segon, un programa sobre el 15M, moviment intencionadament ignorat a les campanyes dels partits. Serà que no els interessa parlar de canvis reals si no de mantenir l'estatus.

A Catalunya Duran continua apel·lant al vot útil, cosa que quan fan altres critiquen. Ahir al Twitter hi havia qui deia que els independentistes havien de votar CiU. És força graciós perquè Duran no té res ni d'independentista ni de sobiranista, i ho ha dit en públic. Ara però, aparenta allò que no és per aconseguir vots. Fa gràcia, com fa gràcia veure cada CiU demanar pactes fiscals i poder a Madrid quan, durant anys això no ha servit més que per aconseguir petites coses que donaven arguments a Espanya per emprenyar-se amb els catalans. I a sobre, CiU està presentant-se com una opció sobiranista mentre a Catalunya veiem múltiples casos de pactes amb el PP, partit que va presentar el recurs contra l'Estatut i que amb la llengua ha fet política, mala política, a Espanya contra Catalunya.

Per indignar-se, i tema que ni PP, ni PSOE, ni CiU no toquen. Cada dia famílies desnonades. Llegeixo com una dona de 84 anys, malalta, i els seu fill discapacitat han estat desnonats. Si no és per indignar-se ja m'explicaran aquests que estan gastant i gastant per fer-se publicitat i intentar guanyar les eleccions.

Help those suffering in the Horn of Africa

diumenge, 13 de novembre del 2011

Majoria absoluta #20N #aritmEtica20N #nolesvotes


Comencem diumenge repassant la premsa del dia, el primer dia de l'era post Berlusconi a Itàlia.  El País en portada treu l'enquesta d'intenció de vot que donaria fins 196 escons al PP i 113 al PSOE, un daltabaix considerable. Amb raó Joaquim Nadal al seu compte de Twitter ha dit que les enquestes fan fredatEl Mundo li dóna 198 al PP i 112 al PSOE, no gaire diferent. Si anem al detall, a El País, per exemple, veiem que a Lleida i Tarragona només obtindrien escons CiU, PP i PSC. A Girona ERC obtindria 1 escó, i a Barcelona ERC i ICV obtindrien 2 escons cadascú. La Vanguardia no dóna tants escons al PP però, el situa en un màxim de 189 i al PSOE en un màxim de 120. ERC perdia un escó i ICV podria pujar fins als 10 escons.

Tot i les enquestes no sé si afinaran prou aquest cop. Cal veure l'impacte de l'esquerra abertzale al País Basc, a la qual se li atribueixen segons quina enquesta fins 5 escons, i l'impacte del moviment 15M, del qual les anàlisis de les enquestes parlen poc.

Duran reivindicava ahir la política pactista de CiU a Madrid. I he de dir que fa uns anys m'ho creia. Potser era per la joventut i la manca de visió crítica. Però, amb el pas dels anys el "peix al cove" ens ha suposat una imatge de país que només sap demanar i demanar, que mai no en tenim prou, perquè CiU s'ha dedicat a postures de màxims a Catalunya i a rebaixar-les en arribar a Madrid. El President Pujol el darrer cop que es va modificar el sistema de finançament català deia que era el millor sistema de finançament per a Catalunya. Anys més tard, pocs, Artur Mas se sumava a la petició d'un altre sistema de finançament dins del nou Estatut. Un Estatut que, amb l'actitut pactista de CiU entre altres, va acabar rebaixat. I ara CiU parla de pacte fiscal i molt em temo que quan hagin passat les eleccions començaran a modular el discurs per alinear-se amb allò que accepti el PP. El temps ho confirmarà o ho desmentirà.




Help those suffering in the Horn of Africa

dissabte, 12 de novembre del 2011

Marxa Berlusconi i el PPC admet que no hi ha conflicte lingüístic #crisi #aritmEtica20N #nolesvotes #20N

QuirinaleAhir es va celebrar a Canal 21 un debat a 5 de representants ebrencs a les eleccions generals. La veritat és que no el vaig seguir. Veure polítics del territori dedicant-se a repetir argumentari de partit, la veritat, no ve de gust. Veure el senyor Bertomeu, del PP, oblidant el seu paper amb el PHN, no ve de gust. O veure el senyor Sabaté, fent com si Zapatero no hagués tingut una legislatura nefasta, no ve de gust. I per això, no hi vaig parar atenció.

Avui Berlusconi ha dimitit. Finalment les pressions dels mercats i l'abandonament dels seus amics europeus l'han fet fora del poder. Rajoy i companyia segur que arar el negaran tan cops com faci falta, encara que canti el gall. A la televisió s'ha vist una munió de gent davant del palau del Quirinale, seu de la presidència de la República, esperant el moment, cridant al pas del cotxer de Berlusconi. Un final inesperat per a un dels majors xulos, junt amb Aznar, de la política europea dels darrers temps. Ara bé, segons El País, manté la seva immunitat parlamentària. Segur que a més d'un li han vingut al cap els judicis pendents del fins ara primer ministre. Segons la notícia, en cas que calgués podria perdre la seva immunitat si fos condemnat. Ja veurem.

Jorge Fernández Díaz, etern candidat del PP a les generals, va admetre al debat de TV3 -un fracàs d'audiència diuen-, que a Catalunya no hi ha conflicte lingüístic. Malauradament aquestes coses no tenen prou ressò com per provocar una rectificació dels discursos del PP, des de Rajoy a Alícia Sánchez-Camacho. Vergonya se n'haurien de donar de provocar crispació amb la llengua i realment pensar que allò que diuen no és com ho diuen -és que si no ho pensen no sé en quin país viuen-.

La Vanguardia parla avui d'un escàndol relacionat amb l'etapa d'ICV al govern, repassant primer temes que ja han sortit als diaris fa temps, per acabar parlant d'un informe de la Sindicatura de Comptes sobre el Memorial Democràtic, amb irregularitats que presenten indicis d'il·legalitats que podrien tenir conseqüències penals. I què cal dir? Que qui la fa la pagui, evidentment. Veurem si se'n parla o no aquesta setmana del tema. Dels temes que destaca La Vanguardia, a banda del Memorial Democràtic, es critica la mala gestió d'ICV. I cal denunciar-ho. ICV però, diu que tot s'ha fet de forma transparent i que col·laboraran per aclarir el tema. Ja veurem com acaba. Ara bé, el títol de la notícia a La Vanguardia fa pensar en la parcialitat del mitjà: "la campaña de la izquierda contra los recortes se desmorona". És evident la seva alíneació amb les retallades i aquesta notícia permet evitar argumentar sobre retallades acusant els altres de mals gestors i, no sé si no acabaran tractant-los de corruptes.


Help those suffering in the Horn of Africa

divendres, 11 de novembre del 2011

#CuernoDeAfrica Un xiquet salvat de la fam i la campanya arriba a l'equador #freenaniano #aritmEtica20N #nolesvotes #20N #15M

Durant la campanya i fora d'aquesta els polítics mai no se'n recorden en els seus discursos dels més desafavorits. I no parlo de la ja dramàtica situació que viuen moltíssimes famílies a Espanya i Catalunya, si no les famílies del tercer món. Avui una notícia alegre entre la tristesa de saber que cada dia moren persones per falta d'aigua i aliment a l'Àfrica. Un xiquet, Minjah, va arribar en un camp de refugiats de Kènia a punt de morir per desnutrició i després d'un tractament especial s'ha recuperat, i ha recuperat el somriure. Malauradament és una notícia bona entre moltes de dolentes, i que evidencia la utilitat dels camps de refugiats i la bona feina que allí fan moltes persones a qui mai no els ho reconeixerem prou.

Parlant de criatures, ahir llegia amb una gran tristesa la mort d'una xiqueta de 2 anys a mans del seu pare, qui deia que li havia ordenat el dimoni que la decapités. És pensar en ta filla i que t'inundi la tristor quan llegeixes notícies tan esgarrifoses. Igual d'esgarrifós és pensar en quina és la situació dels germans de Còrdova, de 2 i 6 anys, desapareguts fa un mes i que encara no se sap on són, ni si són vius. Només veure les seves cares de criaturetes innocents et preguntes com és que el món està tan malament, que hi ha gent que és capaç de fer-los mal?

El bloc Rema y Calla explica en què consisteix el sistema austríac d'indemnització per acomiadament, el sistema que sembla que vol implantar Rajoy quan governi (pàgina 37 del programa electoral). Com molt bé diu, per a uns semblarà una bona solució i per a altres dolenta. La idea és semblant a un pla de pensions. L'empresa et va fent una contribució mensual en un compte a nom del treballador, de forma que quan aquest és acomiadat cobrarà allò que hagi acumulat. Assumeixo que aquesta quantitat acumulada sempre serà més baixa que en la majoria de casos actuals. Sortirà barat acomiadar la gent. Com diu el bloc, feina inestable, encara que pugui beneficiar l'ocupació de joves. Això entra en contradicció amb el programa del PP que diu que volen aconseguir feina estable. I em queda el dubte sobre si, aquest sistema austríac contempla en un tot la indemnització i el subsidi d'atur, de forma que deixarà d'existir el cobrament de l'atur fins 24 mesos, com apuntava fa uns dies l'ex-ministre Caldera.

I en campanya electoral, SOS Racisme engega una nova campanya per denunciar els discursos xenòfobs i discriminatoris. El discurs sobre el PER, els Mohammed o els homosexuals malalts de Duran Lleida són focus d'atenció del primer "Misto electoral". I és que per molt que digui que no critica allò que critica, és evident que ho fa, i que ho fa per fer-se amb determinat sector de votants. També es parla del PP, en aquest cas referint-se al tema del burka i la seva prohibició, per exemple, o a PxC, que no es tallen ni un pèl.

Acabo. Al Twitter hi havia un compte d'una paròdia de Mariano Rajoy que feia una campanya paral·lela. Prou graciós i crític amb les propostes amb el PP. Però, el PP es veu que va sol·licitar que fos suspès el compte de Twitter i així ha estat. Aquesta és la llibertat d'expressió del PP? I Twitter, per què ha accedit? Al servei de xarxes socials l'etiqueta #freenaniano s'està utilitzant per denunciar aquests fets, i ha estat trending topic Espanya. Malgrat la censura podeu llegir alguns dels seus twits a la xarxa.

Help those suffering in the Horn of Africa

dijous, 10 de novembre del 2011

#aritmEtica20N #nolesvotes #20N #15M El video del PSC

Ahir va haver polèmica amb un video del PSC que volia denunciar les retallades amb imatges d'una persona dependent sense ningú que l'atengués, d'una aula d'una escola sense professor i d'un malalt que moria a l'hospital per manca de professionals, substituint les persones per maniquins. El video va enfurismar CiU sobretot pel missatge que a causa de les retallades mor la gent als hospitals públics. Avui se n'ha parlat a la tertúlia del programa El Matí de Catalunya Ràdio. Germà Bel comentava que ahir li van trucar referint-se al video com un video a favor de la sanitat i l'educació privada, i ha criticat el video dient que probablement l'ha fet algú que ni utilitza la sanitat ni l'educació públiques. I ha comentat que mentre veia el video pensava en el fet que el govern espanyol demanava que Catalunya reduïs molt més el seu dèficit i al mateix temps licita quilòmetres i quilòmetres d'AVE.

El video ha estat retirat avui pel PSC. El problema no és retirar-lo si no haver-lo publicat. És cert que CiU està optant per una política de retallades que jo no comparteixo però, la guerra bruta per manca de missatge, per no saber convèncer i donar-ho ja per perdut, no ho justifica. El PSC no convencerà més per això. L'any 2008 ho tenien bé perquè venien d'una primera legislatura menys problemàtica per a Zapatero i el PP es podia veure com una amenaça. Vista aquesta legislatura no poden continuar amb el mateix missatge. Ara que, amb Zaragoza de cap de campanya què es podia esperar?

Ara bé, penso que un video com aquest és una inèrcia d'eleccions rere eleccions. Perquè encara recordo, per recordar un altre cas, el DVD que va fer CiU per carregar contra el tripartit, dolguts encara per haver quedat fora del govern. Un DVD molt ben presentat, que no recordo quan va costar però, segur que prou. No es pot ser tampoc tan fariseu.

Llegeixo que Fira de Barcelona ajudarà amb 25 milions d'euros Spanair per poder mantenir-se. Per molt que es justifiqui és lleig veure que depenent qui sí que té crèdit, i que depenent qui, sí que es pot salvar. En Marc Vidal al Twitter destacava que s'ajudarà Spanair malgrat que de 200 milions i té unes pèrdues anuals de 116 milions el 2010. El pitjor de tot és que algú acabarà sortint a dir que cal mantenir la companyia perquè és l'única companyia d'aviació comercial catalana.

L'Espanya dels "brots verds", la de la visionària ministra Salgado, segons Brussel·les, no complirà els objectius de dèficit i no tindrà una reducció de l'atur fins el 2013. Potser tot això explica que ni Zapatero ni els seus ministres no es deixin veure gaire durant la campanya. L'Espanya dels brots verds avui ha passat dels 400 punts de prima de risc. Ja veurem com acabem, ja veurem.



Creative Commons License + GNU FDL
Help those suffering in the Horn of Africa

dimecres, 9 de novembre del 2011

#aritmEtica20N #20N #15M #nolesvotes Més #duranades : Duran té el sou congelat des de fa 3 anys

Pobre Duran, diu que fa tres anys que té el sou congelat, i que la darrera vegada li han rebaixat el 10%. Ostres tu, com jo. Sóc subcontractat, fa 3 anys que tinc el mateix sou i aquest més passat me l'han rebaixat un 10%. I no vaig plorant per això, dient-ho en discursos electorals, per fer peneta. Perquè m'agradaria saber quan cobra el senyor Duran malgrat tenir el sou congelat.

Parlant de feina, Jesús Caldera ha dit als Desayunos de TVE que la prestació per atur que planteja el PP és una eliminació a la pràctica de la protecció. Cal llegir Caldera des de l'òptica que és un política socialista però, cal llegir també allò que diu i preguntar-se si, si allò que diu és cert, si no ens hem de preocupar. El PP proposa una capitalització individual de l'atur. Suposo que per exagerar, diu que a la pràctica si ara podem tenir fins 24 mesos d'atur passaríem a tenir-ne 15. Què hi ha de cert en aquest punt, punt que Rajoy pel que sembla no va voler donar explicacions al cara a cara amb Rubalcaba?



Canviant de tema, el deute italià ha passat dels 500 punts avui, nivell que va causar el rescat de Portugal, com expliquen els mitjans. Tot i que Berlusconi va dir ahir que dimitiria després d'aprovar les retallades imposades per Europa, s'ha incrementat la desconfiança en Itàlia.

Llegeixo que 1 de cada 3 farmàcies catalanes estan en situació d'impagament a causa del retard del pagament de les factures per part de la Generalitat. La crisi afecta molta gent. Artur Mas deia que s'havia de protegir la indústria farmacèutica catalana quan es parlava de prescripció per principi actiu però, no va dir res sobre les farmàcies que són negocis molt més petits que no pas les de les grans corporacions del sector, i que si no cobren no poden sobreviure de forma indefinida. I si no sobreviuen la població es veurà afectada, evidentment.

Creative Commons License + GNU FDL
Help those suffering in the Horn of Africa

dimarts, 8 de novembre del 2011

El dia després del #caraacarartve arriba #aritmEtica20N #nolesvotes #votaaotros #20N #crisi #salut

El dia després del cara a cara bipartidista entre Rajoy i Rubalcaba, el dia després que Duran no participés en una alternativa a tres, falsa imatge de pluralitat, m'arriba al correu l'adreça del bloc aritmEtica20N, un bloc on es promou el vot a altres partits que no siguin ni PP, ni PSOE, ni CiU per trencar el monopoli electoral d'aquests partits. Però, proposen fer-ho en base a uns càlculs sobre quins partits és millor votar en cada circumscripció electoral per treure'ls escons. Aquests càlculs s'han fet en funció de les eleccions del 2008 i les dades de tendència del CIS. Es donen dues opcions per circumscripció, la més assequible per la quantitat de vots necessaris, i la segona opció, no tan assequible. A Tarragona, per exemple, la més assequible és ERC-RI.cat i la segona ICV-EUiA.

Evidentment cadascú ha de decidir el seu vot en funció de diferents variables, una de les quals és la ideològica. Així, per molt que un càlcul em digui, com en altres circumscripcions, que UPyD és una alternativa de vot per esgarrapar escons, no votaria UPyD perquè no comparteixo molts aspectes de la seva línia argumental.

A la imatge que encapçala el text podeu veure una llauna de beguda de campanya del PP. Ignacio Escolar en parlava al Twitter, destacant que sembla una beguda energètica i en realitat és suc de maçana. Ell en destaca la vessant política per la seva ideologia, fent una comparació ridiculitzadora sobre el debat d'ahir. Jo prefereixo destacar que aquests articles promocionals són un exemple de la gran despesa que fan els partits en campanya, mentre ens estan dient que la cosa no va bé. Quant costen les llaunes que han encarregat amb la imatge corporativa de la campanya del PP i resta de productes promocionals, sumat a la infraestructura necessària per als mítings, les banderoles, pancartes,...? No és obscè?

Mentre ells fan campanya abocant diners i diners, podem llegir com augmenta dramàticament el nombre de famílies catalanes que es declaren en fallida. Oi que us sona? No són els propis partits els quals, quan els convé, ataquen l'adversari dient que no es preocupa pels problemes reals de la gent? Mira que fàcil que és tornar la pilota.

El Sindicat de Metges de Catalunya ha anunciat una vaga general de metges la setmana vinent. A la ràdio i a la premsa escrita he llegit que el Govern prepara una nova retallada del 4,8% a Salut l'any vinent. Però, la vaga arriba amb divisió. CCOO la titlla de vaga corporativista perquè pretén reivindicar alguns privilegis no merescuts d'alguns metges. No ho sé, no em puc pronunciar. Ara bé, potser la vaga s'hauria d'haver convocat ja abans i per part de tothom. Els sindicats, malauradament, sovint després de grans declaracions, de grans reivindicacions, acaben decebent pels acords a què arriben amb les empreses. No crec que en aquest cas sigui diferent.

Acabo. L'Ajuntament de Tortosa ha anunciat la posada en funcionament de la fibra òptica a la ciutat i la comercialització de serveis per a empreses i particulars, dos anys abans del previst. Veig aquestes notícies i recordo els anys en què Amposta ha presumit de projecte Ciutat Digital, un projecte del qual no se n'ha fet bandera, no s'ha dinamitzat com calia i ha quedat, d'alguna manera en l'oblit. A més dels projectes de la Ciutat Digital, com element addicional que es va publicitar, ni tenim fibra òptica generalitzada, ni la xarxa WiMax municipal que es prometia ha acabat implantant-se per donar servei a empreses i particulars. I no serà perquè hi hagi favoritisme pel color del govern de Tortosa respecte del d'Amposta ara, no?

Help those suffering in the Horn of Africa

dilluns, 7 de novembre del 2011

Avui debat #caraacarartve que no veuré #nolesvotes #20N #15M i Itàlia s'ensorra #crisi

Aquesta nit se celebra el debat electoral entre Rajoy i Rubalcaba, entre Rubalcaba i Rajoy. Un debat que només dóna veu als dos partits majoritaris a Espanya, apartant la resta. Jo no crec que el vegi, perquè estic tip de tant bipartidisme i perquè arriba un punt en què escoltar més del mateix cansa. Hi ha alternatives. Els partidaris del format diran que són els únics que tenen opció de governar però, és injust que en un sistema multipartidista no tinguin presència al debat, com a mínim, tots els partits amb representació parlamentària. És com donar per fet que els altres no poden arribar al govern i evitar que puguin expressar-se i esgarrapar alguna cosa. Alguns sospiren per tornar als biennis liberal i conservador potser.

Duran critica també el bipartidisme del debat però, no per bipartidista si no perquè ell vol que CiU també hi sigui. Vol un debat a tres. Molt solidari amb la resta de partits que no hi seran presents, i gran defensor de l'esperit democràtic. És Duran qui, per cert, continua amb el PER, comparant els agricultors catalans amb els andalusos quan els primers no reben cap subsidi quan han de tirar la fruita per no sortir-los a compte collir-la. Sona bé però, és demagògia pura i, a més, recordem que CiU va recolzar la reinstauració del PER en l'època d'Aznar. Molt coherent Duran, molt.

El preu del debat també és un element polèmic. Diario crítico diu que se situa en uns 400.000 euros, mentre que El Mundo parla de 540.000. Cal una despesa tan gran per a un debat electoral, sumada a la despesa de cada partit en la promoció electoral que ja fa pel seu compte, sumada a la despesa dels blocs informatius imposats als mitjans públics?

A Itàlia es parla d'una possible dimissió de Berlusconi, qui ho desmenteix, arran de la manca de suport de cara a l'aprovació dels pressupostos. Això, el mateix dia que Itàlia és notícia perquè la seva prima de risc ha arribat als 490 punts. La prima de risc espanyola, contagiada per la situació, ha arribat als 390 punts. Itàlia, segons indiquen mitjans de temàtica econòmica, està seguint els passos d'altres països rescatats.

Acabo. Ahir el programa de TV3 "30 Minuts" va emetre un reportatge de com Islàndia a fet front a la crisi. Recordem que allí han perseguit polítics i banquers per la crisi, s'han negat a pagar allò que no han causat i es va emprendre una de la Constitució de forma exemplar, una Constitució 2.0, amb la participació de la societat a través d'Internet. Igualet que a Espanya, oi?

Creative Commons License + GNU FDL
Help those suffering in the Horn of Africa