dimarts, 31 de desembre de 2013

Bon any 2014 ||*|| #independència #9n2014 #SíSí

Acaba el 2013, un any marcat novament per la crisi, carregada a les costelles dels més febles, per la corrupció, pels dubtes de futur a les famílies, pels desastres d'àmbit mundial que reflecteixen la manca de solidaritat entre els pobles, suplida per la solidaritat de les persones, ... per tantes i tantes coses, com cada any. I el tema estrella mediàtic haurà estat la independència de Catalunya. La societat catalana ha sortit al carrer per demanar inequívocament la independència. Uns ho han entès i altres ho han volgut entendre d'una altra manera, o no ho han volgut entendre ni escoltar. Com sempre. En l'àmbit personal em perdonareu però, no comentaré altres coses que generalitats. Alegries i tristeses, com en moltes famílies, preocupacions, com en moltes famílies. Tant de bo el 2014 sigui millor, que per fi puguem decidir el nostre futur, tant si volem la independència com si no.

Acompanyo aquest darrer apunt de l'any amb una imatge que diu molt de l'any a Amposta i a Catalunya. Amposta ha estat imatge de portada de diaris amb el pont penjat ple d'estelades per la Via Catalana. La banda per la independència, fet diferencial de les Terres de l'Ebre, va sumar-se a la Diada i, així, la música va ser-hi present, com en moltes altres situacions de les nostres vides.

dilluns, 30 de desembre de 2013

Partit de costellada

Un any més partit de costellada de la Selecció Catalana. Benvinguda sigui qualsevol activitat però, a mi aquests partits no m'interessen gens ni mica. La Selecció Catalana no pot competir internacionalment i ens acontentem amb partits amistosos, de costellada. Algus diuen que amb les retallades que fa la Generalitat, aquests partits no tenen sentit, que són despeses innecessàries. Potser sí, igual que ho són les despeses dels partits de la selecció espanyola, les de les inauguracions dels polítics, etc. Fer demagògia és fàcil i, a més, si la fa algú que està contra la independència, encara més però, part de raó tenen.

diumenge, 29 de desembre de 2013

Dies de repàs

Dies de desconnexió de l'actualitat. Comencen els balanços de l'any que acaba. Comencen, amb la particularitat que el 2014 es presenta com un any de canvi. 2013, un any més de crisi, de retallades, d'escàndols de corrupció, de càstig als més necessitats. L'any de la Via Catalana i de la primera pedra per fer una consulta per la independència de Catalunya. L'any de la crispació des de Madrid utilitzant Catalunya com excusa. I el 2014? No sembla que sigui gaire diferent en molts aspectes, excepte que si es compleixen les promeses, podrem opinar sobre si volem continuar a Espanya o no.

dissabte, 28 de desembre de 2013

Innocents

Avui, dia dels Innocents, la premsa amb les bromes que cansen. Natros, assaig amb Frank De Vuyst, xalant i treballant.

divendres, 27 de desembre de 2013

El progressista Gallardón

Ja ho vaig dir l'altre dia. Jo partidari de l'avortament no en sóc però, no puc ser rotund en com em posicionaria en el cas d'altres. I tampoc no se sap mai què et pot passar a la vida. Gallardón amb la reforma de la lei de l'avortament diu que ha fet la llei més progressista del govern espanyol. També el PP era un partit de centre... 

De moment algunes veus discrepants al PP han estat contestades pel portaveu del partit al Congrés dels Diputats, negant que es vagi a donar llibertat de vot quan es voti la reforma en seu parlamentària. Molt democràtic això que fan els partits de la disciplina de vot.

dijous, 26 de desembre de 2013

Discursos de Nadal

No vaig veure el discurs del Rei ni el del President Mas. Bàsicament perquè no aporten res i perquè només contribueixen a donar titulars als diaris. Només cal veure la premsa d'ahir i d'avui. Paternalisme, promeses, discursos ambigus,... Això és bàsicament lo que aporten els missatges institucionals en aquestes dates.

Rajoy no va fer cap discurs però, a Twitter no va tenir cap altra idea que escriure que la nit de Nadal era una nit per gaudir-la amb els éssers estimats i, fent referència a qui no podia fer-ho, dir que se'n recordava de tots ells. Segur que se'n recorda també cada cop que posa una retallada sobre la taula, que decideix afavorir uns en compte dels altres amb les seves decicions. La pregunta és si quan se'n recorda ho fa amb un pensament solidari o amb un riure foteta.


dimecres, 25 de desembre de 2013

I demà, Sant Esteve

Pos això, que demà Sant Esteve, un dia més d'estar en família i oblidar la mala llet del país. Sí que és cert que són dates d'hipocresia i de desitjos que després s'abandonen però, gaudim-los els pocs dies que predominen.

dimarts, 24 de desembre de 2013

Bon #Nadal2013

Xiquetes i xiquets, Bon Nadal a tothom. Aquests anys sobretot importa passar el Nadal en pau i en família, després de la mala llet que ens provoquen cada dia els nostres polítics.

dilluns, 23 de desembre de 2013

#Independència i moderació #9n2014

Escoltava la tertúlia de RAC 1 avui. Tema habitual, la consulta per la independència. La Vanguardia és notícia per l'enquesta que diu que els independentistes i els no independentistes a la consulta estarien empatats. A la tertúlia predominaven els Sí-No. I predominava l'opinió que la postura independentista no és la postura moderada, la racional. I això, ho sento, hauria de ser un discurs abandonat des de fa temps. I més després d'haver sortit tanta gent al carrer les darreres dues Diades.

diumenge, 22 de desembre de 2013

Electricitat i avortament

Heu vist com acabarà el tema de l'electricitat? No, oi? Ha arribat el cap de setmana i el ministre descansa. Després de la cagada callen, i ara a veure què passa. Interessant article al Confidencial retratant els culpables de la pujada de la llum, no d'ara, si no des de fa anys.

Sorprén que el govern francès tingui inquietud per la reforma de la llei de l'avortament per suposar un retrocés en els drets de les dones. Ara això no és un problema intern espanyol. Vaja. Ja em vaig mostrar contrari a l'avortament i també crític amb la reforma perquè és difícil posicionar-se sobre què ha de poder fer una dona, pensant-ho des de l'òptica del polític i no de la persona amb creences religioses o no. Però, tot i això, sorprén que el govern d'un altre estat es dirigeixi a un altre per opinar sobre una llei interna del país. Potser no volen començar a rebre espanyoles que hi van a avortar...

dissabte, 21 de desembre de 2013

Cap a Londres a avortar

Gallardón, el ministre "moderat" del PP està mostrant-se més de dretes i conservador que altres dins del govern espanyol. Amb la reforma de la llei de l'avortament, la legislació espanyola retrocedeix a temps del franquisme. Jo no estic a favor de l'avortament, almenys no a un avortament lliure o amb moltes facilitats. Però, també penso que altres no ho veuen igual i que condemnar a ser delinqüents a les dones que volen avortar en els supòsits que ho permetia la reforma de Zapatero és injust. En el pla religiós tinc clares les coses però, en el pla de la societat no es poden imposar visions religioses. I és que a més això és una postura hipòcrita. Ves si no hi haurà gent del PP que avorti i que ho faci en llocs on sigui legal, perquè pagant ja se sap què passa.

divendres, 20 de desembre de 2013

L'electricitat que ens carrega

Ahir la tarifa elèctrica per al gener pujava un 11%. Avui s'ha invalidat la subhasta. La qüestió, com deia algú a la xarxa, és si això comportarà accions judicials. Perquè, aquesta invalidació equival a dir que no hi ha competència real en la subhasta de l'electricitat? No seria estrany, perquè ja ho han denunciat algunes persones als mitjans. Recordem el programa Salvados de fa uns mesos. Ara bé, el govern espanyol no deixa d'haver mentit quan va dir que no pujaria la seva part de la factura i resulta que sí que ho farà. I a més, ara potser ens pujaran l'electricitat un 5% o un 6% -per exemple, no és cap dada real- i ens sentirem alleugerits perquè no sigui un 11%. Tot plegat és una presa de pèl, com tantes altres coses al voltant de la política i els poders fàctics.

dijous, 19 de desembre de 2013

11% més d'electricitat i Mònica Terribas, la nova Ana Pastor del PP #SíSí #9n2014

Avui s'ha fet la subhasta de l'energia elèctrica i finalment la factura pujarà un 11%. Un 26,5% en un any. D'entrada, el govern del PP va mentir quan va afirmar repetidament que no pujaria la part de la factura que correspon al govern. I a sobre les companyies opten per fotre més els usuaris amb la part liberalitzada de la factura. El govern espanyol ha dit que investigarà com s'ha fet la subhasta i espera que la subhasta sigui invalidada. Però, avui un diputat del PP deia que la situació d'ofec amb la factura de l'electricitat és culpa de Zapatero. Sembla que els governs anteriors no tenen cap culpa de les polítiques energètiques fetes. A Twitter el PP ha penjat una gràfica comparant les pujades de l'electricitat amb Zapatero i amb el PP. Les de Zapatero, any a any, i les del PP mes a mes, dins del 2013, sortint favorable al PP. El blog salmón se n'ha fet ressò i ha fet la comparació per anys, amb la qual cosa, s'evidencia que amb el PP l'electricitat no ha fet més que continuar pujant. Xavier Sala i Martín se n'ha recordat de Montoro a l'hora de cercar culpables per la pujada de l'energia, perquè les elèctriques no confiarien en un govern que va prometre una cosa i n'ha fet una altra, amb la qual cosa han anat a la subhasta amb preus a l'alça.

Alícia Sánchez Camacho ha anat al Matí de Catalunya Ràdio i s'ha enganxat amb Mònica Terribas, tal com Esperanza Aguirre ho fa amb Ana Pastor. Sembla que per argumentar cal etiquetar el periodista i així desacreditar-lo. I a més tens via lliure per argumentar amb demagògia i amb excés verbal que impedeix preguntes i arguments crítics a allò que dius.

dimecres, 18 de desembre de 2013

Sánchez Camacho, Rajoy i Soria queden en evidència #independència

Al Parlament Alícia Sánchez Camacho ha exhibit les seves dots de demagoga, comparant la política espanyola que voldrien els partidaris de la consulta amb la de determinats països sudamericans, a les quals ha tingut resposta del President Mas i d'Oriol Junqueras. Perquè si la legalitat vigent fos inamobible, com li ha recordat Mas, ni les dones votarien, ni els negres haurien deixat de ser esclaus. Bona ha estat la intervenció de Junqueras recordant-li que ella que parla tant dels països sudamericans, té per advocat qui va redactar la sentència de mort de Salvador Puig Antich.

Era Rajoy qui ahir va dir que no hi ha cap Constituació al món que contempli el dret d'autodeterminació, quan avui el diari Ara mostra com la Constitució de Portugal sí que el contempla. Rajoy mentia, per desconeixença segurament. És clar per això, que no cal que el dret d'autodeterminació sigui present en cap Constitució quan és un dret que és en altres tractats internacionals, com la Carta de les Nacions Unides, la Declaració dels Drets Humans o el Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics [vegeu la Wikipedia].

Deia que Rajoy mentia, voluntàriament o per desconeixement. Qui mentia fa unes setmanes també és el ministre Soria. Després de dir que no pujaria la part de l'Estat en la factura elèctrica, ahir va dir tot el contrari. Tenim un govern que menteix, que diu que farà una cosa i després en fa una altra, i ho fa des de que va arribar al poder. A sobre, practica les retallades com ningú. Com pot ser que continuï tan alt als sondejos d'intenció de vot?

dilluns, 16 de desembre de 2013

Artur Mas #SíSí i la Unió Europea no posaria pals a les rodes a la independència

Artur Mas està sent entrevistat a TV3 en aquests moments. Durant l'entrevista ha afirmat que a la consulta votarà Sí i Sí. El President parla clar i es posiciona. També ho va fer Joan Herrera l'altre dia a la Sexta -Sí i No-.

Davant de la por que volen generar els contraris a la independència, davant de les amenaces de sortir de la UE, Vicent Partal interpreta de forma positiva les paraules del president de la Comissió Europea, Durao Barroso. Barroso va respondre per escrit la pregunta d'una eurodiputada sobre què passaria si Catalunya s'independitzés d'Espanya. I en aquesta resposta afirmava que s'haurien de seguir els tractats internacionals a l'hora de negociar la pertinença de Catalunya a la UE. I, segons explica Partal, això vol dir que la UE renuncia a considerar el cas català de forma específica i que, segons els tractats internacionals, Catalunya mantindria els tractats signats per Espanya, segons les convencions de Viena. Un bon punt de debat per als que diuen que quedaríem fora d'Europa i de l'euro.

diumenge, 15 de desembre de 2013

Generadors d'independentistes

Generant independentistes 1. Qui fou ministra d'Habitatge amb Zapatero, María Antonia Trujillo -nefasta, per cert-, darrerament la veig prou de tertuliana, defensant l'espanyolisme més cavernari, a l'estil PP. Una nefasta política que a més mostra una mentalitat tancada i demagoga. Demagoga com ara les piulades fetes al voltant de la llengua catalana, menyspreant-la i dient que el català només serveix per insultar

Generant independentistes 2. La Conferència Episcopal Espanyola (CEE) ha tornat a posar cullerada en la política, allunyant-se d'allò que sembla que vol el Papa Francesc. Res fora del normal, la CEE està acostumada a anar per lliure en temes de política i, potser es pensen encara que estan en altres temps, sobretot uns quants dels seus caps. El portaveu de la CEE diu que és moralment inacceptable i inadmissible trencar la unitat d'Espanya. Xavier Sala-i-Martín els ha contestat referint-se a Mateu 22, versicle 21, allò de "al Cèsar lo que és del Cèsar i a Déu lo que és de Déu". L'homilia d'avui de l'Abadia de Montserrat ha defensat el dret a decidir dels catalans, referint-se a la moralitat que vol imposar la CEE. Els Bisbes que no reconeixen clarament la col·laboració amb el franquisme, que no van aixecar la veu contra la guerra d'Iraq, que no l'aixequen contra els desnonaments, contra la crisi que destrueix famílies, etc., parlen de moralitat.

dissabte, 14 de desembre de 2013

#LaLiraAmpostina amb Frank De Vuyst i al rodatge de L'endemà

Ahir a La Lira vam començar el cicle de directors convidats amb Frank De Vuyst. 6 assajos que precedeixen el concert de cloenda, durant els quals treballem diverses obres, la qual cosa ens ajuda a conèixer altres formes de dirigir, altres formes d'entendre la música, ens enriquim amb l'experiència dels directors que ens visiten.

I demà La Lira anem al Delta per participar en el rodatge de la pel·lícula L'endemà, dirigida per Isona Passola. El Delta, lloc singular de Catalunya, La Lira, representació de la cultura musical de les bandes, tan característica del nostre territori. Tot un honor.

Per tant, un cap de setmana musical, amb els dos assajos, ahir i avui, i el rodatge de demà. Música, mestre!

divendres, 13 de desembre de 2013

Ring, ring, que hi és en Ramon Llull? #SíSí #9n2014

Sembla broma però, es veu que una assessora del ministre Wert va trucar a la Universitat de les Illes Balears per preguntar quan cobrava Ramon Llull per la càtedra que duu el seu nom. Si això és cert, junt amb l'informe TREPITJA de la consellera d'educació de les Illes, haurem tingut en poc temps una mostra de l'exemple que dóna el PP a l'hora de defensar la seva política educativa. Fa riure però, a la vegada és preocupant.

Actualització: Llegeixo de Benjamí Villoslada que la UIB ha dit a Twitter que no tenia constància del tema. Doncs s'hort ha empassat força gent.

Eurovegas no anirà a Madrid. Sembla que el govern espanyol no ha acceptat tots els canvis normatius que volien els promotors. És estrany, jo que pensava que els ho posarien fàcil. Ho hauran fet per fotre Esperanza Aguirre? O és que Adelson demanava tant que era ja exagerat cedir? I ara, continuarà l'altre projecte discutible, el Barcelona World?

Com ahir, continuen les reaccions a la notícia de la consulta per l'Estat català. Jo continua una mica indignat perquè em sembla, d'alguna manera, una presa de pèl que es faci una pregunta esglaonada. Com deia ahir, s'ha d'eliminar l'ambigüitat que suposa el plantejament però, tot i això, la proposta és una forma de donar cabuda a la tercera via que alguns havien negat. Per cert, qui voti Sí-No, què estarà votant realment? La gent pot votar una indefinició?


dijous, 12 de desembre de 2013

#SíSí #9n2014 Habemus pregunta

Ja tenim un parell d'incògnites més de l'equació resoltes. Tenim pregunta per a la consulta i tenim data. Al final tenim un ampli acord, al qual no s'ha sumat el PSC, malgrat que fins ara s'han complit tots els aspectes que els socialistes volien complir, tot dins de la legalitat. Val a dir però, que la pregunta no és satisfactòria per a tothom. Per a mi no ho és. Sí, en tenim una i ara hem de preocupar-nos perquè la consulta es faci i sigui un èxit però,... Primer es pregunta si es vol que Catalunya sigui un Estat o no. I a continuació, en cas afirmatiu, s'ha de respondre una altra pregunta, si es vol que sigui independent. Qui es dedica a la informàtica pot tenir ja en ment un formulari que activa automàticament la segona pregunta quan es tria Sí a la primera, i que en desar-lo, si no has contestat la segona, no et deixa perquè és obligatori respondre-la. Però, això, en paper, és difícil de gestionar. Com resoldran el cas que hi hagi qui es despisti i no respongui la segona pregunta? Hi haurà una resposta per defecte, s'invalidarà el vot?

Jo, ho sento però, això de fer una pregunta inclusiva penso que és un nyap, un pedaç. Que sí, que s'ha aconseguit un acord ampli però, no deixa de ser un nyap. Fa gràcia que a sobre Joan Herrera es mostrés tan content i satisfet de la gràcia.

La data, diuen que no però, coincidint amb el 25è aniversari de la caiguda del mur de Berlín, el 9 de novembre, no deixa de ser significativa. La democràcia ha de tombar el mur de la intransigència de Madrid.

El govern espanyol, el ministre de justícia, Rubalcaba, la Caverna, ja s'han posicionat en contra. Ja veurem qui guanya. D'alguna manera o altra, Catalunya parlarà.

dimecres, 11 de desembre de 2013

Zapatero contra la democràcia i la seguretat privada al carrer

Avui Zapatero s'ha passejat pels mitjans de comunicació catalans per promocionar el seu llibre. Guanyar diners gràcies al seu càrrec públic com president del govern. Ho fant molts. Legal, segur. Ètic?

Avui l'he escoltat a la ràdio i a la televisió. El mateix discurs. Segons Zapatero, Catalunya no té dret a decidir, que és antinatura. Els de la Competència, a RAC 1, amb humor, recordaven com també es considerava antinatura ser homosexual, per exemple. S'omple la boca de democràcia per, a continuació, dir que els referèndums són un problema perquè acaben dividint la societat. Aquesta lògica de Zapatero es pot aplicar a la democràcia en conjunt. Si els referèndums divideixen, qualsevol referèndum ho fa -el de l'OTAN, el de la Constitució, el de l'Estatut-. Si els referèndums divideixen, les pròpies eleccions divideixen. Si els referèndums divideixen, la democràcia divideix. Això ens diu el demòcrata, socialista i obrer Zapatero?

El govern espanyol, per la seva banda, continua posant sobre la taula canvis legals polèmics i que semblen passos enrere en la democràcia. Si tenim sobre la taula la legislació de seguretat ciutadana, on no sé si no es malmeten drets fonamentals com el de reunió, ara ens arriba una nova llei que permetrà que els vigilants privats podran identificar, registrar i detenir persones a la via pública. El camí per a la privatització de la policia s'ha obert? També a la Competència, en el seu context humorístic però, explicant la realitat, deien que ara que al País Basc no hi havia tanta feina per a les empreses de seguretat privada, ara això serviria per donar-los-hi. I un pensa que potser sí, que potser és això. Sigui com sigui, em sembla inadmissible que la seguretat pública puguin fer-la empreses privades.

dimarts, 10 de desembre de 2013

Método 3 coitus interruptus, Rajoy-Mandela-La Roja i el model Lasquetty

Després del merder que va haver, de posar el crit al cel, d'acudir a la justícia, Alícia Sánchez Camacho va decidir no continuar amb el procés judicial pel cas Método 3, a canvi d'una indemnització. Hi ha qui diu que ella estava al cas de la conversa. Sigui com sigui, de moment no ho sabrem mai perquè la justícia també ha tancat el cas. I ella diu que s'ha demostrat que tenia raó quan la justícia ha dit que si ella va deixar-ho anar, no calia seguir. La credibilitat de Sánchez Camacho, arran del cas de les escoltes de Método 3, és zero i no perquè se l'acusi de ser al darrere d'aquestes -cosa que s'ha de demostrar- si no per haver-ho oblidat amb tanta rapidesa, després d'haver-ne fet un castell.

Funerals de Nelson Mandela a l'estadi Soccer Cuty de Johannesburg. Rajoy, com comentari de qualitat, diu que és un lloc emblemàtic perquè la selecció espanyola hi va guanyar el mundial. És l'esperit d'alguns espanyols, pensar-se que són els més importants del món. L'antic imperi. Entre ell i Ana Botella dient que la ideologia del PP ha estat la que ha dut més prosperitat a la humanitat, quin parell!

I parlant de Madrid, el conseller de Sanitat de la Comunitat de Madrid, el famós Lasquetty, vol que els metges de la sanitat pública no siguin treballadors públics, inspirant-se en el model anglès. Lasquetty es fixa en un model que ha demostrat ser nefast. I encara el mantenen al càrrec.

dilluns, 9 de desembre de 2013

#FiraAmposta2013, Catalunya-Espanya i els mercats gilipollas

Ha acabat la Fira d'Amposta. Llegeixo que els regidors d'ERC han mostrat el seu rebuig a l'incompliment d'un acord del ple pel qual el públic pagaria un abonament que serviria per a tots els dies de la Fira. No ho sabia que hi havia un acord del ple però, en els temps que corren pensava que l'Ajuntament optaria per fer com a la Fira de Calella, on van tenir l'oportunitat de conèixer el seu funcionament, o per fer com a Tortosa. A la primera un cop pagada l'entrada el primer dia, valia per a la resta de dies. A la segona aquest 2013 l'entrada a la Fira va ser gratuïta. Sí, s'ha rebaixat 2 euros però, vist lo que s'ha de veure, tornar a entrar a la Fira i pagar 2 euros no ve de gust. Pagues per entrar en un lloc on et volen vendre coses. Alguna cosa no funciona quan has de pagar. No som a la Fira de Barcelona, ni de lluny.


A Madrid tenen el ministre xulet, Montoro, qui s'ha retratat en una entrevista a El Mundo. Resulta que pensa que tornarà a guanyar el PP les eleccions perquè "els mercats no són gilipollas". Xuleria passada de voltes i encara més, segons Montoro són els mercats qui voten a les eleccions i no la societat. Curiós.

diumenge, 8 de desembre de 2013

Rajoy i Pere Navarro, afinitats

Rajoy no acceptarà mai un referèndum català. Afirma també que Catalunya i Espanya mai no han estat separades -humor-. Pere Navarro diu que aposta per fer les coses d'una altra manera -més humor-.

Ahir un multimilionari indi es va casar a Barcelona, concretament al MNAC. I la ciutat li va fer un regal de boda, un espectacle de música i color a les fonts de Montjuïc. D'entrada no entenc que l'Ajuntament barceloní accepti aquestes coses. A canvi de diners, cedir unes instal·lacions de tothom. Perquè no pot fer-ho qualsevol ciutadà això. També podria fer demagògia i parlar de la misèria a l'Índia però, no sé si es preocupa o no la seva família pels més necessitats. La indignació però, no és menys que quan Aznar va casar sa filla a l'Escorial, amb el muntatge de seguretat que va suposar i el "pijerio" que va haver.

També ahir llegia que l'alcalde de Tortosa un cop més s'havia manifestat contra treure el monument franquista del mig del riu, perquè no és una prioritat per a la ciutadania. Potser no, encara que fa tants anys que és allí el monument que parlar ara de prioritats és una excusa com una altra. Ha hagut temps per treure'l. Tortosa, ciutat del monument franquista amb un ajuntament que se suposa que ha de complir la llei de la memòria històrica i que és sobiranista -és un dir-.

dissabte, 7 de desembre de 2013

La pregunta inclusiva d'ICV

Pere Navarro continua plantejant la seva postura com l'adequada, quan no desvetlla els dubtes sobre la reforma federal de l'Estat que vol el PSC. En canvi, acusa els partits que volen negociar una consulta amb Madrid, d'anar pel camí equivocat. El camí que ell mateix volia i que, com ell creu que no anirà enlloc, no cal emprendre. No entenc doncs, com és que emprén -si és que ho fa- el camí federalista.

Avui mateix també escoltava a la ràdio Dolors Camats, reclamant que la consulta tingui una pregunta inclusiva. Un no entén que és una pregunta inclusiva. D'entrada, està clar que si es fa una consulta és per saber si Catalunya vol ser inependent o no. No s'exclou ningú, simplement es pregunta allò pel qual milers de persones van sortir al carrer el 2012 i aquest 2013. I aquest 2013 era ben clar que se sortia al carrer per la independència. Què vol dir Camats quan parla d'inclusiva, com pensa formular aquesta pregunta, per què no parla clar ICV? Uns altres de la tercera via però, que no ho diuen?

divendres, 6 de desembre de 2013

Se'n va #Mandela

Dia de la Constituació. El món plora Nelson Mandela, mort ahir. Molta gent posant a la xarxa frases de Mandela. Tothom n'és seguidor avui. Tothom, com Rajoy, qui ha elogiat Mandela però, que amb els seus actes no sembla pas un seguidor del líder sudafricà. El Plural recorda quan Rajoy parlava de la igualtat, als anys 80, i l'associava al despotisme. Ara el seu ministre de l'Interior continua la tasca de Rajoy i del govern per seguir els passos de Mandela, amb la seva llei de seguretat ciutadana. Protestar està mal vist a la democràcia espanyola.

Ahir l'ex-governador civil de Barcelona en temps de Franco i ex-ministre de la UCD, Martín Villa, era notícia, d'una banda per haver dit que no podia ser que el govern cedís competències per fer coses il·legals -el referèndum?- i de l'altra perquè a l'Argentina estan estudiant si l'encausen en el seu judici contra el franquisme. Ell es mostra tranquil. Els franquistes van lligar-ho tot molt bé. Van continuar sent "gent de bé", gent respectable, enfront dels que venien de l'antifranquisme, eterns rebels, hereus dels rojos, i sense haver de fer front a cap judici pels crims d'estat que es van cometre.

Ah, sí, avui, dia de la Constitució, aquell text que segons quan és sagrat i segons quan els dos grans partits espanyols el modifiquen sense preguntar el poble. Democràcia.

dijous, 5 de desembre de 2013

Fotografiant menors protestons i la foto de família del front unionista, amb Pere Navarro feliç

Uns escolars escridassant el president de la Generalitat Valenciana a Xàtiva pel tancament de Canal 9. El regidor de seguretat gravant-los i la policia fent-los callar. Molt democràtic, molt en la línia de la llibertat d'expressió. Imaginem si la nova legislació de seguretat ciutadana estigués ja en vigor. I a sobre gravant menors d'edat. Vergonyós i inadmissible. No és estrany que des d'Europa es posi el crit al cel quant a la nova legislació que vol posar en marxa Fernández Díaz, i que el ministre es queixi per manca de respecte. Juntament amb Wert, un dels ministres més incompetents que he vist però, que es mantindrà en el càrrec tota la legislatura.

El PP, garant de la democràcia. I de la unitat d'Espanya. I amb el PP, amb els seus màxims representants a Catalunya, juntament amb Albert Rivera, s'ha fotografiat Pere Navarro a l'acte de celebració del dia de la Constitució, amb amfitriona la senyora Llanos de Luna. Alegria! Brindem amb cava -o serà un altre vi espumós no català?- per la Constitució, que el PSC se suposa que vol superar amb la seva proposta federalista. El front unionista s'ha fet la foto de família. La credibilitat de Navarro i del seu federalisme, un dia més, queda en evidència.

dimecres, 4 de desembre de 2013

Cap al federalisme...

Ahir els mitjans parlaven d'un document fet arribar pel govern espanyol a la Generalitat amb el seu pla d'eficiència de l'Administració, en el qual es proposava l'eliminació d'alguns ens i institucions catalans, com el Síndic de Greuges, el Meteocat, l'Institut Cartogràfic de Catalunya, etc. Una recentralització en tota regla, disfressada d'eficiència. No desapareixen ministeris amb les competències traspassades per això. Fent amics.

Alfonso Guerra vol que s'intervingui la Generalitat si es fa una consulta sobre la independència. La figura del hooligang del PSOE durant l'època de Felipe continua d'actualitat quan ha d'amollar alguna animalada sobre Catalunya.

Menys del 20% dels votants del PSOE és partidari de la reforma federal que diu el PSC, que diu el PSOE, que volen emprendre.

Què, socialistes, què Navarro, com voleu que ens creguem això del federalisme?

dimarts, 3 de desembre de 2013

Aguirre i els catalans filofranquistes

Esperanza Aguirre ahir escrivia a l'ABC un article d'opinió del qual s'ha destacat la pregunta -retòrica per a ella- de si s'ensenya als alumnes catalans que quan Franco va entrar per la Diagonal molts catalans van marxar i milers van sortir a celebrar-ho. Argument semblants, totalment demagogs i esbiaixats, els publica al seu compte de Twitter.

Aguirre és una política que genera opinió, una persona amb molt ainfluència, no en tinguem cap dubte. Aquesta argumentació, que quan ve a Catalunya se suavitza, com acostumen a fer els del PP quan els convé, és demagoga però, és a més inadmissible. Aguirre assumeix que Catalunya era franquista, no analitza per què tanta gent va sortir al carrer. Potser el context d'alleujament per la fi de la guerra -sense saber què vindria després-, la por a ser acusat de ser contrario als franquistes, la fugida massiva de republicans,... no són arguments que s'hagin de tenir en compte?

Però, anem més enllà. Perquè d'entrada Aguirre afirma amb la pregunta retòrica que els alumnes catalans són adoctrinats, quan això no és així. I amb la seva reflexió obre la porta a redordar noms d'il·lustres franquistes que han tingut descendència i han ocupat els llocs de poders de la democràcia, a més de franquistes que van reconvertir-se en demòcrates, o contraris a la Constitució però, que ara la defensen com si l'haguessin parit. Aguirre fa molt mal a la convivència i molt mal a la democràcia.

dilluns, 2 de desembre de 2013

L'informe TREPITJA

La setmana passada la consellera d'Educació de les Illes Balears va comparèixer a la comissió de Cultura del Parlament balear per defensar la política educativa del PP, a Espanya i a les Illes. I per això va fer referència a l'informe PISA. Però, en comptes de referiri-s'hi així, va utilitzar la traducció de la paraula castellana "pisa", de manera que va anomenar-lo informe TREPITJA. Fora bromes, que prou ridícul va fer, això evidencia vàries coses:
  • La consellera no escriu els seus discursos o bé es dedica a copiar i enganxar d'aquí i d'allà. Lluny queden els temps d'Azaña i altres polítics intel·lectuals que no necessitaven ni escriure'ls. Bé, sembla que Junqueras és un cas atípic en l'actualitat.
  • La consellera no es llegeix i/o no entén els discursos que li escriuen o que ha copiat.
  • La consellera d'Educació ha evidenciat que no és apta per al càrrec que ocupa.
Però, tot s'acaba amb una disculpa i aquí no ha passat res.

diumenge, 1 de desembre de 2013

Cap de setmana musical, preparant el CD de Tomàs Simón

Banda Tomàs SimónSegon cap de setmana musical. La setmana passada Santa Cecília a casa, a La Lira. Ahir, col·laboració amb la banda de La Lira Roquetense, al seu concert de Santa Cecília. I avui el segon dia d'assaig per preparar la gravació del CD amb obres de Tomàs Simón. Qui havia de dir quan anàvem als Hermanos a classe que després acabaríem coincidint en un esdeveniment així!

La gravació d'aquest CD em va venir molt de gust però, un cop passats dos assajos encara em sento més satisfet de formar-ne part. Primer, per poder compartir el grup de músics amb tants bons músics, ampostins, rapitencs, etc., dirigits per Sergi Costes. Encara el recordo quan va començar amb el clarinet a La Lira. Segon, perquè és un repte personal. Amb tants bons músics t'has de comprometre a fer un treball personal per poder acudir els dies d'assaig i treballar allò més important, la interpretació. Això no és habitual, malauradament, en cap lloc. L'habitual és que la interpretació queda desplaçada pel treball tècnic. I tercer, perquè d'alguna manera és una oportunitat de retrobament amb persones que fa temps que no veus. Mateu, Joan Alfred,... músics que fa anys que coneixes, que per unes coses i altres han acabat repartits per diferents llocs, i que acudeixen a la cita, per col·laborar. I on ets ara, què fas, baixes molt per aquí? Un goig tu!

dissabte, 30 de novembre de 2013

El major progrés en la història de la humanitat #botelladixit

La senyora Ana Botella, no en té prou amb el ridícul que va fer defensant la candidatura de Madrid 2020, amb el seu "relaxing cup of café con leche en la Plaza Mayor". Aquesta setmana ens ha obsequiat amb una burrada d'aquelles de campionat. Ha afirmat que "la ideologia del PP ha estat la que ha comportat major progrés en la història de la humanitat". Suposo que abans del seu discurs ha estat una bona estona rient al seu despatx, per sortir mentalitzada per dir la burrada i no petar-se de riure. Es refereix a la ideologia capitalista -que el propi Papa ha denunciat aquesta setmana-? A la ideologia que ofega la societat per garantir que els poderosos mantinguin el seu poder? A la ideologia que no vol fer justícia amb els perdedors de la Guerra Civil? A la ideologia que prefereix promoure la confrontació territorial per treure vots i al mateix temps vol evitar que hi hagi moviments secessionistes? A la ideologia que tanca televisions autonòmiques? A la ideologia que privatitza hospitals i puteja els treballadors públics en general? ... Oh, sí, un gran progrés.

Suposo que la ideologia del PP també és la que exhibeix Rajoy quan recolza Intereconomía i 13tv, promotores de l'odi cap a Catalunya, amb arguments fal·laços i l'ús retiretat d'equiparacions amb el nazisme, enfront de les accions legals que vol emprendre la Generalitat.

Aquesta ideologia també suposo que és la que, en vista del creixent malestar social, opta per implantar legislacions que criminalitzen actes de protesta, pel simple fet de participar en protestes on s'ultratgi Espanya o alguna comunitat autònoma -això, crec que és un afegit per quedar bé-, símbols i institucions en general. Rubianes, si visqués, hauria estat condemnat amb la nova legislació que vol implantar Interior. Xiular l'himne espanyol també acabaria amb una multa segons la llei de violència a l'esport. Llibertat d'expressió? Primer el patriotisme i mantenir l'ordre. Fraga, si visqués, estaria content de veure que Fernández Díaz és un bon hereu.

divendres, 29 de novembre de 2013

Tancament de Canal 9, gràcies al bon govern del PP

Avui hem assistit al tancament de Canal 9. Els mitjans ho han pogut retransmetre en directe. Tocs de país de pandereta, amb el tancament que no se sabia si es faria o no, sensació de tancament d'una finestra oberta a la informació i, en les darreres setmanes sobretot, a la llibertat d'expressió, per no dir que tancament del mitja públic valencià que podia ajudar a donar presència de la llengua al territori. La llei és la llei i s'havia de fer però, no treu que això sigui del tot criticable, del tot protestable. Ja vaig dir en el seu moment que els treballadors de Canal 9 arribaven tard a mostrar el rebuig al sectarisme imperant a la RTVV. Ara, en veure's al carrer tot han estat protestes però, durant 24 anys Canal 9 ha evidenciat una decadència de la qual els seus professionals han estat partíceps.

El tancament de Canal 9, juntament amb la renúncia a la fórmula 1 a València, i les retallades al País Valencià, són la mostra de com el PP ha governat tan malament o pitjor que aquells partits als quals des de Madrid, des d'Extremadura, des d'altres llocs, volen donar lliçons. Ho han fet fatal però, sempre es pot culpar el tripartit per com va governar Catalunya, o Zapatero per com va governar Espanya -que són criticables-, i així no cal parlar del País Valencià, de Madrid o de les Illes.

Ara, a veure si, com ja fa temps, el PP tornarà a treure majoria absoluta a les eleccions al País Valencià.

dijous, 28 de novembre de 2013

Rajoy i Escòcia

A Rajoy i companyia els agrada quan la Unió Europea diu que el problema entre Catalunya i Espanya és un problema intern de l'estat espanyol. En canvi, ahir Rajoy va optar per utilitzar l'estratègia de la por amb Escòcia. Si s'independitzen quedaran fora de l'euro, la mateixa amenaça del governador del Banc d'Espanya sobre Catalunya. El mateix dia que es publicava llibre blanc de la independència d'Escòcia, presentat pel primer ministre escocès, Alex Salmond. Salmond ha contestat Rajoy, recordant que no s'ha llegit el llibre del dia després d'aconseguir la independència, i que el ministre Margallo va dir en el seu dia que Espanya no s'oposaria a reconèixer una Escòcia independent. El govern espanyol fent el ridícul pel món, com ens té acostumats.

dimecres, 27 de novembre de 2013

Zapatero, els secrets i el seu llibre

Resulta que el BCE va enviar una carta a la Moncloa en temps de Zapatero, establint les reformes que havia de fer Espanya segons ells, per fer front a la crisi. Zapatero mai no va fer-la pública mentre va governar. Diu que era confidencial. En canvi, ara la inclou al llibre que presentarà. És a dir, una carta dirigida al govern espanyol, Zapatero no la fa pública i després la utilitza en un llibre, del qual treurà diners? Socialista i obrer...


Cañas no és l'únic que recolza Intereconomía i 13tv, el PP també. Prefereixen dir que el CAC és el dimoni i que cal tancar-lo, en comptes de reconèixer que alguns mitjans fomenten l'odi contra Catalunya i s'excedeixen utilitzant el nazisme com comparació.

Per cert, ahir escoltava Alícia Sánchez Camacho criticant el PP, tractant-los quasi de comunistes, exagerant. Com es nota que el PP veu com Ciutadans són una amenaça per als seus resultats electorals.

dimarts, 26 de novembre de 2013

Contra el discurs de l'odi

El Govern emprendrà accions legals contra Intereconomía i 13tv per fomentar l'odi quan tracten el tema català, recorrent a l'ús repetit del nazisme per criticar, menysprear i demonitzar el sobiranisme. Qualsevol que vegi aquestes cadenes pot observar quin és el discurs que s'hi fa. En canvi, les dues conselleres del PSC al CAC no pensen que hi hagin incitació a l'odi. Ciutadans no és que pensi com les conselleres del PSC si no que acusen a Francesc Homs de ser aprenent de Goebbels, ministre de propagada nazi, per mostrar el seu desacord amb la intenció del Govern. I és que no són només els mitjans els que fomenten l'odi i banalitzen el nazisme.

Alegria veure que la noia que va anar a judici perquè tocava el piano i una veïna deia que molestava i que li havia provocat danys psicològics, ha estat absolta dels càrrecs. El jutge fins i tot ha criticat que les coses haguessin arribat tan lluny. Ara la noia hauria de demanar una indemnització per tot plegat, no?

dilluns, 25 de novembre de 2013

Consultant Espanya

Empar Moliner ja ho diu, com han dit altres, com comparteixo jo mateix. Esteban Gonzále Pons és dels que diu que el futur de Catalunya dins d'Espanya és cosa de tots els espanyols. I, d'alguna manera aquesta seria una forma de preguntar els catalans. D'aquesta manera el govern espanyol tindria una evidència de si Catalunya vol ser independent o no. Votem tots, i a veure què passa si la majoria de catalans diem que volem marxar d'Espanya. Però, no crec que això passi pas. No crec que vulguin que se sàpiga quina és la voluntat del poble català.

diumenge, 24 de novembre de 2013

#SantaCecilia2013 i les dietes dels alts càrrecs

ShameAvui, darrer dia de celebracions de Santa Cecília a Amposta. Les dues bandes de la ciutat hem sortit en cercavila, ens hem felicitat la diada, hem acudit a la missa tradicional i hem fet els respectius dinars de germanor. Són coses senzilles però, amb molt de valor.

Deixant de banda això, comentar la imatge adjunta. Portada del Diari de Tarragona. Alts càrrecs del Govern, a més del seu sou, cobren 571€ en dietes per reunió. I això no ho pensen tallar? Si un treballador ha de deixar la feina per anar a reunions, es considera part de la seva feina i, com a molt, se li paguen les despeses de desplaçament i/o manutenció. En canvi, alts càrrecs -i diria que els propis càrrecs electes també- cobren una quantitat important de diners per assistir a reunions? Alguna cosa no s'està fent bé. Des de fa temps. I ningú no la vol solucionar. Mentrestant veiem com als treballadors que cobren una misèria, comparada amb el d'aquests altres, se'ls retalla el sou, se'ls posa data de caducitat al seu lloc de treball,...

dissabte, 23 de novembre de 2013

La pregunta #dretadecidir #independència

Com ha de ser la pregunta per la independència de Catalunya? Qualsevol diria que el tema és ben clar. Independència sí o no, no? Però, el govern no es posiciona encara, i mira que fa temps que podria haver-ho fet. L'ANC ha demanat que la pregunta sigui clara i que pregunti si es vol que Catalunya sigui un estat independent. ERC i la CUP també opinen igual. Però, CiU i ICV no es defineixen. Cal donar una tercera opció? Per què?

La consulta que es vol fer sorgeix sobretot de les dues grans mobilitzacions per la Diada de 2012 i de 2013, dues dates en què la societat no va sortir pas a demanar una tercera via. Una tercera via que no és clara, que s'entén de diferents maneres segons qui la defensi, i que és tan poc viable o més que la independència, sobretot tenint ja experiències que han tancat el pas al federalisme, o al peix al cove, al llarg dels anys. S'ha esgotat la possibilitat de tercera via, i fins i tot el president Pujol ho reconeix. 

A veure si deixem ja de donar voltes al tema i tots els partits que estan pel dret a decidir posen sobre la taula l'única pregunta que té sentit.

divendres, 22 de novembre de 2013

Celebrem #SantaCecília2013

Encetem un cap de setmana musical. Santa Cecília, avui, patrona de la música, dels músics. Avui concert a La Lira, diumenge el cercavila, la missa i el dinar de germanor. Gairebé diríem que és el punt final de la temporada, o principi de la següent. La música, una expressió de la cultura, un bé immaterial que ajuda a formar persones, no només músics, que ajuda també en el seu desenvolupament intel·lectual en altres matèries, maltractada pels governs. Mirem el País Valencià i sentim una mica d'enveja, sana, de com allí la música té un altre reconeixement, com allí la cultura musical és diferent. Per no dir l'enveja sana de Suïssa, on la música té tanta importància que aquesta se li atorga a través de la Constitució.

Potser no cal tant però, a més -i dic a més, no en comptes- de potenciar el coneixement de llengües, s'hauria de potenciar el coneixement musical, i fer-lo més accessible a la societat.

dijous, 21 de novembre de 2013

El seni català i Cánovas del Castillo

Rajoy és un de tants polítics espanyols que no es molesten a intentar parlar bé, o pronunciar bé el català. Ni català, ni èuskar, ni res de res, només castellà. Avui ha apel·lat al seni català -sí, ho escric malament, expressament- després de dir que no hi haurà cap consulta sobre el futur de Catalunya. Apel·la també a la sobirania de tots els espanyols per decidir el futur d'Espanya. Sap bé però, que si es fes un referèndum a Espanya, els resultats obtinguts a Catalunya reflectirien la realitat que vol evitar que es pronunciï a les urnes, i el mateix passaria al País Basc. Per això, el poble espanyol tampoc no serà preguntat mai per aquesta qüestió. Mentrestant, el PSC comença a preparar una iniciativa per demanar el canvi federalista de l'Estat. Alleugerits d'haver abandonat allò que defensaven, el dret a decidir, ara volen marcar perfil propi, encara que sigui un perfil tutoritzat pel PSOE, que de federalista en té ben poc.


El govern espanyol presentarà una llei de serveis mínims per conciliar el dret de vaga i els drets de la ciutadania. D'entrada no sembla mala idea regular, reflectir en un text legal, quins han de ser els serveis mínims i com s'han de garantir. Sí que crec que si hi ha una llei de vaga seria més lògic, més coherent, reformar la llei de vaga i no crear una llei específica, si no és que el govern Rajoy no vol ser criticat per retallar el dret de vaga si opta per aquesta opció. Caldrà veure però, l'esperit d'aquesta nova regulació, no sigui que continuï amb l'esperit d'autocensura que sembla perseguir la llei d'ordre públic que es vol posar en marxa. Tornem enrere amb el PP, i en temps convulsos a causa de la crisi que no ha creat qui es queixa.

dimecres, 20 de novembre de 2013

Homenatjar militars colpistes i comparar les protestes amb el terrorisme

En temps de Narcís Serra com ministre de Defensa es va crear una càtedra a l'exèrcit de l'aire en honor del general franquista Alfredo Kindelán, responsable entre altres dels bombardejos sobre la població civil, a Gernika, Barcelona o Lleida. Ara és notícia que ahir es va inaugurar la 25a edició del curs que organitza l'exèrcit de l'aire en el marc d'aquesta càtedra. No hauria de ser notícia això ara si no quan es va crear la càtedra. És contradictori que un ministre socialista la creés. Ara bé, ni aleshores ni ara no té justificació. Diuen que es tracta de reconèixer militars importants, independentment del seu bàndol a la Guerra Civil. Encara he de veure com això és realment coherent, amb càtedres i reconeixements a militars no colpistes, com ara el coronel Rojo. La dreta posaria el crit al cel.

No deixa d'emprenyar-me pensar en la proposta de llei de seguretat ciutadana, per la qual es perseguirà més aquella persona que s'indigni per les injustícies que algú que robi, per exemple. Ja no parlem dels corruptes, que fins que no arriben a la presó, si arriben, se'n foten de tota la societat.

El senador del Francisco Granados, un dels habituals de la demagògia del PP, afirma que de tirar un pastís a un polític a tirar-li un tret a la nuca hi ha un pas. Criminalitzar la protesta no és democràtic. En la línia de la llei de seguretat ciutadana. Ja es va fer amb la llei de partits, a mida dels abertzales bascos. Ara es vol fer una llei a mida de la indignació popular. Vergonyós.

dimarts, 19 de novembre de 2013

Catalanistes vs sobiranistes i multes per protestar segons on

El camí erràtic del PSC. Ara surt Maurici Lucena dient que el sector crític del PSC no són catalanistes si no sobiranistes, perquè ell es considera catalanista i no comparteix les seves idees. Fa un temps el catalanisme del PSC s'associava a Pasqual Maragall, i era molt diferent del catalanisme de Lucena i companyia. Ells no haguessin apostat per un Estatut com el que es va aprovar al Parlament. Per sort per a ells es va retallar a Madrid.

La nova llei de seguretat ciutadana està a punt d'arribar al consell de ministres i afegeix un conjunt de multes, elevades, per a molts casos de protesta ciutadana, com ara fer una concentració no autoritzada davant d'un organisme institucional, com el Congrés dels Diputats. Diuen que no però, a la pràctica prohibirà fotografiar i gravar policies, amb la qual cosa dificultarà les posteriors denúncies per casos d'agressions com els que s'han denunciat els darrers anys. Avançant en la democràcia, ja ho veieu.

dilluns, 18 de novembre de 2013

La responsabilitat moral de Rouco

El cardenal Rouco Varela diu que la unitat d'Espanya és una responsabilitat moral. Serà per això que el PSC fa el gir cap al PSOE... Els esforços per canviar l'Església del Papa Francesc a Espanya no tenen gaire efecte, almenys fins ara. On és l'Església que no es posa en política, l'Església humil? Continuem tenint una cúpula eclesial que es posa en política -quan li convé-. Amb la crisi però, Rouco i companyia han callat, no han dit res dels desnonaments, dels abusos contra els més necessitats, de les retallades que han provocat pèrdues de llocs de treball, de vivenda, d'accés a la salut, etc. Responsabilitat moral, en diuen... La cúpula de l'Església voldria ser a l'època dels Reis Catòlics.

diumenge, 17 de novembre de 2013

Duran i el PSC

Duran diu que pensa que el procés pel dret a decidir acabarà malament. Res de nou. Duran fa la guerra pel seu compte, no està ni pel dret a decidir, ni molt menys per la independència. Però, no parla clar i fa declaracions en un sentit i en l'altre. Entre Duran i el PSC...

El PSC? Els crítics han sortit perdent al congrés extraordinari que han celebrat aquest cap de setmana. Però, continuaran dins del partit que va pel camí que ells no volen. El partit com religió, si no no s'entén. O és que tampoc no estan tan en contra de les idees de la direcció del PSC. Sigui com sigui, el PSC ja ha deixat clar de quin costat està. No caldria ja que afegissin soroll al camí pel dret a decidir a partir d'ara, no?

dissabte, 16 de novembre de 2013

Escoles de música retallades en els pressupostos que no havien de retallar

Ahir llegia que el Govern es planteja retirar els ajuts a les escoles municipals de música el curs vinent. D'entrada contradiu allò que el Conseller d'Economia deia l'altre dia quan presentava els pressupostos, que no hi hauria noves retallades. Això què seria si no? Però, és més, mostra el concepte que es té de la música a Catalunya: és prescindible. És una vergonya.

Article recomanat d'Empar Moliner al voltant del cas Raval, de l'empresari que va morir després de ser detingut, cas que és als jutjats per les acusacions als mossos d'haver-li causat la mort. Empar Moliner escriu però, sobre allò que durant les primeres setmanes sobresortia del cas. Moltes informacions parlaven de l'"empresari del Gaixample". Calia remarcar que era empresari i que era del Gaixample? No es podia deixar en parlar d'una persona morta després de ser detinguta i que s'acusava els mossos?

divendres, 15 de novembre de 2013

El cost del rescat a la banca

Ahir Europa va donar per acabat el rescat bancari espanyol. El País informava que l'Estat perdrà els diners injectats per salvar la banca. 36.000 milions d'euros, segons el diari. Santiago Niño Becerra però, mostra una imatge al seu Twitter amb unes xifres molt més elevades, més de 219.000 milions d'euros a costelles de l'Estat. La ministra Salgado i el ministre Guindos ens van contar una història que sabien, que sabíem, que no es compliria. Deien que sanejar la banca no costaria diners als contribuents. Parlaven de brots verds, cadascú a la seva manera.

dijous, 14 de novembre de 2013

Montserrat Caballé i les cadenes

Llegeixo que Montserrat Caballé es va mostrar contrària a la independència de Catalunya en un acte a Saragossa. La soprano, de qui ha recordat Pilar Rahola que té la seu fiscal a Andorra -perquè és molt patriota això-, es queixa de la Via Catalana perquè les cadenes són per l'esclavitud, i fa bona la majoria silenciosa que defensava el PP el dia després de l'11 de setembre. Ho sento però, per molt que sigui la millor o una de les millors sopranos del segle XX -que a mi no m'ha acabat d'agradar mai-, no té el do de la infalibilitat i crec que s'equivoca. El sofisme no és bon company de viatge i ella el fa bo parlant dels 7 milions de catalans que no van fer la Via. Molt trist. Més trist és que els hooligans del PP en facin bandera.

Interessant article de Santiago Niño Becerra parlant dels treballadors públics. Ja ho va fer, per reflexionar de com han estat víctimes de les retallades. Algun cop havia vist estadístiques que mostraven com els treballadors en general havien perdut, amb els anys, poder adquisitiu, de forma important. Niño Becerra se centra aquest cop en els treballadors públics mostrant com en 33 anys els treballadors públics hauran perdut, en 33 anys, 151 punts de poder adquisitiu. En cap moment en aquests anys no han tingut un augment salarial superior a l'IPC. En canvi, se'ls tracta com privilegiats. Vergonyós.

El PSC continua amb el seu gir contra la consulta, pro-PSOE, amb un consell nacional extraordinari aquest diumenge. Els díscols hauran de parlar o callar per sempre... Per cert, no sé per què parlen de consell nacional si Navarro i companyia fan bo allò que l'única nació és l'espanyola.

Avui eldiario.es comenta que Aznar en altres temps era federalista. Sí, sí, igual que en el seu dia parlava d'ETA com Moviment d'Alliberament Nacional Basc, també va ser federalista. Era el 1983. Mireu-lo ara on és.

dimecres, 13 de novembre de 2013

Argumentari del PSC i programa electoral 2012 #independència

L'any 2012 el PSC es va presentar a les eleccions amb un programa electoral on s'apostava pel federalisme i per consultar la gent de Catalunya sobre la relació amb Espanya:

Manifestem el nostre convenciment que els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya hauran de decidir lliurement sobre qualsevol proposta de canvi substancial de les relacions entre Catalunya i Espanya, acordada entre les institucions catalanes i espanyoles, a través d’un referèndum en el qual es plantegi una pregunta clara a la qual s’hagi de respondre de forma inequívoca, acceptant o rebutjant el projecte sotmès a consulta. Ens comprometem a promoure les reformes necessàries per tal que els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya puguin exercir el seu dret a decidir a través d’un referèndum o consulta acordat en el marc de la legalitat.
Com ja es va saber ahir, el PSC renuncia a plantejar un acord amb el govern espanyol per aconseguir una consulta. Avui ho justificaven perquè ni PP ni PSOE volen la consulta i això esdevindrà un Pla Ibarretxe 2. Un pla, el d'Ibarretxe, que va ser tombat entre altres pel PSOE. Un pla amb el qual, seguint el mateix raonament, esdevindrà la via federalista del PSC, perquè per molt que en parli el PSOE ara, només és conveniència. Quants cops ho hem vist i escoltat? Ah!, la quimera del federalisme... I, com fan els partits, per tenir els militants i càrrecs ensinistrats, ja s'han encarregat de repartir l'argumentari per inculcar aquests raonaments, que no se sostenen però, que els vesteixen adequadament per ser digerits i assimilats fàcilment.

El País i altres mitjans s'escandalitzen per la intervenció de David Fernández (CUP) al Parlament titllant Rodrigo Rato de gàngster, ensenyant-li una sandàlia, amb una alegoria de la mostra de rebuig que simbolitza això als països àrabs. L'han qualificat de matonisme, han assegurat que va amenaçar Rato. No sé si s'han dignat a posar als seus televidents o transcriure tota la intervenció de Fernández. Perquè potser es pot qualificar de dura, potser de tenir un to poc adequat, o inèdit al Parlament però, dir que és matonisme, desqualificar-lo per ser brut, per dir-se Fernández, etc., és un exemple de la merda de periodisme que hi ha a Espanya. Ells, que haurien de ser més crítics i ser punyents amb gent com Rato, mai no ho han estat però, ai que algú, sobretot si és independentista i/o català, es passa de la ratlla.

Per cert, ja se n'havien vist però, ara sembla que ja és oficial, ja s'ha admès que a l'Ebre tenim mosquit tigre.

dimarts, 12 de novembre de 2013

Wert, Montoro i Navarro emocionat

Ahir Wert deia que les beques Erasmus tindrien menys fons europeus l'any vinent i des de Brussel·les han dit tot el contrari avui, i de forma contundent i amb un to molt elevat. Wert ha contestat però, ha quedat, un cop més, amb el cul a l'aire.

El ministre xulet diu que Catalunya treurà Espanya de la crisi però, al mateix temps, en to paternalista, diu que com que una Catalunya independent aniria malament, no toca pensar-hi.


Diuen que el futur de Catalunya s'ha de decidir en el conjunt d'Espanya. Potser sí, potser s'hauria de fer una consulta a tot Espanya. Però, no crec que tampoc acceptin això. Al cap i a la fi, el resultat de Catalunya quedaria ben reflectit i, en cas de ser favorable al sí, què podria fer Espanya?