dijous, 31 de desembre de 2015

Feliç 2016

Deixem el 2015, un any complicat, tant en qüestions personals com en l'actualitat del país, com sabem, i arriba un 2016 que començarà al país amb els mateixos maldecaps però, al qual li hem de donar la confiança de millorar. En la vessant musical tenim un any per davant per celebrar el Centenari de La Lira Ampostina. Serà, per tant, un any especial i intens, musicalment i cultural. Que tingueu un Bon 2016!

dimecres, 30 de desembre de 2015

Religió i política

Separar religió i política no ens hauria de fer por, per molt cristians qui siguem. La unió d'ambdues sempre ha fet més mal que bé, a més de no ser compatible amb règims democràtics i aconfessionals com l'espanyol. En canvi, hi ha qui això no ho veu així i potser voldria anar més enllà i fer que la religió catòlica fos l'oficial i així discriminar les altres. La presidenta del Parlament gallec, futura diputada del PP al Congrés, no veu bé que hi hagi càrrecs polítics que renunciïn a participar en actes religiosos. Està en el seu dret però, a mi quan veig alcaldes, diputats i altres, en actes religiosos, sobretot les dones quan es posen la mantilla i tot, penso que és cosa d'altres temps. Fins i tot veure el govern municipal circulant en processó no ho acabo de veure normal avui dia.

dimarts, 29 de desembre de 2015

L'amic informàtic

Ets informàtic? Tens molts números de ser l'amic que arregla els problemes dels ordinadors dels altres. I si fos d'amics només... Potser alguns esdevenen amics teus per poder-te demanar els favors. Total, per a tu és molt fàcil fer-ho. Si l'ordinador es penja sabràs de seguida el motiu. Segur que podràs instal·lar qualsevol programa i obrir qualsevol fitxer, i sense pagar ni un duro. Podràs resoldre situacions complicades i treure la gent d'algun ensurt. I veuràs com tothom fa d'informàtic, perquè avui dia les eines estan a l'abast de tothom i amb allò de "següent, següent, següent" en un tres i no res munten aplicacions i ofereixen serveis professionals. Ara bé, quan les coses van malament seràs el col·lega que soluciona el merder muntat, i ho faràs per amistat o per altruïsme. Quan hagi passat la tempesta ja no se'n recordaran de tu. La vida és així. Abans de fer favors mira bé a qui els fas.

dilluns, 28 de desembre de 2015

De corruptes i de Robin Hoods

Si una cosa té aquest any que acaba, o aquesta legislatura que també acaba, és que aquells que han donat lliçons a la gent que protestava, han quedat en evidència. En evidència a les urnes. Tant de temps desafiant els moviments socials perquè anessin a les urnes per defensar allò que defensaven al carrer, i quan ho han fet han entrat amb força a les cambres on han acudit. Podemos o Barcelona en comú en són la mostra. Un cop arribats a les urnes els mateixos que els desafiaven els han intentat desacreditar. Lleig, molt lleig. 

També durant la legislatura s'ha carregat molt contra els moviments socials que anaven un pas més enllà de les protestes. És el cas de l'alcalde de Marinaleda, qui juntament amb els seus companys van entrar en supermercats per agafar menjar per als necessitats. Se'ls va titllar de lladres sense contemplacions. Després, alguns dels que ho van fer, han estat objecte de casos de corrupció, com la mà dreta d'Esperanza Aguirre, Francisco Granados. Com veia avui en una imatge il·ustrativa a les xarxes socials, al pressumpte corrupte, pressumpte d'una corrupció de molta més envergadura que "robar" un supermercat per donar aliments a persones que no poden comprar-ne, se'l titlla de pressumpte, mentres que als altres se'ls va dir lladres i es van estripar els vestits polítics del PP i periodistes afins.

La legislatura de la corrupció, sense cap dubte.

diumenge, 27 de desembre de 2015

Fumata gris

Al migdia llegia una notícia en què deien que l'assemblea de la CUP havia descartat una de les propostes quant a l'acord per a un nou Govern. Un seguiment mediàtic que semblava el del concili per escollir Papa. Quedava saber quan arribaria la fumata blanca. Però, la fumata ha estat negra, o millor, gris, perquè la votació de l'assembla de la CUP ha estat taules, ni a favor ni en contra d'investir Mas. Si li poséssim sentit de l'humor i tiréssim d'estereotips, podríem dir que de lo que no hi havia dubte és que acabés com acabés no faltaria la fumata. Però, seriosament, l'empat ha estat un resultat inesperat, alguns el titllen d'enganyifa, i ens deixa on érem, és a dir, sense Govern. I això no pot continuar així. Per això potser millor comencem a preparar les eleccions al març. Amb tot el respecte per la CUP, una assemblea de poc més de 3000 persones no pot extrapolar la voluntat de més de 300.000 votants. És el problema dels moviments assemblearis quan volen ser més papistes que el papa.

dissabte, 26 de desembre de 2015

La gran coalició espanyola

L'altre dia Ernesto Elkaizer a la ràdio apuntava que a la primera no però, que el PSOE facilitaria que el PP governés amb minoria, això sí, amb un president independent o que no fos una cara coneguda del PP, un tècnic bàsicament. Així es materialitzaria la primera gran coalició, a l'alemanya, a Espanya. Si això acaba sent així, recordeu totes les declaracions de Pedro Sánchez, de Susana Díaz i d'altres, negant la major. Que unes noves eleccions no siguin la millor opció es pot admetre. Que potser són l'única solució si els partits es mantenen coherents amb els seus plantejaments, és lògic. Però, la lògica política és una altra. Veurem on es duu.

dijous, 24 de desembre de 2015

dimecres, 23 de desembre de 2015

Coscubiela i el procés

Joan Coscubiela dóna per enterrat el procés després de les eleccions del 20D. CDC i ERC van demanar el vot a les eleccions espanyoles per enfortir el procés. Iniciativa, sumada al moviment Podemos -per no fracassar com IU- volia que aquests comicis fossin una revàlida del 27s. Així, allò que no han guanyat a Catalunya, el fracàs de "Catalunya sí que es pot", queda tapat. La majoria absoluta independentista al Parlament no significa res. I si hi ha eleccions al Parlament al març i torna a haver majoria absoluta independentista Coscubiela què farà, esperarà les eleccions espanyoles, si no és que PP i PSOE s'han entès i ha pogut investir-se Rajoy?

dimarts, 22 de desembre de 2015

Pre-acord amb la CUP

Junts pel Sí i la CUP tenen un pre-acord. El titular és bonic però, el fons de la qüestió potser no tant. Tot dependrà de l'assembla de la CUP de diumange. Ja em direu si això és garantia de res. És evident que hi haurà coses que no sabem i que potser aquest pre-acord és més ferm del que sembla però, permeteu-me ser escèptic. Ahir la CUP deien que es ratificaven que no volien Artur Mas de president i el pre-acord manté la presidència del govern per a ell. Com es menja això d'un dia per a l'altre?

dilluns, 21 de desembre de 2015

La CUP no es mou

Els de la CUP ja han dit que amb els resultats d'ahir Artur Mas amb més motiu no pot ser president de la Generalitat. Alguns es caguen, literalment, en la CUP, per defensar la seva postura. Una postura que em sap greu, perquè té encallat el procés però, que és una postura legítima. Aquells que es caguen en la CUP diuen que les eleccions espanyoles no han d'influir en el procés però, han estat demanant el vot a DIL o ERC per enfortir-lo. Haurien d'explicar-se una mica per fer-ho entendre. La qüestió és que si la CUP no es mou, o es mou Junts pel Sí, o es mou Artur Mas, o tenim eleccions. I si tenim eleccions tornaria a haver majoria absoluta independentista?

diumenge, 20 de desembre de 2015

El #20D2015 en piulades #20DTV3

Avui per escriure utilitzaré piulades de gent sobre els resultats de les eleccions espanyoles. Representen molt bé algunes de les idees que podem extreure d'aquesta jornada electoral. Per cert, entre els temes més destacats a Twitter en plena nit electoral és el debat de Gran Hermano. Sense comentaris.
Des de fora de Catalunya han estat divertint-se a costelles dels catalans per la insòlita situació que vivim sense tenir encara, després de 3 mesos, president de la Generalitat. Ara a Madrid tindran maldecaps per escollir president. O potser no.  Encara ens poden sorprendre amb un pacte PP+PSOE? Amb qui sumarien PSOE i Podemos per poder governar de forma estable?

Resulta que si apliquem de forma interessada la lògica del PP amb les eleccions del 27s, la gran majoria d'espanyols no vol el PP. Per tant, utilitzant el seu raonament Rajoy ha de plegar i deixar que governin els altres partits. La majoria silenciosa no vol el PP.

Em va sorprendre que un dels debats a 2 al programa 8 al dia de 8tv fos entre Duran i Homs, donant-li una importància a Unió que ja es veia que no tenia i que no tindria. Però, el grup Godó ja se sap que sempre ha agranat cap a CiU, potser més cap a UDC. De res no li ha servit a Duran de tenir mitjans afins. Es queda sense feina, encara que en el discurs que ha fet sembla que espera que hi hagi eleccions a Catalunya al març per presentar-s'hi. De moment no pensa dimitir. Vaiga.

És cert que els resultats de les forces independentistes, comparats amb el 27s, són molt pitjors. Cal tenir en compte que la CUP no hi concorria i que hi havia qui pensava que en aquestes eleccions no es votava en clau d'independència, o simplement que no es votava. Ara bé, en el recompte de diputats, Esquerra triplica diputats i DIL es queda amb 8, enfront dels 16 de l'any 2011 de CiU.

Amb els resultats de DIL és d'esperar que la CUP posi un argument més sobre la taula per impedir que Artur Mas sigui el proper president de la Generalitat. Ja ho veurem. Suposem que ara les coses aniran més ràpides. A mi que sigui Mas o no president no m'importa. I a ell no li hauria d'importar. El procés és més important que les persones.

A Espanya el PP, malgrat les retallades i malgrat la corrupció, molt més escandalosa que els altres casos de corrupció coneguts durant la legislatura, continua tenint molts de votants. Primera força. Prop dels 7 milions de vots. És per fer-s'ho mirar. Potser és que la qüestió territorial ha pesat molt però, igualment, és per fer-s'ho mirar.

Alguns amb els sondejos de les 20h clamaven al cel perquè Espanya esdevindria ingovernable. Ingovernable perquè alguns no entenen governar si no és amb majoria absoluta, ja sigui pròpia o amb un acord estable. Omplir-se la boca de democràcia i tenir por d'aquesta mateixa democràcia. Doncs com diu en Corbacho, ara toca pactar, peti qui peti.

Au, ara queda veure si es desencalla la investidura del president de la Generalitat i lo de Madrid ja arribarà, que els queda feina per fer.



dissabte, 19 de desembre de 2015

Ja heu reflexionat?

Queden pocs minuts per reflexionar. Per si no ho sabíem els de la Sexta ja comencen a intentar influir en el vot cap a uns i cap a altres, perquè ens mentalitzem que això ja està dat i beneït. Però, tranquils, que tot i intentar influir en el vot, no el demanaran per a ningú, no sigui que estiguin incomplint la llei. Perquè si la llei diu una cosa sempre es pot fer d'alguna altra manera per saltar-se-la, no? Així fan els partits en precampanya. I així es fa durant la prescindible jornada de reflexió.

Va que demà a la nit com a mínim sabrem quants vots ha tingut cadascú. Lo de saber qui governarà Espanya ja és una altra cosa. I potser començarem a veure el final del culebrot per elegir president de la Generalitat.

divendres, 18 de desembre de 2015

Els socialistes i el transvasament

PHN-Barcelona 2003
Manifestació de Barcelona, 2003
Fa ja 15 anys que els socialistes utilitzen el transvasament electoralment. Quan la societat ebrenca va sortir al carrer l'any 2000 els socialistes van abandonar les tesis de Borrell per sumar-se al moviment per una nova cultura de l'aigua. Bé, els socialistes de base segurament, la cúpula del PSC i del PSOE permeteu-me que ho dubti, permeteu-me que pensi que van posicionar-se com ho van fer per conveniència, a excepció de determinats polítics amb fortes conviccions.

Un cop Zapatero va arribar al govern i va derogar el transvasament, els socialistes van fer-ne bandera. No van voler incidir en aspectes com els regadius de l'Aragó, l'establiment dels cabals necessaris per al pla de conca de l'Ebre, i fins i tot, a Catalunya, van estar a punt d'acordar la interconnexió de les xarxes de l'Ebre i del Ter-Llobregat. Malgrat això, cada cop que arriben eleccions el transvasament és un dels arguments dels polítics socialistes quan vénen a l'Ebre. Sembla que no van treure'n prou profit i sembla que necessiten esprémer més el tema. Però, arriba un moment en què de tant esprémer ja només treus pell i res de suc.

dijous, 17 de desembre de 2015

Artur Mas pujolejant

He tingut un flashback. Artur Mas en un míting explicant-nos que a Madrid no ens posaran les coses fàcils i que si volem defensar el país a Madrid hem de votar Democràcia i Llibertat. Automàticament el meu cervell m'ha transportat a les millors èpoques de Pujol, en què quan arribaven les eleccions espanyoles ens demanaven la confiança per lluitar per Catalunya a la capital d'Espanya. Jo vaig ser un dels que, potser a les primeres eleccions en què vaig tenir dret de vot, vaig creure'm això. Ja s'ha vist amb els anys que aquesta consigna, la de defensar Catalunya a Madrid, ha estat un modus vivendi de CiU al llarg dels anys, amb allò del peix al cove, o de la puta i la Ramoneta. Es fa difícil que, malgrat el canvi de sigles i de líder, un acabi tornant a caure en el parany.

Quan CiU va donar suport al transvasament vaig decidir que mai més no tornaria a votar-los -ep, els havia votat potser un cop-. Jordi Pujol, Artur Mas, Felip Puig i Ramon Espadaler, principals exponents del suport transvasista a Madrid. Tornats els convergents al govern, hem vist que el seu model sanitari i educatiu no seria precisament aquell que voldríem, a banda de les retallades aplicades, de les quals es culpa Madrid. CiU va sumar-se al dret a decidir. Després de desfer-se CDC va mantenir el seu compromís amb el dret a decidir i amb la independència i van aconseguir una llista conjunta amb ERC i independents, la qual permetia a Artur Mas rebre vots de moltíssima gent que no l'hauria votat anant en una llista de CDC. Junts pel sí no va tenir majoria absoluta i depèn de la CUP que Artur Mas sigui president. Això ja ho sabeu,... Paral·lelament a la negociació per la investidura es va saber que el 20D CDC i ERC anirien separades als comicis. I què passa en aquests comicis? Que tornem a tenir CDC presentant-se en solitari -si, amb altres partits que no hi pinten gaire-. I si es presenten en solitari han de vendre'ns alguna moto. Però, tornen a vendre'ns la moto pujoliana. I això, senyors, no cola.

I Iceta?


I l'Iceta ballador que no surt en aquesta campanya? De sobte, de la nit al dia, el PSC és Carme Chacón, tot i que al territori les cares siguin les de sempre. L'ex-ministra i ex-candidata a dirigir el PSOE destaca per aparèixer per Catalunya, bé per motiu d'eleccions on és candidata, bé per dir a la gent del PSC que les coses es decideixen a Madrid. Després desapareix.



dimecres, 16 de desembre de 2015

El ministre de l'Interior contra els Mossos

El ministre de l'Interior està de campanya. I en campanya però, com ministre, ha dit que a Catalunya es roba més cable que a Espanya fent entendre que per culpa que a Catalunya la seguretat és cosa dels Mossos. Que el ministre insinuï això és impromi del seu càrrec però, és un exemple més d'aquest nefast ministre de l'Interior. Lo bo és que l'afirmació del ministre seria certa només en part perquè la proporció entre robatoris de cable i quilòmetres de vies a Catalunya vindria a dir que el percentatge de robatoris a Catalunya s'ha reduït més que fora, segons informació que ha sortit a 8 al dia. És a dir, que el ministre s'ha fixat en les xifres absolutes perquè li interessava. Si li hagués interessat fixar-se en els percentatges ho hauria fet. Política i campanya electoral. No se n'ha de fer gaire cas.

dimarts, 15 de desembre de 2015

El bipartidisme català, segons el grup Godó

A 8 al dia també opten pel bipartidisme. UDC versus Democràcia i Llibertat (a.k.a CDC). Avui cara a cara entre Duran i Homs. Com si l'alternativa a CDC fos UDC a Catalunya. El primer petant els darrers coets per poder continuar ocupant un càrrec electe. El segon intentant convèncer-nos que és millor votar-los que no votar ERC. Del primer no cal parlar. Duran i el seu partit s'han desdit del procés de pitjor manera que el PSC, i ara actuen com si ells no haguessin format part del govern de la Generalitat els darrers anys. Del segon, val que el 27s anessin amb la coalició Junts pel sí, lluitant per un objectiu comú però, ara és una altra cosa. I sent una altra cosa, amb mi que no comptin.

dilluns, 14 de desembre de 2015

Bipartidisme al segle XXI

Rajoy i Sánchez en un cara a cara organitzat per l'Acadèmia de Televisió. He vist el començament. Sánchez ha començat a intervenir sense respondre directament la primera pregunta. Rajoy després ha mentit negant que Espanya hagi estat rescatada durant el seu govern i fent com Zapatero, qui va ser capaç de presumir de major creixement que Itàlia i amenaçar de crèixer més que França. Rajoy també ha jugat la carta del major creixement espanyol enfront dels seus veïns. I fins aquí he arribat. No és avorrit escoltar sempre el mateix? A més, en un panorama de desaparició del bipartidisme l'Acadèmia planteja un debat a 2, insistint en aquesta alternància de partits, a l'estil dels biennis liberal i conservador. No avancem.

diumenge, 13 de desembre de 2015

Va de llotges

Democràcia i Llibertat a la seva pàgina de Facebook destaca unes declaracions de Francesc Homs on diu que les infraestructures de l'Estat es pacten a la llotja del Bernabéu. Voldria saber què es pacta a la llotja del Camp Nou. Més que res per saber si, com penso jo, Homs està sent cínic acusant Madrid de fer lo mateix que es fa a Barcelona. O és que la llotja del Camp Nou no és lloc on, a més d'anar a veure futbol, persones de poder es relacionen per fer negocis, per parlar de polítiques, etc.? Ah, no, és clar, mira que sóc mal pensat.

dissabte, 12 de desembre de 2015

Pancartes electorals

Passejant pel poble em trobo les pancartes dels partits. Seguides, la de Pedro Sánchez amb allò de "Somos la solución" i la de Carme Chacón, amb "Som la solució" i l'etiqueta #FemForaRajoy. Dels autors del "si tu no vas ells tornen" ara toca un modernitzat "si tu no vas ells es queden". Malauradament aquests que es presenten com solució ja han demostrat que són part del problema, sent Chacón part del problema des de fa temps.

També he trobat seguides les pancartes de Ferran Bel i d'Artur Mas, dos polítics que han jugat a la puta i la ramoneta fins que no han pogut mes, empesos pel carrer i les nefastes espectatives electorals. Ferran Bel, un alcalde que només s'anava a dedicar a la seva ciutat i que ja ho va incomplir combinant-ho amb la seva presència a Madrid. I Mas, un president que s'obstina a ser el candidat de Junts pel sí, sent tan "culpable" com els de la CUP del fet que encara no tinguem govern.

Així està lo percal.

divendres, 11 de desembre de 2015

El clima i la Xina

Avui la Mònica Terribas parlava de dos temes interessants en començar el programa. 

D'una banda, aquesta cimera del clima en què els EUA van començar forts, postulant-se com els primers interessats a canviar les coses en relació amb la protecció del medi ambient, i ahir ja demanaven acords no vinculants legalment. De fet, s'allarga fins demà l'arribada a acords en aquesta cimera, acords que potser no arribin, potser siguin descafeïnats, potser arribin amb unes moratòries insultants. Si es tractés d'altres temes els països es posarien d'acord abans i actuarien ràpidament.

També ha parlat la Mònica Terribas de la Xina i del reconeixement dels milions de persones que han nascut fora de la llei durant els anys de la política del fill únic. Un reconeixement que no serà complet i que no se li ha reclamat a la Xina en absolut amb la mateixa intensitat a com s'ha atacat Cuba i Veneçuela per altres temes. Per descomptat, a la Xina els atacs als drets humans no se li retreuen si no és amb la veu baixeta, no sigui que s'enfadin i deixin de finançar els països occidentals. Així són les coses. Quan algú del PP, d'algun mitjà de drets o fins i tot Felipe González, carregui contra els chavistes o contra el regim cubà, que repassi els cops que ha fet el mateix amb la Xina, els cops en què ha denunciat tractes amb un govern que perseguis ideològicament els seus contraris, que no respecta els drets humans. No patiu, com que no hi ha vergonya per molta reflexió que facin es quedaran tan amples.

dijous, 10 de desembre de 2015

Finlàndia deixa les assignatures

Finlàndia abandona el sistema educatiu organitzat en assignatures i passarà a treballar, com es coneix aquí, per projectes. A més, els rols dels estudiants i dels professors canviarà, establint una relació de col·laboració a l'aula, amb el paper de facilitador del docent. El connectivisme, tan present en l'educació en línia, traslladat a l'educació presencial. Un sistema educatiu "perfecte" que canvia per ser millor.

Aquí els sistemes educatius canvien per satisfer les voluntats polítiques i no tant per millorar l'educació, com s'ha vist al llarg de tantes i tantes legislatures. On es podrien forçar les hores de castellà si aquí es treballés per projectes...? Fora bromes, com que segur que hi haurà qui s'emmirallarà en Finlàndia per demanar canvis ja en el sistema educatiu per fer com ells, caldrà també reclamar la formació adequada del professorat. Però, una formació que sorgeixi del mateix sistema i no donar ultimàtums, com és costum, perquè els professors [interins] s'adaptin o es vegin al carrer. I ja posats, caldrà continuar reclamant el reconeixement en tots els aspectes, l'econòmic també, que tenen els professors finesos.

Mentrestant, Finlàndia serà una utopia no aplicable a casa nostra.

dimarts, 8 de desembre de 2015

Els voten els hipsters

Els votants del PP estan acostumats a empassar-s'ho tot del seu partit. Per això, que Rajoy fes una piulada publicitant que els voten els hipsters, quan en realitat a la foto sortia un regidor del PP que sembla que té simpatia per partits neonazis, no crec que afecti el sentit del seu vot. Escandalitzarà els votants d'altres partits, els votants de ningú però, la gent que pensava votar PP continuarà votant PP. Mentir és gratis.

dilluns, 7 de desembre de 2015

Els socialistes, la solució...

Tant en català com en castellà el missatge dels socialistes en aquestes eleccions és el de fer fora Rajoy. Veiem als cartells del PSC Carme Chacón o Pedro Sánchez -amb un excés de retocs- acompanyats del lema "Som la solució", i l'etiqueta #FemForaRajoy. Fa uns quants anys era allò de "Si tu no hi vas ells tornen". Vam anar i no van tornar aquells però, els que es van quedar ja sabem com va anar la cosa. I ja sabem com ha continuat. Aquells que s'erigeixen en solució en realitat potser són part del problema i s'ha anat veient les diferents convocatòries electorals recents com l'electorat així ho pensa.

Però, els socialistes canvien poc de discurs i d'actituds. De fet, a Catalunya Carme Chacón continua sent cap de llista a les generals, una política que actua més com membre del PSOE que com membre del PSC, ex-ministra i ex-candidat a dirigir el PSOE, rotundament en contra del dret a decidir. Ja em diran els socialistes com volen ser la solució.

diumenge, 6 de desembre de 2015

Extrema dreta al poder

El Front Nacional guanya les eleccions regionals a França. Ho fan tan malament els governants que en els temps que corren l'extrema dreta té la via fàcil d'accedir al poder. Aquí podria passar el mateix, encara que d'alguna manera el PP i Ciutadans en tenen de discurs d'extrema dreta. I els mitjans només carreguen contra l'esquerra, sigui radical o no, comparant-la amb règims comunistes menors -amb la Xina no s'hi posen-.

Lo curiós és que després de la història del segle XX un segle després tornem a reviure la puixança d'aquest tipus d'ideologia per culpa de les grans mancances dels partits que es van alternant al poder dels països.

Frases profundes

Mira que em preocupava jo. No he estat capaç mai o gairebé mai de compartir una frase d'aquestes profundes, ni tan sols de Paulo Coelho. Sóc un mal lector, sí però, potser és que sóc poc intel·ligent? Ves per on que diu que no té res a veure això amb la intel·ligència, ans al contrari, que podria ser que sigui indicador d'un menor nivell d'intel·ligència. Em quedo més descansat.

Ja sabeu, eviteu posar massa cites al vostre perfil...

dissabte, 5 de desembre de 2015

Avui...

Avui m'agafa lo bou. No em dóna temps a escriure res. Tampoc no tinc ganes d'escriure... Perquè escriuria de política. És que acabo de vore un tros de Rajoy a la Sexta. Un dissabte més convidant a polítics a fer el "paripé" sent preguntat per persones del carrer. Condescendent amb un autònom català que li parla dels impostos dels catalans que van i tornen minvats, mentres Espanya, els seus ministres, sotmeten l'economia catalana i se'n foten de tenir la clau de la caixa.

Sort que no volia escriure de política...

divendres, 4 de desembre de 2015

La pluralitat del 7d

Antena3 i La Sexta aquests dies fan publicitat del "debate decisivo" que emetran dilluns dia 7. Serà un debat en què hi haurà dues forces que no tenen representació parlamentària, Ciutadans i Podemos, i en què no hi haurà altres forces que sí que en tenen, com són IU i UPyD. Imagineu que això ho fes TV3 o, en general, que ho fes una televisió pública depenent d'un govern que no fos del PP. No passaria res i es trobaria lo més normal del món. Ana Pastor és una dels professionals que anuncien el debat, i que suposo que el moderaran. Està d'acord amb aquest format tan plural?

L'altre aspecte destacable del debat decisiu són els participants. Dels quatre partits que hi van, PP, PSOE, Ciutadans i Podemos, tres presenten al seu cap de llista, mentres que el PP serà representat al debat per Soraya Sáez de Santamaría. Tenen por que Rajoy la cagui? No el veuen la persona adient per defensar el programa del PP? I què fa de cap de llista? Que no ha demostrat abastament durant la legislatura que és un mal president -a banda de les polítiques que ha posat en marxa-?

dijous, 3 de desembre de 2015

Polls

Polls. Cada dos per tres, durant el curs, rebem a casa una nota avisant que a l'escola hi ha polls. Segurament passa a la majoria d'escoles, per no dir totes. El tractament és prou senzill. A banda de mirar bé el cabell dels fills, un rentat amb una mica de vinagre, o amb oli del arbre del te -d'olo molt forta-, es pot solucionar. A la tele, a Comando actualidad, sortien famílies que acudien a especialistes per veure si els seus fills tenien polls i per tractar-los. Coses de ciutat? Coses de famílies amb poc temps? Serà que als pobles tota la vida hem sentit parlar d'aquests bitxets i els hi hem fet front sense grans problemes.

dimecres, 2 de desembre de 2015

El preu de connectar-se a Internet

Tot són ofertes. Mil i una ofertes per tenir una connexió a Internet a casa. Però, al final, dels 40€ al mes, pam dalt pam baix, no te'n lliures. Alguns t'ofereixen una ADSL per gairebé 17€ al mes però, "amaguen" que se li ha de sumar el cost de la línia. Altres t'ofereixen un preu amb un asterisc, és una rebaixa de 3 mesos. Després la cosa canvia. Si no contractes un paquet de serveis (ADSL i mòbil, per exemple), el cost és més alt, si et deixen contractar-ho. Alguns et vénen la televisió inclosa a l'oferta. Si vols fibra, arromanga't. I així estem. 

La connexió a Internet continua sent una presa de pèl a Espanya. L'única oferta d'ADSL que he trobat que valgui la pena, aparentment, és la de Pepephone, per 23,6€ al mes, IVA inclòs. Amb una tarifa mòbil tipus Lowie o alguna de semblant, per 30€ al mes pots tenir ADSL i mòbil, molt menys que els més de 40€ de l'oferta de les operadores predominants.

És per pensar-s'ho.

dimarts, 1 de desembre de 2015

27D?

La CUP decidirà el 27 de desembre en assemblea sobre la investidura. És una llàstima que deixin passar un mes més. Tenen tota la legitimitat del món de fer-ho quan vulguin i decidir allò que vulguin. Però, tot plegat denota un estil de fer política que fins i tot la CUP té. No decidir les coses pensant en la necessitat de resoldre-les aviat, allargant-les. La UE, les coalicions d'estats, ens tenen acostumats a anunciar canvis legislatius que entren en vigor passats anys, no en un temps raonablement curt, malgrat que en alguns casos faria falta, com quan es parla de mesures per al medi ambient o per a la salut. La CUP allarga el termini, com si per al país passar un altre mes sense govern no fos cap problema. I ho és. Per això, decideixin allò que decideixin, si pogués ser aviat millor.

dilluns, 30 de novembre de 2015

Junts pel sí, què diu?

Junts x sí surt a dir que no faran cap altra oferta a la CUP. Què en pensa la gent que els va votar? No se sap. És millor que CDC i ERC decideixin, i que la resta de membres de la coalició facin de comparsa. I, evidentment, no cal pensar què vol la gent que va votar-los. I això que ERC sempre ha presumit de ser un partit assembleari. En canvi, la CUP consulta en assemblea què han de fer amb l'acord d'investidura. I se'ls tiren a sobre, els titllen de botiflers, diuen que no volen la independència,... Tot tolerància i sentit democràtic.

diumenge, 29 de novembre de 2015

La CUP, botiflers?

La gent de la CUP han decidit que no volen Artur Mas de president de la Generalitat. Algú s'estranya? He llegit qui els titlla de botiflers, menyspreant el dret de la CUP a dir que volen la independència però, no amb Mas. Si JxSí tingués prou diputats no hauria de pactar amb ningú però, com que no és així, ha de negociar, i tothom pot marcar-se uns límits que no vol superar. Per a la CUP el límit principal és Artur Mas i ho han dit des del primer dia. Artur Mas, i altres membres de JxSí també han dit molts cops que el procés no va de persones. Si no va de persones enrocar-se perquè Mas sigui president és una gran contradicció. Artur Mas podria fer un pas enrere i facilitar les coses.

Deia que algú havia qualificat els de la CUP de botiflers. Abans de titllar-los d'això s'ha de pensar que JxSí vol com president un dels màxims responsables de la política del "peix al cove", de la "puta i la Ramoneta", de pactar amb el PP,... exemples més clars de botiflerisme. Amb les eleccions del 27s Artur Mas i CDC haurien d'estar contents de no haver patit el càstic a les urnes. Anar en una coalició amb ERC i personalitats sense partit els va anar bé. Molta gent vam votar JxSí malgrat Mas. Ara, un cop hem complit votant JxSí, no cal continuar cedint amb Mas i companyia. No oblidem que van ser ells qui van acabar "imposant" una llista unitària amb polítics, encara que després ERC ho acceptés.

Si no hi ha acord em sabrà greu. Però, en democràcia les coses són com són. Si el procés s'atura serà perquè no ho hem sabut fer prou bé, perquè JxSí no va aconseguir prou suport. I potser en part això va ser a causa de Mas. I això no ho reconeixeran mai.

dissabte, 28 de novembre de 2015

El Gran Recapte

Aquest cap de setmana moltes persones voluntàries es posen a les portes dels supermercats per veure si la gent que hi va a comprar col·labora comprant alguns productes per proporcionar aliments a famílies que ho necessiten. El Gran Recapte dels aliments. Al supermercat on he anat avui han situat estratègicament productes dels que es demanaven per al Gran Recapte, en paquets de marca blanca i de mida "familiar". Paquets de pasta de 2 kg, paquets de farina de 2 kg, lots de 12 pots de llet,... Tot col·locat amb tota la intenció del món. Útil per a qui volia col·laborar però, al mateix temps una forma de fer negoci per al supermercat. Situació contradictòria.

Cal dir que la gent col·labora. Perquè la gent és solidària. Solidària malgrat que avui dia molta gent té problemes però, sempre pensa que hi ha qui ho passa pitjor. La part negativa de tot plegat és que això sembla que va cap al model els EUA. Si tens problemes per menjar, per trobar un lloc on dormir, confia en la solidaritat de les persones, de les associacions, perquè el govern cada cop farà menys. Podem pensar que si canvia el color dels governs la cosa canviarà o no avançarà però, si continuen governant-nos les dretes i els poders no polítics, acabarem tenint un sistema molt americà, tenint uns serveis públics mínims, tan mínims que sense la solidaritat de la gent qui tingui problemes, no se'n podrà sortir.

divendres, 27 de novembre de 2015

Ferran el Catòlic a La Razón


Exemple de com interpretar les paraules i dur-les al seu terreny. La Razón publica un article relacionat amb un llibre sobre Ferran el Catòlic escrit per Henry Kamen. Segons l'article, i destacat al titular, l'autor diu que "qui tenen, pels pèls, el poder a Catalunya falsifiquen la història". L'autor també afirma que els Reis Catòlics no van crear un país nou si no que van continuar governant diferents estats. Però, això queda en segon pla per al diari. Així són els mitjans. De fet, estic segur que si l'article hagués estat escrit en un mitjà català s'hagués destacat això altre i no tant la referència a la falsificació de la història.


dijous, 26 de novembre de 2015

Les empreses que marxen de Catalunya

Fa poc debatia sobre un article que afirmava que augmentava el nombre d'empreses que marxen de Catalunya per motius fiscals i, implícitament, pel procés sobiranista. Avui a la ràdio en parlaven, i he trobat una referència escrita en un article a l'ARA, on s'explica que marxar en realitat no marxen si no que canvien de domicili fiscal, que en marxen més de Madrid, i que en vénen moltes de fora de Catalunya. A la ràdio la notícia citava Felip Puig també desmentint les afirmacions i recordant que ha augmentat el nombre d'entitats financeres que han vingut a oferir crèdit a les empreses catalanes.

Però, passa que si no es manté la tesi que el procés perjudica les empreses i que aquestes se'n van, es perd un dels arguments contra l'independentisme.

dimecres, 25 de novembre de 2015

La xuleria de Montoro amb Catalunya

El ministre Montoro, ja en temps d'Aznar era molt xulo. Amb Rajoy ha continuat sent-ho i a més treu pit amb Catalunya. Sí, realment fa front al govern català però, les conseqüències de la seva xuleria afecten tots els catalans, fins i tot aquells que són partidaris d'una Espanya unida. Així, amenaçar d'endarrerir el pagament dels diners del FLA a Catalunya si Mas inicia la via judicial contra la intervenció de la Generalitat, no és més que una mostra de la prepotència de Montoro i dels moviments electoralistes del PP. O comparar Catalunya amb Grècia, quan Catalunya aporta a l'Estat una part important del PIB, és simplificar les coses fins l'extrem i manipular la realitat. Un govern que actua segons l'interès del partit que governa no té autoritat moral per dir a un altre govern que no pot destinar diners a finalitats independentistes.

I mentrestant a Catalunya continuem sense govern...

dimarts, 24 de novembre de 2015

Catalunya sotmesa

El govern espanyol controla les finances de la Generalitat. No és nou. Des de que la Generalitat ja no pot emetre deute depèn exclusivament dels diners de Madrid. Per tant, no és nou que Montoro presumeixi de pagar les factures de la Generalitat. Però, les formes són una volta més de cargol en aquesta espiral de despropòsits relacionats amb Catalunya. Diuen que vetllen perquè els diners s'utilitzin per a finalitats no relacionades amb el procés independentista, parlen del bon ús dels diners. Un govern d'un partit que ha fet lo que ha fet en llocs com el País Valencià no pot donar lliçons. Però, caldria veure com inverteix el govern espanyol els diners. Artur Mas avui en roda de premsa ho ha deixat anar, referint-se als diners que Montoro reclama que justifiqui la Generalitat per unes inversions de fa 10 anys, arran de la reclamació que fa Brussel·les a Madrid. També caldria veure quants diners destina Madrid a activitats propagandístiques que beneficien el PP i exigir que els diners públics no es destinen a afavorir els interessos d'un partit determinat.

Escoltar Montoro xulejar amb allò que qui paga és ell, que qui té la clau de la caixa és ell, et fa pensar que això en un país normal, en una democràcia normal, no hauria de passar. Aquest perfil de polític té poc de demòcrata. D'alguna manera sembla un xantatge, mal exemple que dóna el govern espanyol.

dilluns, 23 de novembre de 2015

La metamorfosi de CDC

CDC és un partit en extinció, el qual es presenta a les eleccions espanyoles en una coalició anomenada Democràcia i llibertat. Això era fins ara, fins que aquest cap de setmana han anunciat que en el proper congrés CDC es dissoldrà i s'acabarà creant un nou partit, el qual qualifiquen de liberal, social-demòcrata,.. -per no dir, de dretes-, del qual és punt de partida Democràcia i llibertat. Josep Rull ha qualificat CDC d'un projecte d'èxit mentre parlava del nou projecte.

L'èxit a CDC no se li pot negar, encara que un que no n'és votant veu que ha estat un èxit que els ha dut a controlar totes les institucions del país, fins el punt de pensar-se que ells eren el país. Des del seu punt de vista, èxit total. Ara, aquesta gent de CDC es transforma per sobeviure políticament i fundarà una cosa nova que, deixeu-me ser escèptic, crec que serà CDC amb un altre nom. I aquells que formin part del nou projecte venint d'altres llocs, com ara els de Reagrupament, seran fagocitats per la maquinària convergent. Molt haurien de canviar les coses, quant a persones i quant a projecte, perquè li hagi de donar jo crèdit als nous centristes catalans.

diumenge, 22 de novembre de 2015

Ciutadans

Albert Rivera està passejant-se per les televisions privades de Madrid trepitjant la catifa roja. Li fan la precampanya. I ell va amb el discurs ben après, l'argumentari de Ciutadans, com passa amb qualsevol partit. Ell diu que volen una Espanya que faci com la de la transició i que es deixi de parlar de rojos i blaus, de drets i d'esquerres,... Fuig d'estudi amb populisme, just allò que denuncien molts cops. Minimitzen el conflicte existent amb les persones a qui no s'ha fet justícia després del franquisme. Víctimes i familiars de víctimes de la repressió, dels assassinats. Feixistes homenatjats encara en moltes poblacions i el seu partit donant-hi suport. Per això respon amb populisme quan se li treu el tema. Tenen un conflicte argumental i no poden sortir-se'n amb un raonament correcte. Aquest és el partit que ha de regenerar Espanya.

dissabte, 21 de novembre de 2015

Descans

Ja em perdonareu però, entre Santa Cecília i que tinc una mica de feina no escriuré gaire avui. Em cagaria amb el govern per això d'intervenir les finances de la Generalitat, parlaria de l'edició de l'Oh, Happy Day! d'aquest any, per oblidar, parlaria del 0-4 del Barça al Madrid -per cert, ja fa uns anys que s'ha posat de moda dir-li "El Clàssic", en comptes de "Derby", per ser més com els de Madrid-,... Escriuria per moltes coses però, em fa mandra. Vaig a fer feina i a procrastrinar de tant en tant.

divendres, 20 de novembre de 2015

Camí del Centenari @laliraampostina #laliraampostina #laliraampostina100

#StaCecíliaImmaTErial @laliraampostina avui divendres ofereix el concert de #santacecília2015 #surtdecasaebre #viulebre #ebreactiuAquesta nit celebrem el concert de Santa Cecília a La Lira Ampostina. Però, aquest serà un concert especial, a més de la celebració de la patrona de la música. I és que La Lira ja encara l'inici del Centenari, el 2016. Aquesta nit es donarà a conèixer el cartell del Centenari, el logotip, el lema que l'acompanyarà i la peça commemorativa amb què s'obsequiara persones i entitats que passaran per La Lira durant l'any. Som a punt de començar un any en què mirarem enrere per recordar d'on venim, per on hem passat, i per mirar cap al futur, per conservar aquesta entitat molts anys més amb la dignitat amb què ha arribat a complir 100 anys.

Per cert, si poseu imatges a Instagram per Santa Cecília, utilitzeu el hashtag #StaCecíliaImmaTErial. Permetrà afegir-les al recull del patrimoni immaterial de les Terres de l'Ebre en el context de les bandes de música.


dijous, 19 de novembre de 2015

El Senat, cal reformar-lo però, continua sent la destinació dels dinosaures

El Senat s'ha de reformar. En això molts polític coincideixen. Però, malgrat això, les llistes del Senat continuen sent l'oficina de l'atur de polítics vinguts a menys o de polítics que sembla que no tenen prou amb el seu càrrec. Els socialistes ebrencs tenen Joan Sabaté com cap de llista per Tarragona. Una vida política amortitzada però, que continua des de fa temps al Senat. I així fins jubilar-se, segur. CDC té a Ferran Bel, alcalde que deia que seria només alcalde però, que va canviar d'opinió i continua volent ser senador. Quina credibilitat tu!

dimecres, 18 de novembre de 2015

Els mitjans de comunicació espanyol i els fets de París

Les televisions privades no van aturar la programació habitual divendres a la nit per informar dels atemptats de París. Van seguir amb la seva programació, com l'importantíssim Sálvame de Luxe o Tu cara me suena. L'endemà morbo a dojo, repetició d'imatges, descripció dels fets fins el més mínim detall. Arcades.

Durant aquests dies han anat succeint-se situacions còmiques i a la vegada tristes relacionades amb els mitjans espanyols i la versemblança de la informació que donen. Antena 3 i La Razón -dirigida per l'insigne Marhuenda- anunciaven tenir la imatge d'un dels terroristes, la qual va resultar ser un muntatge. La Sexta va acompanyar la notícia en un dels seus informatius amb la bandera de Rússia, no amb la francesa. Cuatro va informar de més morts espanyols dels que va haver. I La 1 de TVE va mostrar el logo dels terroristes i va resultar que era un logo de la pel·lícula Star Wars.

Veig un video d'Ana Rosa Quintana, qui es va desplaçar a París per viure en directe el clima de la ciutat. En aquest video es veu AR durant un minut de silenci que es va convocar i ella, molt respectuosa, va dedicar-se a narrar com es vivia el minut de silenci. Ei, sempre des del respecte.

Aquests són els mitjans des d'on s'apunta TV3 com una televisió no exemplar, no plural.

dimarts, 17 de novembre de 2015

Homs i el procés

El 27s semblava que la majoria absoluta de diputats era suficient per caminar cap a la independència. En l'espiral de declaracions avui Francesc Homs ha dit que amb el 47% dels vots no n'hi ha prou per culminar el procés. Homs accepta la tesi que en aquestes eleccions valia comptar vots contra l'opinió de qui diu -ells mateixos- que no era un recompte de blanc o negre. A banda, les declaracions per plantar cara a la CUP per no voler Artur Mas com president. Amenaça d'eleccions? Potser. Però, tornem al canvi de postura de CDC. Primer acorden amb ERC anar per separat a les eleccions del 20D. Veiem que posen les persones -Mas- per davant del procés, contradient-se amb allò que ens han venut. I ara el seu candidat a Madrid comença a fer marxa enrere en les postures de la coalició que va guanyar les eleccions catalanes. Hem de veure encara més passes enrere? Arribarem a veure com CDC es desdiu del procés un cop tingui a mà una molt bona excusa? Digueu-me malpensat.

dilluns, 16 de novembre de 2015

Gaudeamus igitur

He agafat per casualitat al Canal TE el lliurament de diplomes i reconeixements de la UNED de Tortosa. Aquests actes tenen un aire d'altres temps però, hi ha coses que no es perden, la modernització té límits en algunes institucions. 

Per acabar l'acte els assistents van cantar el "Gaudeamus igitur", un himne universitari que crec que vaig cantar quan vaig fer cant coral al Conservatori de Tortosa -que era just on ara és la UNED-. Si no jo, mon germà. Hi havia de tot. Gent que se sabia la cançó de memòria i la cantava amb energia, gent que la cantava amb el paper a la mà, gent que amb el paper a la mà li costava seguir, per vergonya o perquè no se sabien la melodia, i gent -algun polític i altres VIPs- que ni tenia paper ni se sabia la cançó però, que movien els llavis, com si des de l'altre costat de la càmara no haguéssim de notar el playback. Ha estat graciós.

diumenge, 15 de novembre de 2015

París i Catalunya

Quina credibilitat pot tenir un periodista que fa tants anys que es dedica a la televisió del safareig, treient draps bruts de la vida personal de les persones, amb l'excusa que elles la venen? Poca però, són personatges amb una presència mediàtica important a les televisions privades generalistes espanyoles, i en part a 8tv des de que ha entrat en el seu accionariat Mediaset. I són personatges que d'alguna manera genere corrents d'opinió. Podríem dir que no pot ser però, sí. Si no, a veure per què tanta gent li riu les gràcies als personatges que surten al Sálvame.

Ahir va i un d'aquests periodistes de la porqueria, Jesús Mariñas, històric de programes tan interessants com Tómbola en el seu temps, va comparar l'independentisme català amb els atemptats de París. I es va quedar tan ample. Ja ha passat que quatre personatges sense res al cap han desitjat la mort dels catalans arran dels atemptats però, personatges com aquest podrien pensar una mica abans de dir tonteries tan grans i tan indesitjables.