dimecres, 31 de desembre del 2014

Una mirada al 2014

Acaba l'any del canvi de rei perquè Espanya continuï igual. Igual però, amb l'amenaça de Podemos al bipartidisme. 

Al bipartidisme i, diuen, al sobiranisme. 

Sobiranisme que ha demostrat no haver disminuït sino que s'ha mantingut i s'ha aconseguit materialitzar amb èxit una altra convocatòria per a la Diada, la V de l'11 de setembre. 

11 de setembre que ha precedit la votació per la independència del 9N. 

Un 9N descafeïnat però, que ha mostrat la voluntat de votar de més de 2 milions de persones. 

Més de 2 milions de persones a les quals els partits no responen de la manera esperada i s'han embolicat en un estira i arronsa per veure si es convoquen eleccions plebiscitàries, quan es convoquen i si hi haurà llistes separades o no, amb el perill d'esgotar-nos la paciència.

Paciència també la de la societat espanyola, amb un augment dels casos corrupció que han sorgit a la llum. L'evolució del cas Gürtel, els EROs d'Andalusia, els casos de corrupció a Catalunya, la notícia dels diners a Andorra de Jordi Pujol, les tarjetes black de Caja Madrid, els 14 milions d'euros que es van repartir els directius d'aquesta entitat. I mentres tant la societat ha aguantat un any més de retallades.

Retallades econòmiques i de drets. Perquè el ministre de l'Interior vol una societat menys protestona, restringint la llibertat d'expressió, no sigui que el descontentament social es pugui escampar fàcilment. Involució de drets per contenir la societat.

Societat que veu com, mentre han continuat els desnonaments, les retallades en salut, en serveis socials, en educació, el govern espanyol ha dit que la crisi ja és història.

Si una cosa ja és història és aquest 2014 que acaba. Personalment ha estat un any amb llums i ombres, moltes ombres. Espero que el 2015 sigui un any molt millor. Que tingueu un feliç 2015!

dimarts, 30 de desembre del 2014

Xantatge a Grècia

Ahir Grècia era notícia i feia caure les borses. Eleccions anticipades al gener. La reacció del FMI va ser tancar el finançament grec fins que es resolguin els comicis. Uns comicis que sembla que guanyarà Syriza. L'FMI, un organisme que no va veure venir la crisi i que ha contribuït a ofegar els grecs en les retallades que porten anys patint, ara els fa xantatge, els amenaça de forma implícita. Alemanya se suma a les amenaces si Grècia opta per donar el govern a Syriza. No ens farem mal, oi?, com diu l'acudit... Democràcia. Espanya s'ho mira. Els de Podemos s'ho miren com anticipació de la seva victòria o com a mínim de la gran entrada a la política espanyola. Els titllen de radicals. Aquells que han permès que l'economia s'enfonsés i paguessin els plats trencats aquells que no l'han enfonsat, els titllen de radicals. Així acaba el 2014...

dilluns, 29 de desembre del 2014

La paga extra i el paper d'ERC

El conseller Homs condiciona l'aprovament dels pressupostos al fet que els treballadors públics puguin cobrar la paga extra l'any 2015. És una mena de xantatge. Els pressupostos poden no ser bons però, si es retorna la paga extra tot s'hi val i s'han de tirar endavant. ERC ja va fer el primer pas per posar-li-ho fàcil al Govern. Corren perill de ser titllats de mals patriotes si no és així. Ja els passa amb el posicionament relacionat amb les eleccions plebiscitàries. Arriben sempre tard, el Govern sempre té la iniciativa i aprofita tots els altaveus per vendre's. També és cert que és complicat explicar que no es vol una llista unitària. Avui s'ha parlat d'un estudi que diu que llistes separades segons el model Junqueras donarien millors resultats. Però, és un sondeig, amb la seva probabilitat d'error. És més, de moment no tenim ni llistes separades ni llista unitària. I el temps va passant. I la gent es va cansant. I tota la resta no té cap interès. Intentar convèncer una societat ultramobilitzada pel dret a decidir del per què no s'actua, no té cap interès.

diumenge, 28 de desembre del 2014

Mas i Urkullu de la mà, la División Azul homenatjada un altre cop

Pensava que Artur Mas estava per altres coses, pel camí cap a la independència. Però, s'ha reunit amb el seu alter ego del País Basc, company d'ideologia, i gens independentista, el lehendakari Urkullu. I s'ha reunit per fer front comú a la recentralització del govern espanyol. Pensava que Artur Mas estava per altres coses, pel camí cap a la independència.

Escoltava Sánchez Camacho dient que Artur Mas no avançarà eleccions perquè beneficiaria Podemos. El PP, gran perjudicat per la puixança de Podemos, apuntant altres perills? No s'ho creu de cap manera.

El govern espanyol col·labora en la repatriació de membres de la Divisón Azul que foren enterrats a l'estranger. Soldats que van lluitar al costat dels nazis, molts voluntaris. En canvi, quan es parla de recuperar els morts de les fosses comunes i dels vorals de les carreteres, no es corre i segons com fins i tot es menysté les víctimes. Molt democràtic tot plegat.

dissabte, 27 de desembre del 2014

Lo senyor Ruiz ens deixa #LaLiraAmpostina

L'any 1984 vaig sortir a la banda. En aquella Lira de fa 30 anys hi havia persones que per la seva llarga trajectòria eren ja aleshores referents per a la resta de músics. Imagineu per a un crio de 10 anys. Lo senyor Pons, conegut com Culon, al bombo, Paco Antó, Rafel lo Colo i Víctor Gregorio a la tuba, Cinto Tomàs al clarinet, Paco Montañés o Paco Barrina, al saxo, i Octavi Ruiz, pare del nostre director, al trombó. Poc a poc ens han anat deixant aquells músics referents de La Lira, els transmissors dels coneixements i dels valors a les noves generacions. D'aquells, fins ara quedaven lo senyor Paco Montañés i Octavi Ruiz. Però, lo senyor Ruiz, conegut també com lo tio Tavio, mos ha deixat avui.

Del senyor Ruiz podria remarcar vàries coses. Mentre ha pogut ha acudit als assajos i a les actuacions, donant exemple a la resta. S'ha esforçat com qui més per posar les notes al seu lloc. Sempre amb un somriure. El seu fill ha estat amb ell exigent, com amb tothom, per aconseguir els bons resultats obtinguts per La Lira les darreres dècades. Recordo que Octavi sempre es referia al seu pare com "senyor Ruiz" als assajos. Senyor Ruiz, anem al número tal. Senyor Ruiz, veigue lo xiquet que no sap on va. Senyor Ruiz... I ara ja feia una temporada que no escoltàvem aquestes paraules. El nostre company estava malalt i, malauradament ha acabat deixant-nos. 

L'hem vist, mentre ha pogut, d'espectador als concerts i altres activitats musicals a La Lira i a la ciutat. A les passades Festes Majors la banda vam anar a tocar-li un pasdoble davant de l'hospital d'Amposta, un acte molt emotiu. Músic fins el darrer dia.

Ara queda, com amb altres músics que ens han deixat, el seu record i el seu exemple. Crec que juntament amb el senyor Montañés, el seu fill Octavi és un dels darrers exemples d'unes generacions compromeses al màxim amb La Lira i amb qualsevol de les fites que es fixen a la vida. Tant de bo m'equivoqui però, crec realment que així és. Aprofitem i aprenguem d'ells.

Descansi en pau i una abraçada a la família.

divendres, 26 de desembre del 2014

Concert de Sant Esteve

Avui s'ha celebrat el concert de Sant Esteve al Palau de la Música Catalana. Un concert que ha arribat a la 101a edició. Fa un temps es va anunciar que Barcelona acolliria el seu concert d'Any Nou, amb la intenció d'esdevenir una referència, com el concert de Viena. Diria que aquest és el concert d'Any Nou català, encara que aquí sigui a Sant Esteve, i que no ens cal copiar allò que es fa en altres llocs. Viena és Viena, no ho perdem de vista, sense menysprear els bons músics i els bons concerts de casa nostra.

dijous, 25 de desembre del 2014

Serrat cantant en català a TVE

Ahir va sortir Serrat cantant en català a TVE i alguns a Twitter el van posar a parir. Sembla que si vénen estrangers a cantar en anglès o en una altra llengua no hi ha cap problema però, cantar en català sí que ho és. I ho hem vist en altres aspectes. Recordem les polèmiques per etiquetatges en català en supermercats, quan hi ha molts productes que vénen etiquetats en altres llengües no oficials a Espanya. I segons com, ni en castellà. Són casos aïllats que no haurien de tenir més importància. Malauradament, si aquests casos aïllats es produeixen a Catalunya, aleshores se'n fa un castell i es presenta com una norma en el dia a dia del país.

dimecres, 24 de desembre del 2014

Bon Nadal

Aquest és un Nadal diferent. No som tots a la família. No ens podrem reunir a taula com els altres anys. José no ens acompanyarà, ens va deixar ja fa 10 mesos. Se li suma que haurem d'estar entre casa i l'hospital durant aquesta setmana perquè ma mare s'hi ha d'estar uns dies. Estan sent uns dies prou moguts però, ens en sortirem i intentarem gaudir d'aquests dies. Que tingueu un Bon Nadal.

dimarts, 23 de desembre del 2014

A Catalunya, ni aigua

La líder socialista Susana Díaz demanava a Rajoy que no tingués un tracte bilateral amb Catalunya. Altres presidents autonòmics no volen tampoc bons tractes perquè diuen que Catalunya no ha complit. Fa gràcia. Hauríem de veure els números d'aquests líders autonòmics tan complidors, a veure d'on surten els diners amb els quals compleixen, si és que en realitat ho fan.

dilluns, 22 de desembre del 2014

Podem, guanyem, recol·loquem-nos

Podem, o Podemos, el fenòmen polític del 2014. Segur que cada cop veurem més presència de la formació a mesura que s'apropin les municipals. I veurem com, tant amb Podem com amb altres formacions alternatives, es recol·locaran polítics reciclats, sobretot de partits d'esquerres. Segur que veurem polítics que no van destacar per la seva bona feina. Segur que veurem nous arribats a la política que no se sap ben bé què pretenen. Benvingut sigui Podem però, el lideratge d'una persona no assegura tenir un partit amb coherència d'idees i de comportaments. I tot sigui dit, el discurs d'Iglesias comença a cansar, a més de sortir per la tangent quan ha de respondre clar sobre un tema d'actualitat com és el procés sobiranista.

diumenge, 21 de desembre del 2014

Hi estaríem d'acord?

Llista unitària? Per què no? Llistes separades? Per què no? Crec que la societat catalana pot acceptar tant llistes separades com una llista unitària en unes plebiscitàries. No sé però, si la societat pot acceptar celebrar unes eleccions per fer un referèndum en any i mig. Potser la societat entendria més que si unes eleccions donen clarament la victòria a la independència, cal gestionar el resultat i ser-ne conseqüent. En canvi, estem veient com ens maregen, uns i altres. La societat és més eficient resolent aquests temes, i ha demostrat que pot organitzar-se i sortir al carrer. Però, també pot donar l'esquena a polítics tan poc hàbils com els que tenim. Això, si no fan teatre.

dissabte, 20 de desembre del 2014

Un Nadal diferent

S'ha de tenir cara dura per dir que aquest serà el millor Nadal en 7 anys, tal com ha dit Cospedal. L'altre dia Rajoy deia adéu a la crisi i ara ella ja tira els coets. Tenen més formes d'insultar-nos?

divendres, 19 de desembre del 2014

Els governs territorials

Cada cop que ve un conseller, o el propi President, a l'Ebre, igual que en altres territoris del país, el veiem envoltat de multitud de càrrecs públics i d'altres polítics. Entre aquests, càrrecs que conformen el govern local, tot i que a la pràctica serien més aviat gestors que segueixen les ordres que arriben del Govern. No m'agrada tanta gent mudada, tanta comitiva. Sembla com si els senyors feudals o els cacics mostressin el seu poder, sota el paraigua del conseller que ens visita. No m'agrada ser governat, encara que sigui administrativament, per càrrecs que no he triat a les urnes. Perquè a les urnes votem diputats al Parlament, regidors d'ajuntaments. Però, no votem ni diputats provincials, ni consellers comarcals, ni delegats territorials. I crec que hauríem de poder-ho votar. De diputats provincials potser no, perquè les diputacions haurien de desaparèixer en la meva humil opinió. Però, consellers comarcals -encara que es conformin a partir dels resultats de les municipals- i delegats territorials haurien de sortir de les urnes. I no ens hauria de fer por votar més cops. Com més votem, millor. Perquè som en una democràcia, no? Qui governa Catalunya no ho veurà amb bons ulls perquè podrien suposar contrapoders però, seria un molt bon exercici de democràcia.

dijous, 18 de desembre del 2014

Els principis d'ERC

S'atribueix a Grouxo Marx aquella frase d'"aquests són els meus principis, si no us agraden en tinc altres". No m'agrada utilitzar cites de tercers per argumentar però, no he pogut evitar recordar aquestes paraules. Perquè ERC sembla que hauria renunciat als seus principis, aquells que deien que els pressupostos no eren assumibles, per presentar uns altres principis, per canviar d'idea i, com a mínim deixar-los continuar el tràmit fins l'aprovació. I tot plegat, per poder arribar en un acord amb el President relacionat amb el camí cap a la independència, amb l'avançament electoral. Un cop més, i no és patrimoni d'ERC, un partit dóna el suport al govern de torn en funció d'altres interessos que no són els arguments relacionats amb el tema en qüestió.

dimecres, 17 de desembre del 2014

La societat és corrupta, ja està tot clar

Avisats estem. Si el PP té corrupció, si la té el PSOE, si la tenen els partits en general, és perquè la societat en sí mateixa és corrupta. Tots al sac de la corrupció. La lògica Cospedal. I com que la societat és corrupta ves a saber si un dia la corrupció no serà legalitzada. Potser fins i tot abans que les drogues o la prostitució. Posats a dir tonteries...

dimarts, 16 de desembre del 2014

ERC i ICV, el paper en el procés

ERC facilita el tràmit dels pressupostos del Govern. El Govern ja fa dies que diu que si no s'aproven perilla la paga extra, la línia 9 del Metro, i algunes altres coses. No sé si amb aquests pressupostos les escoles municipals de música i les escoles bressol, per exemple, tindran diners, o si es tornaran a cobrir jubilacions i baixes de treballadors públics. O si les farmàcies cobraran a temps, o si hi haurà més diners per a menjadors escolars, per a dependents, etc. Perquè si es faciliten per poder fer les eleccions plebiscitàries, sense negociar una millora, ERC farà un flac favor al país. Els pressupostos del Govern prometen recuperar la paga extra dels treballadors públics i el 100% de jornada dels interins però, hi ha una dependència de més de 2000 milions d'euros que ha de pagar Madrid. Com és d'esperar, Madrid no pagarà i el conseller Mas-Colell sortirà indignat a anunciar que no pot complir les promeses, cosa que ja sabia abans de fer-les. I ERC hi haurà donat suport, per activa o per passiva.

ICV també ha tingut el seu moment de glòria, de conferència sobre el futur del país. Joan Herrera, amb el seu discurs esgotador. I no perquè no comparteixi els seus arguments si no perquè fuig d'estudi quan tracta el tema de la independència. Parla de sobirania, no vol admetre que està per la tercera via. I s'embolica amb arguments no relacionats. Com Sala i Martín avui, jo podria plantejar-me seriosament el vot per ICV en unes eleccions però, voldria saber què votaria ICV al Parlament si es preguntés per la independència. O no, perquè Herrera s'ha posicionat contràriament i sembla que el partit segueix el seu camí, per molt que alguns, com Dolors Camats, siguin favorables al Sí.

dilluns, 15 de desembre del 2014

Diners per a BCN World i per a la recerca ja tenim La Marató

La setmana passada el projecte BCN World va ser notícia per la marxa enrere d'un dels seus inversors. Hi ha qui critica l'estratègia de la Generalitat posant diner públic en projectes que es poden considerar un fracàs, com aquest, cosa que també va es va fer a Madrid amb Eurovegas. Hi coincideixo. És evident que criticar BCN World té mala premsa perquè de seguida et posen sobre la taula els llocs de treball que es crearan i tot això que es diu sempre. No serà però, per projectes fracassats els darrers anys com per confiar ara en les promeses dels polítics i empresaris. A Amposta, sense anar més lluny, tenim el Futuro Ciudad d'Amposta, estrenat en plena crisi i que ara fa pena, desèrtic com està.

Ahir, un any més, La Marató de TV3 va ser un èxit. Volia però, comentar l'entrevista al conseller de Salut. Paraules d'agraïment per les aportacions dels catalans i una reivindicació del model de recerca a partir de recaptacions de diners voluntàries com la jornada d'ahir. Semblava fins i tot que sense campanyes com aquesta a Catalunya no seria possible fer recerca. El Govern, inversor en projectes que potser acabaran malament o s'hauran de refer per fer alguna cosa viable, defuig invertir més en rercerca i a la vegada parla de com d'important és? Em va semblar un insult a tota la ciutadania i una declaració ideològica de primer ordre. El Govern de CiU estaria molt còmode amb el model sanitari dels EUA: mínima sanitat pública més ajuda de les entitats per a qui no pot arribar.

diumenge, 14 de desembre del 2014

Els informàtics no tenim crisi

Diuen que els informàtics no patim la crisi i que en sortir de la carrera trobem feina de seguida. Les estadístiques sempre són per agafar-les amb pinces. Algú que està dins del mercat pot adonar-se que no tots els informàtics tenen feina en acabar la carrera. Si vius a l'entorn d'una capital, sobretot Barcelona, potser sí. En cas contrari podem discutir-ho. També afirmen que els informàtics assoleixen sous superiors als 2000 euros mensuals amb el pas dels anys. Hauran de plantejar-se un estudi de quants informàtics treballen realment en un lloc d'acord amb la seva titulació. A partir d'aquí podem comparar sous. Perquè hi ha molts informàtics que treballen arreglant ordinadors i/o programant i/o administrant sistemes, tenint uns estudis més enllà de cicles formatius. El sector absorveix informàtics però, també els col·loca en els llocs que pot. I en aquests llocs els informàtics no cobren 2000 euros, si no molt menys. Per no parlar de les jornades laborals. Caldria preguntar aquells que treballen per a empreses de consultoria, quantes hores al dia fan i si aquestes amb el sou mensual són d'una proporció raonable.

Mal missatge. Ara els informàtics serem uns privilegiats, com també es diu dels funcionaris.

dissabte, 13 de desembre del 2014

Vagos i maleantes

Uns quants exemples de la nova llei contra "vagos y maleantes" del ministre Fernández Díaz. Fill de militar franquista, no ha de ser aquest un argument vàlid per jutjar els seus actes però, ben bé sembla honorar una altra època. Posar barreres a la llibertat d'expressió. Pensava que aquest era un dret sagrat, si s'exercia amb respecte. Necessiten barreres legals, i si poden físiques, perquè la ciutadania no pugui queixar-se i fer-los veure el seu descontent.

divendres, 12 de desembre del 2014

Cargol maçana i retallades

Brussel·les es preocupa pel cargol maçana. Bravo. Veig a la foto alguns polítics d'ERC. Bravo. Ara, sense fer tants quilòmetres, podrien exposar les retallades en salut i educació a Barcelona. Perquè de vegades sembla que no importin tant aquests temes, o que siguin sacrificables pel procés sobiranista. El cargol maçana, com que no topa amb el procés, doncs és un tema prioritari.

dijous, 11 de desembre del 2014

Transparència i repressió

Notícia d'ahir. El govern espanyol posava en marxa el portal de la transparència. Una transparència relativa perquè no podrem accedir a qualsevol informació. Sí que podem conèixer, per exemple, el sou del govern i dels alts càrrecs, motiu de les notícies avui. El president i la vicepresidenta del govern cobren menys que alguns dels seus alts càrrecs. No se sap però, quin és el sou amb dietes dels càrrecs públics, per exemple. Si el resum de tot el portal és el sou de Rajoy anem bé. 300.000 euros ha costat el web, per cert.

Avui s'ha aprovat la nova norma que restringeix el dret de manifestació i que al mateix temps legalitza les expulsions d'immigrants "en calent", posant-los fora de la frontera al mateix temps que arriben. El brillant ministre de l'Interior ha dit que qui protesta per aquesta legalització que doni la seva adreça que els hi enviarà. Aquest home és ministre, sí, encara que no ho sembli. Quant a la repressió, espero que els constitucionalistes posin el crit al cel i portin la llei al TC perquè sembla que un dret fonamental com la llibertat d'expressió és trepitjat per la voluntat dels polítics d'impedir que la gent expressi el seu enuig allí on vulgui.

dimecres, 10 de desembre del 2014

Duran, Messi, Iceta

Tres eren tres les personalitats que avui em vénen al cap. De bon matí escolto a la ràdio que Duran ahir va fer tres preguntes a Madrid relacionades amb el control antidopatge que li van fer a Leo Messi. Sembla que va ser més exhaustiu que als altres jugadors i, és clar, Duran ara es preocupa per allò que realment li importa a la societat: el futbol, el Barça, Messi. Duran, el revolucionari. Es comença per aquí i s'acaba protestant pel preu del cafè.

Avui Iceta, per no ser menys, ha fet la seva conferència sobre el futur de Catalunya. Un dels titulars del dia és que segons Iceta la majoria de catalans no volen la independència. La majoria silenciosa en la qual Iceta, igual que Sánchez Camacho, inclouria els ciutadans sense dret a vot, i en la qual inclouria qualsevol que no es pronunciï a favor de la independència. Sembla que a les properes eleccions l'abstenció també comptarà per deslegitimar el resultat si fem cas a PP i PSOE. Senyor Iceta, votem i sortim de dubtes, a veure si aquesta majoria de catalans que diu vostè és real o no. Alguns no tenim por que el resultat sigui contrari a la independència, només volem poder pronunciar-nos-hi. 

dimarts, 9 de desembre del 2014

Els pressupostos i ERC

Difícil ho té ERC. Com ja vaig comentar fa poc, sembla que en funció de l'evolució del camí cap a les eleccions, decidiran si donen suport o no als pressupostos de la Generalitat per al 2015. Donar suport o abstenir-se, és el mateix.

Si no el donen suport CiU ho tindrà fàcil. Podran enviar el missatge que ERC està en contra que el 2015 els treballadors públics puguin cobrar la segona paga extra i que els interins puguin cobrar la totalitat de la jornada de treball. Val a dir que això que alegrement van esbombant els convergents, està condicionat pels diners que transfereixi l'Estat a Catalunya. I és d'esperar que no es compleixin, un cop més, les expectatives dipositades -jo diria que no de forma ingènua- pel Govern. I tindrem excuses i acusacions a Madrid per impedir recuperar la paga i la jornada sencera. O si no, tindrem altres retallades també justificades per l'impagament de Madrid.

Si el donen, seran partíceps un any més de les retallades que incloguin aquests pressupostos, com ara la que s'ha sabut aquests dies, de finançament zero per a les llars d'infants municipals. Difícil... No crec que els costi gaire però. Ja van donar suport als anteriors i han deixat que es retalli en sanitat i educació, sense adonar-se'n -que ja és greu- o fent-se el tonto -que també-.

Mentrestant, el Govern ja comença a canviar el xip i sembla que no està per la labor de convocar eleccions a curt termini, i que vol acabar la legislatura. Si és que és normal dubtar de les intencions de CiU amb el procés sobiranista. No hi ha res com deixar refredar les coses, no?

dilluns, 8 de desembre del 2014

Les pensions aguanten, fins les eleccions

El govern espanyol podria aplicar majors retallades a les pensions després de les eleccions de 2015. És d'imaginar que ho negaran, és d'imaginar que els socialistes ho utilitzaran. És d'imaginar que arribin els socialistes al poder, si arriben, i canviant-li el nom a les coses acabin fent el mateix. La política del PP massa sovint consisteix a deixar per després de les eleccions les decisions poc populars, fins i tot negar-les per després justificar-se. Amb les pensions ja fa temps que juguen. Amb el fons de reserva de les pensions també. La notícia diu que hi ha diners fins el 2025. Altres notícies de tant en tant expliquen com el fons de reserva serveix perquè el govern compri deute públic espanyol i així maquilli la capacitat d'endeutament d'Espanya a l'estranger.

diumenge, 7 de desembre del 2014

El #canviserè a Amposta

El canvi serè. Aquest és l'eslògan del PSC d'Amposta per promocionar el seu candidat de cara a les municipals, Francesc Miró. No dic que no sigui un candidat que no doni la sensació de serenitat però, tinc les meves reserves per l'elecció dels socialistes ampostins. Les meves reserves són vàries.

El PSC d'Amposta, malgrat el camí emprès pel PSC, ha optat per seguir la línia oficial, tot i algunes discrepàncies fetes públiques. Han optat per seguir la línia oficial perquè, que jo sàpiga, continuen sent PSC, és a dir, el PSC d'Iceta, el PSC proper al PSOE, a les tesis de Pedro Sánchez i els seus.

El candidat del PSC va ser en el seu dia regidor amb Josep Maria Simó, l'únic govern socialista que ha hagut a Amposta. Després ha estat un bon grapat d'anys alcalde de Godall. Sembla que allí els seus conciutadans n'estaven contents. Antoni Sabaté, a Tortosa, va ser un bon grapat d'anys alcalde de Flix i a les darreres municipals va anar a la llista del PSC de Tortosa. Enric Roig, regidor del PSC tortosí en temps de Joan Sabaté i director de l'IDECE en temps del tripartit, havent de renunciar al càrrec per problemes comptables, i encapçalarà la llista dels socialistes tortosins el proper mes de maig. Tenim polítics que, bé per la seva dilatada trajectòria, bé per la fama que els precedeix, estan amortitzats, esgotats. Que siguin l'aposta dels seus partits per salvar les municipals és un símptoma dels problemes que tenen per guanyar-se l'electorat, acompanyats de la manca d'idees per confeccionar llistes i programes que siguin atractius per a la gent. Si se li suma la deriva del seu partit a Catalunya, al qual no planten cara mai, malgrat que, com el 2008 amb l'intent de transvasament, actuïn de forma contrària al territori, o amb el procés sobiranista quan el PSC ha renunciat al dret a decidir, no és estranya aquesta aposta per cares conegudes. 

Penso però, que s'equivoquen i que no funcionarà. I tant de bo m'equivoqui, perquè uns bons resultats per al PSC a Amposta poden contribuir a fer que CiU no tingui majoria absoluta. A més, els socialistes ampostins tenen gent vàlida i bona gent a les seves files, començant pel propi Toni Espanya, per seguir treballant per la ciutat. Jo, prefereixo un altre canvi.

dissabte, 6 de desembre del 2014

La llei segons el PP

El partit constitucionalista, el PP, ens dóna moltes ocasions per veure que ells quan volen es passen la Constitució i les lleis, en general, "pel forro". Resulta que de Cospedal va acomiadar més de 600 treballadors públics el 2012. El Tribunal Suprem ha acabat sentenciant que els han de readmetre i complir amb els sous no rebuts. I la presidenta de Castella la Manxa lo que farà és tornar a acomiadar-los. Cal suposar que ho faran complint la llei però, al mateix temps burlant-se del sistema. El PP es queixa d'incompliments de la Constitució a Catalunya o de burla a la legalitat amb el 9N. Però, un cop més, tenim l'exemple que ells no donen exemple. Lo que no s'entén és que encara avui Sánchez Camacho i companyia puguin anar pels mitjans sense avergonyir-se a atacar el procés sobiranista.

divendres, 5 de desembre del 2014

Els constitucionalistes i els de l'estelada

PSC i PP de la mà ahir en un acte de Societat Civil Catalana. S'hi sentia còmode Iceta, per molt que volgués marcar distàncies. I en aquest acte es va xiular el fet de parlar en català i l'ex-president Montilla. Una anècdota, sí. Imaginem si l'anècdota és que en un acte sobiranista on passa una cosa semblant. L'anècdota seria indignació total. Els constitucionalistes, com presumeix Alícia Sánchez Camacho, juntets per demostrar no sé què. Ja ho sabem que són unionistes i que per a ells la Constitució és sagrada i no es pot tocar -excepte si ells volen-.

"Amb una estelada" és la cançó que ahir van interpretar al Polònia els personatges d'Artur Mas, Francesc Homs i Andreu Mas-Colell. Molt encertada. Perquè per molt que puguem estar a favor de la independència, tampoc no podem deixar de reconèixer que el Govern gràcies a la independència pot anar retallant donant la culpa a Madrid. I ERC, si torna a donar suport als pressupostos, continuarà sent partícep d'aquests. Pressupostos que, com vaig dir l'altre dia, tornen a contemplar uns diners que és molt probable que Madrid no pagui.

dijous, 4 de desembre del 2014

Mas-Junqueras

Aquesta setmana Junqueras ha fet la seva ponència, que per ser després de la del President ha pogut semblar allò de jo no vull ser menys. Això sí, ponència sense papers, amb el discurs ben après, a l'estil dels polítics d'abans. I després de la ponència -que no aporta gaire més d'allò que ja havia dit Junqueras fins ara-, penso que el tema de llista única o no per a mi no és l'important. Ja ho vaig dir un cop, que quan la societat és capaç de votar una llista on hi ha gent a qui no votaria en cas d'unes eleccions normals, cal plantejar-se les coses d'una altra manera. Ara bé, hi ha una cosa que és certa. Si fem unes eleccions que donen una majoria independentista, per què hem de fer una altra votació per ratificar-la en 18 mesos? Per què hem de tenir 18 mesos un govern que només ha de gestionar el camí cap a la independència? I el dia a dia? Què volem, desactivar de forma subtil el moviment sobiranista? Donar temps a Madrid perquè presenti una proposta atractiva?

dimecres, 3 de desembre del 2014

El PP i el respecte per la justícia

El PP s'omple la boca parlant de respecte de la legalitat, de respecte per la justícia, de la separació de poders. Ja sabem que ho fan quan convé, no sempre. I si no tenim prou exemples a les hemeroteques en tenim un altre avui. El jutge Ruz, instructor del cas Gürtel, podria ser apartat del cas per la convocatòria de places que podria afectar la que ell ocupa com substitut. De Cospedal ho veuria normal i aprofita per criticar el jutge per apuntar al PP com beneficiari dels diners de la trama. Cinisme pur.

dimarts, 2 de desembre del 2014

El nazisme en boca del PP i els pressupostos condicionats

El ministre de justícia ha comparat l'independentisme amb el nazisme. Per enèssima vegada. Fa no res que es queixaven del gag del Polònia inspirat en l'escena de "El hundimiento". Però, un cop més ens han donat un exemple de la coherència del PP.

A Catalunya tenim CiU i ERC que sembla que no es posen d'acord en com acudir a les plebiscitàries. Avui Junqueras ha proposat, com ja se sabia, llistes separades. I llegeixo que des d'ERC es vol un acord abans de decidir el futur dels pressupostos de 2015. Eeeeeep! Els pressupostos seran millors o pitjors en funció de si hi ha acord per a unes plebiscitàries? Si és així, que penso que sí, ja podem estar segurs que ERC continuarà sent partícep de les retallades del Govern.

Per cert. Els pressupostos de 2015 prometen la recuperació de la paga extra per als treballadors públics i el total de jornada i sou dels interins. Aquestes pressupostos compten amb uns ingressos des de Madrid que ja podem estar segurs que no arribaran. Tornarem, com en els d'aquest any, a veure com el Conseller es desdiu i culpa Madrid per no complir? És qüestió de temps saber-ho.

dilluns, 1 de desembre del 2014

Qui lidera la llista única?

Si bé el President Mas ja va dir que no tenia inconvenient d'anar el primer o el darrer de la llista unitària per a les plebiscitàries, sembla que els partits no són tan generosos. Avui escoltava una representant de CiU reclamant el protagonisme, per exemple. Aquesta generositat seria d'agrair, i cercar una solució salomònica abans de cansar la gent. Perquè el procés es fa llarg i pesat.

diumenge, 30 de novembre del 2014

Rajoy i Sánchez Camacho coneixent la Catalunya real

Rajoy va venir ahir a Catalunya. Va fer-ho com president del PP, no del govern espanyol. Però, va utilitzar el seu càrrec de govern per refregar per la cara dels catalans que si Catalunya té diners és perquè el govern li ofereix finançament. És també una amenaça? També ha tornat a menysprear el 9N, com no podia ser d'altra manera.

Alícia Sánchez Camacho, en un atac de forofisme va mostrar-se orgullosa de Mariano, afirmant que també ho estan els 7,5 milions de catalans. No ha fet prou el ridícul Sánchez Camacho que ha de dir tonteries com aquesta? Diria que dels 7,5 milions de catalans, uns quants menys tenen dret a vot, i la majoria d'aquests no va votar precisament el PP a les passades eleccions al Parlament. I segons sembla, a les properes tampoc no tindrà gaire èxit.

Per cert, Rajoy va dir ahir que ningú no té dret de parlar en nom de tot Catalunya. Ningú, excepte ell i Sánchez Camacho.

dissabte, 29 de novembre del 2014

Les bandes de música als mitjans

Veig la repetició a l'Ebre TV del programa 1món.cat de dissabte passat dedicat a la celebració de Santa Cecília, a la Sénia. Vaig queixar-me una mica aleshores perquè l'Ebre TV sembla que darrerament, a més de ser centralista amb Tortosa, es dedica molt a la Sénia, retransmetent actes en directe, com a les Festes Majors, i no fent-ho en altres llocs. Com ampostí, ciutadà de la capital de les bandes de música del territori, per no dir de Catalunya, em sembla que hi ha hagut oportunitats per difondre les bandes de música i començar per Amposta. Com espectador, el balanç de programació en directe del canal em sembla poc equilibrat. I tot allò que hi hagi al darrere, com espectador no m'interessa.

Com deia, veig la repetició. Pensava que havien retransmès el concert en directe. Però, he vist que de retransmetre res de res. És un magazine de dissabte a la tarda que té diversos espais i el concert ha estat el fil conductor només, fent connexions amb el mateix. A sobre, en una de les connexions mentre la banda tocava anaven explicant què feien. Em sembla que la gent de l'Ebre no ens sabem fer valer. És admissible fer aquesta barbaritat amb un concert? No el poden emetre en directe, a banda del magazine? No poden esperar a l'espai entre peces per xerrar? De què serveix parlar del concert si el concert no es pot gaudir en directe?

Com conclusió penso que si han de venir a Amposta a "emetre" un concert potser no cal.

divendres, 28 de novembre del 2014

ERC es preocupa per Salut

Llegeixo que el diputat Lluís Salvadó ha fet una pregunta al Govern sobre el canvi de direcció a l'Àrea Bàsica de Salut (ABS) de la Ràpita-Alcanar. A més d'estranyar-me la notícia, sobta que el diputat ebrencs es preocupi ara dels problemes de salut, de l'ICS, a les Terres de l'Ebre. Portem ja uns quants anys de govern de CiU i no s'ha vist gaire la preocupació per les retallades en sous, en personal, etc. Vol dir això que a partir d'ara es preocuparan més? O continuaran dedicant-se a parlar només d'independència?

dijous, 27 de novembre del 2014

Váyase, señor Rajoy

Escoltar aquests dies les intervencions dels líders de PSOE i PP al Congrés dels Diputats fa inevitable pensar en l'època en què Aznar demanava a Felipe González que marxés, amb les famoses paraules "váyase, señor González". Els socialistes espanyols ja no recorden haver patit això, i actuen com Aznar aleshores, i els populars tampoc no recorden la seva insistent petició de dimissió pels escàndols del PSOE i ara no s'apliquen la norma. I uns i altres es tiren a sobre els escàndols de corrupció per defensar-se dels seus propis. Després s'estranyen que Podemos pugi com l'escuma.

dimecres, 26 de novembre del 2014

Llista única

Lo que deia ahir. Si no són capaços d'aconseguir una llista única per tirar endavant el procés sobiranista, quan s'hagin aclarit que avisin perquè jo desconnecto. Si els ciutadans estem disposats a votar una llista on hi hagi polítics que no votaríem en un altre cas, bé que els partits poden posar-se d'acord i fer una llista conjunta. I si com va dir el President, és formada per polítics i persones que no s'hi dediquen, molt millor.

dimarts, 25 de novembre del 2014

El pla del President i els nervis de Duran

Una llista única. Eleccions plebiscitàries. Eleccions novament el 2016 i referèndum per ratificar la independència. El President Mas ha explicat la seva proposta per al procés sobiranista. Queda veure si els partits pel dret a decidir hi estan d'acord o tornem a viure moments d'incertesa. Si hem de tornar a les setmanes abans del 9N millor ens diuen què pensen fer quan ho sàpiguen i així ens deixen tranquils una temporada. De moment ICV sembla que continua marejant amb objeccions. Si no volen la independència ho tenen fàcil, presentar-se a les eleccions per separat.

Duran va ser protagonista diumenge, ahir i avui dimarts. Avui a Catalunya Ràdio. Sembla que es queixa que parlen massa d'independència. Vaiga. Duran sembla que ara es preocupa pel malestar dels ciutadans. Ara lluitarà contra les retallades... No sé si saber que si UDC es presenta per separat de CDC podria quedar fora del Parlament fa que estigui nerviós.

dilluns, 24 de novembre del 2014

Mariló i Duran

La presentadora Mariló Montero no deixa d'obsequiar-mos amb comentaris dignes d'algú que no té dos dits de front. Sembla que per desqualificar el programa econòmic de Podemos no té res millos que dir que la gent desnonada no són com els negrets, a qui es dóna diners i au, si no que és millor donar-los feina. Diu grans tonteries però, la senyora Montero continua al seu lloc. Ella segur que no serà mai desnonada i per això no es planteja com pot ser la vida d'una persona que s'ha quedat sense casa, que té un deute descomunal igualment i que, o no té feina, o té una feina que no li dóna per a viure i per pagar els deutes. La senyora Montero hauria d'explicar què faria ella, més enllà de dir tonteries.

I Duran diu que hi ha vida més enllà de l'independentisme. Hi ha altres problemes que preocupen a la gent. Mira, com Sánchez Camacho, qui també parla dels problemes reals de les persones. Ara bé, Duran, a més de parlar per defensar els seus interessos ara que està fora de joc, hauria d'explicar si els problemes reals de les persones són les retallades que el govern del qual participa el seu partit ha realitzat al país.

diumenge, 23 de novembre del 2014

I ja ha acabat #SantaCecília2014

Avui, com cada any, s'ha fet la segona part de celebració oficial de Santa Cecília, amb la missa, les felicitacions mútues de les dues bandes de la ciutat, i els dinars de germanor. A La Lira, pares i mares d'alumnes i gent de junta col·laboren cada any per oferir un dinar, com diria la gent d'abans "de categoria". Una feinada de preparació els dies previs i el mateix dia, servint tanta gent. 
Aquestes coses, aquests petits detalls, fan que una entitat sigui tan gran com ho és La Lira.

dissabte, 22 de novembre del 2014

El pequeño Nicolás

Avui "el pequeó Nicolás" torna a estar d'actualitat. L'entrevisten i xuleja del que ha fet, negant que hagi estat un impostor. Els mitjans que l'entrevisten i li donin crèdit, fins ara l'han desacreditat. Tot pel morbo de treure'l parlant. Aportarà res? No crec. La premsa espanyola té un problema de credibilitat.

divendres, 21 de novembre del 2014

Avui concert #SantaCecilia2014 #laliraampostina

Aquesta nit tenim concert. Divendres. Si no, tindríem assaig. Així som els músics, tenim els divendres ocupats. De sopars i festes en divendres, res de res. Però, xalem igualment. Xalem fent música. I avui xalarem començant les activitats de la patrona de la música, Santa Cecília. Ara toca concentració i esperar que tot surti rodó, com diu la Ruscalleda.

dijous, 20 de novembre del 2014

PS...C

El PSC té l'escisió que feia temps que s'anunciava. Els anomenats díscols faran el pas i crearan una nova formació política. Avui a la ràdio Pere Navarro es queixava que alguns s'havien volgut apropiar del PSC. No parlarà per ell i la seva deriva cap al PSOE... El PSC, un partit a la deriva.

dimecres, 19 de novembre del 2014

Madrid cercant l'amistat catalana

Sembla que l'estratègia de Madrid continua sent la de confrontació en comptes d'intentar atreure els catalans perquè no marxin. Dijous passat el programa Polònia de TV3 va emetre un gag en què es parodiava la situació del govern espanyol després del 9N inspirant-se en la pel·lícula "El hundimiento", la qual narra el final de Hitler i que el presenta aïllat de la realitat, obstinat a lluitar com si tingués un exèrcit poderosíssim, quan això ja no era així. El PP ha posat el crit al cel i vol que el CAC es pronunciï sobre el tema. Escoltava a la ràdio Enric Millo dient que això no era llibertat d'expressió. Ah, no? Diria que en cap moment es va veure simbologia nazi, diria que aquella situació, certament inspirada en el final de Hitler, podria associar-se a molts altres casos. És més, sabent que és una paròdia no n'hi ha per a tant, encara que he de dir que quan ho vaig veure ja m'esperava reaccions del PP. Però, tornant al tema del nazisme, no és una mica estrany, contradictori, insultant, que el partit que utilitza el nazisme per comparar allò que passa a Catalunya, ara es queixi d'aquest gag?

Ciutadans vol que es retirin les subvencions a Vilaweb per la seva postura independentista i els crits a la desobediència el 9N. La llibertat d'expressió i de premsa no compten. Imagino que si Ciutadans fos d'àmbit espanyol també demanarien accions contra els mitjans que dia rere dia menteixen sobre Catalunya i insulten els catalans.

Avui els fiscals espanyols han decidit querellar-se contra el President Mas, la vicepresidenta Ortega i la consellera Rigau. Els catalans no volien perquè no hi havia prou motius. Madrid pensa diferent. Fent amics.

I fent amics també el TC. Ha suspès la llei contra el fracking aprovada a Catalunya. Però, al darrere hi ha el govern espanyol, partidari del fracking, escudant-se en una insació de competències.

Ah, encara una més. El PP defensa el compliment de la llei. Avui escoltava a la ràdio que el govern espanyol no complirà la llei que diu que s'ha d'aprovar un nou model de finançament. El ministre Montoro ha dit que no ho farà, que no hi ha diners, i que el finançament que dóna el govern a les autonomies és suficient. Legalistes de conveniència.

dimarts, 18 de novembre del 2014

La separació de poders segons el PP

Rajoy després del 9N va dir que no sabia res de les intencions de la fiscalia en relació a les querelles contra el President Mas i els seus consellers. Va presumir de separació de poders i de no injerència amb la justícia. Suposo que poca gent s'ho va creure quan el PP ha estat bel·ligerant amb aquelles actuacions judicials que no han estat com ells haurien volgut. I la realitat no s'ha fet esperar. El senyor Floriano ja ha sortit a acusar els fiscals catalans, contraris per unanimitat de no denunciar el President, d'estar contaminats pel procés sobiranista. Aquesta és la no injerència del govern espanyol en la justícia, la separació de poders. El partit amb fiscals de confiança... Cinisme pur.

dilluns, 17 de novembre del 2014

El dret a decidir i Podemos

Pablo Iglesias es mostra partidari del dret  a decidir però diu que el Govern no pot declarar la independència, que mo té competències. Ell mateix en un altre context argumentaria contra el corsé de les lleis. Ara es contradiu. No cal recordar quantes coses, fins i tot la independència de països, s'han aconseguit malgrat mo tenir competències.
Podemos pateix el problema dels càlculs electorals? Podemos deixa en evidència que els humans en un moment o altre quedem en evidència per les nostres contradiccions?

diumenge, 16 de novembre del 2014

dissabte, 15 de novembre del 2014

Podemos

Una de les notícies del dia és el congrés de Podemos en el qual ha estat elegit Pablo Iglesias com secretari general. De crítiques n'han sobrat envers la nova formació, la qual ja a les passades eleccions europees va mostrar com la societat espanyola havia optat per trencar amb el bipartidisme.

Podemos és una formació amb l'atractiu de ser aire fresc, de parlar de problemes d'aquells que Rajoy diu que són els que realment preocupen la gent però, que ell més aviat els augmenta que no pas els soluciona. Parlen de problemes i de solucions. Se'ls acusa de voler implantar un règim com el de Veneçuela o de Cuba. Com ja he dit altres cops, ningú no diria res si Podemos fos un partit proper al règim comunista xinès. De fet, ho és si es dóna per bona la seva proximitat a Veneçuela o Cuba. L'amic xinès però, té diners...

De Podemos sí que preocupa que sigui una formació liderada per un grup de persones amb fortes conviccions, amb idees clares però, que a l'hora de formar govern, si mai el formen, pugui aconseguir un nombre suficient de persones que garanteixin el bon govern que ells persegueixen. Un partit que sense Pablo Iglesias potser no seria res, perquè altres dels seus caps visibles quan defensen els arguments als mitjans perden molt respecte el seu líder. L'heterogènia de les persones que s'hi uneixen pot ser una avantatge però, alhora un problema. Heterogènia d'idees i heterogènia en el perfil de les persones que liderin el projecte territorialment, sense ànims de ser elitista.

De moment, la por al cosa dels dos grans partits ja l'han posat. Potser més al PSOE, certament.

divendres, 14 de novembre del 2014

Florentino ja ha cobrat

Aquesta setmana ens hem assabentat que ja s'ha pagat la indemnització de 1350 milions d'euros per la cancel·lació del projecte Castor. Ja ho sabíem que s'havia aprovat però, en poc més d'un mes els diners ja els tenen a la butxaca. Diners que ara hauran d'assumir els usuaris durant els propers 30 anys. 

Ni Aznar, ni Zapatero, ni Rajoy, no pagaran ni un duro per haver permès un projecte com aquest amb clàusules que admeten indemnització si no surt a compte o si no s'acaba fent. A sobre l'empresa concessionària va ser qui va decidir abandonar el projecte. No hi ha assumpció de responsabilitats, així és la política espanyola.

La Catalunya real de Floriano

La Catalunya real pateix les retallades del PP.
La Catalunya real pateix les crítiques cada dia des de mitjans i polítics espanyols sense entendre per què d'aquest acarnissament.
La Catalunya real s'aixeca cada dia per anar a l'escola o a treballar, igual que l'Espanya real.
La Catalunya real no necessita Florianos ni Sánchez Camacho que posin en boca d'ella allò que no ha expressat.
La Catalunya real també inclou els catalans que van decidir anar a votar el 9N i que volen poder votar.
La Catalunya real també inclou independentistes, igual que inclou federalistes, unionistes i altres istes.
La Catalunya real no persegueix el castellà.
La Catalunya real no és la que pinta el PP.

dijous, 13 de novembre del 2014

El TTIP

Ja fa temps que es parla del TTIP, tot i que queda eclipsat per l'actualitat catalana i espanyola. El TTIP (Tractat Transatlàntic de Lliure Comerç) vist amb bons ulls seria un gran acord que permetria eliminar les barreres comercials entre els EUA i la UE, amb tot allò positiu que comporta -preus, salaris, moviment de treballadors, etc-. Però, té una part fosca molt important. Aquest tractat permetria que les empreses dels EUA acabessin fent-se amb els serveis públics, privatitzant-se fins i tot presons, escoles o hospitals. De la mateixa manera permetria que si una empresa es veiés perjudicada per una decisió política, de qualsevol tipus, aquesta pogués demandar l'estat corresponent. És el camí perquè la UE esdevingui una extensió dels EUA per a les empreses privades, amb tot allò de negatiu que això té. Algú podrà dir que allà tot és una meravella però, qui no té diners, si no rep l'ajuda d'entitats socials, es fot. Aquí sembla que volen que fem el mateix camí, així s'atenua el desastre causat per les retallades dels governs.

Aquest tractat, com podeu llegir a l'enllaç anterior, el recolzen PP, PSOE, UPyD i CiU, amb arguments genèrics, com aquells d'abans de la crisi que justificaven qualsevol projecte amb els llocs de treball que generarien. I ja s'ha vist què ha passat després.

dimecres, 12 de novembre del 2014

Les matemàtiques de Rajoy i els homenatges de Botella

Rajoy s'ha cobert de glòria avui. El seu discurs repetitiu contrari a convocar un referèndum a Catalunya s'uneix a afirmacions ridícules, com la que ha publicat ell o els seus col·laboradors al seu compte de Twitter. A Catalunya hi ha molts més catalans que independentistes. Segurament volia parlar de la majoria silenciosa però, utilitzant altres paraules. Però, l'ha cagat. I la gent se li ha tirat a sobre i n'ha fet broma. El president dels "hilillos de plastilina" que compareix molt de tant en tant i, si pot, darrere d'una pantalla de televisió, suma una anècdota més al seu currículum. La feina bruta li fa la vicepresidenta, negant roduntament que es pugui parlar de la independència amb el govern espanyol. Arribats a quí, el president Mas no té cap sentit que continuï amb la intenció de negociar res amb Madrid. Madrid ja ha dit que res de res.
L'alcaldessa de Madrid, Ana Botella, vol homenatjar les víctimes del terrorisme i això justificaria que posés el nom de Carrero Blanco en una placa commemorativa a la ciutat. No tenen vergonya. La delegada del govern a Catalunya va homenatjar fa un temps membres de la División Azul. Els partits feixistes no tenen problemes per ser legals i passejar-se pels carrers. Als catalans no ens volen deixar votar. Tot molt normal.