diumenge, 30 de novembre del 2014

Rajoy i Sánchez Camacho coneixent la Catalunya real

Rajoy va venir ahir a Catalunya. Va fer-ho com president del PP, no del govern espanyol. Però, va utilitzar el seu càrrec de govern per refregar per la cara dels catalans que si Catalunya té diners és perquè el govern li ofereix finançament. És també una amenaça? També ha tornat a menysprear el 9N, com no podia ser d'altra manera.

Alícia Sánchez Camacho, en un atac de forofisme va mostrar-se orgullosa de Mariano, afirmant que també ho estan els 7,5 milions de catalans. No ha fet prou el ridícul Sánchez Camacho que ha de dir tonteries com aquesta? Diria que dels 7,5 milions de catalans, uns quants menys tenen dret a vot, i la majoria d'aquests no va votar precisament el PP a les passades eleccions al Parlament. I segons sembla, a les properes tampoc no tindrà gaire èxit.

Per cert, Rajoy va dir ahir que ningú no té dret de parlar en nom de tot Catalunya. Ningú, excepte ell i Sánchez Camacho.

dissabte, 29 de novembre del 2014

Les bandes de música als mitjans

Veig la repetició a l'Ebre TV del programa 1món.cat de dissabte passat dedicat a la celebració de Santa Cecília, a la Sénia. Vaig queixar-me una mica aleshores perquè l'Ebre TV sembla que darrerament, a més de ser centralista amb Tortosa, es dedica molt a la Sénia, retransmetent actes en directe, com a les Festes Majors, i no fent-ho en altres llocs. Com ampostí, ciutadà de la capital de les bandes de música del territori, per no dir de Catalunya, em sembla que hi ha hagut oportunitats per difondre les bandes de música i començar per Amposta. Com espectador, el balanç de programació en directe del canal em sembla poc equilibrat. I tot allò que hi hagi al darrere, com espectador no m'interessa.

Com deia, veig la repetició. Pensava que havien retransmès el concert en directe. Però, he vist que de retransmetre res de res. És un magazine de dissabte a la tarda que té diversos espais i el concert ha estat el fil conductor només, fent connexions amb el mateix. A sobre, en una de les connexions mentre la banda tocava anaven explicant què feien. Em sembla que la gent de l'Ebre no ens sabem fer valer. És admissible fer aquesta barbaritat amb un concert? No el poden emetre en directe, a banda del magazine? No poden esperar a l'espai entre peces per xerrar? De què serveix parlar del concert si el concert no es pot gaudir en directe?

Com conclusió penso que si han de venir a Amposta a "emetre" un concert potser no cal.

divendres, 28 de novembre del 2014

ERC es preocupa per Salut

Llegeixo que el diputat Lluís Salvadó ha fet una pregunta al Govern sobre el canvi de direcció a l'Àrea Bàsica de Salut (ABS) de la Ràpita-Alcanar. A més d'estranyar-me la notícia, sobta que el diputat ebrencs es preocupi ara dels problemes de salut, de l'ICS, a les Terres de l'Ebre. Portem ja uns quants anys de govern de CiU i no s'ha vist gaire la preocupació per les retallades en sous, en personal, etc. Vol dir això que a partir d'ara es preocuparan més? O continuaran dedicant-se a parlar només d'independència?

dijous, 27 de novembre del 2014

Váyase, señor Rajoy

Escoltar aquests dies les intervencions dels líders de PSOE i PP al Congrés dels Diputats fa inevitable pensar en l'època en què Aznar demanava a Felipe González que marxés, amb les famoses paraules "váyase, señor González". Els socialistes espanyols ja no recorden haver patit això, i actuen com Aznar aleshores, i els populars tampoc no recorden la seva insistent petició de dimissió pels escàndols del PSOE i ara no s'apliquen la norma. I uns i altres es tiren a sobre els escàndols de corrupció per defensar-se dels seus propis. Després s'estranyen que Podemos pugi com l'escuma.

dimecres, 26 de novembre del 2014

Llista única

Lo que deia ahir. Si no són capaços d'aconseguir una llista única per tirar endavant el procés sobiranista, quan s'hagin aclarit que avisin perquè jo desconnecto. Si els ciutadans estem disposats a votar una llista on hi hagi polítics que no votaríem en un altre cas, bé que els partits poden posar-se d'acord i fer una llista conjunta. I si com va dir el President, és formada per polítics i persones que no s'hi dediquen, molt millor.

dimarts, 25 de novembre del 2014

El pla del President i els nervis de Duran

Una llista única. Eleccions plebiscitàries. Eleccions novament el 2016 i referèndum per ratificar la independència. El President Mas ha explicat la seva proposta per al procés sobiranista. Queda veure si els partits pel dret a decidir hi estan d'acord o tornem a viure moments d'incertesa. Si hem de tornar a les setmanes abans del 9N millor ens diuen què pensen fer quan ho sàpiguen i així ens deixen tranquils una temporada. De moment ICV sembla que continua marejant amb objeccions. Si no volen la independència ho tenen fàcil, presentar-se a les eleccions per separat.

Duran va ser protagonista diumenge, ahir i avui dimarts. Avui a Catalunya Ràdio. Sembla que es queixa que parlen massa d'independència. Vaiga. Duran sembla que ara es preocupa pel malestar dels ciutadans. Ara lluitarà contra les retallades... No sé si saber que si UDC es presenta per separat de CDC podria quedar fora del Parlament fa que estigui nerviós.

dilluns, 24 de novembre del 2014

Mariló i Duran

La presentadora Mariló Montero no deixa d'obsequiar-mos amb comentaris dignes d'algú que no té dos dits de front. Sembla que per desqualificar el programa econòmic de Podemos no té res millos que dir que la gent desnonada no són com els negrets, a qui es dóna diners i au, si no que és millor donar-los feina. Diu grans tonteries però, la senyora Montero continua al seu lloc. Ella segur que no serà mai desnonada i per això no es planteja com pot ser la vida d'una persona que s'ha quedat sense casa, que té un deute descomunal igualment i que, o no té feina, o té una feina que no li dóna per a viure i per pagar els deutes. La senyora Montero hauria d'explicar què faria ella, més enllà de dir tonteries.

I Duran diu que hi ha vida més enllà de l'independentisme. Hi ha altres problemes que preocupen a la gent. Mira, com Sánchez Camacho, qui també parla dels problemes reals de les persones. Ara bé, Duran, a més de parlar per defensar els seus interessos ara que està fora de joc, hauria d'explicar si els problemes reals de les persones són les retallades que el govern del qual participa el seu partit ha realitzat al país.

diumenge, 23 de novembre del 2014

I ja ha acabat #SantaCecília2014

Avui, com cada any, s'ha fet la segona part de celebració oficial de Santa Cecília, amb la missa, les felicitacions mútues de les dues bandes de la ciutat, i els dinars de germanor. A La Lira, pares i mares d'alumnes i gent de junta col·laboren cada any per oferir un dinar, com diria la gent d'abans "de categoria". Una feinada de preparació els dies previs i el mateix dia, servint tanta gent. 
Aquestes coses, aquests petits detalls, fan que una entitat sigui tan gran com ho és La Lira.

dissabte, 22 de novembre del 2014

El pequeño Nicolás

Avui "el pequeó Nicolás" torna a estar d'actualitat. L'entrevisten i xuleja del que ha fet, negant que hagi estat un impostor. Els mitjans que l'entrevisten i li donin crèdit, fins ara l'han desacreditat. Tot pel morbo de treure'l parlant. Aportarà res? No crec. La premsa espanyola té un problema de credibilitat.

divendres, 21 de novembre del 2014

Avui concert #SantaCecilia2014 #laliraampostina

Aquesta nit tenim concert. Divendres. Si no, tindríem assaig. Així som els músics, tenim els divendres ocupats. De sopars i festes en divendres, res de res. Però, xalem igualment. Xalem fent música. I avui xalarem començant les activitats de la patrona de la música, Santa Cecília. Ara toca concentració i esperar que tot surti rodó, com diu la Ruscalleda.

dijous, 20 de novembre del 2014

PS...C

El PSC té l'escisió que feia temps que s'anunciava. Els anomenats díscols faran el pas i crearan una nova formació política. Avui a la ràdio Pere Navarro es queixava que alguns s'havien volgut apropiar del PSC. No parlarà per ell i la seva deriva cap al PSOE... El PSC, un partit a la deriva.

dimecres, 19 de novembre del 2014

Madrid cercant l'amistat catalana

Sembla que l'estratègia de Madrid continua sent la de confrontació en comptes d'intentar atreure els catalans perquè no marxin. Dijous passat el programa Polònia de TV3 va emetre un gag en què es parodiava la situació del govern espanyol després del 9N inspirant-se en la pel·lícula "El hundimiento", la qual narra el final de Hitler i que el presenta aïllat de la realitat, obstinat a lluitar com si tingués un exèrcit poderosíssim, quan això ja no era així. El PP ha posat el crit al cel i vol que el CAC es pronunciï sobre el tema. Escoltava a la ràdio Enric Millo dient que això no era llibertat d'expressió. Ah, no? Diria que en cap moment es va veure simbologia nazi, diria que aquella situació, certament inspirada en el final de Hitler, podria associar-se a molts altres casos. És més, sabent que és una paròdia no n'hi ha per a tant, encara que he de dir que quan ho vaig veure ja m'esperava reaccions del PP. Però, tornant al tema del nazisme, no és una mica estrany, contradictori, insultant, que el partit que utilitza el nazisme per comparar allò que passa a Catalunya, ara es queixi d'aquest gag?

Ciutadans vol que es retirin les subvencions a Vilaweb per la seva postura independentista i els crits a la desobediència el 9N. La llibertat d'expressió i de premsa no compten. Imagino que si Ciutadans fos d'àmbit espanyol també demanarien accions contra els mitjans que dia rere dia menteixen sobre Catalunya i insulten els catalans.

Avui els fiscals espanyols han decidit querellar-se contra el President Mas, la vicepresidenta Ortega i la consellera Rigau. Els catalans no volien perquè no hi havia prou motius. Madrid pensa diferent. Fent amics.

I fent amics també el TC. Ha suspès la llei contra el fracking aprovada a Catalunya. Però, al darrere hi ha el govern espanyol, partidari del fracking, escudant-se en una insació de competències.

Ah, encara una més. El PP defensa el compliment de la llei. Avui escoltava a la ràdio que el govern espanyol no complirà la llei que diu que s'ha d'aprovar un nou model de finançament. El ministre Montoro ha dit que no ho farà, que no hi ha diners, i que el finançament que dóna el govern a les autonomies és suficient. Legalistes de conveniència.

dimarts, 18 de novembre del 2014

La separació de poders segons el PP

Rajoy després del 9N va dir que no sabia res de les intencions de la fiscalia en relació a les querelles contra el President Mas i els seus consellers. Va presumir de separació de poders i de no injerència amb la justícia. Suposo que poca gent s'ho va creure quan el PP ha estat bel·ligerant amb aquelles actuacions judicials que no han estat com ells haurien volgut. I la realitat no s'ha fet esperar. El senyor Floriano ja ha sortit a acusar els fiscals catalans, contraris per unanimitat de no denunciar el President, d'estar contaminats pel procés sobiranista. Aquesta és la no injerència del govern espanyol en la justícia, la separació de poders. El partit amb fiscals de confiança... Cinisme pur.

dilluns, 17 de novembre del 2014

El dret a decidir i Podemos

Pablo Iglesias es mostra partidari del dret  a decidir però diu que el Govern no pot declarar la independència, que mo té competències. Ell mateix en un altre context argumentaria contra el corsé de les lleis. Ara es contradiu. No cal recordar quantes coses, fins i tot la independència de països, s'han aconseguit malgrat mo tenir competències.
Podemos pateix el problema dels càlculs electorals? Podemos deixa en evidència que els humans en un moment o altre quedem en evidència per les nostres contradiccions?

diumenge, 16 de novembre del 2014

dissabte, 15 de novembre del 2014

Podemos

Una de les notícies del dia és el congrés de Podemos en el qual ha estat elegit Pablo Iglesias com secretari general. De crítiques n'han sobrat envers la nova formació, la qual ja a les passades eleccions europees va mostrar com la societat espanyola havia optat per trencar amb el bipartidisme.

Podemos és una formació amb l'atractiu de ser aire fresc, de parlar de problemes d'aquells que Rajoy diu que són els que realment preocupen la gent però, que ell més aviat els augmenta que no pas els soluciona. Parlen de problemes i de solucions. Se'ls acusa de voler implantar un règim com el de Veneçuela o de Cuba. Com ja he dit altres cops, ningú no diria res si Podemos fos un partit proper al règim comunista xinès. De fet, ho és si es dóna per bona la seva proximitat a Veneçuela o Cuba. L'amic xinès però, té diners...

De Podemos sí que preocupa que sigui una formació liderada per un grup de persones amb fortes conviccions, amb idees clares però, que a l'hora de formar govern, si mai el formen, pugui aconseguir un nombre suficient de persones que garanteixin el bon govern que ells persegueixen. Un partit que sense Pablo Iglesias potser no seria res, perquè altres dels seus caps visibles quan defensen els arguments als mitjans perden molt respecte el seu líder. L'heterogènia de les persones que s'hi uneixen pot ser una avantatge però, alhora un problema. Heterogènia d'idees i heterogènia en el perfil de les persones que liderin el projecte territorialment, sense ànims de ser elitista.

De moment, la por al cosa dels dos grans partits ja l'han posat. Potser més al PSOE, certament.

divendres, 14 de novembre del 2014

Florentino ja ha cobrat

Aquesta setmana ens hem assabentat que ja s'ha pagat la indemnització de 1350 milions d'euros per la cancel·lació del projecte Castor. Ja ho sabíem que s'havia aprovat però, en poc més d'un mes els diners ja els tenen a la butxaca. Diners que ara hauran d'assumir els usuaris durant els propers 30 anys. 

Ni Aznar, ni Zapatero, ni Rajoy, no pagaran ni un duro per haver permès un projecte com aquest amb clàusules que admeten indemnització si no surt a compte o si no s'acaba fent. A sobre l'empresa concessionària va ser qui va decidir abandonar el projecte. No hi ha assumpció de responsabilitats, així és la política espanyola.

La Catalunya real de Floriano

La Catalunya real pateix les retallades del PP.
La Catalunya real pateix les crítiques cada dia des de mitjans i polítics espanyols sense entendre per què d'aquest acarnissament.
La Catalunya real s'aixeca cada dia per anar a l'escola o a treballar, igual que l'Espanya real.
La Catalunya real no necessita Florianos ni Sánchez Camacho que posin en boca d'ella allò que no ha expressat.
La Catalunya real també inclou els catalans que van decidir anar a votar el 9N i que volen poder votar.
La Catalunya real també inclou independentistes, igual que inclou federalistes, unionistes i altres istes.
La Catalunya real no persegueix el castellà.
La Catalunya real no és la que pinta el PP.

dijous, 13 de novembre del 2014

El TTIP

Ja fa temps que es parla del TTIP, tot i que queda eclipsat per l'actualitat catalana i espanyola. El TTIP (Tractat Transatlàntic de Lliure Comerç) vist amb bons ulls seria un gran acord que permetria eliminar les barreres comercials entre els EUA i la UE, amb tot allò positiu que comporta -preus, salaris, moviment de treballadors, etc-. Però, té una part fosca molt important. Aquest tractat permetria que les empreses dels EUA acabessin fent-se amb els serveis públics, privatitzant-se fins i tot presons, escoles o hospitals. De la mateixa manera permetria que si una empresa es veiés perjudicada per una decisió política, de qualsevol tipus, aquesta pogués demandar l'estat corresponent. És el camí perquè la UE esdevingui una extensió dels EUA per a les empreses privades, amb tot allò de negatiu que això té. Algú podrà dir que allà tot és una meravella però, qui no té diners, si no rep l'ajuda d'entitats socials, es fot. Aquí sembla que volen que fem el mateix camí, així s'atenua el desastre causat per les retallades dels governs.

Aquest tractat, com podeu llegir a l'enllaç anterior, el recolzen PP, PSOE, UPyD i CiU, amb arguments genèrics, com aquells d'abans de la crisi que justificaven qualsevol projecte amb els llocs de treball que generarien. I ja s'ha vist què ha passat després.

dimecres, 12 de novembre del 2014

Les matemàtiques de Rajoy i els homenatges de Botella

Rajoy s'ha cobert de glòria avui. El seu discurs repetitiu contrari a convocar un referèndum a Catalunya s'uneix a afirmacions ridícules, com la que ha publicat ell o els seus col·laboradors al seu compte de Twitter. A Catalunya hi ha molts més catalans que independentistes. Segurament volia parlar de la majoria silenciosa però, utilitzant altres paraules. Però, l'ha cagat. I la gent se li ha tirat a sobre i n'ha fet broma. El president dels "hilillos de plastilina" que compareix molt de tant en tant i, si pot, darrere d'una pantalla de televisió, suma una anècdota més al seu currículum. La feina bruta li fa la vicepresidenta, negant roduntament que es pugui parlar de la independència amb el govern espanyol. Arribats a quí, el president Mas no té cap sentit que continuï amb la intenció de negociar res amb Madrid. Madrid ja ha dit que res de res.
L'alcaldessa de Madrid, Ana Botella, vol homenatjar les víctimes del terrorisme i això justificaria que posés el nom de Carrero Blanco en una placa commemorativa a la ciutat. No tenen vergonya. La delegada del govern a Catalunya va homenatjar fa un temps membres de la División Azul. Els partits feixistes no tenen problemes per ser legals i passejar-se pels carrers. Als catalans no ens volen deixar votar. Tot molt normal.





dimarts, 11 de novembre del 2014

Periodisme i política d'alt nivell contra el sobiranisme

L'ABC esbombant que una persona havia pogut votar 3 cops el 9N, i sembla que tot plegat és una enganyifa perquè eren 3 persones que es van registrar i van deixar que diposités el vot per ells la mateixa persona, com feien els pares amb els crios. Periodisme de nivell.

Alícia Sánchez Camacho anuncia que la fiscalia es querellarà contra el President i varis consellers, en una clara injerència en la feina de la justícia. L'afany de protagonisme els fa perdre els papers i fer el ridícul. Política de nivell.

dilluns, 10 de novembre del 2014

#nemone Tot esperant passos decidits a Madrid parlen de majoria silenciosa,... o no parlen, com Rajoy

Igual que ahir reconeixia el mèrit d'Artur Mas de donar la cara en la consulta d'ahir i no delegar-ne l'organització en la ciutadania, avui em queixo perquè sembla que el govern català no fa passos en ferm i torna a parlar de negociar amb Madrid. Precisament negociar és lo que no vol Madrid. Hem hagut de fer una consulta de costellada perquè Rajoy i els seus han posat tots els pals a les rodes possibles, i ens hans menyspreat fins i tot passat un exitós 9N. No maregem més la gent i fem eleccions. Guanyarà la independència o no però, sortirem per fi del dubte.

Alícia Sánchez Camacho minimitzava avui l'exit embarcant-se en una batalla de xifres amb en Jordi Basté. Ells compta 7 milions de persones que podien votar, quan en realitat hi havia convocades poc més de 5 milions i mig de persones. Sembla que més de 2 milions de persones no són suficients perquè mostrin una mica d'humilitat al PP. Per cert, Rajoy no té prevista cap declaració a Espanya en tota la setmana. Estrany, no, que el president del govern no doni la cara? Ja ho farà Soraya per ell.

Però, al PSOE no es queden curts. Pedro Sánchez, amb l'acompanyament de Miquel Iceta, minimitza la participació i la desacredita, acudint a l'argument de la majoria silenciosa. Oblida que l'abstenció, seguint aquest raonament, desacreditaria moltes de les convocatòries electorals que s'han celebrat els darrers anys. És aquesta la forma d'entendre la democràcia que tenen alguns.

diumenge, 9 de novembre del 2014

Hem votat... i ara què? #9n

Avui fa 25 anys de la caiguda del Mur de Berlín. Potser intencionadament es va fixar la data de la consulta per a avui, 9N. Després de molts entrebancs, de dubtes, potser amb algunes tensions previstes i ben escenificades, hem pogut votar. I ho hem fet malgrat el govern espanyol. Més de 2 milions de persones han acudit massivament a votar, o a exercir la participació ciutadana, eufemisme del dia en boca d'alguns polítics.

Madrid va prohibir el 9N. Van menysprear el nou 9N. Van amenaçar si se celebrava. S'ha celebrat. El ministre de justícia parla de propaganda política. Tanta gent no surt a votar per fer propaganda política.

Menció especial per al president Mas. No combrego amb CiU però, les coses clares. Artur Mas ha garantit fins al final que avui es votaria. I malgrat les amenaces si desobeïa s'ha fet responsable que avui es fes la consulta. I això s'ha de reconèixer.

Ara, a partir de demà s'han de moure les coses. No podem seguir en la indefinició i cal concretar. Si s'han de fer unes eleccions plebiscitàries perfecte. Si és una altra cosa, que l'expliquin però, cal actuar.

dissabte, 8 de novembre del 2014

Ja és aquí el #9N

Rajoy diu que lo de demà no és referèndum ni consulta ni res semblant. Però, al mateix temps el seu govern ataca la consulta alternativa del 9N i, si pot, la intentarà impedir. Falten pocs minuts per al dia en què per fi anirem a votar. Esperem que ens deixin. Alguns es queixen que als no independentistes no els pregunta ningú. Per sort per a ells la pregunta és tant per a qui vol la independència com per a qui no. Això és democràcia. Per desgràcia la democràcia entesa pel govern espanyol no és aquesta. Demà parlarem i veurem quin serà el futur del país.

divendres, 7 de novembre del 2014

Diumenge votarem

Ja ha arribat el cap de setmana del 9N. Tant de temps parlant-ne i donant-li voltes a si podríem votar. Sembla que sí, encara que amb el govern espanyol mai no se sap. Malgrat sigui un simulacre de consulta és important votar per demostrar que volem decidir el nostre futur. Això no treu que sigui imprescindible acabar convocant eleccions per treure conclusions clares de la voluntat de la societat catalana. Si no s'ha fet fins ara haurà estat per l'estratègia dissenyada, encara que alguns pensem que ens han fet perdre el temps i han invertit diners que haurien pogut servir per a altres coses. Sigui com sigui, som on som i ara ens queda votar.

dijous, 6 de novembre del 2014

Boadella, Monago, Juncker

Boadella, el bufó vingut a menys, s'ajunta amb Jiménez Losantos i altres per presentar la seva realitat catalana, la de la persecució nacionalista, i tantes altres coses. I en una entrevista encara va més enllà i diu que el govern espanyol hauria de tractar Catalunya sense pietat davant del procés sobiranista. Gràcies a gent així cada dia augmenta el nombre d'independentistes. I van de vius...

El president d'Extremadura és dels que dóna lliçons de bon govern a Catalunya. Avui llegeixo que Monago va carregar al Senat 32 viatges privats a Canàries. Exemplar. Suposo que no dimitirà.

El recentment nomenat president de la Comissió Europea, Juncker, resulta que quan era al capdavant del govern de Luxemburg va pactar amb grans empreses impostos de menys de l'1% per tal que aquestes empreses hi dipositessin els beneficis. Acabat d'arribar al càrrec i ja podrien demanar-li que marxés.

dimecres, 5 de novembre del 2014

Correos, pensant que impedir la informació en paper evitarà que arribi a la gent

Avui una notícia curiosa. Correos havia retornat 50.000 cartes que els ajuntaments de Girona i de Platja d'Aro havien enviat per informar sobre el nou 9N. Motius legals diuen... És clar...

Fernández Díaz vol que siguin els Mossos qui facin complir la llei el 9N, és a dir, que la pròpia policia catalana impedeixi la votació. El ministre sinistre del govern. Bé, n'hi ha uns quants però, aquest home, que diuen que és de l'Opus, amb un pare repressor durant el franquisme, està donant mostres de l'orgull pel seu passat familiar. 

Herrera Sí-No, Camats Sí-Sí. No em cansaré de preguntar-me què pretén aconseguir amb el No Herrera. Negociar un canvi constitucional per arribar al federalisme? Amb qui? Amb quins 2/3 de Congrés dels Diputats? I quin model federalista? Què és un estat que no és independent dins d'un altre estat, com Espanya? Un bluf? Segur que Iceta li pot respondre.

dimarts, 4 de novembre del 2014

La democràcia espanyola

Avui he llegit que el partit Alba Daurada ha estat registrat a Alcoi. No han tingut cap problema malgrat que és evident que no és pas un partit a favor de la democràcia i el respecte per les persones. La llei de partits, la famosa llei de partits, no ha servit mai per aturar aquestes agrupacions antidemocràtiques. 

Avui mateix el Tribunal Constitucional ha admès a tràmit el recurs del govern espanyol contra el nou 9N i contra la votació a les Illes Canàries sobre les prospeccions petrolieres davant de les seves costes. Dues mostres de democràcia que han tingut tots els entrebancs possibles per part del govern. El govern català també havia interposat una denúncia contra el segon recurs del govern espanyol però, això no ha tingut la ràpida resposta amb què s'admeten els recursos de Madrid.

Tot plegat, una mostra de la democràcia de la que tant presumeixen a Madrid.

dilluns, 3 de novembre del 2014

Herrera ja no es veu borrós

Joan Herrera ja s'ha definit. Votarà Sí-No a la consulta. Ja m'ho pensava. No sé per què ha esperat tant si era claríssim. No votarà No perquè seria poc comprensible i no vota Sí-Sí perquè prefereix la indefinició de la proposta. Perquè el Sí-No sí que és realment el camí cap al desconegut. Volem ser un estat i no ser independent? Com es menja això? I si es pot menjar, com s'assolirà aquesta fita? Ah, sí, amb el suport del PSC, el partit que treu el federalisme del calaix quan veu el seu futur negre. Joan Herrera, un polític que ha perdut molt.

diumenge, 2 de novembre del 2014

1 setmana #9N #araéslhora

En una setmana haurem votat ja en el nou 9N. O no ho farem. Perquè el Govern diu que votarem però, al final, segons com vagin les coses, no farem res. I acabarem fent un Herrera, és a dir, ens mobilitzarem per protestar. I continuarem a l'espera de l'única votació que ara per ara ho pot deixar clar, les eleccions.

dissabte, 1 de novembre del 2014

Catalunya no és el tema

La setmana corrupta és el tema de La Sexta Noche avui. El debat principal gira al voltant de la corrupció arran de la detenció, entre altres, de Francisco Granados. Per fi Catalunya no és el principal tema de debat de la setmana. Només un comentari. El debat, com sempre. Els polítics i periodistes afins al PP posant excuses i acusant als altres amb "i tu més". No sé com pretenen tenir més credibilitat.