divendres, 31 de juliol del 2015

Governar en minoria

He vist que l'oposició de Deltebre ha tombat per segon cop les mocions que duia el govern de Lluís Soler, el qual governa en minoria. Els mitjans no entren al detall de tot plegat, per la qual cosa la idea que un es fa és realment superficial. Esquerra de Deltebre parla al seu web del motiu de votar en contra de les mocions al ple del 21 de juliol, mocions que reformulades s'han dut al ple d'aquesta setmana. I també remarca que aleshores es van aprovar 13 de 14 mocions. Els socialistes no tenen la informació actualitzada al seu web.

La qüestió és que veient els motius del vot negatiu un es planteja un dubte raonable sobre qui pot tenir raó. D'entrada, he vist un alcalde de Deltebre amb una rabieta pròpia de qui no és conscient que no té majoria suficient per fer allò que vulgui, potser acostumat a la comoditat del seu mandat al Consell Comarcal la passada legislatura. Imagino que amb majoria absoluta, com hem vist a Amposta durant anys, hauria tirat pel dret i avant. La vida és així.

dijous, 30 de juliol del 2015

La finca el Violí

L'Alfacada, 18 de juny de 2005L'altre dia llegia la notícia que la finca el Violí, al Delta de l'Ebre, a la vora de la llacuna de l'Alfacada, tornarà a ser zona humida gràcies al projecte Life Delta Lagoon. Em va cridar l'atenció que la notícia que vaig llegir situava la finca entre l'Alfacada i la Tancada. La distància entre ambdues és considerable i hi ha entre elles vies de comunicació. La primera està al costat de la gola de Migjorn, mentre que la segona està tocant a la badia dels Alfacs. Per això vaig fer una esmena a Facebook de la notícia. Tots ens podem equivocar.

Avui, passats uns dies, he pogut veure com a Canal TE una de les notícies era aquesta i tornaven a situar erròniament la finca entre l'Alfacada i la Tancada. No ho recordava però, he imaginat que era una notícia d'agència, com efectivament ha estat. La notícia original és de l'ACN. L'error de situació es produeix allí -com deia, tots ens podem equivocar- i s'ha anat propagant en cada mitjà que ha publicat la notícia.

No vull entrar en polèmiques ni criticar els amics periodistes que conec. Només vull deixar constància de com una notícia que és errònia des de l'origen es va aprofitant en els diferents mitjans, propagant l'errada sense que ningú no se n'adoni.

dimecres, 29 de juliol del 2015

Ya hemos pasao

Si no heu vist les pel·lícules de Basilio Martín Patino sobre el franquisme i la Guerra Civil, "Canciones para después de una guerra", "Queridísimos verdugos" i "Caudillo", i sempre que us interessi el tema, són pel·lícules interessants i colpidores. Sobretot la primera, la qual fa un repàs al final de la Guerra Civil i la postguerra de la mà de la música de l'època. Una de les cançons que s'escolten dins dels primers 5 minuts de la pel·lícula és el xotis "Ya hemos pasao", interpretat per Celia Gámez, cantant de renom aleshores i a la qual recordo que es tenia com referència de la música lleugera a la televisió.  La propagandista del règim se'n fot en aquesta cançó dels vençuts fent mofa del lema comunista del "No pasarán". I és cert que van passar però, van passar i van arrasar. Van passar i van oblidar el cristianisme del que feien bandera. Van passar i van ajudar Hitler. Van passar. És cert. I així ha estat la transició.



La Festa del Renaixement

#festadelrenaixement #tortosa #playmobilEl govern de Tortosa ha fet declaracions molt positives de la XX Festa del Renaixement. Segurament quantitativament ha estat una festa excel·lent. Segurament el volum de negoci ha estat positiu. Però, no sé si coincidiu amb mi però, hi ha coses que no m'agraden.

D'entrada, la Festa sembla més que una festa de recreació històrica una festa temàtica de menjar i beure. Si us heu fixat els llocs de menjar i beure han augmentat, ocupant gran part de la plaça dels Dolors i la dels Estudis, per exemple. La massificació sobretot dissabte a la nit és exagerada, símptoma d'èxit però, també factor que es té en compte a l'hora d'anar-hi, sumat a la típica calor de juliol.

També diria que amb el pas dels anys els espectacles que veus al carrer s'han vist reduïts. Reduïts en freqüència, o almenys aquesta és la sensació. Els primers anys anaves per qualsevol carrer i et trobaves les gàrgoles corrent, camí de l'espectacle de pagament, o qualsevol altre espectacle. Actualment tens músics que van fent alguns passis, els soldats tirant canonades però, l'ambient d'aleshores no hi és. La sensació és que s'han potenciat els espectacles de pagament de forma evident. I no tothom té diners ni oportunitat, pels motius que sigui, per anar-hi, amb la qual cosa anar a la Festa del Renaixement es converteix en un passeig per veure paradetes i, si és com en el nostre cas, anar a les atraccions "medievals" amb els fills.

dilluns, 27 de juliol del 2015

El dret a decidir, i la democràcia, divideixen

Zapatero entrevistat a la Razón. Si un diari de la dreta entrevista un destacat polític socialista, marrameu! O hi ha trampa o és per parlar de temes que uneixen PSOE i PP. I en part és així perquè un dels temes estrella de l'actualitat, Catalunya, surt a l'entrevista.

L'ex-president espanyol es mostra content que el PSC hagi abandonat el dret a decidir. Pim! Reconeix que el PSC no vol el dret a decidir. I ho remata dient que el dret a decidir és un embolic que divideix la gent. Pam! Fem demagògia doncs. Si el dret a decidir divideix la gent, aleshores la democràcia divideix la gent. Perquè en democràcia la gent vota diferents opcions. I si a més pensem que el PSOE  ha viscut del bipartidisme els darrers anys, les eleccions divideixen molt la gent, entre PP i PSOE. Per tant, i prenent-me la llicència de la demagògia, igual que el dret a decidir, la demagògia és un problema. Pum!

diumenge, 26 de juliol del 2015

Iceta venent fum

He vist que Iceta ha anat a Tortosa a donar suport al PSC, a la seva pròpia Festa del Renaixement, la Busca. Una iniciativa que es presenta com quelcom independent però, a l'empara del PSC. Si algun dia governa el PSC... Deia que si algun dia governa el PSC, mantindran la Busca a la casa Gil de Frederic? Dubtes.

Deia que Iceta ha vingut a Tortosa. Ens ven ara una nova llei electoral que pensi en les Terres de l'Ebre. Pilotes fora i regalem les oïdes a la gent de l'Ebre. Ni així aconseguiran aixecar el cap, penso. A TV3 he vist que Iceta afirma que amb una pèrdua de la majoria absoluta del PP es podrà canviar la Constitució. Amb quines majories? El PSOE no canviarà la Constitució si no és mantenint el centralisme espanyol. Dubto que es plantegin mai un federalisme com cal. I a més, encara que ho intentin, la majoria necessària al Congrés segurament no la tindrien. És a dir, Iceta, com Iglesias l'altra setmana amb el seu particular "apoyaré!", ven fum. Venedors de fum perquè poca cosa poden vendre més a Catalunya.

dissabte, 25 de juliol del 2015

El seny i els amics de Podemos

Espadaler i Duran, de la mà, proclamant el seny de cara a les properes eleccions. Fa uns anys parlar del seny català estava de moda, contraposant-lo a la situació al País Basc. En democràcia i sense violència, deien a Madrid, es podia parlar de tot. Ja sabem que en democràcia i sense violència, si és sobre Catalunya, no es pot parlar de tot. Eren aleshores els temps del peix al cove, els temps en què CiU demanava coses a Madrid, a Madrid posaven el crit al cel, es generaven corrents d'opinió contra Catalunya perquè els catalans no en tenien mai prou, i s'aconseguia una mínima part d'allò que es volia. I CiU tornava a Catalunya victoriosa, sabent que passat un temps tornaria a demanar més i a aconseguir engrunes que li donarien rèdit a casa i generarien crítiques a Espanya.

Espadaler i Duran parlen del seny i realment volen tornar a l'època del seny de Pujol, el del peix al cove. Volen tornar a comerciar políticament amb Madrid i així mantenir-se al poder, no aconseguint mai el màxim per al país i permetent que amb les contínues demandes la política espanyola es polaritzi més.

Dolors Camats, igual que el candidat de la llista de "Catalunya sí que es pot", aposta per no sumar-se a la llista unitària per la independència, malgrat -si no tinc mal entès- haver votat Sí+Sí el 9N. De fet, dubta si anar a l'acte de l'ANC de l'11S a la Meridiana, perquè no sap què serà. Com si no ho sabés d'altres anys. Camats i el seu partit es veuen fora del Parlament i s'havien de diferenciar dels altres, i cercar aliances que els puguin donar vots. No han entès, com altres, que ara l'important és sumar esforços per fer la consulta sobre la indepedència que Madrid ens nega i que ens negarà. O sí que ho han entès però, prefereixen ajudar a que el procés no vagi bé, o no tan bé com podria anar.

divendres, 24 de juliol del 2015

Centenari del Pont Penjat

Bon dia #ampostaLa passada Festa del Mercat l'anterior govern municipal va commemorar el centenari de la primera pedra del Pont Penjat. La primera pedra es va posar a les Festes Majors de 1915 i semblava evident que avançar la celebració al maig era una mesura amb tuf electoralista, a una setmana de les eleccions municipals.

El nou govern continua amb la commemoració aquestes Festes i es repartirà una bandera d'Amposta amb el Pont, a més d'altres activitats.

No sé si és la inèrcia de les celebracions iniciades al maig però, em sembla un error. D'una banda, perquè les celebracions es van fer durant la Festa del Mercat. Abans d'hora però, es van fer. De l'altra, perquè sembla lògic que se celebri el centenari de la inauguració o de la posada en marxa del Pont, el 1921, moment en què realment va nèixer aquest nexe d'unió entre les dues ribes de l'Ebre -a Sant Jaume van celebrar l'aniversari de la inauguració de Lo Passador, no el de la primera pedra, per exemple-. Suposo que l'any 2021 tornarem a celebrar-ho, no?

Per celebrar que no quedi...

dijous, 23 de juliol del 2015

La UEFA multa el Barça

Poden les pressions espanyoles fer que un organisme com la UEFA arribi a actuar de forma tan incomprensible com castigar el Barça per les estelades i els crits d'independència a la final de la Champions? Perquè si no han estat pressions espanyoles ho hauran d'explicar molt i molt bé, i fins i tot així no s'entendrà. La llibertat d'expressió, exercida pacíficament, s'ha de prohibir als camps de futbol? Algú es pensa que això serà un precedent i que servirà perquè no es torni a cridar independència en un camp en competició europea? Aplicaran el mateix criteri a partir d'ara en qualsevol partit? Què han aconseguit amb això realment?

dimecres, 22 de juliol del 2015

L'estratègia de Madrid

Espanya té un problema. Tot són amenaces contra Catalunya. Avui ha tornat a parlar-se de suspendre l'autonomia. Espadaler els ho diu als empresaris. És allò de l'estratègia de la por, que sempre ha anat bé però, que potser en els darrers anys s'ha vist que no, que la gent n'està tipa. Pensàvem que fins i tot UDC n'estava però, s'ha vist que al final no, que ja els va bé continuar amb el peix al cove.

Deia que tot són amenaces. Sortirem de l'euro, ens suspendran l'autonomia,... Una estratègia molt hàbil perquè els catalans vulguem continuar a Espanya. Una estratègia destinada, simplement, a polaritzar l'electorat espanyol. I de passada l'actualitat espanyola passa per Catalunya i no per altres qüestions que no són còmodes de tractar.

dimarts, 21 de juliol del 2015

Boicot al 27s

El PP ha demostrat amb Catalunya que pot posar tants pals a les rodes com calgui, fins i tot en temps en què la gent no es mostrava, com ara, partidària de marxar d'Espanya. Amb l'Estatut ens van ensenyar que amb Catalunya tot s'hi val. Recollida de signatures, denúncia al Constitucional,... Per després aplicar alguns dels aspectes denunciats en estatuts d'autonomies governades per ells. Judicialment han intentat impedir algunes iniciatives, com la consulta del 9N. De fet van impedir que fos una consulta tal com cal però, no van poder evitar que la gent anés a votar igualment.

Ara, impotents perquè veuen que el 27s les eleccions seran plebiscitàries i no deuen tenir-ho gens clar, diu que podrien presentar una moció de censura i així endarrerir la data de les eleccions. És molt hàbil per part seva, per aconseguir més vots fora de Catalunya. Ara bé, aquí crec que s'ha demostrat que Sánchez Camacho ha anat de fracàs en fracàs. Que continuï així.

dilluns, 20 de juliol del 2015

Joan, apoyaré...!

Herrera s'ajunta amb Iglesias. ICV s'ajunta amb Podemos, de cara a les eleccions generals espanyoles. Un pas més per fer veure que ICV d'independència no en vol saber res. Una forma d'evitar la possible davallada d'ICV en els comicis que vindran, a causa del sobiranisme i de les noves opcions polítiques com Podemos.

Iglesias ha fet de Zapatero amb una reedició del "apoyaré" però, aquest cop referint-se a si els catalans decideixen per majoria que volen la independència. Iglesias és partidari de l'autodeterminació però, sempre hi posa afegitons. Perquè en realitat vol agradar catalans i no catalans, no sigui que a les eleccions generals l'anticatalanisme el perjudiqui. I a totes no s'hi pot ser. Zapatero en va ser la mostra.

diumenge, 19 de juliol del 2015

Eterns polítics i diputats indemnitzats

El Periòdico fa una repassada al temps que porten alguns diputats i diputades ocupan un escó al Parlament. Un terç, diu, fa almenys 4 legislatures que hi són. Dolors Montserrat (PP) en fa 8. 27 anys vivint de la política, així són els polítics que tenim, grans professionals de la política -pel temps que hi són, no per la vàlua que demostren tenir-. Però, el Parlament no és l'únic lloc amb dinosaures polítics. Tenim el Congrés dels Diputats, a Madrid, on Alfonso Guerra hi ha estat 38 anys, o Txiki Benegas, 33. Un bon grapat de diputats porten més de 6 legislatures al Congrés. És a dir, Catalunya no deixa de ser un reflex d'Espanya en això de la professionalització de la política. Talment sembla que hi ha qui si no estigués ocupant un càrrec electe no sabria què fer. Un d'ells Duran, qui fa un temps deia que no podria ser docent perquè es cobra poc. Prefereix l'afinitat amb Madrid per poder continuar vivint del diner públic i donar lliçons a tothom a base d'una moderació malentesa del discurs.

Continuant amb l'exemplar classe política que tenim, ahir llegia que Toni Cantó, després de renunciar a la seva acta de diputat al Congrés dels Diputats, va sol·licitar la indemnització per cessament que tenen els diputats quan deixen de ser-ho i no tenen cap altre ingrés. 2813 euros mensuals. "Cágate lorito". Un treballador, si renuncia al seu lloc de treball -baixa voluntària- no té dret a cap indemnització ni a l'atur. Un treballador a l'atur ha de renovar el seu dret a cobrar-lo de forma periòdica. I cobra una quantitat que ni s'acosta als 2813 euros mensuals, quantitat que en passar uns mesos a sobre es veu reduïda. En canvi, com veiem, un diputat pot renunciar al càrrec que se li ha encomanat i a sobre encara ser indemnitzat, com si l'haguessin fet fora contra la seva voluntat. I després Toni Cantó vindrà a parlar-nos de com s'han de fer les coses.

dissabte, 18 de juliol del 2015

18 de juliol

Fa 79 anys, un dia com avui, va començar una guerra contra el règim democràtic vigent a Espanya, la II República. Un alçament militar va intentar acabar amb la República però, va desembocar en una guerra civil de la qual Espanya encara no ha tancat les ferides. En un país normal, en una democràcia com cal, un dia com avui seria un dia per a la memòria, per a la memòria de les víctimes de la decisió de gent que, com que no podien canviar el règim a les urnes van decidir fer-ho de la manera tradicional, per les armes. Però, Espanya no és un país normal. Els hereus de les elits franquistes han pogut tenir un futur pròsper i ara continuen forman part de les elits de l'Estat. És més, els hereus d'aquestes elits no suporten que es demani la reparació dels danys a les víctimes de la postguerra, a les víctimes causades pels guanyadors, en un exercici d'extermini del contrari pròpia d'aprenents hitlerians. Amics dels nazis, van enviar soldats a combatre al front rús. Imitant-los, van tenir el seu propi Mengele per fer experiments amb els "rojos". Fins i tot van intentar ajudar-los durant la II Guerra Mundial. Res però, no ha quedat d'això i els seus hereus homenatgen el dictador i també homenatgen la División Azul, amb excuses de mal pagador quan se'ls tira en cara.

Dignificarà mai Espanya la memòria dels vençuts? Deixaran els polítics de dretes i els mitjans de "la caverna" de demonitzar les esquerres simplement per tenir diferent ideologia? O continuarem tenint governs que tinguin urticària a enfrontar-se de totes totes a l'herència franquista?

divendres, 17 de juliol del 2015

Una missa a Montjuïc

Ada Colau no ha permès que aquest cap de setmana a Montjuïc se celebri una missa en record dels caiguts a la Guerra Civil del bàndol franquista. Escoltava a la ràdio l'ex-alcalde Trias queixant-se del fet, com si fos lo més normal del món que nostàlgics de Franco utilitzin un espai públic per homenatjar els morts del bàndol mal anomenat nacional, homenatge que es venia fent des de 1940. Amb el suport de la dictadura, durant la democràcia van continuar. Trias i tants altres alcaldes de la democràcia ho han permès. No és això més escandalós?

dijous, 16 de juliol del 2015

Romeva, cap de llista


Raül Romeva serà el cap de la llista unitària per a les eleccions del 27S. És un actiu important. Muriel Casals i Carme Forcadell l'acompanyaran. Ara bé, això tapa la presa de pèl de tants de mesos de donar voltes, sobretot Oriol Junqueras, per acabar acceptant la proposta d'Artur Mas, havent perdut un temps preciós. A hores d'ara podríem haver votat en unes eleccions plebiscitàries i sabríem què vol el poble català. A més, si al final es pretén fer president igualment Artur Mas, tot plegat augmenta l'engany.

En aquestes eleccions, tot i la simpatia per Romeva, tot i ser partidari de la llista unitària, el fet que la CUP se n'hagi desmarcat, em fa plantejar si no val la pena donar el vot de confiança a qui no s'ha mogut en els seus plantejaments, a la vegada que han volgut ser generosos.

També serà important que la llista unitària, com he llegit en algun lloc, es conegui també en les diferents circumscripcions electorals, per veure qui es postula com candidat territorial per al 27S.

D'altra banda tenim ICV, que acusen Romeva de passar a l'altre costat ideològic, de treballar per fer president Mas. ICV no s'ha mogut de l'ambigüitat durant aquests anys. Molt de dret a decidir però, mai no han parlat clar de la independència, i han esquivat el tema contínuament. Ara que cerquen aliances amb Podemos sembla que comencen a posicionar-se. Podrien haver-ho fet abans i no haver marejat tant.


dimecres, 15 de juliol del 2015

Notant els canvis a Amposta


Com deia el "Capità Enciam", que per a qui no tingui certa edat potser no l'haurà conegut -ja no cal parlar d'Oliana Molls-, "els petits canvis són poderosos". I així comença el mandat d'Adam Tomàs al capdavant de l'Ajuntament d'Esquerra.

Alguns dels més notables a hores d'ara arriben amb les Festes Majors.  Les Festes tornen a acabar en diumenge. No haurien d'haver canviat mai la durada, quan al mateix temps mantenien la prolongació d'espectacles taurins. Comencen amb una actuació d'un grup conegut i molt nostre, Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, grup emblemàtic de la lluita contra els transvasaments i ambaixadors de la cultura ebrenca arreu del país. Grup, per cert, amb poques simpaties a casa nostra en altres temps, en temps que alguns defensaven l'indefensable. El final de festes, amb els Catarres, un dels grups de moda de la música en català. El concert de la Plaça serà emès en directe arreu de Catalunya a través de la Xarxa. El pregoner, Josep Parrot, una de les veus de la ràdio ampostina des del seus inicis, una de les cares de la que fou la televisió de la ciutat, a més de ser una persona conegudíssima al poble. Un gran encert.

Avui també, l'Ajuntament ha fet justícia i ha mostrat el suport institucional a la PDE. Un suport que s'ha trobat a faltar durant molt de temps. Sí, els darrers anys en què CiU, per coveniència, s'ha tornat antitransvasista, la cosa no ha estat tan malament però, a la primera dècada dels 2000 la cosa era molt diferent. El sectarisme del govern i dels seus incondicionals era evident amb la PDE.

No només això. A les xarxes socials l'Ajuntament està actiu i no es dedica a fer campanya d'imatge del govern. Hom pot veure com l'activitat de l'Ajuntament, ofertes de feina i altra informació, va circulant per la xarxa cada dia. Sí, el web de l'Ajuntament encara no té l'apartat de regidories amb la informació corresponent però, de moment crec que les coses han canviat positivament.

Que continuï.




L'enganyifa de la llista única

Junqueras va negar-se a una llista única. Això, en el seu moment, va semblar ser la causa perquè el procés s'endarrerís fins el 27S. Després, no només Junqueras ha canviat d'idea si no que ha acabat acceptant el model de llista única proposat per Artur Mas al principi. En canvi, no proposen CDC i ERC el model de llista única sense polítics. I per què? Perquè els partits necessiten representants. Representants significa ingressos i sense representants aquests ingressos no entren. Per tant, vulguem o no, els interessos de partit s'imposen als de país. La CUP, potser l'únic partit que ha parlat clar des del principi i que ha mantingut la coherència, se n'ha desmarcat. CDC i ERC, amics de retallades, ara volen construir-se un futur junts per governar la Catalunya independent.

No només ens maregen generant polèmiques que no fan més que embolicar el procés, si no que al final sembla que ens prenen el pèl i escenifiquen, un cop més, que tot ha estat un gran acord de país amb grans sacrificis. Si us plau, acabem ja.

dimarts, 14 de juliol del 2015

Fundacions en honor a dictadors

Una fundació que s'alimenta del diner públic, del diner públic d'un sistema democràtic, per honorar la memòria d'un dictador, no vol que els ajuntaments sorgits de les eleccions municipals treguin els noms de carrer dedicats a franquistes, no vol que els ajuntaments compleixin la Llei de Memòria Històrica. A Alemanya una fundació d'aquestes característiques que honori la figura de Hitler és inimaginable. La negació de l'Holocaust és perseguida. En canvi a Espanya, Franco té qui mantingui el seu record viu com un salvador de la pàtria, i qui a la vegada nega la brutalitat de la repressió dels guanyadors de la Guerra Civil.

PP i PSOE van córrer a fer una llei de partits, corren a intentar eliminar l'esquerra abertzale del panorama electoral per la via de la il·legalització però, no mouen un dit perquè els franquistes deixin de ser considerats herois i gent de bé.

dilluns, 13 de juliol del 2015

La humiliació grega, l'incompliment de Tsipras

Tot i que els dirigents europeus ho neguin, aquest cap de setmana s'ha humiliat els grecs amb l'amenaça de la sortida de l'euro i les exigències de retallades per accedir a un nou rescat. El primer ministre grec ha acceptat incomplir amb les seves promeses electorals i incomplir el resultat del referèndum de la setmana passada. Els grecs, si les coses es confirmen, continuaran patint, ofegant-se, per satisfer les exigències alemanyes, bàsicament, amb el vist-i-plau dels governs comparsa de la resta d'estats. Aquesta Unió Europea és molt lluny de ser una unió. Si mai no hem vist que els estats renunciïn a la seva parcel·la de poder en benefici del conjunt, amb Grècia -i amb la resta de rescats que s'han viscut els darrers anys-, veiem com allò que suposa una unió, la solidaritat entre els membres, la corresponsabilitat, etc., no existeix. Ens han venut una Europa que no serà mai la que prometien. I els governs que tenim no estan per la labor per canviar les coses.

diumenge, 12 de juliol del 2015

Crafty Day, un començament

Dissabte 18 de juliol al carrer Major d'Amposta se celebra el Crafty Day, un mercadet al carrer de productes DIY (Do It Yourself), és a dir, productes que es fa un mateix. Una bona iniciativa. El carrer Major, la plaça de l'Ajuntament i carrers adjacents, són un marc fantàstic per fer activitats com aquesta. En altres ciutats catalanes en els nuclis antics s'organitzen mercadets, firetes, activitats de lleure, els caps de setmana, en dates properes a Nadal,... Fóra bo que a Amposta també comencéssim a fer-ho.

dissabte, 11 de juliol del 2015

Neteja ètnica

Desconec fins quin punt al País Basc es va produir però, si algú diu que ETA hi va practicar neteja ètnica, fent que marxessin milers de bascos a causa del terrorisme, m'ho creuré. Així ho fa la presidenta del PP basc, Arantza Quiroga, establint que al nacionalisme basc és poderós gràcies a aquesta neteja ètnica d'ETA. Però, aquí crec que ja començaria a discrepar, bàsicament perquè posa tot el nacionalisme basc en un mateix sac, el del terrorisme. I això, molt habitual en el PP, és injust i fastigós. El record de les víctimes no ho justifica.

Quiroga també es queixa de la manca de suport del govern basc en la celebració en record de Miguel Ángel Blanco. També hi estic d'acord, que el govern basc hauria d'haver-hi estat. I, sent conseqüent, la presidenta del PP basc hauria de demanar que el govern espanyol, del seu partit, fos respectuós amb les víctimes del franquisme, terrorisme d'estat, el qual va practicar la neteja ètnica/ideològica durant gairebé 40 anys, preparant-se el camí cap a la transició democràtica. A dia d'avui els hereus dels franquistes que estaven ben col·locats, no pateixen penúries precisament, i alguns continuen encapçalant o han encapçalat la direcció del país. En país al qual se'l vol fer oblidar una guerra i una post-guerra, i se'l vol fer deixar els morts de la persecució ideològica als vorals de les carreteres i a les foses comunes.

Sí, Quiroga té raó demanant el reconeixement a les víctimes d'ETA. És indiscutible això. Ara, amb aquesta autoritat moral, que vagi i li expliqui a Rajoy que amb el franquisme cal fer el mateix.

divendres, 10 de juliol del 2015

Polítics que no compleixen les promeses

Rajoy va arribar al govern prometent una cosa i després fent-ne una altra, justificant-se amb l'estat de les finances de l'Estat, com si no en tingués idea sent cap de l'oposició. Tsipras va arribar al govern prometent un canvi respecte la política d'austeritat imposada per la Troika i recolzada pels anteriors governs, entre els quals el de Samaras, un dels responsables de la crisi helena. No va materialitzar el canvi que prometia i el va maquillar amb altres mesures. Diumenge passat va demanar el vot contra les condicions d'austeritat de la Troika en un referèndum amb una victòria rotunda del No. Però, Tsipras ahir va presentar unes mesures perquè Grècia obtingui un nou rescat que semblen complir -o gairebé- les sol·licitades per la Troika. Les podrà maquillar, podrà puntualitzar però, no deixa de semblar un engany a la població que va votar No.

El debat no és si són mesures necessàries o no. El debat és si és acceptable l'incompliment de les promeses dels polítics, sobretot quan han estat rotunds a dir que ells farien canvis importants. Ho va fer el PP. Ho ha fet Syriza de forma molt bèstia tenint en compte la situació grega.

El sou d'Ada Colau

Aquesta setmana els mitjans destaquen que Ada Colau cobrarà com alcaldessa de Barcelona 80.115 euros. Ho destaquen per denunciar que incompleix el codi ètic de Barcelona en comú (BC). Els mitjans que així ho destaquen però, no destaquen de la mateixa manera que Colau es quedarà amb 2.200 euros al mes i que la resta anirà destinat a entitats socials. David Fernàndez (CUP) ho comenta de forma clara, i a més explica com l'oposició és la responsable que els regidors de BC no puguin abaixar-se el sou, perquè ho han impedit, de la mateixa manera que li passa a la CUP al Parlament.

La qüestió és intoxicar, desinformar i crear corrents d'opinió contra aquells que són un gra al cul. És evident.



dijous, 9 de juliol del 2015

El trencament de CiU i d'UDC

Aquesta setmana UDC s'ha dissolt en llocs com les Terres de l'Ebre. Això, després del trencament de la federació de CiU fa unes setmanes. Fa uns mesos CiU va aparcar les diferències per preparar les eleccions municipals. Fa més que mesos, potser anys, que CDC i UDC discrepen però, continuen junts, fent vàlid allò de Conveniència i Unió.

El trencament de CiU, per tant, ha estat una qüestió pendent de resoldre, aparcada per conveniència, perquè tots dos partits preferien aconseguir regidors malgrat discrepar, i el trencament d'UDC és més del mateix. Igual que al PSC, ja fa temps que podrien els discrepants haver plantat la direcció però, no ho han fet. Al PSC, a més, alguns han preferit continuar dins del partit, malgrat les discrepàncies i malgrat haver estat maltractats per la direcció del partit.

Fent un repàs superficial dels fets, el cas de CiU i d'UDC sembla un engany, una estratègia electoralista de cara a les municipals, cosa que treu la poca credibilitat que poguessin tenir de cara a mi.

El PP, Grècia i la memòria selectiva

Andrea Levy ha dit que quan governen partits d'esquerra s'acaba arribant al "corralito", referint-se a Grècia. Com se li recorda a una de les figures que se suposa que han de renovar les cares al PP, va ser un partit de dreta qui va dur Grècia a la crisi i al rescat. També cal recordar, com diuen alguns experts, que les institucions europees n'estaven al corrent de la situació grega però, ja els anava bé. Així, podríem ampliar l'opinió d'Andrea Levy. Quan governa l'esquerra s'acaba amb corralito, gràcies al camí que li ha preparat la dreta quan ha governat.

dimecres, 8 de juliol del 2015

Sabotatge informàtic al 9N


Llegeixo que el CNI hauria contractat una empresa de crackers internacionals per sabotejar les votacions del 9N. No cal dir gaire més. Si es confirma, estaríem davant d'un escàndol i davant d'una acció que suposo que seria totalment il·legal, emparada per un govern que es caracteritza per dir que s'ha de complir la llei.


Grècia no pot pagar, i Espanya?


El president del govern espanyol ahir va voler comparar Grècia amb Espanya i va quedar en evidència. Perquè si ell troba que Grècia té un deute exagerat, del 90% del PIB, Espanya el té del 98%, més d'un bilió d'euros. Si el deute grec no es pot pagar, potser l'espanyol tampoc, com diuen alguns experts en economia. Però, Espanya continua treient pit, el mal costum de la xuleria espanyola, i Rajoy en aquest sentit continua el camí d'Aznar i Zapatero, presumint d'un estatus a l'economia mundial que a Espanya no li correspon. I no només xuleria si no insolvència oratòria la de Rajoy quan parla sense preparar-se les dades mínimament.





dimarts, 7 de juliol del 2015

Ciutadans i el jurament dels alcaldes


Ciutadans demanen que alguns juraments dels alcaldes el passat 13 de juny siguin invalidats per la fórmula que es va utilitzar. Em recorda a quan al Congrés dels Diputats quan els diputats d'HB juraven per imperatiu legal, es posava el crit al cel. Crec que el primer o dels primers fou Jon Idígoras. I ja en fa d'anys. A dia d'avui això passa amb tota normalitat quan ho fan diputats independentistes.

Els de Ciutadans però, volen utilitzar ara la fórmula de jurament com eina de confrontació, com passava aleshores al Congrés. No va servir de gaire allò al País Basc. I no crec que serveixi de gaire això a Catalunya. Ciutadans, un partit que va de pragmàtic, que diu que es preocupa per les coses que realment interessent a la gent, entra en batalles sense sentit, intentant substituir el PP. Potser això és bo, que PP i Ciutadans competeixin per un mateix sector de votants. Hauria arribat la dispersió de vot de la dreta a Catalunya.


dilluns, 6 de juliol del 2015

Ada Colau, ara amb la publicitat

Llegeixo que l'alcaldessa de Barcelona ha decidit rescindir el contracte publicitari amb el grup Godó, el qual suposava 5 milions d'euros anuals. 5 milions, que no és poc. Més els tants milions de la Generalitat. Mitjans privats, els quals, com La Vanguardia, tiren cap a la dreta, defensors d'un model econòmic que potencia la iniciativa privada però, al mateix temps depenent del diner públic de forma important. Una dependència que desperta sospites en relació amb l'objectivitat dels continguts, o com a mínim amb la forma d'enfocar-los, i que també posa en dubte la viabilitat dels mitjans privats si no reben ajudes públiques, i com més menuts un dubte encara més gran.

Qui posi el crit al cel s'ho hauria de fer mirar, encara que suposo que el grup Godó no ho haurà rebut precisament amb alegria.

diumenge, 5 de juliol del 2015

Grècia diu NO

Grècia a dit no a les mesures de la Troika, a les retallades que no han tret el país de la recessió i que l'han anat enfonsant en la misèria. Alguns deien que el no significava que el país sortiria de l'euro. Ja ho veurem. Rajoy ha presumit aquest cap de setmana de tenir una economia que resistiria els efectes de la situació grega. Ja ho veurem. De moment, llegia avui que el BCE va salvar Espanya aquesta setmana d'una espiral de desconfiança als mercats a causa de Grècia. De fet, el propi govern espanyol, amb el fons de les pensions, compra deute espanyol, fent que sembli que no costa tant accedir als mercats. Aquests són els brots verds de Rajoy i la xuleria hispànica, mostrada ja per Zapatero quan presumia de tenir més creixement que Itàlia i amenaçant França d'eixampar-los.

dissabte, 4 de juliol del 2015

Grècia decideix

Grècia decideix si continua amb les retallades o no. La Troika fa campanya pel sí, des de fora, intentant influir en assumptes interns dels grecs. La por a sortir de l'euro, a sortir de la UE. Perquè les polítiques imposades pel "trio calavera", ja s'ha vist que han donat molt bons resultats. L'atur ha millorat, la pobresa s'ha reduït dràsticament, la salut ha agafat embranzida, l'economia en general s'ha recuperat,... És clar, el govern grec aposta pel no perquè són radicals d'esquerres, perquè volen mal per al seu país, perquè no volen la recuperació econòmica i social de Grècia. Diria que en aquestes alçades els grecs no han de tenir gaire por a sortir de l'euro. Els han maltractat tant que potser no ho notarien. O sí. Però, com pensa la Troika afavorir la recuperació grega si només fa que imposar noves retallades a canvi de més diners?

A Espanya ha quedat clar que PP i PSOE s'entenen en aquest aspecte i advoquen tots dos pel sí. No oblidem que el PSOE va aprovar la reforma constitucional, junt amb el PP, per garantir el pagament del deute als creditors. No oblidem que el PSOE va iniciar unes retallades que el PP va accentuar. El PP, que després acceptaria un rescat bancari al qual volia canviar el nom. Ho vam veure ahir al debat de TV3, en el context català. El socialisme obrer, les esquerres, defensant més patiment. Inaudit.

divendres, 3 de juliol del 2015

Canvis a salut de Terres de l'Ebre

Ahir es va aprovar al Parlament que la cuina torni a l'Hospital de Tortosa Verge de la Cinta i que torni la Gerència de les Terres de l'Ebre de l'Institut Català de la Salut, separada de la de Tarragona. ERC es va abstenir en la primera i CiU en la segona. A més, CiU i ERC van impedir aprovar altres mocions, com reobrir les Urgències al CUAP Temple al matí i a la tarda, o obrir un laboratori d'hemodinàmica, entre altres.

Ara queda veure si allò aprovat es materialitza, i que ERC de l'Ebre expliqui la votació d'ERC al Parlament.


dijous, 2 de juliol del 2015

Grècia en el punt de mira

A TV3 un de tants debats sobre Grècia i el referèndum del cap de setmana sobre si s'han de continuar aplicant retallades o si cal aturar la submissió a la Troika. Partidaris del sí, partidaris del no. Maurici Lucena (PSC), a favor del sí, perquè no vol que Grècia surti de l'euro. És a dir, perquè no vol patir-ne les conseqüències. En canvi, el polític socialista -d'esquerres- veu bé que a Grècia es continuï escanyant encara més la població. Serà que no els han escanyat prou.

dimecres, 1 de juliol del 2015

El perill de les urnes

La ministra d'agricultura, parlant del referèndum grec, la màxima expressió de la democràcia, avisa que "les urnes són perilloses". Sembla que quan les urnes donen un govern dels que t'agraden són fantàstiques. Fins i tot Grècia, quan el partit que va enfonsar el país va tornar al govern. Ara bé, quan les urnes fan canviar les coses, aleshores són perilloses. D'alguna manera aquesta també ha estat la reacció després de les eleccions municipals.

La mateixa ministra ens diu que cada un de nosaltres té un deute personal amb Rajoy per haver fet reformes -retallades- i haver evitat un rescat -el de la banca no compta-. A més d'oblidar la realitat, perquè a la banca se la va rescatar i això va carregat al deute de l'Estat, a més d'oblidar que les retallades han tingut conseqüències nefastes per a moltes famílies, a més d'oblidar els casos de corrupció, a més d'oblidar l'incompliment del programa electoral, hem d'estar agraïts a Rajoy. És el concepte de democràcia de la ministra. Quin concepte del servei public tenen...