dilluns, 31 d’agost del 2015

Duran s'alegra de la carta en què ens comparen amb el nazisme i el feixisme

Duran ha passat de recolzar el 9N l'any passat, d'haver recolzat el dret a decidir a les anterior eleccions catalanes, a defensar el contrari. Si no, no s'explica que agraeixi la carta de Felipe González on, a més de repetir el discurs de PP i PSOE contra el procés sobiranista, compara els independentistes amb el nazisme i el feixisme. Si mireu les seves piulades, en cap d'elles no posa cap però a la carta de González, ni li recorda el passat fosc del seu govern, ni la situació privilegiada que ocupa aquell que va d'espanyol de carrer, en altres temps abanderant l'obrerisme. Agraeix la carta i parla de seny, el mateix seny que Jordi Pujol va imprimir en el nacionalisme català i que ens ha dut a ser els salvadors de l'economia espanyola i a la vegada els més criticats i castigats des de Madrid. L'aspirant a Cambó de finals del segle XX no té cap objecció a l'atac de Felipe i sí que en té per a un procés i unes eleccions en què els catalans decidirem democràticament allò que no ens permeten definir en un referèndum. Espera algun premi de Madrid? Compte perquè també pot passar allò que Roma no premia els traïdors...

diumenge, 30 d’agost del 2015

El virus de la desunió

Rajoy alerta del "virus de la desunió" de les eleccions del 27s. Els catalans quan ens parlen del virus de la desunió podem escoltar-los i pensar que tenen raó o fer memòria i pensar si aquest virus de la desunió no ha estat incubant-se durant anys i anys fins arribar on som ara. Cal recordar els cops que des de Madrid, la premsa afí a la dreta s'ha llevat carregant contra els catalans? Cal recordar el boicot al cava català? Cal recordar quants cops s'ha posat el crit al cel per un producte etiquetat en català per error en algun lloc fora de Catalunya? Car recordar la recollida de signatures contra l'Estatut? Cal recordar que l'Estatut aprovat legalment s'ha dut al Tribunal Constitucional? Cal recordar la recentralització encoberta que ha practicat el govern espanyol? Cal recordar que tan PP com PSOE s'han unit cada cop que han vist que els catalans volíem un autogovern millor i més just? Cal recordar quants cops han tractat de nazis i de feixistes els independentistes que defensen les seves idees per la via pacífica i democràtica? Cal?

Per cert, com deia abans, PP i PSOE s'uneixen quan es tracta de fer front al procés català. Per això Felipe González, un acomodat ex-president de govern, compara el procés amb el nazisme i el feixisme

El virus de la desunió és a Madrid, Catalunya el pateix, no el provoca.

dissabte, 29 d’agost del 2015

Chacón ens pren per estúpids quan diu que els independentistes ens prenen per estúpids

Chacón diu que els arguments independentistes prenen els catalans per estúpids. Ho diu qui pertany al partit que ens ha pres per estúpids durant dècades, sobretot en l'època del tripartit, amb aquelles campanyes electorals del "si to no vas, ells tornen", de parlar-nos un i altre cop de federalisme, de fer com si tinguessin personalitat pròpia a Madrid, etc, etc.

Que qui ens ha pres i ens pren per estúpids ara assenyali amb el dit els de "Junts pel sí" és per llogar-hi cadires, per no dir que té collons la cosa.

divendres, 28 d’agost del 2015

Escorcolls, eleccions i reaccions

Avui escorcoll a la seu de la Fundació CatDem, "think tank" de CDC. Fa tuf d'actuació interessada de Madrid per desacreditar la llista de "Junts pel sí". I és cert, fa tuf. Suposo que no som tan ingenus com per pensar que tot això, a un mes de les eleccions del 27s, no pot tenir cap intencionalitat política, electoralista.

Ara bé, no calia Josep Rull sortint a denunciar la guerra bruta contra CDC per debilitar el procés, pujolejant. Quan Jordi Pujol era un polític lloat per tots, almenys per tots els seus i per aquells que no volien ser mal vistos, carregar contra ell s'equiparava amb carregar contra Catalunya. Ha estat l'estratègia de CiU, tant en l'àmbit català com, en alguns casos, en l'àmbit municipal. Fugir d'estudi i escudar-se en el país -o el municipi- per defensar-se dels atacs.

Tampoc no calia la vicepresidenta del govern fent com si el PP respectés les decisions judicials dient que a tots els partits els ha passat això que els escorcollin seus. Perquè el PP no té cap inconvenient a carregar contra la justícia quan els perjudica o quan no actua com els agrada. Ni que els socialistes catalans demanin explicacions a la llista unitària per la independència dels problemes judicials de CDC. Explicacions que es demanen de forma gens innocent, amb clara voluntat de desgast. I ve això d'un partit, com el PP, amb prou problemes de corrupció com per parlar dels altres.

Com ja he dit altres cops. No han entès res o ho dissimulen molt bé. La llista unitària no és CDC, és molt més que això, i ha de servir per dir si volem o no la independència. Mentres socialistes, ecosocialistes, populars, regionalistes i neolerrouxistes fan front dispers per anar contra l'independentisme, continuem tenint una opció, més la CUP, per dir què volem ser de grans. I si CDC ha de donar explicacions que les doni, no ha de passar pas res.

dijous, 27 d’agost del 2015

Catalunya sí que es pot

Catalunya sí que es pot s'ha presentat a les Terres de l'Ebre. La marca blanca de Podemos amb la participació d'Iniciativa es presenta a casa nostra amb el missatge territorial, reclamant millores per al territori, utilitzant el cas de la cuina de l'Hospital Verge de la Cinta com exemple de pèrdua de serveis. Penso que coses com aquesta s'han de denunciar però, que també saben perfectament que el 27s votem una altra cosa. I ho saben perquè si no potser no s'haurien ajuntat amb Podemos. Han volgut fer la seva llista unitària, ni més ni menys. I, a manca d'arguments contra la independència, opten per parlar d'altres coses, molt importants però, que no són el motiu de les eleccions. Ho saben però, fan el joc a PP i PSOE, a Ciutadans i UDC. Veurem si la jugada els surt bé o es donen la gran patacada.

Per cert, si denuncien la situació de la cuina de l'HTVC, que no esperin a les eleccions, que expliquin ara a tothom quina és exactament.

dimecres, 26 d’agost del 2015

Patrimoni d'#Ulldecona #surtdecadaebre #viulebre #playmobil


Seguint amb les visites per llocs de la comarca del Montsià, la família click ahir i avui s'han apropat a Ulldecona.

Ahir van acostar-se l'ermita de la Pietat, en plena serra de Godall. És una de les dues ermites més emblemàtiques de la comarca juntament amb la del Remei, a Alcanar. Des de l'ermita es pot veure tota la plana d'Ulldecona, endevinant-se la torre del castell a l'horitzó. L'origen de l'ermita es podria remuntar al segle XV, segons les fonts. Els falduts, els habitants d'Ulldecona, cada 5 anys celebren unes festes majors especials en honor a la Mare de Déu de la Pietat, amb motiu de les quals porten la Verge des de l'ermita fins a la població, per tornar-la en finalitzar els festejos. La família haurà d'esperar encara uns anys si vol viure-les. En aquestes festes quinquennals els falduts i faldudes engalanen els carrers de tota la població.

Al costat de l'ermita es poden visitar les pintures rupestres, declarades patrimoni de la Humanitat. Malauradament ahir no hi havia visites a l'abric on hi ha les pintures.

Avui la família click ha volgut visitar el castell medieval d'Ulldecona però, s'han quedat amb les ganes. Tot i ser festes a la població el castell té els horaris de visita habituals, una mica restrictius. Un altre dia serà.

Després han visitat l'ermita del Lorito, del segle XVII. A sobre la finestra de l'ermita hi ha l'escut heràldic de Pere Màrtir de Riba i Faneca, qui ho va aconseguir al segle XVIII gràcies a les simpaties que tenia amb el règim de Felip V.

I finalment s'han desplaçat fins al riu Sénia, sec completament, per veure el pont de l'Olivar, del segle XV, amb dos arcs de mig punt, i per sobre el qual passa una carretereta que uneix Catalunya i el País Valencià.

Un altre dia miraran de visitar el centre de la població, considerada la capital històrica de la comcarca.


dimarts, 25 d’agost del 2015

Ja han acabat les #FMAmposta2015

#FMAmposta2015 focsAhir es van acabar les Festes Majors d'Amposta 2015. A les xarxes socials les mostres de suport al nou govern municipal són nombroses, tot i que això no s'ha de prendre com una enquesta d'opinió perquè no seria esbiaixar la realitat. Puc aportar però, el meu punt de vista, relacionat amb allò que he viscut, molt menys del que voldria perquè hem viscut les festes entre Amposta i l'hospital, i perquè la segona meitat de Festes he tocat amb La Lira.

Les Festes han recuperat la seva durada, després dels darrers anys d'una retallada sense sentit. El començament de Festes, amb Quico el Célio, va ser espectacular. Es va demostrar que no tot són bous i que tot i així es poden omplir els actes de públic. Els membres de l'Ajuntament han estat presents en tots els actes i n'han fet molta difusió. Si ells s'ho creuen la gent també s'ho pot arribar a creure. Els músics ens hem sentit còmodes al concert de les bandes però, també hem vist com cada dia hem tingut un policia municipal acompanyant-nos pels carrers de la ciutat, cosa que els altres anys no passava tots els dies. El final de Festes, un altre cop ha demostrat, amb els Catarres, que hi ha molta gent disposada a assistir a actes que no siguin bous per acabar les Festes. No m'importa la ubicació del ball. Penso que la premissa és que atraccions i ball estiguin junts. Si les atraccions no van al costat del ball, el ball ha d'anar al costat d'aquelles. Les festes de Surt al Castell han estat un complement interessant a les "oficials". Seria bo integrar-les al programa del proper any.

Corregiria coses però, que potser siguin herència però, que potser són del gust de l'Ajuntament actual.  Un sopar popular, pagant, i després el ball... Sempre he pensat que un sopar popular no pot ser pagant. En altres localitats es fan sopars/dinars populars i no es fa pagar. El govern té una oportunitat de recuperar el berenar del bou, introduint les millores que calgui per evitar abusos. De la mateixa manera, s'hauria de replantejar el pagament dels Vestits de Paper. Com músic que sóc veig que ningú no veuria lògic pagar per anar al concert de la Plaça. Però, s'assumeix que els Vestits de Paper han de ser de pagament. Si és per l'espectacle que els segueix...

El govern anterior va començar a introduir al programa de Festes les "festes" que els pubs fan cada nit. Això, és evident, contribueix a augmentar la mida del programa de Festes però, no sé si en realitat n'ha de formar part.

La senyalització de les zones on es prohibeix aparcar podria ser millor. Diumenge després dels gegants uns familiars van deixar el cotxer a l'avinguda de la Ràpita. No hi havia cap senyal per al dia següent. L'endemà al matí van haver de treure el cotxe corrent perquè no se l'endugués la grua. Tinc els meus dubtes, a més, que els senyals que es posen als carrers per avisar de la prohibició d'aparcament un dia determinat, siguin senyals vàlids però, això és un altre tema.

La sensació, allò que es copsa a l'ambient, és que les Festes han estat positives. Però, segur que hi havia molta gent que pensava el mateix l'any passat. Penso que ara el repte és veure quin serà el model de Festes a partir de l'any vinent. Sí que tinc clar que aquest govern té un tarannà dialogant, obert i que realment escolta la ciutadania. I si no ho fa, tranquils que se'ls recordarà.

dilluns, 24 d’agost del 2015

Sòl de riu

Avui la família click no ha fet cap visita per Amposta ni pel seu terme. Han pensat d'anar a conèixer la comarca de la qual és capital la nostra ciutat i han decidit arribar fins el límit entre Catalunya i el País Valencià. Concretament han arribat a la desembocadura del riu Sénia, als aiguamolls de Sòl de riu.

Per visitar-ho cal anar fins les Cases d'Alcanar i seguir el passeig marítim en sentit Vinaròs. Podien fer-ho en cotxe però, han preferit fer el trajecte a peu. Han deixat el cotxe a la vora de la mar aparcat i han seguit el camí del passeig que els ha conduït fins la mateixa platja de Sòl de riu. La platja de les Cases és majoritàriament una platja de pedres, amb alguns trams de roques, i amb testimonis de la història recent, els nius de metralladores de la Guerra Civil, en un estat de degradació força important.

El recorregut no té cap dificultat i va acompanyat tota l'estona del so relaxant de les ones de la mar colpejant les roques de la costa.

La desembocadura és al mateix temps una platja -si no hi ha riuada, evidentment-, amb un banc de sorra que permet passar a peu la frontera dels dos territoris. El cabal del riu és normalment baix o nul però, diu que a la desembocadura hi ha aigua tot l'any gràcies a la llacuna de rambla que existeix, alimentada per aigua de la séquia de la Foia i per l'aqüífer de la zona [https://ca.wikipedia.org/wiki/Desembocadura_del_riu_Sénia]. 

dissabte, 22 d’agost del 2015

Syriza

Syriza ha quedat encara més en evidència amb la dimissió del primer ministre grec i la divisió interna del partit. Una dimissió que arriba després de fer allò que deien que no farien, després d'haver rebut el mandat del poble grec en referèndum de no cedir a les condicions de la Troika.

No estem parlant de si no cedir a les condicions seria desastrós per a Grècia o no. Estem parlant del fet que Tsipras va anar a les urnes amb un programa electoral, va demanar al poble grec què volia fer amb les condicions del rescat, va obtenir una resposta i va fer el contrari. Després de fer això, en comptes d'assumir-ho i continuar governant, plega. Fa un flac favor al seu partit i obre la porta a la tornada al govern d'aquells que van dur Grècia on és ara.

I els de Podemos els aplaudeixen...

divendres, 21 d’agost del 2015

Pel Trabucador

La família click, tot i ser festes, volien conèixer la platja del Trabucador. Allí on hi ha dos mars, la brava i la tranquil·la. Tot i que hi ha molta gent d'Amposta per allí els han dit que el Trabucador és una platja de la Ràpita. La platja d'Amposta és la d'abans, la que hi ha entre el càmping i el Trabucador. Els han explicat que la gent d'Amposta sempre que va a la platja va a l'Aluet, o millor dit, a l'Uet, o l'Uguet, segons qui ho pronuncia. I la gent d'Amposta tampoc no mira si va a la part d'Amposta o a la de la Ràpita, si no que mira si va a la de dos mars a la d'una.
També els han explicat que fa anys aquest tros de mar es podia recórrer tot seguit però, que després van fer un desaigüe que impedia seguir la línia de la mar per la platja per arribar al Trabucador. Ara s'ha de fer per un camí que passa pel costat de la llacuna de la Tancada.
Com també els han explicat que quan hi ha temporal de llevant la barra del Trabucador es trenca i les dues mars s'uneixen. A l'estiu normalment no passa però, quan es fa tard i puja una mica la marea els cotxes que estan vora la platja corren el perill de quedar-se enfangats i amb dificultats per sortir.
Aquests dies per Amposta han llegit que la línia elèctrica que passa per aquesta platja aviat serà història perquè la soterraran. La línia dóna electricitat a les salines de la Trinitat, a la Punta de la Banya, al final de la barra, i ja tocant a zona amb accés restringit, perquè hi aniuen aus protegides com la gavina corsa o el flamenc.


dimecres, 19 d’agost del 2015

Un millor concert a la Plaça

Escoltant @lafilaamposta durant el concert #FMAmposta2015Ahir a la nit La Fila i La Lira vam oferir el tradicional concert de bandes de Festes Majors. El 52è concert. Va ser un concert diferent.  Com ja es va publicitar, es va poder veure per televisió arreu de Catalunya mitjançant la Xarxa de televisions locals. Al carrer major el públic que no cabia dins de la plaça tenia una pantalla gegant per veure millor els músics. A dins de la plaça teníem un escenari d'una mida més gran que fins ara. El públic estava a una distància una mica més gran de l'escenari. És a dir, organitzativament vam poder copsar una millora i promocionalment també.

Els gegants d'Amposta van presidir l'acte. Tenim uns gegants que els treiem poc. Són símbols de la ciutat, igual que el Pont. Aprofitem-los. En acabar el concert l'alcalde va posar un corbatí a la bandera de cada una de les dues entitats, en una mostra de reconeixement que s'hauria d'adoptar ja com costum.

En resum. Ha hagut de canviar el govern per dignificar el concert de la Plaça. Es poden millorar coses però, hem d'haver esperat 51 concerts per començar.

dimarts, 18 d’agost del 2015

Cargol maçana a l'Empordà

Una mala notícia. Han trobat cargol maçana a l'Empordà. La Generalitat ha reaccionat ràpidament. Fa mal dir-ho però, potser ara que el territori afectat és l'Empordà i no les Terres de l'Ebre, el Govern s'implicarà molt més en actuar. Ho podrem veure a partir d'ara. Qui sap, potser aquest mal arriba per accelerar una actuació més contundent i efectiva contra el cargol maçana al Delta. Fa mal dir-ho però, crec que hi ha molta gent que ho pensa.

dilluns, 17 d’agost del 2015

El referèndum segons Podemos

El candidat de Catalunya sí que es pot, marca blanca de Podemos per aconseguir allò que ICV no podria aconseguir sola, deia l'altre dia que un nou sistema de finançament proposat per Madrid no podia ignorar la convocatòria d'una consulta sobre el futur de Catalunya. Lluís Rabell, la seva llista, s'han quedat aturats en el passat. Han fet marxa enrere i volen que creguem que des de Madrid després del 27s i de les eleccions espanyoles podem esperar que ens deixin fer un referèndum. I saben que no és així. També saben que el referèndum, el plebiscit, el tenim el 27s. No és que ho haguem volgut així si no que és l'única forma d'acabar amb aquest culebrot que sembla que no acabi mai. Qui continua demanant negociar amb l'Estat s'oblida que això ja s'ha intentat i que les mobilitzacions ciutadanes de cada any han estat ignorades i menystingudes. Per això, tots aquests discursos que advoquen per un dret a decidir més global i parlen d'un referèndum a posteriori, no tenen cap credibilitat. Són una forma d'allargar allò que durant molts anys ha allargat CiU.

Votem independència sí o no i després ja votarem un govern, unes polítiques. Si no, no acabarem mai.

diumenge, 16 d’agost del 2015

Maria

#FMAmposta2015 XXXIX Festival de bandes de #laliraampostina BM Belas Artes de CangasAvui a La Lira hem celebrat el XXXIX Festival de bandes de música, amb la visita de la banda de música Belas Artes de Cangas, a Pontevedra. La Lira tornarà la visita la setmana vinent. Una banda que sona molt bé i de la qual és músic Maria, una xica molt templada que durant els darrers 3 anys ha estat també música de La Lira. I no ha estat un músic qualsevol si no que ha donat un exemple d'implicació a la Societat que és d'admirar. De fet, s'ha implicat amb La Lira i també en altres entitats del poble. A La Lira l'hem vist tocant la trompa però, també cantant amb la coral o a les audicions de cant clàssic, a més de col·laborar en les diferents activitats que s'han organitzat. També l'hem vist ballar amb l'escola de dansa de Jacqueline Biosca. Ah, i ha après el català de forma més que satisfactòria.

Abans de començar la segona part s'ha fet un merescut i emocionant reconeixement al seu pas per La Lira, cosa que honora la Societat i la mateixa banda.

D'aquí pocs dies marxarà amb La Lira per quedar-se a la seva població però, sempre que vulgui tindrà un seient a la corda de les trompes per tocar amb nosaltres. Així que, Maria, ves planificant les vacances.

dissabte, 15 d’agost del 2015

El pregó #FMAmposta2015

#FMAmposta2015 Pregó amb Josep ParrotAhir pregó. No cal dir que ens ho vam passar molt bé amb el pregoner. Però, volia parlar de l'alcalde i del seu discurs inicial. I no m'estendré gaire. Crec que feia anys que el discurs de l'alcalde no era un míting polític. Fa uns dies a Twitter escrivia sobre el discurs de l'alcalde de Deltebre a la Festa del Turisme de la població. Un discurs de propaganda política. També recentment en una altra població, a la televisió, veia un alcalde fent el discurs d'inici de festes també carregat de propaganda política. Ahir no va ser així. I és que el discurs d'inici de festes és això, una invitació a tothom a participar-hi i no explicar quines obres s'han fet, quins carrers s'han arreglat i totes aquestes coses. Esperem que l'any vinent torni a ser així.
Del lloc del pregó no havia comentat res. He de dir que el Parc dels Xiribecs em semblava un encert per fer els pregons, per la major quantitat d'espai per a la gent i per ser un escenari molt bonic. No discutiré el canvi perquè la plaça de l'Ajuntament també m'agrada, malgrat que si no t'espaviles et quedes dret durant 2 hores.

divendres, 14 d’agost del 2015

Els Quicos a les #FMAmposta2015

#FMAmposta2015 Los QuicosAhir van començar les Festes Majors d'Amposta i el primer acte multitudinari no van ser els bous -sense comptar l'arribada a la tarda-. Va ser el concert de Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries. Feia molts, massa anys, que els Quicos no venien a les Festes d'Amposta. I va ser un retorn amb honors, com tocava. Els exportadors de la música de l'Ebre arreu del món es mereixen un reconeixement del nostre Ajuntament. L'assistència de públic així ho va demostrar. Ple de gom a gom. I després, qui volia, cap al bou embolat i qui no a continuar les Festes a la seva manera. Un bon començament.

dijous, 13 d’agost del 2015

Un pregoner conegudíssimm #FMAmposta2015

Ja arriben les #FMAmposta2015 #amposta #viulebre #surtdecasaebreQuan era menut a la ràdio escoltava un home que posava música i explicava coses. Era divertit com les explicava, amb aquella gràcia per parlar i posar-se la gent a la butxaca. Aquell home, a més de tant en tant venia a casa. Coneixa mons pares de tota la vida. I a més de conèixer-los se li veia l'art del bon venedor. No debades venia a vendre les novetats en enciclopèdies i altres productes dignes de les biblioteques dels anys 80. I, si bé no sempre tenia èxit la venda, passàvem una estona entregintuda fent petar la xerrada. Aquell home, després de la ràdio també va començar a sortir a la tele, a la tele d'Amposta. Era el cronista de les Festes Majors de l'època i també va fer una gran tasca recopil·lant la història d'ampostins coneguts per molts i a la vegada tan desconeguts... Conegudíssims, era el programa. Un programa que ha acabat tenint continuïtat a la contraportada de cada número de la Revista Amposta. Ah, i aquell home també enquadernava llibres i revistes. Que tenies algun llibre que se t'havia desmuntat o havies fet una col·lecció d'aquestes dels diaris, i ja sabies on anar a enquadernar-la.

Aquell home és Josep Parrot, un ampostí conegudíssim, un ampostí il·lustre, un ampostí que bé mereix que l'estudi de la ràdio o un carrer o plaça de la ciutat dugui el seu nom. I aquest conegudíssim ampostí serà qui faci el pregó de les Festes Majors del 2015. Un gran encert.

Per cert, més d'un estarà esperant que el dia del pregó ens obsequiï amb allò del "lloro, el moro, el mico, i el senyor de Puerto Rico".


dimecres, 12 d’agost del 2015

Els ullals


Abans de visitar la torre de la Carrova, on van poder visitar també els seus ullals, la família click ja havia visitat els ullals de Baltasar -aquí diem de Baltasar, no d'en Baltasar, com posa als indicadors-. Es van quedar bocabadats d'aquelles aigües tan transparents, d'aquelles basses tranquil·les que sembla que no tinguin fons.

Havien llegit que els ullals eren surgències d'aigua que prové dels Ports, o de la serra de Montsià, i que per motius geològics acaba sortint a la superfície en diferents zones, com ara en zones situades als límits de la plana deltaica. Fins i tot van trobar una foto de l'any 1927 on es pot apreciar més o menys l'aspecte aleshores d'aquesta zona ampliada per a les visites fa uns anys.

Els van contar una història que deia que hi havia gent que s'havia tirat a l'aigua d'un dels ullals i que no havia trobat mai el fons. Com que es van informar saben que això és una llegenda però, els va fer més divertida la visita.

Malauradament quan van visitar els ullals no van poder veure unes flors precioses, els nenúfars. Segurament els va anar de poc. Una excusa per tornar-hi.

Aniversari de Maria Jesús

#playmobil #happybirthday Maria Jesús! ❤️12 d'agost. Aniversari de Maria Jesús. L'any passat va ser un any difícil. Aquest any s'ha complicat al juny. En uns dies farà 2 mesos que passem els dies a l'hospital. Esperem que sigui per a bé. Sembla que poc a poc així serà. Ho passarem, com ja ho hem fet fins ara. T'estimo!

dimarts, 11 d’agost del 2015

Les torres de la Carrova i de Font de Quinto #playmobil #surtdecasaebre #viulebre

Avui la família click, de visita pel Delta, mos envia un parell de fotos. Els van parlar de dues torres que vigilaven el riu fa segles. Una, la de la Carrova (s. XII-XIV), al terme d'Amposta, i l'altra la de Campredó o de Font de Quinto (s. XIII), al nucli de Font de Quinto, a Campredó. M'han dit que els agrada molt més la de la Carrova. A mi també però, és qüestió de gustos i al cap i a la fi, totes tenen una història al darrere molt important i interessant.

La gent del territori els ha dit que antigament, quan estaven en funcionament, les unia una cadena per impedir o permetre el pas pel riu. Ells no han sabut trobar cap resta de la cadena però, els ha semblat una llegenda fantàstica. Si poden, el Dijous Jarder intentaran anar a visitar la de la Carrova. També tenen ganes de visitar la de Font de Quinto per veure els escrits a les pedres del seu interior que daten de la Guerra Civil.

Ens envien dues fotos, una de l'abril quan van venir per primer cop, i l'altra d'avui, en la seva visita al Delta durant les vacances d'agost. Fixeu-vos que la mare de família ja s'ha comprat la samarreta del nus.

Rebre imputats aquí o allà

El ministre de l'Interior va rebre Rodrigo Rato. Imaginem un conseller o el mateix president de la Generalitat rebent un imputat per corrupció. Tindríem portades a Madrid, posarien el crit al cel, ho posarien com exemple que els catalans estan mal governats, que no necessiten la independència si no un bon govern. Però, ho ha fet Fernández Díaz, un ministre espanyol i del PP. Per tant, tot correcte i que passi com més aviat millor la polèmica.

diumenge, 9 d’agost del 2015

En democràcia es podia parlar de tot

Va haver un temps que els socialistes deien que en democràcia i en absència de violència a Espanya es podia parlar de tot, referint-se al nacionalisme. Eren temps en què al País Basc ETA encara atemptava. Amb el pas dels anys els independentistes bascos van fer passos per aconseguir a les urnes allò que els acusaven de cercar a través de la violència. I l'estat espanyol va perseguir-los i es van anar succeint il·legalitzacions de formacions polítiques.

Mentrestant, els catalans, governats per Jordi Pujol, seguien amb el "peix al cove". A Madrid se sentien còmodes amb el seny català, altrament dit "seni català". Fins que un dia Catalunya va voler fer un nou Estatut. El PP va ser bel·ligerant, van recollir signatures contra el text que havien d'aprovar els catalans i catalanes, per després incloure en altres estatuts, en territoris governats per ells, parts de l'Estatut que no volien per a Catalunya. El PSOE, en el seu paper cínic de suport a les iniciatives democràtiques, va faltar a la promesa de Zapatero, aquella de "Pasqual, apoyaré...". Es va retallar l'Estatut. Artur Mas va donar suport a la retallada. El poble català va refrendar l'Estatut.

Però, a Madrid no en tenien prou i, un text legal aprovat per la societat catalana, era massa sobiranista i van dur-ho al Constitucional per retallar-lo encara més. Aconseguint-ho, per cert.

Els catalans i catalanes van sortir al carrer, hem sortit uns quants anys seguits, per demanar un canvi, i hem acabat parlant clar que volem votar sobre el futur de Catalunya, sobre la independència del país.

El PP no en vol saber res. I el PSOE tampoc. Els socialistes, paradigma de la democràcia espanyola, no admeten cap tipus de majoria, per molt gran que sigui, a les eleccions del 27s, per acceptar que Catalunya pugui ser independent. I això que en democràcia i en absència de violència, es pot parlar de tot. Es deixaven de dir aleshores que es podia parlar de tot, excepte d'allò de què no es pot parlar.

dissabte, 8 d’agost del 2015

Un dia més d'aquest estiu diferent

53è dia d'hospital. El meu lloc de feina està sent de forma alternada el meu lloc de dormir. Coses de la vida. Un estiu diferent que esperem que acabi bé. Un estiu dur, pel neguit, pel cansament, per la impossibilitat de gaudir-lo amb la família. Un estiu compartint vivències amb altres tantes famílies que van passant per l'hospital, coneixent els i les professionals sanitaris a qui normalment no veig perquè en el meu dia a dia no hi interacciono personalment. Professionals mai prou valorats, sovint menyspreats en converses de carrer o en sales d'espera, per culpa del desconeixement del volum de feina que han d'assumir. Demà, dia 54.

dijous, 6 d’agost del 2015

Així es comença

El PP de Canàries genera llocs de treball. Mitja jornada per 340€ al mes és crear treball. Així es comença. Pots tenir hipoteca i criatures per tirar endavant i amb 340 eurets ja pots començar a viure. I si tens sort i et lleves d'hora, ben d'hora, potser arribis a cobrar els 4000 euros mensuals de la vicepresidenta segona del Parlament canari. Ella ho sap. Es comença per 340 i no se sap mai on pots arribar. PP facts.

Franco vs CAT

El jugador de futbol Nuno Silva va acudir a la presentació com jugador del Jaén amb una samarreta de Franco. Pobret, es veu que no sabia qui era el dictador. Es posa una samarreta, se suposa que per guanyar-se el públic, i no es planteja què hi té? Ara sembla que la subhastarà i els diners recollits aniran a parar a ajudar xiquets amb càncer. Bona intenció però, algú la comprarà, algun nostàlgic del règim, potser algú que ni ha conegut el règim que adora. Reaccions a Madrid? Minses.

En canvi, quan hi ha jugadors que llueixen estelades o senyeres, la xarxa s'escalfa de valent. I els mitjans acompanyen. Ahir Guardiola duia una samarreta amb el CAT escrit al partit contra el Reial Madrid. I s'hi van fixar els mitjans i les xarxes. Com sempre a Espanya, el franquisme té llicència per exhibir-se malgrat allò que va significar. Qualsevol reivindicació legítima d'una forma de pensar relacionada amb Catalunya és motiu de debats encesos.

dimecres, 5 d’agost del 2015

Mas més que Franco

Tot i no haver-ho dit explícitament, segons Directe.cat Patxi López creu que Artur Mas genera més fractura social que Franco. Dit així sembla una animalada. En realitat, llegint la notícia, sembla que les seves paraules s'haurien referit a la major fractura social de la història, obviant episodis molt foscos. Potser es referia a la major fractura social de la democràcia. Espero que sí. Perquè en cas contrari seria un cas més d'alineació entre PSOE i PP a l'hora de tractar el cas de Catalunya. No seria propi del PSOE deixar Franco com un aprenent d'esbalotador després de la Guerra Civil i de 4 dècades de repressió.

Per cert, paraules d'un que va ser president d'un govern gràcies a un pacte de perdedors...

dimarts, 4 d’agost del 2015

Votar sí sense oblidar qui és qui

Ahir escoltava en una entrevista a la televisió com Meritxell Roigé, tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Tortosa per CDC, responia les preguntes sobre el procés sobiranista i les eleccions del 27 de setembre. Repàs a la història recent per explicar el maltracte des de Madrid cap a Catalunya. En un moment se li pregunta per la diferència que fa UDC de CDC, equiparant-se al seny i la rauxa, respectivament. UDC, és cert, prefereix el discurs de sempre el pujolià, el del seny català i el de l'ara no toca, el qual no és més que el discurs que ha fet seu Duran per eternitzar-se en la política catalana i espanyola. Roigé defensa CDC parlant dels intents de negociació amb Madrid per aconseguir millores per a l'autogovern, citant les retallades que s'han anat succeint, entre elles la de l'Estatut. Ostres, la de l'Estatut. Com era la foto de Mas i Zapatero? Ah, sí, Zapatero al mig, i a l'esquerra des de davant, Artur Mas. Calla! I a la dreta Duran. Una pastilleta per a l'amnèsia i això queda oblidat.

Doncs no, no queda oblidat. No queda oblidat que Mas va acordar amb alegria retallar l'Estatut. No queda oblidat que successius governs de CiU van anar fent allò de la "puta i la Ramoneta" o el "peix al cove", no acabant mai d'aconseguir res sencer, guanyant-nos l'enemistat a les Espanyes. No queda oblidat que Mas ha retallat tant o més que Rajoy.

Però, fins i tot així, els catalans som capaços de votar la llista unitària que ens han colat, amb polítics i no polítics, amb quotes de partits per no quedar-se sense la seva parcel·la de poder i d'ingressos, amb gent que d'anar en una candidatura separada no votaríem ni en pintura. Això, o votar les CUP, una altra alternativa vàlida. I en som capaços perquè aquestes eleccions no són unes simples eleccions autonòmiques. En aquestes eleccions direm si volem una Catalunya independent o no, ho vulguin o no Rajoy, Albiol, Iceta, o qui sigui. I fan com que no ho han entès però, penso que sí, que ho tenen molt clar. Només cal veure com actuen.

dilluns, 3 d’agost del 2015

Les cases

La façana fluvial de Tortosa que desapareixerà per sempre més.

Cap al 27s

Diuen que seran unes eleccions autonòmiques més. Però, el 27s tots els partits saben que no seran unes autonòmiques més, i amb els seus discursos ho demostren. De fet, si ens fixem, de moment els discursos no entren a fons en cap altre tema que no sigui parlar de la continuïtat o no de Catalunya dins d'Espanya. L'estratègia de la por d'uns, romandre en terra de ningú d'uns altres, i la il·lusió per aconseguir la independència dels altres. I és que en aquestes eleccions hi ha uns que tenen il·lusió per fer un país nou, ja sigui la llista única de Romeva o la CUP, i uns altres que, o bé volen mantenir-se igual parlant d'un referèndum acordat que saben que no arribarà mai, o bé prefereixen parlar dels mals que vindran si guanya el Sí.

Diuen que seran unes eleccions autonòmiques més. Saben que no és així.

diumenge, 2 d’agost del 2015

Vacances amb despeses pagades

Treballeu tot l'any i a l'estiu us posen a l'atur? És a dir, feu vacances pagades per l'estat perquè així la vostra empresa s'estalvia de pagar-vos 1 o 2 mesos de nòmina? Us agradarà saber que en alguns llocs no passa. Vaja, normalment no passa en les empreses normals. I hi ha empreses que encara ho fan millor. És el cas del Parlament d'Andalusia on a l'estiu, quan no hi ha activitat, els parlamentaris -excepte els de Podemos i IU- cobraran les dietes d'allotjament i manutenció. 2000 eurets de no res. Si és que qui pateix és perquè vol, dediqueu-vos a la política andalusa i tot arreglat.

dissabte, 1 d’agost del 2015

Palestina desprotegida

Un xiquet de 18 mesos mort, cremat, i el seu germà i els pares en estat greu després d'un atac de colons israelians a una família palestina. Altres cops són atacs de l'exèrcit israelià per reprimir accions terroristes palestines, sense mirar si ataquen civils o no. S'ha d'anar en compte de criticar Israel per no ser acusat d'antisemitisme. D'aquesta manera s'eliminen les crítiques als abusos que des de fa anys es cometen des d'Israel, de forma oficial o des de la permisivitat. Aquí tenim defensors d'Israel que no admeten crítiques i sempre tenen alguna explicació contra els palestins que justifica els atacs de l'exèrcit. Aquesta acció, per exemple, de justificació no en té cap. I no veurem pas grans gesticulacions per denunciar-la.