dilluns, 31 d’octubre del 2011

#Castanyada, #crisi i el sou dels diputats

Trencant ametlles abans de fer panelletsAquesta nit se celebra la Castanyada. Demà Tot Sants i dimecres dia de totes les ànimes. Costums de tota la vida són els panellets i les castanyes. La trencada d'ametlles, algun dit picat pel martell, per més tard fer la massa, les boles, ornamentar-les i al forn.

Es parla també cada any de la tradició de Halloween, importada tal com la coneixem, dels EUA, i cada any més de moda. Sembla, entre altres, un nou Carnestoltes en plena tardor. Però, del Halloween, les carbasses no són novetat a casa nostra, malgrat que generacions com la meva no n'haguem conegut la tradició.

El bloc Contando Cosicas de Aragón, de Bastian Lasierra, explica com als pobles d'Aragó una de les bromes de la nit de Tots Sants, era penjar carbasses amb els forats simulant ulls, nas i boca, amb una espelma dins, a les cantonades. A Catalunya Ràdio, al programa l'Oracle, Manuel Cuyàs recordava que ell de menut a casa havia fet això mateix amb les carbasses, donar-los aspecte de cara tenebrosa. Apuntaven a una possible tradició celta pel fet de compartir-la a casa nostra amb els EUA. Així que, com cada any, es pot dir que importem dels EUA tradicions que ja teníem però, que havíem oblidat, i que les deformem introduint elements que fomenten, bàsicament, el consumisme.

Avui però, també hi ha altres coses de les quals parlar. L'economia espanyola s'ha estancat aquest trimestre i no ha crescut. Això va unit als 5 milions d'aturats que es van donar a conèixer la setmana passada. I a més, l'OCDE pronostica una recessió a Europa l'any 2012. Per reblar-ho Time publica un article sobre el futur de l'euro, més lligat a França que a la situació de Grècia o Itàlia. Segons diu, els problemes financers francesos acabaran absorvint tots els seus recursos i un dels elements importants en la contribució a l'ajuda als països febles d'Europa deixarà de poder ajudar, sent catastròfic per a Europa i la seva moneda.

I acabo. La presidenta del Parlament avui es queixava que els diputats rasos  cobren només 3000 euros al mes. Em pregunto si això és amb o sense dietes, i si considera que es pot queixar un diputat que cobra 3000 euros, quan al mateix tempos dóna suport a retallades en professions on el sou sense retallar no hi arriba ni de bon tros.  Ja està bé de voler fer peneta per presentar-se com víctimes.

Help those suffering in the Horn of Africa

diumenge, 30 d’octubre del 2011

#manifestació per la #salut pública a l'Ebre, i el vot útil de CiU #20N

Tortosa: Manifestació per la salut públicaAvui a Tortosa s'ha celebrat una manifetació en defensa de la dignitat del sistema de salut pública a les Terres de l'Ebre. Diumenge al matí, un missatge que tot just comença a arribar a la gent, i una assistència considerable. Un bon resultat per a un moviment tan recent. Crec que si el missatge arriba a més gent la preocupació i la indignació per les retallades farà conscienciar molta més gent del territori. Hi tenim experiència.

D'altra banda, a menys d'una setmana de la campanya electoral, els partits continuen amb la precampanya -no sé quin sentit té la precampanya, la veritat-. Duran defensa el vot a CiU. La mateixa cantarella que en temps de Pujol, que CiU defensaria els interessos de Catalunya a Madrid. Sempre ens deien el mateix, sempre acabaven signant acords de mínims per al cap d'un temps, esborrant de la memòria les seves fantàstiques fites assolides, tornar a reclamar allò que reclamaven abans -parlo del finançament, per exemple-. No entenc que després de tant de temps la gent es cregui encara aquest discurs.

Help those suffering in the Horn of Africa

dissabte, 29 d’octubre del 2011

#crisi #salut Demà manifestació

Demà diumenge se celebra la manifestació en defensa de la sanitat de les Terres de l'Ebre. La Plataforma per la Salut de les Terres de l'Ebre ha fet ja unes quantes sessions informatives explicant els motius de la preocupació pel futur de la sanitat a l'Ebre i a Catalunya en general. A més, es pot consultar informació al seu web i al seu bloc. Ciutadania i professionals de la salut han d'anar de la mà per mostrar el rebuig a la reducció de prestacions a la sanitat pública ebrenca, a la reducció de professionals, a la reducció de qualitat, en general. Ens afecta a tots.

I parlant de sanitat, avui he vist a la tele, al canal Nova, que feien el programa "Esta casa es una ruina", en versió dels EUA. La família a qui feien la casa nova era una família amb una filla que tenia una malaltia del cor que, segons deien, no es podia curar. No m'ha quedat clar si no es podia curar o si no es podia curar pel tipus d'assegurança mèdica dels pares. El fet és que ha de viure en un ambient amb un aire net per evitar emmalaltir sovint. Explicaven els pares que, com que la malaltia de la seva filla es considerava crònica, no li asseguraven determinades prestacions.

Els defensors del sistema sanitari com un bé privat -diguem-li conseller de Salut-, els defensors d'un sistema que doni més força a les mútues, també defensen que la salut acabi tenint un model com el dels EUA. Qui s'ho pot pagar, endavant. Qui no, o mor o sobreviu amb la malaltia de per vida. No és escandalós això?

Canviant de tema, llegeixo que Joan Carretero augura un "corralito" en un futur, en vista de la situació de les entitats financeres espanyoles. En converses d'aquestes que arreglen el món algun cop n'hem parlat. Coincideix aquest auguri amb una notícia d'aquesta setmana que deia que els grecs havien començat a retirar els diners dels bancs. I és que si la percepció que es té és que els bancs van camí de la fallida, és normal que la gent prefereixi treure'n els diners.

Ahir es va saber que l'atur se situa a Espanya ja en uns 5 milions de persones. Avui l'ARA mostra a la portada un titular ben gros que diu que de cada 5 persones de la població activa 1 és a l'atur. Un 20%, quasi res. On són ara els ministres que han negat que l'atur pujaria i pujaria?

És bo tenir bones notícies de tant en tant. Avui llegeixo que Seat, l'empresa que ens ha acostumat a presentar expedients de regulació cada dos per tres, calcula crear 1000 llocs de treball a finals d'any gràcies a la fabricació del nou Audi Q3. Actualment és difícil veure notícies positives relacionades amb el mercat laboral i una com aquesta no ens pot passar desapercebuda.

Help those suffering in the Horn of Africa

divendres, 28 d’octubre del 2011

#independència Peces Barba continua d'actualitat, Rajoy farà #retallades i el pacte fiscal potser no ho sigui tant #20N

Continua la polèmica sobre les paraules de Peces Barba ahir sobre Catalunya. En primer lloc, per dir que potser al segle XVII, si en comptes de permetre que Portugal fos independent s'hagués permès que ho fos Catalunya, a Espanya li hauria anat millor. I deprés, perquè va fer broma amb els bombardejos que ha patit Barcelona al llarg de la història, per dominar les revoltes catalanes. Evidentment Peces Barba es va passar amb la broma, és cert però, tant com per insultar-lo com ho ha fet Joan Tardà no crec n'hi hagi. De fet, avui Peces  Barba a RAC 1 ha intentat justificar la broma i ha recordat -digues-li fal·làcia- que aquí hi ha persones com Duran que diuen animalades d'altres llocs d'Espanya i els mitjans -sobretot els del grup Godó diria jo- no l'ataquen gaire. És evident que en pre-campanya les coses que es diuen es magnifiquen. No és que no em cregui la indignació si no que crec que oportunament s'aprofita.

Rajoy diu que no renunciarà a retallades en sanitat i educació. No cal que ho digui, només cal veure Esperanza Aguirre a Madrid. Diu que vol mantenir un sistema sanitari públic, universal i gratuït però, no concreta quin tipus de retallades és partidari de fer. Imaginem una aliança entre PP i CiU. Ja la tenim a Catalunya. Només falta a Madrid.

I acabo amb una notícia sobre el pacte fiscal i la negociació entre els partits catalans per fer un front a Madrid. Resulta que el tema pacte fiscal potser serà una altra cosa. Potser acabi sent un pacte descafeïnat on tothom tindrà cabuda. Un nou sistema de finançament, l'enèssim, que tornaran a dir-nos que és el millor, i que d'aquí uns anys tornarem a voler esmenar? Si no surten propostes concretes que demostrin clarament que s'aposta per un model completament diferent i que solucioni les mancances actuals, crec que ens hauran pres el pèl. I tot perquè hi ha eleccions el mes vinent, segur.

Creative Commons License + GNU FDL
Help those suffering in the Horn of Africa

dijous, 27 d’octubre del 2011

#crisi Sarkozy, un dia bé, un altre fatal, #PortugalxCataluña i #salut

Després d'acordar que Grècia deixi de pagar el 50% del seu deute, Sarkozy diu que potser Grècia no hauria d'haver entrat a l'Euro. Sarkozy, que fa uns dies deia que Espanya havia fet bé la feina però, que l'endemà va dir que ningú no volia invertir en deute espanyol. Un populista d'èxit que queda en evidència de tant en tant. Però, potser té raó i Grècia hauria estat millor fora de l'Euro. Cal preguntar-se per què se la va deixar entrar. També penso que Espanya potser no hauria d'haver entrat, i més havent-ho fet amb una economia basada en la construcció i el turisme. Primer qualificaven Espanya de miracle econòmic i després la critiquen per tenir un model econòmic que ells mateixos lloaven. Quin cinisme.

Gregorio Peces Barba ha dit en una conferència que Espanya potser hauria fet bé de triar Portugal en comptes de Catalunya quan va decidir donar la independència als primers i mantenir unit el Principat. No crec que ho hagi dit amb mala intenció però, les coses es poden descontextualitzar fàcilment i, tenen conseqüències que s'amplifiquen a la xarxa. A Twitter l'etiqueta #PortugalxCatalunña serveix per riure-se'n i per proposar que es corregeixi la situació, i que deixin que Catalunya sigui independent. Per mi, perfecte.

Acabo amb un video de l'entrevista a Antena Caro a tres membres de la Plataforma per la Salut de les Terres de l'Ebre. Si dubteu sobre les queixes per les retallades, aquí podeu escoltar tants cops com vulgueu arguments que us ajudaran a entendre la situació.


Creative Commons License + GNU FDL
Help those suffering in the Horn of Africa

dimecres, 26 d’octubre del 2011

El PP i el #transvasament, i la #salut no és un dret públic

Resulta que el PP ens vol fer creure que no volen fer el transvasament, ni tan sols posar-lo sobre la taula. El portaveu del PP a l'Ajuntament de Tortosa acusa de demagogs qui diuen que el PP portarà el transvasament al programa electoral. Ell mateix però, no sap serà al programa o no. De fet, González Pons tampoc no ho deixa clar, fent referència a la nova situació després de la derogació del transvasament feta per Zapatero. Ara bé, durant les darreres setmanes ja s'ha sentit parlar de recuperar el transvasament i segur que aquest discurs serà present en la campanya per terres valencianes i murcianes. Em pregunto qui fa demagògia.

El conseller de Salut ha repetit, aquest cop davant de la comissió del Parlament, que no hi haurà més retallades al sector. Em perdonarà, repeteixo com ho vaig dir, que sigui escèptic amb aquestes afirmacions. El conseller també deia ahir que la salut és un bé privat i que no depèn de l'Estat. Més o menys ens diu que si estem malalts és pels nostres hàbits o per la nostra genètica i que per això no podem dir que la salut és un dret. Un dia d'aquests ens dirà que si volem determinades prestacions, que ens paguem una mútua, que la sanitat pública no té l'obligació de garantir-nos-les. Alguns sospiren per tenir un sistema sanitari com el dels EUA.

Parlant de salut, el bloc de la Plataforma per la Salut de les Terres de l'Ebre publica en un apunt un article Dr. Pere Genaró sobre el motor econòmic que suposa un hospital per al territori. Molt reconamable. L'aportació d'un hospital al territori és econòmicament tan positiva que no és explicable com al territori els polítics, sobretot els convergents, deixin que els hospitals de l'Ebre, sobretot l'HTVC, vegi com se li van tancant plantes, es van retallant serveis i fins i tot es plantegen enviar pacients a Tarragona a causa d'haver deixat d'oferir determinades prestacions a Tortosa. És indignant.

Acabo. A la N-340 entre Amposta i La Ràpita s'instal·larà un nou tipus de radar que mesurarà el temps de pas dels vehicles entre dos punts, separats quasi 5 km, i en funció del temps mirarà si s'ha excedit el límit de velocitat o no, per tal de trametre la corresponent sanció. Aquest tipus de radar té un sistema de lectura de matrícules per poder calcular el temps de pas dels vehicles. No em sembla mala idea que es controli la velocitat. Si no em despisto acostumo a circular a la velocitat reglamentària. Ara bé, la instal·lació es farà en una recta en la qual fa relativament poc temps que es va instal·lar ja un radar, el qual es treurà. Calia fer la inversió per fer-ne una altra després?


Help those suffering in the Horn of Africa

dimarts, 25 d’octubre del 2011

Augmenta l'independentisme? #independència #crisi

Avui és un dia d'aquells en què l'actualitat és tan monòtona que no dóna ganes de parlar-ne. Potser la gran quantitat de persones que votarien a favor de la independència de Catalunya segons el Centre d'Estudis d'Opinió serà un dels temes dels quals se n'haurà parlat més però, em pregunto si serveix de res tenir una enquesta que digui que tanta gent votaria independència, si des de Madrid mai no l'acceptaran.

Llegeixo que hi ha municipis catalans que en temps de bonança van emprendre obres sobredimensionades per a la seva capacitat com municipi i que ara, amb els problemes de crèdit, no poden mantenir-los, com és el cas de l'auditori del municipi de Seva, població de 3000 habitants, amb un auditori moderníssim per a 400 persones. Aquells anys de bonança els governants no escatimaven en detalls, tant en l'àmbit municipal com en altres de més abast. Si no, mirem els grans CAPs construïts pel tripartit, aeroports com el de Lleida, etc.

Creative Commons License + GNU FDL
Help those suffering in the Horn of Africa

dilluns, 24 d’octubre del 2011

#crisi #salut El model de sanitat, Puigcercós amb Duran, i iPads per als diputats

El bloc de la Plataforma per la Salut de les Terres de l'Ebre publica un apunt sobre les conseqüències de les retallades en un territori com l'Ebre, allunyat 90 km de Tarragona i cap als 200 km de Barcelona, si es perden prestacions i obliguen els usuaris a desplaçar-se per ser atesos. I fa esment d'un debat de RAC 1 on s'ha parlat del model sanitari que tenim. M'ha agradat que s'ha destacat que la sanitat a Catalunya és pública, que la sanitat privada no vol malalts, referint-se al risc que es calcula a l'hora d'acceptar un client o no, i de la garantia d'atenció de la sanitat pública davant de casos en què la sanitat privada no cobreix per motius econòmics. També s'ha parlat del model sanitari de l'ICS del qual es va parlar la setmana passada. I també s'ha parlat del volum mínim d'activitat quirúrgica dels hospitals que garanteixi la qualitat. És a dir, si a casa nostra els professionals veuen reduïdes les seves intervencions quirúrgiques, no perdem una font d'experiència, sobretot per als professionals que s'estan formant, els residents?

Parlant de salut, i d'educació, directius de grans empreses s'alinien amb la patronal CEOE demanant el copagament en sanitat i en educació. Com si no copaguéssim. Per què no demanen revisar els impostos en comptes del copagament? L'empresariat -els grans empresaris- s'està posant al costat oposat dels treballadors, al costat oposat de la cosa pública, per defensar els seus interessos -legítim-. Com sempre.

Tot i que soni a demagògia no em sembla malament la petició de CCOO que existeixi la possibilitat de deixar de pagar part de la hipoteca, igual que està sobre la taula que països com Grècia deixin de pagar els seus deutes als grans bancs. Això, qui no té el problema d'arribar a final de mes ho veurà com demagògia o com un abús però, pensant en les persones que passen problemes, em sembla una petició lògica, independentment de les conseqüències que pot tenir la seva implantació sobre les entitats financeres.

Parlant de deutes, avui es parlava d'un possible rescat d'Itàlia. Sembla que la situació italiana és més dolenta que la d'Espanya però, quan trigarà Espanya a estar en aquesta situació? Si és que acabarem veient mitja Europa rescatada.

Avui m'ha sorprès que Puigcercós defensés Duran per haver criticat el PER d'Andalusia. Em sembla que pixa fora de test. No podem queixar-nos de com ens tracten i tractar els altres igual o pitjor. Així li ha anat a ERC darrerament.

Acabo. El Congrés dels Diputats invertirà 1 milió d'euros en 600 mòbils i 350 connexions a Internet. Com amb les dietes, a mi no em paguen la connexió a Internet per feina, no em compren el mòbil i el mòbil d'empresa, si mai el canvien per un altre, l'hauré de tornar. Els diputats tenen un mòbil a càrrec dels diners públics, connexió a Internet també pagada amb diner públic i el portàtil els serà canviat per un iPad o similar. Mentre es paga de retallades, d'austeritat, i alguns parlen de copagament, veiem els que legislen que no s'apliquen la recepta.


Creative Commons License + GNU FDL
Help those suffering in the Horn of Africa

diumenge, 23 d’octubre del 2011

#Duranades amb Andalusia i càrrecs de confiança #crisi

Duran, en plena campanya demagògica i d'amnèsia denuncia que Andalusia té 1300 km d'autovies sense peatge. No és que no em queixi d'això, perquè és cert que a Catalunya, per exemple, si volem circular de forma ràpida de nord a sud hem de pagar peatges per fer-ho possible. L'autovia A7 està aturada a l'alçada de Vandellòs i no arriba més que a Tarragona. Però, Duran oblida que la Generalitat no s'ha oposat durant anys a no prorrogar les concessions de les autopistes de peatge, per no dir que no s'han esforçat gaire per alliberar peatges. Ara, fa uns anys que ho han reclamat per a les Terres de l'Ebre, fins que estigui enllestida la variant de l'Aldea però, mentre governaven... Així mateix, mentre veiem la zona del Camp de Tarragona amb autovies que comuniquen la capital amb tot el territori del voltant, a l'Ebre l'única autovia que tenim, d'11 km, entre Tortosa i l'Aldea, va trigar 11 anys a fer-se. De la C-12 veurem si algun dia la veiem convertida en autovia o continua sent la carretera insuficient que uneix l'Ebre amb Lleida.

Avui El Confidencial diu que Artur Mas ha creat un càrrec de responsable de Continguts Digitals, càrrec de confiança evidentment, amb un sou de 70.000 euros anuals. Una figura que em recorda la dels community managers, molt de moda actualment i que potser són sobrevalorats. Però, a més sempre sobta que els governs necessitin crear certs càrrecs i prescindir dels bons professionals que ja tenen treballant a l'Administració. El Confidencial també recorda que mentre que Mas va dir que la Generalitat havia reduït els alts càrrecs de 177 a 136, fa unes setmanes es va anunciar l'eliminació de la paga de Nadal per als 350 alts càrrecs del govern, cosa que entra en total contradicció amb els 136 dels quals presumia Mas. Ens indignem o no?

Creative Commons License + GNU FDL
Help those suffering in the Horn of Africa

dissabte, 22 d’octubre del 2011

#crisi No hi haurà més #retallades a #salut?

El conseller de Salut diu que l'any vinent no hi haurà més ajustos en l'activitat assistencial. Ho diu però, també a l'estiu havia dit que totes les retallades ja estaven fetes, malgrat que hem vist que això no ha estat així. L'any vinent ja veurem si hi ha o no més mesures com les d'aquest any. De moment, escepticisme. En la mateixa entrevista on ha dit això ha confirmat que es vol dividir l'ICS en un "holding" de quatre empreses per poder-se organitzar millor els hospitals en relació al territori. Aquí tenim un altre tema, la territorialitat. Es vol dividir en quatre empreses corresponents a les quatre províncies, amb la qual cosa la dependència de l'Ebre de Tarragona es consolidarà. I a casa nostra els polítics convergents no diuen res, perquè ara governen ells a Catalunya i, com de costum, sempre recolzen el seu partit.

La notícia que ha marcat la setmana, la fi de les armes al País Basc, avui ha tingut un nou episodi amb la manifestació a Bilbao que ha demanat una pau sense guanyadors ni perdedors, amb un seguiment important de gent. I és que si es vol solucionar el conflicte completament no es pot anar amb postures inflexibles. Memòria per les víctimes sí però, ganes d'aconseguir la pau també n'han d'haver. Alguns com Aznar o Mayor Oreja de vegades parlen com si no volguessin aquesta pau.

I acabo. Avui s'apunta que Grècia podria deixar de pagar un 60% del seu deute, uns diners que haurien d'assumir bancs, asseguradores i altres. Les asseguradores que no es queixin, que per alguna cosa es dediquen al negoci de les assegurances. Mentrestant la canceller alemanya, Angela Merkel, demana que Espanya i Itàlia facin més del que han fet per aconseguir la confiança dels mercats. I Espanya farà més, no ho dubtem, les mesures doloroses seran més si els mercats i dirigents europeus hi insisteixen per no tancar l'aixeta dels diners. És igual si governa PSOE o PP, al final, per molt que xulegin, tots faran els que els diguin des de fora.

Creative Commons License + GNU FDL
Help those suffering in the Horn of Africa

divendres, 21 d’octubre del 2011

La fi de la violència d'#ETA i la fi de #Gaddafi #agurETA

Ahir ETA va anunciar el final definitiu de les seves accions armades. El final esperat ha arribat. I les reaccions van apareixent. Un Rajoy que ahir em va sorprendre amb un to gens agressiu amb el govern espanyol, un Zapatero que va semblar més escèptic que Rajoy, els mitjans conservadors destacant elements negatius del comunicat en comptes de veure una oportunitat clara per a la pau,... Mentre Rajoy deia que s'havia arribat al final de la violència sense concessions, Mayor Oreja, en la seva línia, diu el contrari. Avui les portades dels diaris, evidentment, tenien com protagonista la notícia del final de la violència d'ETA, unes destacant la part positiva i les de sempre, destacant la part negativa. ABC diu que ETA ni es dissol ni entrega les armes. La Gaceta també diu el mateix. El Mundo diu que ETA presumeix dels seus assassinats i demana que el govern negociï.

Cal recordar que quan es va il·legalitzar Batasuna els que van promoure la llei de partits deien que quan es renunciés a la violència, quan es complís la llei, que podrien tornar a la política. I no va ser així, perquè successius intents de crear partits per fer política complint la llei s'han quedat pel camí, excepte Bildu. Ara que ETA ha fet el pas que se li demanava, encara hi ha qui no en té prou i continua intentant posar pals a les rodes al procés de pau. I és que com pensa molta gent, potser alguns ara no sabran de què parlar quan informen o quan parlen de política. Que trist. A sota poso un video de "Vaya semanita" on s'imaginen com serà la vida sense terrorisme al País Basc.

Ahir Pilar Rahola va fer una reflexió a 8aldia molt interessant. Després de morir Franco la societat espanyola va permetre una transició en què els botxins de milers de persones en quasi 40 anys de dictadura no van ser perseguits per la justícia. És més, es va partir de zero i es va imposar l'oblit dels crims del franquisme. Ara, abans d'enrocar-se sobre què cal fer ara amb l'anunci d'ETA i el procés de pau que s'ha de desenvolupar, cal recordar-ho, cal recordar que si va poder haver reconciliació malgrat la dictadura, ha de poder-ne haver malgrat el terrorisme. Poc a poc i bona lletra però, sense enrocar-se.

 

Ahir també va ser notícia la mort de Gaddafi. Una mort que sembla una execució, vistes les notícies i un video que circula per la xarxa on es veu el dictador que va ser atrapat viu després de ser ferit. Executat sense ser jutjat. Ningú no se'n pot alegrar d'això. L'ONU demana que s'investigui què ha passat. Ara bé, poca cosa crec que s'acabi sabent o poca cosa crec que s'hi pugui fer.

I acabo amb una notícia tristíssima, de les que fan plorar i fan venir ràbia. Una xiqueta de 2 anys, els mateixos que té ma filla, va ser atropellada a la Xina fa poc fins dues vegades sense que la gent que passava al seu voltant s'aturés a socórrer-la. Avui finalment s'ha sabut que ha mort. Com podem ser tan dolentes les persones?

Help those suffering in the Horn of Africa

dijous, 20 d’octubre del 2011

#Duranades i la mort de Gaddafi #20N

Va Duran i ens diu que tothom té dret d'anar al psicòleg per canviar la seva orientació sexual. Això, segons com es miri, es pot interpretar com una forma d'acceptar tesis que tracten l'homosexualitat com una malaltia, i que en sectors reaccionaris espanyols s'han vist els darrers anys. Duran s'ha curat en salut i ha parlat tant d'homosexuals com d'heterosexuals -segons la notícia d'ABC-. Ara bé, fins i tot gent dels seus, les JNC, no veuen bé les declaracions. A Vilaweb la notícia només fa referència a homosexuals. Això es podrà veure a Vanity Fair, en l'entrevista objectiu de la notícia. Sigui com sigui, darrerament Duran està obsequiant-nos amb declaracions que mostren que al darrere de tant de nacionalisme de saló tenim un polític conservador, de dretes i que potser estaria més còmode al PP si no fos tan espanyolista. Però, tampoc no li deu molestar tant si contempla poder ser ministre amb Rajoy. Tantes declaracions polèmiques han donat la idea a Ignacio Escolar de titllar-les de Duranades.

Avui la notícia del dia però, ha estat la caiguda de Sirte a Líbia i la captura i mort de Gaddafi. Molts dels que es feliciten estan retratats per les hemeroteques com vells amics del dictador caigut, vells amics del malvat terrorista. Hipòcrites. I com reflexionava Santiago Segura a Twitter, potser primer se l'hauria d'haver jutjat, abans de felicitar-se per la seva mort, no?

Ahir el ministre Blanco va venir a Catalunya per celebrar que Europa apostava per finançar el corredor de la Mediterrània. Però, els experts en recelen. La manca de finançament per la part espanyola, no per l'europea, la decisió de Madrid de quines infraestructures són prioritàries, amb la voluntat de continuar amb línies de viatgers d'alta velocitat, són elements per tenir en compte a l'hora de desconfiar de l'acte d'ahir i pensar que és un brindis al sol, un acte merament electoralista. I així ho penso. Els socialistes es venen com l'alternativa al PP però, no fan més que prendre'ns el pèl. Després si guanya el PP que no diguin que és culpa dels votants.

I acabo. Avui s'esperava la notícia de l'abandonament definitiu de les armes per part d'ETA. A hores d'ara encara no s'ha produït però, si es produeix serà una gran notícia, malgrat el que digui la caverna mediàtica.

Creative Commons License + GNU FDL
Help those suffering in the Horn of Africa

dimecres, 19 d’octubre del 2011

#crisi #salut L'ICS fet a trossos i la patronal demanant barra lliure #20N #15O

Aquest matí El País publicava que la Generalitat planejava fer a trossets la sanitat pública i donar entrada a capital privat. Divisó de l'ICS en una vintena d'empreses públiques, sota el paraigua de l'ICS, les quals podrien donar entrada a col·laboracions amb el sector privat. Alarma, alarma. Aquesta notícia, que no ho explica tot i que només els entesos potser podrien explicar, fa pensar en una futura privatització de les empreses i tenir l'ICS com un simple gestor o també ser una empresa privatitzada? Es vol, segons les notícies llegides, millorar la gestió i aconseguir beneficis. I beneficis en salut, si no passem a un model de salut privada, no entenc per on poden venir, si a més no es volen pujar impostos. Dubto que el copagament, que no comparteixo, acabi ajudant a tenir beneficis.

Ara bé, Artur Mas nega que es vulgui privatitzar l'ICS. El director de l'ICS també ho nega. Penso però, que tot poden ser passos endavant per, en un futur, canviar la legislació i acabar privatitzant-lo. I més sabent que Duran no diu tot el que pensa sobre el sector públic i el privat, per no perdre les eleccions.

La patronal CEOE ha fet la seva carta als reis per a les eleccions. Volen reduir les indemnitzacions per acomiadament improcedent a 20 dies, reduir la presència sindical a les empreses i implantar el copagament en salut i atenció a la dependència. Sempre que els veig a la tele o en imatges la cúpula de la patronal apareix somrient. I això que estem en crisi. Però, a banda d'aquesta anotació irònica, penso que la patronal no pensa en reduir l'atur, en millorar la situació del país, si no en la seva pròpia butxaca -cosa legítima-. De fet, imagino que els membres de la cúpula patir, patir, no pateixen gaire.

I ja que parlem de les eleccions, la Conferència Episcopal Espanyola tornarà a intentar dirigir el vot dels fidels cap a la dreta. Em sembla inacceptable que la cúpula eclesial faci això però, no m'estranya perquè ja massa anys que es posicionen contra les polítiques del govern de Zapatero -i no dic que no sigui de fora coherent amb la fe catòlica- però, no es posicionaven tan clarament contra polítiques com anar a la guerra a l'Iraq, per no dir la seva postura envers els anys de dictadura franquista. La Conferència Episcopal està en línia amb la petició del Papa que l'Església abandoni la seva riquesa terrenal i el poder polític? Jo penso que no.

Creative Commons License + GNU FDL
Help those suffering in the Horn of Africa

dimarts, 18 d’octubre del 2011

Allò que no diu Duran per no perdre les eleccions #20N #15O

Diu Duran que si explica les seves idees perdrà les eleccions. Ho ha dit quan enmig d'un auditori empresarial se li ha demanat concretar la seva visió de la col·laboració público-privada en la gestió dels serveis públics. Tremolem. Fins on pot arribar a concertar serveis el senyor Duran? Vol reduir les empreses públiques fins la mínima expressió? Privatitzaria l'ICS, els centres educatius? Tremolem. Una cosa que m'ha fet gràcia i que en part mostra que potser no està al dia del funcionament de la Universitat. Duran diu que si un alumne repeteix cursos se li ha de demanar una compensació econòmica. Però, això que ell demana ja existeix. Per cada assignatura repetida hi ha un recàrrec a la matrícula.

Vénen eleccions. Només així s'explica que ara l'Estat alliberi 4 milions d'euros per continuar la variant de l'Aldea. Aquest estiu per l'autovia A-2 al·lucinava amb el munt d'obres que hi havia, durant centenars de quilòmetres, mentre a l'Ebre, una simple variant havia d'esperar. Ara bé, que veurem si al final les obres es reemprenen i també veurem quan acaben. Després del 20N no se sap què passarà.

Passarà demà que el ministre Blanco vindrà a Catalunya per celebrar que Europa decideixi prioritzar el corredor de la Mediterrània, llargament sol·licitat. Sol·licitat des de Catalunya però, no tant per Madrid, que sembla que estava més interessat en un corredor per Canfranc, per l'interior, i que ha estat més per fer quilòmetres i quilòmetres d'AVE que no pas per fer infraestructures necessàries. Ara ve el ministre a fer una celebració -quan ens costarà l'acte?- i de passada fer pre-campanya.

Ep. El nou model d'oposicions per al professorat no s'implantarà al final. Ho celebro.

Creative Commons License + GNU FDL
Help those suffering in the Horn of Africa

dilluns, 17 d’octubre del 2011

Conferència de #pau al País Basc, cretins que no volen la pau i les #retallades a #salut

Ahir el programa Salvados de la Sexta va triomfar a Twitter amb l'etiqueta #borrandoaETA, amb els comentaris al programa sobre el final de la violència al País Basc. Un gran programa, precedint la cita d'avui.

Avui ha estat un dia important per al País Basc i per a Espanya. Alguns, els de sempre, han insistit en veure-ho des d'una òptica radical i estàtica, d'aquell que no vol negociar, que no vol cedir, que està segur que té la veritat absoluta i que s'acabarà imposant. Aznar, Pedro J. i altres han estat els altaveus de qui no veu amb bons ulls que s'hagi creat una mesa de diàleg amb representants internacionals com Gerry Adams o Kofi Annan, en la qual hi ha la majoria de partits polítics del País Basc, inclòs el PSE -evidentment no hi ha el PP-.

He escoltat a la ràdio que Aznar assegura que l'únic camí és el policial i que això durà al final d'ETA. No deixa marge a l'error, malgrat que les estratègies en casos així no són ciències exactes. O és que Aznar té en possessió una equació màgica que fa el problema determinista.

Els membres de la mesa de diàleg han emès un comunicat amb 5 punts que demanen ETA abandonar definitivament les armes i que els governs d'Espanya i França emprenguin negociacions si això passa. És ben lògic. Alguns poden dir que qui ha matat no té dret per negociar però, si vols resoldre els conflictes ho has de fer. De fet, fins i tot si has estat víctima i -com passa al PP- exhibeixes el teu cristianisme, sent coherent amb les teves creences has d'intentar perdonar.

Ahir Esteban González Pons deia que els mediadors, Annan i Adams, no tenen "ni puñetera idea" del problema. Una forma molt demagoga de desqualificar-los. Potser no ha anat mai ningú del PP a altres països a observar o a mediar. Potser és bo que algú que forma part del problema, algú que és part afectada, faci de mediador? No té cap ni peus però, igual que el PP acusa el PSOE d'electoralisme, el PP també en fa, de cara a la seva parròquia. Ara bé, ells són els bons i els altres els dolents i per això a ells els està bé.

D'altra banda ahir va haver una manifestació a Deltebre en defensa de la sanitat pública. Les persones noten els problemes causats per les retallades, siguin usuàries o professionals de la sanitat, per molt que el conseller ho negui. I ja que s'ha parlat de retallades, crec que cal tenir en compte els comentaris de l'alcalde d'Amposta a Canal 21 sobre aquestes. Perquè l'alcalde creu que són necessàries. Potser la plantilla de l'Hospital Comarcal d'Amposta està feliç, qui sap. Potser si ara governés el tripartit en comptes de dir que són necessàries estaria esgarrant-se la vestimenta per la gran barbaritat que suposen. Ja ho hem vist altres cops això de defensar primer el partit que no pas el territori, oi?

Creative Commons License + GNU FDL
Help those suffering in the Horn of Africa

diumenge, 16 d’octubre del 2011

Aznar i l'extrema esquerra #crisi #retallades

Segons Aznar el moviment dels "indignats" no és res més que un moviment d'extrema esquerra marginal, i a més considera que les protestes no utilitzen les vies democràtiques. Aznar sap que això que diu és mentida, ni ell s'ho creu però, ha de dir tonteries com aquesta per tenir contenta la seva cleca. De fet, al Twitter algun seguidor de Pedro J. Ramírez deia que tot plegat era una protesta contra Rajoy.  No se n'han adonat que és un moviment heterogeni, espontani i mundial.

Indignats hem d'estar per les retallades. Avui com exemple, una manifestació a Deltebre ha protestat contra les retallades en salut a les Terres de l'Ebre que han deixat el CAP de Deltebre amb una proporció d'un metge per cada 2000 habitants. El conseller però, diu que aquestes coses no afecten els usuaris.

La indignació a Roma ahir va acabar amb importants incidents. No sóc partidari de la violència però, tampoc no m'estranya que hi hagi qui carregui contra els bancs, com va passar. Penso que si als anys 30 es cremaven esglésies i convents, si els conflictes s'agreugen, al segle XXI les entitats financeres seran les que rebran.

Acabo. La desaparició de dos criatures, de 6 i 2 anys a Córdova, és un fet molt trist. L'esperança no s'ha de perdre i cal pensar que tot acabarà bé però, només pensar que algú pot segrestar dues criatures, una d'elles de l'edat de la meva filla, em trenca el cor. Per no pensar què els haurà pogut fer més. La mare, desesperada, promet perdó. Tant de bo tingui l'oportunitat de perdonar perquè voldria dir que torna tenir a sa filla i son fill als seus braços.

Creative Commons License + GNU FDL
Help those suffering in the Horn of Africa

dissabte, 15 d’octubre del 2011

Les retallades no afecten els usuaris, no #crisi #salut #15O

No sé com s'ho arreglen els polítics però, sempre abans d'una manifestació acaben fent declaracions que sembla que convidin a mobilitzar més la gent. De fet, els polítics de CiU en l'època del transvasament ja ens hi tenien acostumats. Doncs ahir el conseller de Salut va fer unes declaracions que, com destaca la Plataforma per la Salut de les Terres de l'Ebre, fan plorar. I és que el conseller ens diu que les retallades no estan afectant els usuaris. No, que va! Els canvis de visites, les intervencions que no es faran quan toca, els col·lapses del servei d'urgèncie de l'HTVC que surten a la premsa, no afecten els usuaris. De fet s'apunta a la quantitat de queixes que es reben, que no són gaire diferents que abans de les retallades. El problema és que molta gent no fa queixes formals davant dels problemes. Som un país on preferim queixar-nos al veí abans d'omplir un formulari.

Avui és el dia de la indignació mundial, el 15-O, on en un miler de ciutats del món s'han convocat manifestacions per demanar una democràcia real. Veurem poc a poc com es posicionen els polítics, com ja ho van fer abans de les eleccions municipals, fent-se els simpàtiques amb els "indignats". De fet, el ministre Blanco ja intenta fer-se el simpàtic i aprofitar per avisar que si governa el PP d'indignats passarem a estar desesperats.

I acabo. Artur Mas, amb motiu de la penjada de la senyera a Montjuïc el dia que fa 71 anys de la mort del president Comapnys, apel·la a la unitat dels catalans per aconseguir grans objectius nacionals. Els discursos apel·lant als símbols, als sentiments, eren l'excusa amb què el president Pujol deia que comprenia però, no compartia, les protestes contra el transvasament. Però, quan qui governa ho necessita, utilitza els arguments sentimentals per fer oblidar les polítiques que tenen emprenyat el país.

Creative Commons License + GNU FDL
Help those suffering in the Horn of Africa

divendres, 14 d’octubre del 2011

#15O #crisi A reduir prestacions a la #salut pública, #transvasaments a la vista i la dedicació dels càrrecs electes #20N

Demà hi ha convocada una jornada global de protesta, el 15-O, en més de 1000 ciutats del món, per sortir al carrer i manifestar-se per un canvi global, per una democràcia real, continuació dels moviments d'indignació a tot el món. Del 15M al 15O. Potser no ens escoltaran però, al carrer i a la xarxa ens han de veure.

Aquesta setmana la Unió Catalana d'Hospitals, la patronal dels hospitals privats, ha estat notícia per unes peticions al departament de Salut de reforma del model sanitari que passaria per reduir prestacions públiques per passar a ser privades i un major copagament. Entre un conseller que ve del ram privat de la sanitat, que començava la legislatura cantant les bondats del 25% de catalans que tenen mútua i ara això, sembla la conjunció perfecta per promoure un model sanitari en què si no tens mútua et fots. Primer es comença per algunes cosetes que passen a ser privades i després el sector privat intenta emportar-se'n unes quantes més. No en tenen prou de rebre diners públics -perquè en reben, oi?- si no que a més volen fer que la sanitat pública sigui cada cop més privada. No entenc per què no marxen als EUA si tan els agrada el model. Posaran hospitals punters a tot el territori o continuaran tenint els centres concentrats a Barcelona i altres capitals? Garantiran l'assistència a tothom o només a qui encaixi dins dels seus criteris de risc? Espero que això quedi en aigua de borraines, de veritat.

A casa nostra les retallades continuen estant d'actualitat. Ahir es va fer una sessió informativa a Deltebre sobre la situació del CAP de la població i sobre la de l'Hospital de Tortosa Verge de la Cinta. Segons es va explicar, a causa de les retallades el CAP de Deltebre ha d'assumir uns 1800 pacients del territori, amb un increment mitjà de 280 usuaris per metge. Diumenge hi ha una manifestació per protestar contra aquestes retallades. I poques que en fem encara.

Que el PP guanyarà les eleccions crec que la majoria ho tenim assumit. Que això no sé si serà gaire bo ja no ho sé. Avui llegeixo un apunt sobre el programa electoral del PP en matèria medi ambiental, un programa que podria estar orientat a estendre l'energia nuclear a Espanya, eliminar restriccions de la llei de costes, i altres. Recordem que tenim un transvasament que pot tornar amb força a l'actualitat, i ens tocarà tornar a sortir al carrer. El partit del totxo i de les obres faraòniques tornarà a apostar-hi, tot i haver quedat en evidència aquesta política en llocs com Múrcia o el País Valencià?

Parlant d'eleccions, Chacón tindrà de cap de campanya Zaragoza, el dels eslògans de la por per la tornada del PP, a les anteriors eleccions generals. D'entrada, el PSC continua sense canviar de cares ni d'estratègia. Continua l'atac al PP i a la dreta quan ells han estat partíceps amb el PSOE d'unes polítiques erràtiques que s'han doblegat a les decisions externes, malgrat que el 2008 negaven la crisi i presumien de poder econòmic respecte d'Itàlia o França. Arribat aquest punt la seva credibilitat és zero. Cal cercar alternatives de vot però, que PP i PSC-PSOE no es mereixen que els voti la gent penso que és evident.

A Amposta Adam Tomàs parla de la dedicació de l'alcalde de la ciutat a la seva tasca d'alcalde. Opina -opinió que comparteixo- que un alcalde d'una ciutat com Amposta hauria de tenir una dedicació exclusiva i no una de parcial. I és que l'assumpció ara de la presidència del Consorci Hospitalari de Catalunya el fa estar fora de la ciutat dos dies per setmana. Evidentment que hi ha altres regidors però, l'alcalde és l'alcalde. Podria posar com exemple Ferran Bel però, ara que vol anar al Senat tota la coherència que mostrava dient que només es volia dedicar a Tortosa l'ha perdut. De fet, les dedicacions a diversos càrrecs són un tema prou indignant. Un polític pot desenvolupar diversos càrrecs a la vegada, cobrant d'alguns el sou i d'altres les assistències però, si computem hores hi haurien prou hores al dia per quadrar els números?.

Creative Commons License + GNU FDL
Help those suffering in the Horn of Africa

dijous, 13 d’octubre del 2011

#20N Batalletes polítiques 2.0 i #crisi a Portugal

Esteban González Pons ha tractat Rubalcaba de mentider a Twitter per fer-nos creure que ell no ha fet retallades. I li dono la raó. És del PP i està en pre-campanya per González Pons descriu una evidència. Rubalcaba ha format part del govern de Zapatero, el govern que ha retallat sous i ha acordat retallades en la situació dels treballadors, per exemple. Què ens conta Rubalcaba, on es pensa que vivim?

A Portugal el govern vol eliminar l'any vinent les pagues d'estiu i d'hivern de funcionaris i pensionistes, i vol allargar mitja hora la jornada laboral. La retallada de pagues afectarà qui cobri més de 1000 euros. Molt bé. Resulta que si cobres 1000 euros ja ets ric, segur. A veure si encara servirà d'exemple per a la Generalitat o per al proper govern de Madrid. Em pregunto si a Portugal els polítics també gaudeixen de dietes que, pobrets, necessiten per pagar-se els viatges al parlament corresponent, en comptes de pagar-ho del seu sou com qualsevol treballador.

Avui coneixia que dissabte va morir Dennis Ritchie, creador del llenguatge de programació C i un dels desenvolupadors principials del sistema operatiu UNIX. Ha estat una persona important en el món de la Informàtica. De fet, el seu llenguatge de programació almenys quan vaig estudiar jo, em va acompanyar durant la majoria de cursos, a banda dels molts altres que vam utilitzar. Un cop al món laboral el llenguatge C també l'he utilitzat, per exemple, en la programació de microcontroladors. El llibre escrit per ell i Brian Kernigan, conegut com Kernigan-Ritchie i amb títol "The C Programming Language" és allò que en diríem la bíblia de C. Una pèrdua no tan destacada com la de Steve Jobs però, important per la història que deixa enrere.

Creative Commons License + GNU FDL
Help those suffering in the Horn of Africa

dimecres, 12 d’octubre del 2011

Les dietes dels diputats #crisi #retallades

Ens han dit aquesta setmana que els diputats al Parlament cobraran una paga menys el 2012. La de Nadal de 2011 però, no la perdran. La paga que perden ve a ser de més de 5.000 euros. Com tothom, vaja. En canvi, no volen que els toquin les dietes. Fa uns dies llegia que alguns membres del govern i alguns diputats cobren dietes, tot i tenir cotxe oficial. Les dietes van dels 20.000 als 30.000 euros l'any, i són lliures d'impostos. Diuen que això és per cobrir despeses de desplaçament, per mantenir el vehicle,... L'ex-president del Parlament, Ernest Benach ho justifica perquè diu que un diputat ha de comprar un cotxe cada tres anys. Em perdonarà l'ex-president però, els treballadors asalariats que utilitzen el vehicle particular per anar a la feina -com els diputats- no cobren els desplaçaments ni cobren res per compensar el manteniment del vehicle. Només els autònoms poden desgravar una part de les despeses a través de l'IVA però, tampoc no és una compensació com la que tenen els diputats. De fet, dubto que un diputat de l'Ebre tingui una despesa de 30.000 euros l'any a causa dels seus desplaçaments. I si la té, què? Potser no és la seva feina, potser no han triat ells de ser candidats en unes eleccions? Quan seran conseqüents els polítics amb els sacrificis que es demanen a la societat?

Hi ha una altra polèmica al Parlament. La presidenta ha estat interpelada per la contractació de la cunyada del seu fill com assessora del seu gabinet. Això, quan ho feia el tripartit era pecat. Ara és totalment justificat i no cal reconèixer l'error. Si és que...

I acabo. Duran i el govern de CiU ara es posicionen contra la cultura del subsidi, posant el PER d'Andalusia com exemple. En canvi, via Menéame he vist que Ignacio Escolar recorca que va ser CiU un dels partits que va votar el 2002 a favor de la llei que reinstaurava el PER, i se'n felicitava. Per què tenen tan mala memòria a Convergència?

Help those suffering in the Horn of Africa

dimarts, 11 d’octubre del 2011

#crisi La gent vol retallades?

El Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) ha publicat el la 2a onada del baròmetre del 2011 i el resultat de l'enquesta sobre el recent debat de política general. Aquesta darrera s'ha utilitzat per afirmar rotundament que la societat catalana prefereix les retallades que no pas una pujada d'impostos. El resultat de l'enquesta situa en un 41,9% les persones a favor de retallar la despesa pública, enfront d'un 35,1% que prefereix pujar impostos i la resta que no ho saben o no contesten. L'Edgar Rovira a Twitter comentava que amb un marge d'error de ±3,47% no es pot afirmar amb rotunditat que els catalans prefereixin les retallades vista la diferència. No sé si és cert o no. Un marge del 3,47% és un marge prou baix, penso, tot i que no em dedico a l'estadística. La pregunta és com pot ser que tanta gent prefereixi les retallades? O millor, hauria contestat el mateix la gent si s'haguessin concretat més el tipus de retallades? Les enquestes ja tenen això de fer preguntes interpretables. Però, si realment, extrapolant, tanta població prefereix retallades i no pujades d'impostos, és per preocupar-se o no? Volem un país que ens doni serveis, els reclamem com legítims però, no volem més impostos per sostenir-los. Preferim retallar l'Administració, peti qui peti? I quan no es pugui retallar més, què?

I avui ha estat notícia Mònica Terribas, directora de TV3, per un article d'opinió amb títol TV3: volem un mirall trencat?, on explica que TV3 ja ha fet, des del 2008, esforços per adaptar-se als mals temps econòmics i reivindica la necessitat de protegir TV3 de les retallades anunciades -imagino que sobretot arran de les declaracions de Duran de fa uns dies-. El partit de Rosa Díez, segons he escoltat a la ràdio, vol eliminar les televisions autonòmiques. Els propietaris de televisions privades, he sentit també, volen una única televisió autonòmica a Espanya. Em pregunto, en aquest cas, quina diferència tindria en comparació amb un canal de TVE amb desconnexions territorials -diguem-li, La 2-. Quant a la proposta d'UPyD, igual que amb les autonomies, és cert que la transició va crear autonomies en territoris on no es volien, en territoris sense cap ànim d'autogovern. Ningú no volia l'autonomia però, ara ningú no la vol amollar. Que ens deixin tranquils amb la nostra televisió i que, legítimament, es preocupin de controlar-ne la gestió.

Preocupant és que a Amposta tinguem un percentatge d'aturats que se situï en un 25%, unes 2000 persones. Ep, com que governen a la ciutat segur que CiU no vol saber res del tema i culparà la conjuntura econòmica i el mal govern del tripartit i de Zapatero. Però, el cert és que Amposta ha tingut una economia que s'ha basat molt en el totxo, sector en hores baixíssimes. Ningú no se n'alegra de la situació però, recordem quan hi havia qui avisava de la bombolla i ningú no ho volia escoltar.

Help those suffering in the Horn of Africa

dilluns, 10 d’octubre del 2011

#Duran continua d'actualitat, i Salvados impacta amb #cuandoeramosricos

Avui a la tertúlia del Matí de Catalunya Ràdio s'ha parlat, inevitablement, de Duran i Lleida. Jaume Roures ha comentat molt encertadament que a Andalusia qui s'emporta la majoria de subvencions no són els ciutadans que cobren el PER, és la duquesa d'Alba. Que podem estar d'acord amb el PER o no però, fer demagògia com la que fa Duran per acusar ara -no ha fet res per canviar les coses si ho trobava injust fins ara?- una cosa que considera privilegi injust pagat pels catalans. Però, com ja he dit, és normal que algú que amb tanta lleugeresa ataca la immigració, utilitzi també la demagògia per apuntar en una altra direcció, cap Andalusia, bàsicament perquè hi governa el PSOE. Ahir Alfonso Guerra va criticar Duran, algú que viu al Palace a Madrid, parlant d'un pagès que cobra el PER mentre està al bar. Duran es queixa de demagògia però, se li paga amb la mateixa moneda. De fet avui deia a RAC 1 que altres diputats paguen més pel seu apartament que ell pel Palace. Però, no sé si ha dit quant paga per una suite al Palace, ell que pretén ser la imatge de la moderació i del bon govern, ell que predica austeritat i premonitza les retallades de TV3.

Parlant de crisi, Público avui parla de les caixes d'estalvi i dels escàndols que suposen les indemnitzacions milionàries que s'emporten els seus ex-directius. Ara bé, com remarca el bloc de Santiago González, fóra bo que Público hagués parlat, no només de les caixes relacionades amb el PP o l'església catòlica, si no altres que es relacionen amb el PSOE. El color polític dels mitjans es fa evident, per molt que en línies generals Público m'ha semblat molt millor que El País.

I continuant parlant de crisi, ahir el programa Salvados, de la Sexta, va ser trending topic amb l'etiqueta #cuandoeramosricos a Twitter amb un programa que repassava les infraestructures creades en aquests anys de vaques grasses a Espanya, amb AVE, aeroports i altres infraestructures de costos elevadíssims i al mateix temps infrautilitzades, és a dir, no rendibles. Un document sobre el qual els responsables polítics dels darrers anys -no només els anys de Zapatero, i no només els governs de Madrid- haurien de donar la cara i explicar-se.

Infraestructures i malbaratament, un tema sobre la taula ara que es parlava del corredor de la Mediterrània. El govern espanyol s'han negat sempre a apostar -almenys de forma exclusiva- pel corredor de la Mediterrània. Ara el Parlament Europeu s'ha pronunciat a favor del corredor, en contra del corredor per Canfranc i en contra de fer més i més vies d'AVE per Espanya -caprici dels governs d'Aznar i de Zapatero-.

Acabo. Grècia es dóna per un cas perdut.  Carlos Elordi ho comenta a El Periódico i apunta al desmoronament de la barrera que suposa Grècia per a Espanya i Itàlia davant la fúria dels mercats. Caiguda Grècia serà difícil que Espanya es lliuri d'un agreujament de la situació del deute. Veurem si ens hauran de rescatar i la reacció social davant d'una hipotètica situació com la grega.


Creative Commons License + GNU FDL
Help those suffering in the Horn of Africa

diumenge, 9 d’octubre del 2011

Alemanya i França decideixen, #Duran en el punt de mira i el PSOE s'enfonsa #20N

Alemanya i França acorden recapitalitzar els bancs europeus. Ho vesteixen de responsabilitat pel lideratge però, com expliquen alguns experts, no deixa de ser una forma de protegir els bancs dels seus països, en perill per la situació del deute grec però, també de l'italià o l'espanyol. Un cop més Europa ha de seguir les directrius d'alemanys i francesos, no unes acordades entre tots. I és que es parla que Grècia podria deixar de pagar el 60% del seu deute, cosa que tindria un impacte important en els bancs d'aquests països, a més de l'impacte general a Europa. Com també expliquen alguns, els bancs no s'han estat d'aprofitar-se durant anys de les demandes de crèdit i ara es queden amb el cul a l'aire però, haurem de pagar-ho entre tots.

Les declaracions de Duran sobre els pagesos andalusos ha desencadenat un munt de missatges a Twitter. Els socialistes, com que governen Andalusia, l'acusen de classista. I, tot i que els socialistes actuen en clau electoral, tenen raó. El discurs de Duran, ja amb el tema dels immigrants, és clarament classista. No entenc com la gent treballadora el pot votar. I ja que parlem d'immigrants, el cap del grup de PxC a Manresa, arran de la mort d'un marroquí, ha dit que és una despesa menys per a l'Ajuntament. Increïble però, cert. Algú hauria d'actuar d'ofici en situacions com aquesta, i més fetes per un representant electe. La xenofòbia no pot tenir cap espai dins del sistema democràtic.

Les enquestes sobre el 20N són devastadores per al PSOE i exitoses per al PP. Ara bé, vistes les polítiques fetes, no entenc la pujada que se li dóna a CiU. Si al final serà veritat que tenim allò que ens mereixem. I parlant d'eleccions, l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, serà candidat al Senat per CiU. En veure la notícia he recordat que l'alcalde de Tortosa només volia dedicar-se a la seva ciutat. Dimitirà de l'alcaldia si surt elegit o entrarà en contradicció amb els seus principis?

I acabo. Les retallades han estat notícia avui. Duran -sembla que avui exercia de portaveu del govern- diu que hi haurà retallades, i moltes, a TV3. Fóra bo que, per un cop, expliqués de quin tipus, perquè aquest govern es dedica a no explicar res fins que no s'ha consumat. Al mateix temps reconeix que els metges estan malpagats. Però, el seu partit, al govern, els vol retallar encara més el sou i les condicions de treball. Molt coherent.

Creative Commons License + GNU FDL
Help those suffering in the Horn of Africa