#crisi #independència #pensions CaixaBank, les pensions i Pujol

Avui dues són les notícies de les quals s'ha parlat més en general als mitjans. Començava el dia amb l'acord a tocar dels dits entre sindicats i govern sobre la reforma de les pensions. Una victòria per a Zapatero però, un fracàs per als sindicats. Al final tindrem, d'una manera o una altra, la pujada de l'edat de la jubilació per cobrar la pensió màxima, un augment del nombre d'anys treballats per jubilar-se i no haver d'arribar als 67, i encara queda veure com els sindicats s'empassen el càlcul de la pensió en un interval major d'anys. Mentres el govern ho ven com una consolidació del sistema, jo ho veig com una forma perversa d'intentar pagar menys als jubilats. No me'n cansaré de recordar que ens governa un partit que s'anomena socialista i obrer.

L'altra notícia del dia ha estat la conversió de La Caixa en un banc, conservant les tres divisions que té actualment, inclosa la destinada a obra social. No sé ni si és bo ni si és dolent. Fa temps, deia ahir, que les caixes es comporten d'una manera que és difícil diferenciar-les dels bancs. El nou banc, participat en un 80% per La Caixa i el 20% per Criteria, s'anomenarà CaixaBank, curiosament igual que s'anomenen les entitats de La Caixa fora d'Espanya -a la imatge, CaixaBank de Montpellier, d'un viatge que vam fer l'any 2003-.

El president Pujol també és notícia aquests dies, apuntant a la independència com solució dels problemes de Catalunya. Des del PSOE no ha sentat bé la postura de Pujol. Ara bé, em sembla que ell i els seus governs van contribuir a portar-nos on som. Els catalans sempre som per a Madrid els que no en tenen mai prou, i tot perquè amb la voluntat de garantir la governabilitat o qualsevol altre argument polític, sempre anàvem a demanar coses a Madrid, en tornàvem amb el que podíem i al cap d'un temps tornàvem a demanar. Un exemple clar va ser el finançament que va acordar-se amb Pujol, discutit -de facto- de seguida en arribar el tripartit, amb el nou Estatut. O amb
la rebaixa del nou Estatut, per acabar la legislatura demanant més, i això que era tan gran la fita assolida. Ara Artur Mas va a Madrid a veure Zapatero. Veurem si torna amb les butxaques mig plenes o mig buides. Potser en realitat ens falta a Catalunya un Palau que torni de Madrid amb la feina feta.

I ja que surt l'alcalde Palau, parlem d'Amposta. Toni Espanya expressava la preocupació pel cop que la inauguració de Carrefour suposarà per al comerç ampostí. La veritat és que un consumidor, acostumats com estem a comprar en grans superfícies, tindrà un lloc més on triar. El comerç de la ciutat se'n resentirà, de ben segur. Sóc dels que pensa que al Carrefour, igual que l'Eroski i altres supermercats es pot anar a comprar certes coses i certes altres és millor comprar-les a la botiga. Això vol dir que el comerç de ciutat ha d'especialitzar-se, aportar valor afegit i, sobretot ajustar preus. La pregunta que em faig també és quant aguantaran les altres grans superfícies comercials d'Amposta, sobretot el Caprabo, a tocar del Carrefour.

+ GNU FDL