dimarts, 31 de juliol del 2012

Qui gasta més, l'aparent plantada a #Montoro i els diners de les entitats socials #crisi

Llegeixo que el diari Expansión d'avui ha publicat una gràfica comparant les despeses de les autonomies. No he vist el diari en paper, amb la qual cosa, espero trobar alguna referència a les dades que sembla que es publiquen. Suposant certa la notícia, Andalusia i Madrid encapçalen la llista de les autonomies que més gasten, amb més de 26 mil milions d'euros i més de 17 mil milions d'euros, respectivament. Catalunya és la segona per la cua, després de Cantàbria, amb una despesa de quasi 2.500 milions d'euros. La relació entre despesa i nombre d'habitants, seria d'un ordre de magnitud menys a Catalunya que Andalusia. En canvi, Catalunya és de les autonomies més castigades pel govern de Madrid i més criticades per la premsa afí al PP. Vergonya.

Avui llegíem que el conseller d'Economia havia plantat el ministre Montoro en el Consell de Política Fiscal i Financera, igual que ho ha fet Andalusia. Tot vindria de l'enuig del conseller l'altra setmana quan Montoro va tractar les autonomies com criatures que no saben gestionar-se soles. Un cop de puny a la taula, un canvi d'actitud del govern català? Potser, encara que, com diu la notícia, els tècnics d'Hisenda de Catalunya sí que han estat a la reunió, de forma que tot ha estat una acció d'imatge però, sense efecte pràctic. Veurem si realment hi ha un canvi d'actitud.

El defensor del poble europeu ha dit que el BCE no va exigir que Zapatero canviés la Constitució per tal d'ajudar Espanya amb el seu finançament. Per tant, va ser cosa de Zapatero i Rajoy modificar la Carta Magna, amb l'excusa de les exigències europees. Ens prenen el pèl i es queden tan panxos.

La ministra de Foment, Ana Pastor, com aquell que diu encara ens demana les gràcies perquè Espanya ha estat subvencionant des del 1999 les autopistes catalanes, enfront de les queixes per l'augment ara del 7,5% del preu dels peatges. A l'hora de recordar allò que l'Estat ha subvencionat els falta temps i els sobra memòria. A l'hora de recordar allò que aporta Catalunya a l'Estat i allò que rep, no toca parlar-ne.

Ahir llegia que unes 100.000 persones que treballen en entitats socials, com residències d'avis, centres de menors i altres, concertats, no cobraran la seva nòmina perquè la Generalitat no té els diners per pagar. Directors de centres afectats duran la mesura davant la justícia pels perjudicis que pot comportar. En canvi, el portaveu del Govern diu que no perilla l'atenció a les persones. Sap que encara que no cobris has d'anar a treballar o t'arrisques a perdre la feina. És indignant. Com és que a l'hora de deixar de pagar no deixen de cobrar el seu sou i sí que es permeten deixar de pagar els sous de persones que no tenen el seu marge per fer front a les seves necessitats quotidianes?

Les elits continuen volent retallar més. Uns cops és la patronal. Ara és la Cambra de Comerç de Barcelona que demana retallar més en sanitat, educació i pensions, per tal que ens creguin els mercats. L'important és que alguns cobrin i la resta no importa. Suposo que el president de la Cambra no patirà les conseqüències de les seves necessàries mesures, per això les proposa.

I acabo. Ahir es va aprovar el programa de Festes Majors. Adam Tomàs en parla al seu bloc. Em repeteixo. El programa s'hauria de repensar i no fer-nos creure que han fet un gran esforç, retallant de forma simbòlica els bous, de forma proporcional als dies de festa, quan hi havia una desproporció evident entre una cosa i l'altra. A sobre sembla que el concert de la Plaça serà sense escenari, a peu pla. Una aposta forta per les bandes de música, i tant.

dilluns, 30 de juliol del 2012

La #pobresa que ve amb Rajoy i el programa de #Festes d'#Amposta

El Comitè de Drets Econòmics i Socials de l'ONU alerta que les retallades del govern espanyol afecten de forma greu els més desafavorits. 1 de cada 4 nens viuen en famílies sense recursos. El 21,8% de persones viu en risc de pobresa. Així mateix es demana no retallar en drets laborals. Però, l'ONU no se l'escolten gaire els governs quan toca temes que no interessen. De fet, els fills dels que apliquen les retallades segur que no patiran la pobresa ni seran mai en risc de patir-la, per això no interessa pensar-hi.

Rajoy podria substituir abans d'acabar l'any el ministre Montoro i potser De Guindos, pel descontentament de l'ala dura del PP i de l'empresariat, que encara voldrien més retallades però, de les que no els afecten a ells. El problema és que podem anar a pitjor, encara, i és dir, perquè si arriben ministres més retalladors encara patirem més. No serà una forma de fer bons Montoro i De Guindos?

El PP és un dels partits responsables d'algunes de les meravelles de la crisi que repassa la BBC. Obres ruïnoses que són el símbol de la crisi del totxo, de les inversions sense mesura, com l'aeroport de Castelló o la Ciutat de les Arts i de les Ciències de València. 

A Amposta ja tenim programa de Festes 2012. Aquest any, en comptes d'acabar en diumenge acabaran en divendres. La crisi. Un programa com el de tots els anys, amb dos dies menys, en comptes de distribuir de forma diferent els actes, concentrant la festa els dos caps de setmana, per no dir que algun dia s'hauria de debatre seriosament el model de festes majors que volem. Es va dir que es reduirien dos dies de bous, que eren els que quedaven fora de programa però, com es pot veure al programa de bous, continuen dos dies de bous fora de programa, dissabte i diumenge. Un programa gens satisfactori i que voldran donar per bo amb l'excusa de la crisi.

Help those suffering in the Horn of Africa

diumenge, 29 de juliol del 2012

#pactefiscal segons CiU i PSC

Josep Rull diu que si Madrid no vol dialogar sobre el pacte fiscal tenim la porta oberta per marxar d'Espanya. I jo que m'ho prenc amb cert escepticisme. Em sona a amenaça però, a res més. Em sona a discurs per ser aplaudit però, que no crec que acabi traduït en fets. Cadascú és lliure de fer allò que cregui que ha de fer però, les paraules i els fets es retroalimenten i et deixen en evidència amb el pas del temps.

Jaume Collboni (PSC) ha dit que els privilegis econòmics del País Basc i Navarra són anacrònics. Així justifica que a Catalunya el PSC no doni suport al pacte fiscal complet. Però, no mouran ni un dit perquè el concert econòmic desaparegui allí on funciona. I no desapareixerà per motius electoralistes i perquè estic segur que els propis socialistes veuen que és més just que no pas la situació actual que té Catalunya. Però, cal fer punts per tenir el PSOE content, no?

dissabte, 28 de juliol del 2012

Pugen els #peatges, premi per als catalans

Aquesta propera matinada els peatges de les autopistes de l'Estat pugen un 7,5%, i l'1 de setembre un 3% a causa de l'IVA. L'augment és conseqüència de la retallada de les bonificacions que l'Estat pagava. Així, a Catalunya si no paguem prou per tot, continuarem pagant encara més. Molt bé. Fins i tot llegia en Germà Bel a Facebook justificant que vulguem un estat propi davant de mesures com aquestes que perjudiquen qui ja paguem, els catalans. I Bel no és precisament una persona que tingui una imatge radical ni que hagi destacat pel seu independentisme. Oriol Junqueras diu que els peatges condemnen més Catalunya a la misèria. I és que si moure's per les autopistes catalanes ja era prou car ara ja podem agafar-nos.

Llegeixo que 250 medicaments són més barats si es compren sense recepta que amb ella, a causa dels copagaments que han implantat el govern català i l'espanyol. Bona cagada. Ara bé, alguna cosa ha funcionat amb les reformes, cal dir-ho. Descobrir 150.000 persones mortes i quina targeta sanitària estava encara activa i en alguns casos s'havia utilitzat, o 800.000 titulars beneficiaris de la targeta sanitària que no estaven d'alta a la Seguretat Social, és una part positiva, encara que no justifica l'augment del cost del medicament per a les persones que el necessiten i per als jubilats i pensionistes.

60.000 persones han signat per reclamar que els diputats amb vivenda a Madrid no cobrin la dieta d'allotjament del congrés dels Diputats. No hauria de ser necessari reclamar-ho això si no que hauria de ser automàtic que algú que té una vivenda allí no pugui cobrar, com si hagués d'allotjar-se en un hotel.

Pilar Rahola parla sobre els diputats díscols que trenquen la disciplina de vot, referint-se a Ernest Maragall i a altres casos que recentment o no, han estat notícia. La unicefàlia és un tret característic de la política espanyola i catalana. Discrepar no està ben vist i et pot costar l'expulsió, com ha passat en alguns casos. Com comentàvem a Facebook sobre el tema, la docilitat permet que personatges mediocres s'eternitzin en el món de la política i no hagin de passar per l'esforç que qualsevol treballador ha de fer per obtenir una feina, mantenir-la o trobar-ne una de millor.

divendres, 27 de juliol del 2012

L'FMI vol més impostos, augmenta l'#atur i el #rescat

El Fons Monetari Internacional (FMI) considera que amb les retallades de Rajoy l'economia empitjorarà encara més, augmentant el dèficit per al 2012 i anys consecutius. Contradicció però, perquè al mateix temps ens diuen que si no es pugen més els impostos no millorarà la cosa. No es pot demanar retallades i criticar-les al mateix temps.

El xulo ministre Montoro diu que no és moment per enganyar la ciutadania i en Xavier Sala i Martín li pren la paraula per recordar-li els cops que ell ha faltat a les promeses que ha fet. Un ministre xulo, arrogant, centralista, polèmic, ... que podria marxar cap a casa i deixar-nos tranquils.

La ministra de Treball, com ja és massa freqüent, recorre a l'herència rebuda per justificar la reforma del mercat laboral. El 55% de les noves persones aturades seran castigades amb les noves mesures que els baixen al 50% la prestació als 6 mesos. En un temps en què no hi ha feina, castigar els aturats no té sentit. I parlant d'atur, a Espanya continua pujant, amb un 24,6% de persones aturades. A Catalunya, estranyament, la xifra d'aturats ha baixat.

El governador del BCE va fer ahir que baixés la prima de risc espanyola només amb paraules, dient que el BCE faria allò que fos necessari per protegir l'euro. Sobta però, que el cap de setmana hagués dit que el BCE no estava per solucionar els problemes financers dels estats. En qüestió de dies ha canviat de discurs. Ara falta concretar les paraules en fets.

Els mitjans estrangers continuen parlant de la situació d'Espanya. La revista The Economist il·lustra la seva portada en paper amb un bou amb banderilles -típic o tòpic-, de la ramaderia de l'euro, amb un rètol amb les lletres SPAIN, del qual s'ha despenjat la S: pain. L'article presenta la situació d'Espanya, cada cop pitjor, com un exemple per a la zona euro de com s'han fet de malament les coses. Si la imatge pot semblar que explota massa tòpics, el contingut de l'article avisa de la gravetat de la situació i critica els polítics europeus que no han aconseguit millorar les coses amb el pas dels mesos.

Espanya hauria discutit amb Alemanya la petició d'un rescat de 300.000 milions d'euros. Un rescat que Alemanya voldria que es deixés fins la tardor, quan comenci a operar el nou fons de rescat, el MEDE. La vicepresidenta del govern espanyol però, ho nega i diu que el rescat no és una opció. La veritat s'acabarà sabent, tranquils. També llegeixo que Alemanya, França i el BCE tenen un pla per intervenir en els mercats de deute i facilitar el finançament d'Espanya i d'Itàlia. Servirà d'alguna cosa, serà un rescat? Fins que no ho veiem no ho sabrem, sobretot si hem de fer cas de les explicacions del govern.

Help those suffering in the Horn of Africa

dijous, 26 de juliol del 2012

#Festes amb menys #bous però, notants, i #pactefiscal

Menys bous però, no tants com es pensava. Amposta serà la capital dels bous de les Terres de l'Ebre malgrat les retallades. Llegeixo que el pressupost per als bous serà menor de 70.000 euros però, no sé encara major de quant. Imagino que molt no voldran retallar els bous perquè si no la memòria dels electors toreros els pot castigar. Poc valents i poc coherents.

I parlant de retallades i de diners, encara no ha acabat la polèmica a l'Ajuntament entre l'alcalde i Toni Espanya arran del lloguer del local on es presta el servei de Rehabilitació i Logopèdia de l'Hospital Comarcal. Un lloguer de 15.000 euros al mes -el sou brut anual de moltes persones- per un local de 1000 metres quadrats, malgrat que el lloguer inicial i conegut per Toni Espanya i la resta de membres del Consell d'Administració era de 1900 euros al mes per uns 500 metres quadrats. L'alcalde ho va fer sense consultar-ho, explica Espanya, perquè té la potestat de fer-ho. No hi entro. Ara bé, no s'entén que se signi un nou contracte amb opció de compra per 15.000 euros al mes que al final, en cas de comprar, haurà suposat un preu de més d'1.700.000 euros per un local que no s'ho val ni de llarg. És difícil d'explicar i de justificar aquest lloguer aberrant a persones que treballen a l'Hospital i que potser no cobrin les properes nòmines per la manca de liquiditat de la Generalitat, per exemple.

Montoro, el ministre xulet, ha menyspreat la proposta de pacte fiscal de Catalunya. El tarannà de Montoro per comunicar la voluntat del govern de fer front al pacte fiscal. Es plantejaran res sobre el concert econòmic basc, insisteixo? Alguns diuen que el pacte fiscal no solucionarà res. En canvi altres, com Santiago Niño Becerra, diuen que per motius econòmics -ja no polítics- cal un equilibri adequat entre allò que aporta Catalunya i allò que rep, i que amb aquest equilibri no tindríem els problemes que tenim.

Mentrestant el PSC, per contentar el PSOE, critica Ernest Maragall -l'incoherent, cert- i aquells que volen una hisenda pròpia catalana. Al servei de Catalunya, no?

dimecres, 25 de juliol del 2012

20 anys #Barcelona92, #pactefiscal amb #rescat català i altres perles

Dia 25 de juliol del 2012. Fa 20 anys en tenia 18 i, tal dia com avui, a l'hora que escric això, tornava de Barcelona de participar com membre de La Lira Ampostina a la cerimònia d'inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona '92. Encara tinc les polseres que utilitzàvem per identificar-nos i tenir accés al recinte olímpic, el diploma de participant i, a l'estoig del clarinet, que ja té més de 20 anys, encara hi duc l'enganxina que dúiem. Una gran fita per a Barcelona, Catalunya, Espanya però, també per a La Lira. Vam participar i vam gravar la música que va sonar durant la nostra actuació, junt amb músics de tot Catalunya i els tambors del Baix Aragó.

És notícia que Ernest Maragall hagi votat diferent que el PSC en la votació d'avui sobre el pacte fiscal. El vot particular és poc habitual, malgrat que estic segur que molts diputats més d'un cop votarien diferent del grup al qual pertanyen. De fet, haurien de pensar que el seu escó no pertany al partit si no que representen la població. Malauradament la disciplina de vot s'imposa. Així, semblen més aviat borreguets que van tots a una, com quan defensen arguments basats en l'argumentari polític dirigit per la cúpula del partit.

Notícia o no, avui s'ha aprovat una proposta de pacte fiscal. No s'entén que gent que viu a Catalunya no doni suport a la proposta, veient que aquí paguem més per molt, veient que les dades diuen que la balança entre aportacions a l'Estat i el retorn a Catalunya és negativa. No s'entén, si no és perquè els membres dels partits pensen en clau de partit i no de país -o autonomia simplement, per a alguns-. Cal portar-se bé i així la vida política serà llarga, si pot ser anant pujant esglaons en l'escala de poder? Per no parlar de la incoherència d'anar contra un concert econòmic a Catalunya i no voler perdre'l al País Basc.

Catalunya, al mateix temps que demana el pacte fiscal, està a punt de demanar el rescat a Espanya per poder tirar endavant. No li'n diuen rescat però, ja sabem tots què pensem, per molt d'eufemisme que s'utilitzi. Hi ha qui pensa que el pacte fiscal no és la solució i que l'espoli fiscal no és la causa de la situació de Catalunya. Avui però, el president Mas deia que amb la meitat del pacte fiscal aconseguiríem dèficit zero i encara sobrarien dinersm i s'evitarien les retallades.

Per cert, com cada dia, la prima de risc espanyol pels núvols. Dies de moviment diplomàtic, de reunions entre ministres europeus. I un cop més, Espanya fa el ridícul. Ahir el ministeri d'Exteriors publicava un comunicat en què s'afirmava que Espanya, França i Itàlia demanaven l'aplicació immediata dels acords del Consell Europeu. L'afirmació fou desmentida pels dos països, quedant el govern de Rajoy en evidència. Només falta que, a més de no dir la veritat als espanyols, vagin mentint als altres països europeus, dels quals s'espera l'ajuda.

I des de fora ens descriuen la situació de forma pura i dura. Libération a la portada de demà posa els colors de la bandera d'Espanya i s'hi llegeix en gran "Perduts". El New York Times apunta al mal remei de les medicines de la Troika envers la situació econòmica de Grècia. I cap allí que anem, sembla.


A la Comunidad de Madrid Esperanza Aguirre elimina la gratuïtat de la vacuna del pneumococ -de pagament a Catalunya-, afectant així a 76.000 criatures. Un es pregunta per què no és gratuïta a Catalunya però, sobretot, per què si, considerada important a Madrid, ara deixa de considerar-se'n i per això surt del calendari de vacunes del sistema de salut públic?

En Pere Genaró comentava que al setembre uns 3000 malalts de SIDA deixaran de rebre el tractament. Suposo que fa referència als immigrants, dels quals llegeixo que 2700 deixaran de rebre tractament a partir de l'1 de setembre. Perill de noves infeccions, perill per a les seves pròpies vides. Increïble.

dimarts, 24 de juliol del 2012

#Rescat català, Alemanya en el punt de mira i ERO a #TV3

El govern català disposat a demanar diners al fons de liquiditat del govern espanyol, al fons de rescat. Rescat, paraula maleïda, negada per tothom. El govern català, com l'espanyol, domina els eufemismes per no pronunciar-la. Tampoc no es parlarà d'intervenció perquè si es parlés quedaria en evidència que les paraules enèrgiques del president Mas la setmana passada eren només escenificació gratuïta, equiparable a la xuleria del govern espanyol enfront dels creditors europeus.

Rescat espanyol que és més probable que abans, amb la prima de risc que no baixa i l'interès del bo que tampoc. Reflexió de S. Horse sobre si ha de sortir o no Espanya de l'euro. Si surt és dolent. Si hi ha rescat però, després no es pot evitar igualment la sortida, pitjor. I la situació espanyola, entre altres, pot provocar que països com Alemanya vegin baixada la qualificació del seu deute, com avisa Moody's. Ara bé, com ho interpreten els experts això, com un avís que Espanya o Itàlia són càrregues que s'han de treure de sobre els països rics, o que cal canviar la política d'escanyament econòmic per fer revifar les economies malmeses? Que els oracles ens ho diguin.

I si al País Valencià es desmantella pràcticament la radio i televisió pública, a Catalunya llegia ahir que TV3 podria presentar un expedient de regulació que afectaria més de 600 persones. Una notícia molt dolenta. Dins de la mateixa notícia llegeixo que Joan Ferran, el de la "crosta nacionalista", critica TV3 per haver convidat Josep Cuní a participar en un programa. Com que és de la competència, ni aigua. Això és poc professional i sectari. No m'estranya però, venint de qui ve la crítica.

dilluns, 23 de juliol del 2012

#incendiEmpordà, incendi a Canal 9, incendi a l'economia espanyola #rescat

Entre 13.000 i 14.000 ha cremades, 4 morts i diversos ferits a causa del foc que crema a l'Empordà. Tragèdia evitable si la gent anés més amb cura i no tires cigarretes per la finestra, segons sembla. Dia per a la imatge, per veure qui ensenya més flames, més gent baixant per les muntanyes de la costa fugint del foc,...

Interessant article sobre la radio i televisió públiques del País Valencià i com el PP les ha dut a la ruïna. Ningú del PP no donarà mai explicacions. Ans al contrari, sempre serà culpa d'algú altre o tindrà una justificació que només s'accepta si surt del PP.

Mentrestant, Espanya continua amb la prima de risc i l'interès del deute pels núvols. Llegeixo que Espanya en la situació actual podria optar per un rescat total però, que necessitaria uns 400.000 milions d'euros per poder estar dos anys fora dels mercats i fer front així als deutes sense els problemes que tenim a sobre -quantitat que Europa no té per rescatar Espanya-. El ministre d'Economia diu que no cal un rescat d'Espanya i al mateix temps demana una intervenció del BCE per sortir del forat en què som. De la xuleria de Rajoy i Montoro a la postura més humil de De Guindos, passant per la teoria de la conspiració de González Pons.

Una gràfica d'estancament. L'interès del bo espanyol, sigui al termini que sigui, ja s'ha situat per sobre dels 7 punts i no es mou. Segons diu l'article, ha arribat el punt en què ningú no vol bons espanyols i per això la rendibilitat s'ha quedat estancada en un interès tan alt.

Un rescat a Espanya seria una catàstrofe per a la societat si mirem què ha passat a Grècia o a Portugal. No em considero causant de la crisi. Jo no he fet promocions immobiliàries a dojo per guanyar burrades de diners, ni he creat quilòmetres i quilòmetres d'AVE infrautilitzat, o aeroports sense tràfic. M'he limitat, com moltíssima gent, a treballar, consumir, pagar. Entre altres coses, se'ns demanava consumir, recordeu? Hi ha qui veu el rescat com una bona opció, vista la ineptitud del govern espanyol. Hi ha qui ho veu negatiu i aposta per altres mesures dràstiques però, internes. Què en penseu?

Continuem. Quin no tingui plaça com treballador públic ja pot tremolar. Es calcula que sobren entre 500.000 i 900.000 treballadors a les administracions públiques. Cal tremolar perquè segur que no sempre es retallarà segons la vàlua del professional.

I a Madrid Esperanza Aguirre continua parlotejant. S'han d'acabar les subvencions, segons ella, dient-ho en un to prou despectiu i com si la seva autonomia i els governs del seu partit no haguessin aprofitat subvencions i crèdit a dojo. Una cosa és que s'hagi de fer i l'altra és donar lliçons quan has pecat del mateix.


diumenge, 22 de juliol del 2012

Preocupació per l'#incendiEmpordà i pel #rescat

Gran preocupació per l'incendi de l'Empordà, descontrolat, amb dues víctimes mortals que s'han llençat al mar. Crítiques a la ràdio i televisió públiques catalanes, que han començat un especial més tard que RAC1. L'incendi més perillós de la temporada a la frontera amb França. Tant de bo el vent s'aturi i ajudi a evitar una catàstrofe major.

Catàstrofe la que ens ve a sobre. Hi ha experts que apunten a un rescat total d'Espanya cada cop més probable. Credibilitat zero d'Espanya en tots els aspectes econòmics, gràcies en gran part per la trajectòria erràtica del govern de Rajoy. Mentrestant el PP continua amb la seva estratègia patriòtica i acusa forces obscures de no voler que Espanya surti del forat. Potser sí, potser jo també ho penso però, el PP acusa d'això els qui eren els seus amics quan volien fer fora Zapatero de la Moncloa, no? A més, no és propi d'un govern seriós xulejar de pressionar els altres o acusar tercers de conspirar contra ell.

I el rescat espanyol es pot veure potenciat per les autonomies que demanin ser intervingudes. Castella-la Manxa podria seguir el País Valencià. Múrcia també vol demanar el rescat. I en la línia del PP, CiU no vol parlar de rescat ni d'intervenció quan diu que Catalunya podria demanar l'ajuda econòmica de Madrid per poder tenir liquiditat. Eufemismes que ja no ens empassem. Catalunya podria ser intervinguda i a més ho demanaria el propi govern català, el de les línies vermelles. Xiquet, quin panorama!

Espanya rescatada, segons Santiago Niño Becerra, haurà de demanar diners fins i tot per anar al lavabo. Un panorama que el catedràtic de la Ramon Llull ja ha avisat al llarg dels darrers anys. Malauradament ningú no ha escoltat gent com ell i han preferit esperar situacions límit per reaccionar. I així ens trobem.

El web BreakingViews publica un article que explica que els directius de grans empreses espanyoles cobren molt més que els equivalents directius de grans empreses europees. Així César Alierta va cobrar el 2011 10,2 milions d'euros -un sou indecent- mentre que el president de France Telecom en va cobrar 1,6 i el de Deutsche Telekom en va cobrar 3,9. Són els més ben pagats després dels de Suïssa.

dissabte, 21 de juliol del 2012

#Rescat espanyol, català i l'AVE que no falti

Llegeixo que els mercats aposten per un rescat total d'Espanya, que comença a semblar que ja no confien en la capacitat d'Espanya de sortir de la crisi i de fer front als seus deutes. I no governa Zapatero ja. Un govern incendiari que s'ha dedicat a actuar pensant en eleccions, xulejant a Europa i imposant unes retallades que no fan efecte. Dijous Rajoy, en un debat al Congrés molt important, només va ser-hi per votar. No és estrany que se'l critiqui. El problema és que el govern erràtic que penalitza els més dèbils i facilita les coses als més rics, tindrà conseqüències per a tothom.

A Catalunya el Govern es planteja demanar el rescat, és a dir, la intervenció de l'Estat, per tal de poder fer front a les despeses. De ben segur que això no ajudarà a fer baixar la prima de risc dilluns. Escoles i hospitals concertats deixaran de cobrar els pagaments immediats. Em pregunto si Artur Mas ara ha canviat d'idea sobre la intervenció, sobre si es plantarà davant d'Espanya, quan sembla que serà el seu propi govern qui demani ser intervingut. Quin teatre el de la política espanyola i catalana!

divendres, 20 de juliol del 2012

#Nocallem, encara que hi hagi diners per a #Madrid2020 #rescat

Temps de crisi, de prima de risc, d'interessos, de rescats,... de retallades. Però, l'aventura olímpica continua. La cursa per aconseguir organitzar els Jocs Olímpics del 2020 a Madrid no s'atura. Llegeixo que necessiten 29 milions d'euros de finançament, dels quals 18 privats i 11 de públics. Com es pot posar això sobre la taula quan se'ns diu que no hi ha diners per pagar nòmines, per ajudar les persones dependents, per mantenir les plantilles en educació i salut, quan se'ns puja l'IVA, l'IRPF i tantes altres coses? Poca vergonya tenen.

Ahir Francesc Homs va titllar el ministre Montoro de "macarra" per la forma amb què tracta autonomies i funcionaris. Una xuleria inaguantable. Duran el va corregir i va demanar disculpes, perquè això dóna una mala imatge dels polítics -i fa enfadar el PP, no ens enganyem-. Si us plau, si la mala imatge no és només per això. És que demostren una incompetència suma per solucionar els problemes, quan se suposa que la política és l'art del possible. Sembla però, que la societat està despertant i s'està emprenyant de veritat, com comenta Ignacio Escolar. Un govern que ho havia d'arreglar tot perquè els altres eren uns inútils, amb 7 mesos no ha fet més que enfonsar més el país en la misèria, i a sobre, incomplint les seves màximes del programa electoral i evitant dir tota la veritat de les mesures que adoptaria en cada moment. Mesures que l'FMI recomana que es facin de forma més pausada per tal de no enfonsar l'economia. I ja és dir que l'FMI recomani això.


Si Catalunya era amenaçada de ser intervinguda pel sinistre ministre Montoro, els mitjans diuen que el País Valencià ha demanat el rescat al govern espanyol, és a dir, ha demanat la intervenció, per tal de poder fer front als deutes. Al mateix temps la prima de risc espanyola ha passat dels 600 punts i l'interès dels bons a 10 anys ha arribat a més del 7,2%. Una meravella obra del govern Rajoy. Espanya també té rescat. Avui s'ha aprovat el rescat bancari i, desmentint el govern un cop més, des d'Europa ens diuen clarament que comporta condicions bancàries i macroeconòmiques. I encara continuen xulejant alguns ministres.


I avís a pares. Compreu el material escolar abans de l'1 de setembre, perquè molt del material passa a tenir un tipus general, del 21%. És fantàstic com els que anaven a defensar les famílies, contra la llei del matrimoni entre homosexuals, ara es preocupen també del benestar de les famílies que cada inici de curs reben clatellades per preparar els fills per anar a l'escola. Sí, ho sé, he fet demagògia, ho sento.

dijous, 19 de juliol del 2012

#Nocallem encara que aprovin les #retallades

Dia de mobilitzacions. Milers de persones al carrer per protestar contra les retallades del govern espanyol. Cal protestar, cal alçar la veu, si realment creiem que aquestes polítiques castiguen qui no ha causat la crisi i beneficien qui menys s'ho mereix. Que probablement no serveixi de res perquè el govern espanyol no canviarà de parer, segur. Però, si no diem res serà pitjor. I qui no es queixi, si després s'aconsegueix alguna cosa, bé que voldrà també beneficiar-se'n.

A Madrid, marxa la gent cap al Congrés dels Diputats per demanar la dimissió del govern. Jo diria que el menyspreu al 15M ara ja no funcionarà. Caldrà veure però, quin serà el curs dels esdeveniments.

El professor de política  de la Universitat de Princeton, Carles Boix, diu a Vilaweb que amb el venciment dels bons patriòtics en uns mesos, el Govern haurà de moure fitxa i fer un pas en una direcció o l'altra, referint-se a l'independentisme. Però, també diu que no hi ha moviments que facin pensar que des de Catalunya hi hagi una reacció així enfront del maltractament de Madrid, amb unes restriccions que no s'adiuen amb les retallades ja implantades al país i l'esforç que s'ha de fer per mantenir els serveis públics depenents de la Generalitat.

El jutge del cas Palau imposa una fiança de 3,3 milions d'euros a CDC pel cas Palau. CiU i ERC s'uneixen per impedir que Artur Mas comparegui al Parlament per donar explicacions. D'una banda penso que una compareixença així contribueix al soroll polític, al qual estem tan acostumats. Però, de l'altra, per què ERC vota al costat de CiU per impedir una compareixença del President, per impedir un exercidi de transparència? Mal pas d'ERC.

El bloc Palinuro parla de l'estratègia de la por del ministre Montoro. Un ministre que es dedica a amenaçar autonomies i funcionaris de les conseqüències si no es fa allò que ell diu. Xuleria i amenaça. Sort que aquestos ens havien de treure del pou. Se li acut dir al ministre que els funcionaris han d'equiparar-se als treballadors de l'empresa privada, malgrat que han superat unes proves específiques per poder ser al seu lloc de treball, i que han de treballar més -per necessitar menys treballadors, bàsicament-. S'atreveix a dir que el sou dels funcionaris no surt dels seus impostos si no del de la resta de la gent, com si els treballadors públics no paguessin religiosament els seus impostos, com tothom. És increïble. A més, diu que malgrat treure'ls la paga extra de Nadal, no s'ha baixat el sou als funcionaris, per comparar-se amb la baixada del 5% que va implantar Zapatero. Més increïble encara.

Xavier Sala i Martín afirma, com potser pensem la majoria de gent, que les retallades de Rajoy són conseqüència de les condicions del rescat bancari. Sí, aquell fantàstic rescat que no era un rescat i que no comportaria condicions macroeconòmiques. Un govern de pandereta tenim.

El diari The New York Times escriu sobre l'aeroport de Castelló, l'aeroport que no duu enlloc, i l'avió d'alumini que s'hi ha instal·lat aquesta setmana formant part de l'estàtua homenatjant Carlos Fabra. Hem d'acudir a diaris estrangers per veure una crítica clara als deliris de grandesa de polítics del PP.

Vicenç Navarro escriu un article sobre l'èxit de l'economia alemanya, basat en l'explotació de la classe treballadora beneficiant les rendes de capital, i també afirma que Alemanya no és realment qui ajuda els països perifèrics i no aquests a Alemanya, ja que és cap a aquest país cap on hi ha grans fluxos de capital, i seran els bancs alemanys els grans beneficiats del rescat a la banca espanyola.

Help those suffering in the Horn of Africa

dimecres, 18 de juliol del 2012

#Catalunya, #Espanya, #independència

Avui no tinc gaire temps per escriure, encara que el tema de cada dia és el mateix. Retallades i crisi. A Catalunya el Govern no accepta les crítiques de qui governava abans, amb el discurs de sempre, de mirar enrere i acusar els altres d'haver fet el mateix per justificar allò que fa un. A Madrid el govern dient que si no es recapta i no es pugen els impostos no hi ha res a fer.

Edward Hugh, qui va predir que el govern espanyol intervindria Catalunya ho manté. Catalunya i Andalusia intervingudes aquest any, per motius més polítics que no pas altra cosa. I demana amenaçar, de forma educada, Espanya. Obrir el camí cap a la independència per veure si l'Estat espanyol reacciona. Ja ho veurem. Falta unitat dels partits.

Help those suffering in the Horn of Africa

dimarts, 17 de juliol del 2012

#Autònoms emprenyats, reivindicació de la #democràcia i #Bankia

Els autònoms estan emprenyats. Benjamí Villoslada (Menéame) és un dels que ha alçat la veu contra les mesures del govern espanyol. D'una banda, es puja l'IVA i no s'adopta la mesura de no haver de pagar l'IVA fins haver cobrat les factures. De l'altra, l'IRPF que s'haurà de pagar de la facturació deixarà de ser un 15% per passar a un 19%. L'amenaça és la de deixar de pagar la quota d'autònoms durant un mes, la qual cosa significaria que l'Estat deixaria d'ingressar uns 750 milions d'euros. I és que el govern espanyol s'omple la boca parlant dels emprenedors i després no els facilita les coses.

Lluís Foix parla de la necessitat d'evitar que s'imposi un govern tecnòcrata a l'ombra a Espanya per dur les regnes del país. Com diu, ja hi ha mecanismes democràtics per canviar governs i decidir el rumb del país. No s'ha d'acceptar que vinguin de fora, encara que tinguin raó, a dictar qui o com s'ha de governar.

Josep Ramoneda també escriu en un sentit semblant però, centrant-se també en el caducat model d'estat autonòmic. Necessitat que un govern que no compleix el seu programa electoral se sotmeti al judici del poble, i la necessitat de reformular el model de l'Estat. CiU continua amb l'estira i arronsa amb Madrid, un joc que ja no funciona. La darrera mostra, el pacte fiscal. Un model econòmic que volem molts catalans però, que també sabem que no s'aconseguirà perquè topa frontalment amb PP i PSOE. Malgrat això, CiU ho utilitza per a la seva habitual política de tensar la corda i afluixar-la després. Ahir Artur Mas es mostrava indignat, com disposat a plantar-se davant Madrid (tensar) i avui Francesc Homs mostrava la impotència de Catalunya per decidir sobre el pacte fiscal sense el vist-i-plau de Madrid (afluixar). Calla! No ho sabíem que Catalunya no podia decidir!? Increïble que duri tants d'anys aquesta presa de pèl.

La iniciativa 15MpaRato demana que el jutge intervingui judicialment Bankia abans que Espanya signi l'acord per al seu rescat, el proper dia 20 de juliol. La idea és que si hi ha intervenció judicial no es podrien aplicar els termes del rescat bancari, del qual és la principal beneficiària. Els que miren primer pels grans inversors i no miren pel mal que es farà a la societat a causa del rescat, es mereixen que això passi. Tant de bo sigui així.

dilluns, 16 de juliol del 2012

#Censura, #intervenció, #independència i #Canal9

La consellera d'Ensenyament no vol que els professionals de l'educació exterioritzin les seves protestes contra les retallades dins dels centres educatius. La llibertat d'expressió queda en segon terme. Si un porta una enganxina també ho considerarà protesta? S'haurà de definir la roba que han de dur mestres i professors? Es pensa la consellera que per censurar la protesta evitarà que existeixi i que arribi a la societat?

La presidenta del PP de Catalunya admet, com ha dit avui Artur Mas, que Catalunya és una de les autonomies que està en perill de ser intervinguda per l'Estat. Fa relativament poc al programa Singulars, de TV3, se'ns avisava d'aquest hipotètic futur. Mà dura amb una de les autonomies que més retalla, i mà tova amb autonomies del PP. Alicia Sánchez-Camacho a sobre diu que Catalunya no serà intervinguda si es fan més retallades. Gràcies senyora Camacho per demostrar en quin costat és. El braç del PP a Catalunya, no el braç català del PP.

ERC i SI insten el president a avançar cap a la independència si Catalunya és intervinguda. Jaume Barberà parlava d'autodeterminació a Twitter avui i d'una desitjable convocatòria d'eleccions amb un sol partit agrupant els partits catalans -imagino que sense Ciutadans ni PP-. Crec que seria bo, però, que és idealista pensar que així pot ser, que els partits s'unissin en una única candidatura en quin programa electoral hi hagués un punt referit a l'autodeterminació, per tal que quedés clar amb els resultats cap on volem anar els catalans. Utopia o no, jo hi votaria segur.

El PP, que al País Valencià ha decidit reduir dràsticament la plantilla de RTVV, en gairebé de 1300 treballadors, un 76%. Mala notícia per als valencians, tot i que, igual que Telemadrid, Canal 9 no ha estat una televisió precisament poc polititzada. Treballadors de Canal 9 han ocupat el plató d'informatius i han impedit que s'emetés el Telenotícies en protesta per les retallades i han acabat tallant l'emissió. Treballadors fidels o treballadors atemorits que no protesten i accedeixen a censurar la protesta, com si pensessin que a ells no els fotran al carrer.

Mentrestant, Moody's diu que Espanya va pel bon camí amb les retallades de Rajoy. Com ens ho hem de prendre això?

I acabo. Avui que poso un enllaç d'Intereconomia. Resulta que parlen de la pujada de l'IVA i diuen que Espanya té l'IVA en nivells d'altres països europeus on els sous són el doble i la taxa d'atur és menor. Com he dit ja molts cops, els polítics només comparen una variable, la retallada que volen implantar, amb la resta de països però, els sous, l'atur, el suport a les mares treballadores,... ho deixen de banda.

diumenge, 15 de juliol del 2012

De #retallades, #pancartes i #mentides

Protesta a Madrid a favor dels funcionaris, grans castigats per les retallades. Ja era hora. Fins ara només hi havia envejosos -esport nacional- que veien bé que castiguessin els treballadors públics, de qui es reien fa uns anys per ser uns pringats que cobraven poc.

Veig les notícies i un polític del PP alerta que anar darrere de les pancartes pot danyar la imatge exterior d'Espanya i, en conseqüència, perjudicar-ne l'economia. Oblida l'època en què els polítics del PP anaven darrere de pancartes. Sí, quan eren a l'oposició. Que la societat, inclosos sindicats, partits de l'oposició, i altres, protesti, és un dret democràtic. De fet, un govern que no executa el seu programa electoral si no un altre, dictat des de Brusel·les, si de veritat creu en la democràcia correria el risc de plantejar la pregunta al poble sobre si està d'acord en les mesures plantejades. No és el cas. Quan convé la democràcia és sagrada, la Constitució és sagrada però, quan no convé, aquesta moral es difumina.

Resulta que fins que no s'ha publicat al BOE, no se sabia tot l'abast de les reformes del PP. Si una persona surt a l'estranger per qualsevol motiu mentre cobra l'atur, deixarà de figurar com persona demandant de feina i, en conseqüència, mentre sigui a l'estranger no cobrarà l'atur. Oblideu-vos de marxar a aprendre idiomes en els països d'origen. Si teniu més de 45 anys i esgoteu l'atur sapigueu que no tindreu el subsidi que fins ara es pagava. Retallen l'aportació de la llei de dependència a les autonomies. I altres meravelles del PP. Per cert, he llegit que dels 65.000 milions d'euros que vol estalviar el PP amb les retallades, amb les que s'han publicat al BOE només es reduirà el dèficit en uns 56.000 milions. Falten gairebé 10.000 milions en retallades. Quan vindran?

A la tele també he vist que el 75% de frau en l'IVA el fan grans empreses i patrimonis. En canvi, amb la pujada de l'impost en forma de càstig -segons el ministre Montoro-, se'ns culpa a tothom del gruix de frau que correspon a altres. Quina poca vergonya. Que diguin clar que han fet càlculs de quan recaptaran i que per això el pugen.

Acabo. Una associació militar es queixa de les retallades i que se sumaran a les protestes ciutadanes. D'una banda m'alegro que els militars facin aquest pas però, de l'altra, és una cosa que fa por. Si els militars aixequen el to de les seves protestes no cal dir en quin penso que pot ser el camí de tot plegat.