dijous, 30 d’abril del 2015

Concert de cant

Avui dins de la Setmana cultural de La Lira s'ha celebrat un concert dels alumnes de cant clàssic, entre els quals hi ha Maria Jesús. No només n'he pogut gaudir si no que he pogut col·laborar acompanyant-la amb el clarinet. Casualitats de la vida, demà celebrem 18 anys junts. Bona forma de començar a celebrar-ho!

dimecres, 29 d’abril del 2015

L'Europa homòfoba



La justícia europea avala que es prohibeixi els homosexuals donar sang. Diu que les pràctiques sexuals de risc són motiu suficient. Serà que només els homosexuals tenen conductes de risc, oi? En comptes de fer una valoració objectiva es dóna per bo un criteri estigmatitzador, un criteri que discrimina per motius sexuals. I això a l'Europa del segle XXI.


dimarts, 28 d’abril del 2015

El cas Innova arriba a Amposta

La notícia del dia relacionada amb Amposta podria haver estat la presentació de la Festa del Mercat, realitzada a Tarragona. En canvi, ha estat, durant el matí, l'escorcoll de la policia a l'Hospital Comarcal d'Amposta relacionat amb el cas Innova. A Reus també ha hagut escorcolls i a més, detencions. Fa uns moments he vist que els escorcolls s'estan fent aquesta nit a l'Ajuntament de la nostra ciutat.

No negaré que d'alguna manera pensava que el cas Innova acabaria aterrant a l'Ebre, potser simplement per la presència de Sagessa al territori. Però, eren sensacions, sense fonament objectiu.

Davant d'això es pot optar per desqualificar l'equip de govern, dir que són uns lladres, etc. O es pot optar per deixar que actuï la Justícia, respectar la presumpcció d'innocència -tenint en compte que a hores d'ara no hi ha cap detingut-, i prou. Jo opto per lo segon. No em fa gràcia veure la meva ciutat a les notícies per un tema com aquest, sigui quin sigui el color de qui governa.

I ara, no siguem hipòcrites, parlem en clau d'eleccions. Crec que hi ha qui ja es frega les mans. Això pot ser el punt d'inflexió que pot situar CiU fora del govern ampostí. O no. Una cosa que hem de fer també, és veure com es comporten els partits aspirants a governar, si se n'aprofiten o si es com observadors de la tasca judicial.

dilluns, 27 d’abril del 2015

La Festa del Mercat

Serà el segon cop que la Festa del Mercat a la Plaça cau just abans de les eleccions municipals. Des de fa setmanes que els partits ampostins es fan més presents en els diferents actes públics. Sant Jordi, concerts, xerrades,... Ara estan més presents i són més simpàtics que mai. I per a la Festa no se n'estaran. Alguns dissimularan més que altres però, al cap i a la fi, faran campanya. Entre ells, el govern municipal.

No trobeu que sabent quan són les eleccions com se sabia, no s'hauria pogut programar la Festa per a la setmana després, per exemple? Així ens estalviaríem un govern municipal aprofitant un acte amb tant de ressò per fer campanya, ni que sigui implícitament, i la resta de partits intentant contrarestar-ho.

dissabte, 25 d’abril del 2015

Funerals d'Estat

Dilluns se celebra una missa a Barcelona en record de les víctimes de l'avió de Germanwings. Una missa amb presència de personalitats catalanes i espanyoles. No ens enganyem, aquí el menys important són les víctimes si no les ganes de protagonisme d'aquestes personalitats, o l'interès dels seus assessors perquè hi siguin. Perquè quan una família té una pèrdua, cerimònies com aquesta no ajuden. Ajuden les cerimònies íntimes i el procés de dol. La resta són comèdies que forcen els governs. I el govern català, després que ja es fes una cerimònia a Alemanya, no ha volgut ser menys.

Sé que és demagògia o que la ratlla però, no veurem grans funerals pel miler de víctimes immigrants que han hagut a les costes italianes, ni per les víctimes del terratrèmol d'ahir al Nepal, ni per les víctimes que hi ha cada dia al món a causa de la fam i de les malalties del tercer món. És demagògia, igual que ho és cada una d'aquestes cerimònies d'Estat per aparentar un condol inexistent.

divendres, 24 d’abril del 2015

Oficines electorals i espais de Sant Jordi

A #amposta tenim oficines de campanya
Avui un poti-poti d'apunt.

Ahir passejant vaig veure que Esquerra d'Amposta han obert una oficina de campanya als Quatre Cantons, on va haver una entitat financera i també una empresa immobiliària. El local sembla prou gran i cèntric. L'oficina està, exteriorment, vestida amb la imatge de campanya d'Esquerra, com es pot veure a la imatge. No sé quan costarà tot plegat, el local i l'acondicionament però, sí que penso que la sensació que pot donar és d'excés. Cal un local específic per encarar la campanya de les municipals? Els socis de llista s'hi troben còmodes? Potser no cal tant...

Ahir també, vam passejar un cop més per la zona del Castell, en la celebració de Sant Jordi. Molta gent, moltíssima gent. El lloc és bonic i segur que és difícil trobar una alternativa. Ara bé, amb la reforma del carrer Major i de la plaça de l'Ajuntament, potser hauria de contemplar-se canviar d'escenari. Al migdia el sol que cau al Castell es pot evitar allí. No cal explicar-ho gaire, ja hem vist el Mercat a la Plaça.

I podria aprofitar-se per dignificar els concerts de les bandes de les dues escoles de música de la ciutat. Al Castell fan el concert en un racó, amb el públic amuntegat i amb molt soroll ambiental. Això per als músics pot arribar a ser una molèstia i fins i tot penso que és una manca de respecte. Ho hem viscut fora d'Amposta, com a Calella, i no és agradable.

Doncs això, que jo, o canviaria de lloc o ampliaria la zona per facilitar el flux de gent, amb espais diferenciats.

dijous, 23 d’abril del 2015

Regal de #SantJordi2015

Us vull regalar una història real, retocada una mica, amb motiu de Sant Jordi. Va passar durant la postguerra, i li va passar als meus tios i a la meva sogra -casualitat de la vida, es coneixien-, als voltants del convent de Benifassà. Eren temps de maquis.

Espero que us agradi. I disculpeu, no pretenc ser un gran escriptor.

Maquis a Benifassà

Totes les tardes sortien a jugar pels voltants del convent, per aquelles muntanyes de Benifassà. Els havien advertit que anessin amb compte perquè aquells dies rondaven uns quants maquis per aquella zona i podia ser perillós. Però, eren crios i van fer allò que per una orella m'entra i per l'altra em surt. Van sortir corrent i sense pensar en aquella gent que anomenaven maquis i que tan mala fama tenien -per què?-. Només volien córrer per la muntanya, amagar-se, jugar a la guerra, i passar una bona tarda.

Amb branques es van fer espases. Espases que des sobte es convertien en escopetes. Es van dividir en dos grups, els nacionals i els rojos, i van jugar a la guerra. Es van repartir pel bosc i quan feien el senyal començaven a perseguir-se i a disparar-se. Qui sap si podrien, almenys en els jocs, els republicans...

El fet és que en una d'aquestes, tot amagant-se de l'"enemic", van fer cap en un lloc on hi havia una manta sobre unes branques, com si fos una tenda de campanya, amb un foc al costat, encara fumejant. De seguida els va venir al cap allò dels maquis i del perill que corrien si se'ls trobaven per les muntanyes. Plens de por però, sense fer soroll, van marxar de seguida cap al convent. El joc havia acabat.

Un cop al convent ningú no va contar res del que havia passat. Van fer com si res. Això sí, estaven cagadets de por.

...

Al poble, aquella nit va acudir un pastor al bar de la plaça. Acabava d'arribar deprés de passar uns dies fora amb el ramat, pasturant per les contrades. La gent del bar li va preguntar si havia vist uns maquis durant el seu camí. Ell, estranyat va respondre negativament. Però, li insistiren. Els crios de Cinteta, la d'Amposta, havien vist un campament de maquis, a la muntanya, un campament tapat amb una manta fosca.

El pastor va començar a riure.

- Aquí teniu el perillós maqui que ronda per aquests boscos. Compte, que sóc perillós!... Ahir em va agafar l'aigua i vaig haver de protegir-me com vaig poder, i la manta em va fer un gran servei. Ja, ja, ja. Maquis, diuen...

Les llistes ampostines

Les llistes electorals són públiques des d'ahir. Sorpreses encara que s'han anat coneixent poc a poc les darreres setmanes. PxC i PP tornen a fer llista. No les comento, encara que no entenc que algunes persones hi siguin. El PCPC també en fa. Incògnita si PxC rendabilitzarà la política de denúncia que ha practicat durant la legislatura. Al PSC no li ha funcionat durant anys. Potser és que era època de vaques grasses...

El PSC presenta una llista, amb tots els respectes, de circumstàncies. Encapçalada per un polític d'aquells "amb el cul pelat", qui ve de ser alcalde de Godall un grapat d'anys. A les primeres posicions alguna repetició de cares, tot i que qui ha donat més la cara durant la legislatura al PSC ha estat qui tanca la llista i que va ser l'anterior candidat, Toni Espanya. El PSC té a més el problema de la seva defensa de la postura del partit a Barcelona de posicions contràries al dret a decidir. Veurem si els passa factura.

Esquerra presenta una llista en la qual sobta, almenys a mi, que dels 6 regidors actuals, només el cap de llista i el tercer repeteixen, i cal anar fins la vuitena posició per trobar la resta de regidors actuals. Si comptem, amb un resultat com el de la passada legislatura, quedarien fora del consistori. I d'aquests 4 que quedarien fora, sense dir noms, algun ha destacat prou pel seu activisme aquests darrers anys. Estrany. Sí, equilibris per aliances però, estrany igualment.

De CiU no seria sorpresa veure les cares que es veuen, amb algunes de noves i alguna absència, si no fos que, si la davallada de vots que tant es demana es compleix, hi haurà uns quants regidors actuals que no repetirien. De fet, l'actual regidor de bous i la regidora de Serveis socials crec que ho tenen difícil per repetir.

Així, sense dades a la mà, i amb les llistes que he vist, junt amb la precampanya que estic veient, CiU penso que no ho té tan malament per tornar a guanyar. El PSC no han caigut, com sí que ho ha fet ERC, en seguir la corrent a PxC pel tema de les dietes de l'alcalde. Ni que siguin certs els fets, en el passat s'ha vist que això pot ser contraproduent per a qui tira endavant les denúncies, als jutjats o als mitjans. D'aquí un mes ho veurem.

dimecres, 22 d’abril del 2015

Hi haurà eleccions?

Sembla que el convenciment d'Artur Mas per convocar eleccions el mes de setembre no és ferm del tot. Ha insinuat que podria no convocar-les si ERC no dóna estabilitat al Govern. I per això s'entèn dir sí a tot al Parlament. El President es queixa que ERC no ho està complint. Vaiga. I jo que penso que ERC ho compleix massa...

El President ens diu que les eleccions són un bescanvi de cartes entre CiU i ERC, i no una necessitat de país en la qual creu fermament. No és el primer cop que el President amenaça a fer marxa enrere en una cosa tan important. Recordem el 3% de Pasqual Maragall. Sí, allò va ser fort per a CiU però,...

I mentrestant ens ho mirem ja amb cert escepticisme, amb certa distància.

Patrocini cultural

Va ser en temps de Zapatero que es va eliminar la publicitat de TVE. Gràcies a això es poden veure els programes sense interrupcions. Això és un goig quan posen una pel·lícula o una sèrie. Ara bé, això de treure la publicitat tenia trampa. La publicitat, o millor dit, el patrocini cultural, sí que és permès. I aquí s'enganxen algunes marques. Un conegut programa de cuina té el patrocini cultural d'una coneguda marca d'electrodomèstics. A més, durant el programa els cuiners del jurat aprofiten per promocionar els seus llibres a la mínima que poden. Com diuen, "feta la llei, feta la trampa...".


dimarts, 21 d’abril del 2015

Pensa en Roig

Pensa en Roig... Què vol dir? Pensar en color roig? Pensar en roig, roig d'esquerres? Pensar en Enric Roig? I si els tortosins pensen en Enric Roig, han de pensar en el present o en el passat? Han de pensar que el seu temps polític ja ha passat després del seu pas per l'IDECE, o que el passat passat està i cal donar una nova oportunitat de futur?

Els socialistes de Tortosa, lluny de l'originalitat, recuperen el lema de campanya que els socialistes ampostins van utilitzar el 2011. Si aleshores el lema era "Atreveix-te, ara Toni", els tortosins han passat a "Atreveix-te, pensa en Roig". Gaire original no és. Ahir veia les imatges de Zapatero beneint les llistes tortosina i ampostina del PSC. Zapatero, al faristol on es veia en primer pla el lema de campanya d'Enric Roig, parlava de l'Estatut i del procés sobiranista. Entenc que el PSC hi està d'acord amb la postura de qui fa uns anys va dir allò de "¡Pasqual! ¡Apoyaré el Estatuto que salga del Parlamento de Catalunya!".

Per cert, el primer que em va venir al cap en veure pensa en Roig va ser l'anterior alcalde d'Amposta, Joan Ma. Roig. I en segon lloc em va venir al cap el conegut empresari d'ous. 

dilluns, 20 d’abril del 2015

Bous i bous

Després de veure algunes reaccions a la manifestació d'ahir i pensar que, com deia ahir, qui capitalitzarà la mobilització serà CiU, penso que ens falta sentit crític. Podem estar a favor dels bous o no, som lliures. Però, estar a favor no vol dir combregar amb rodes de molí. Com deia ahir, els bous no estan en perill si no que hi ha alguns models de negoci que no estan acceptats per la legislació. Els bous de les festes dels pobles no estan en perill. La manifestació d'ahir beneficiava als ramaders i a determinats polítics. I penso que aquests polítics són els de CiU, perquè sempre han presumit de ser més toreros que ningú i han acusat els altres partits de voler acabar amb els bous. Els altres partits van intentar fer-se veure però, crec que no els servirà de gaire.

Ens falta sentit crític deia. CiU no va posar el punt d'inici a la regulació de les festes amb bous a Catalunya? Que no ha estat CiU un dels partits que ha votat al Parlament contra allò que defensaven els ramaders ahir? I en canvi, els polítics de CiU encapçalant pancartes...

Ens falta sentit crític. Els mateixos que amb el PHN van donar el cul a la gent i que l'any passat van voler tornar-se antitransvasistes, ara, perquè és un tema de bous, són els primers a manifestar-se. Esperem que a partir d'ara les mobilitzacions de la PDE tinguin també aquest suport convergent. De la mateixa, espero que els convergents ampostins penquin tant com amb els bous per defensar un patrimoni tan important com són les bandes de música i les seves escoles. Encara que, això no dóna vots.

Dia negre al sistema educatiu

Avui dos apunts. Voldria fer un primer apunt relacionat amb la tragèdia viscuda en un centre educatiu de Barcelona. Un professor mort i altres persones ferides per un estudiant armat. Al principi, quan he escoltat la notícia esperava escoltar que havia estat als EUA, com passa sempre. Però, ha estat a Barcelona. Una tragèdia. Solidaritat i condol per a famílies, companys i amics.

Alguns mitjans, per informar primer que ningún, ja han començat per afirmar que la persona morta era una profesora. Després han anat succeint-se narracions del fets, testimonis d'alumnes, dades sobre la salut mental de l'estudiant,... Tot plegat, un cop més, un espectacle innecessari. No sé si vull veure el Cuní aquesta nit per com tractaran la notícia -bé, de fet ja no el miro després de l'accident d'avió de fa unes setmanes-.

La Consellera d'Educació ha fet una roda de premsa molt adequada, demanant respecte i evitant l'espectacle. Ara queda que els polítics facin una altra cosa, reflexionar i evitar legislar en calent, cosa que agrada molt a Espanya, per calmar els ànims.

diumenge, 19 d’abril del 2015

Bous, elecciones

Avui moltíssima gent ha acudit a Amposta per manifestar-se a favor dels bous. Jo no tinc clar que la festa dels bous estigui en perill. Està en perill un model de negoci basat en atreure turistes per veure els temptejos que fan els ramaders, no els bous a les festes dels pobles. Però, s'ha venut així, de forma interessada, i quan a l'Ebre es toquen els bous ja es poden apartar els polítics que la gent salta de seguida. El resultat, una manifestació massiva, amb polítics de tots els colors donant-hi suport, entre els quals els colors dels partits que al Parlament van votar contra els temptejos. L'altre resultat crec que és CiU capitalitzant l'èxit de la convocatòria, pensant en les eleccions del més vinent. Perquè sense eleccions a la vista ja veuríem com hauria anat tot.

dissabte, 18 d’abril del 2015

Zapatero de precampanya a l'Ebre

Aquest dissabte els socialistes tortosins i els ampostins han estat els amfitrions, els primers al matí i els segons a la tarda, de l'ex-president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero. Els incondicionals del PSC i del PSOE hauran gaudit de la visita. 

Hi ha qui valora positiu el govern de Zapatero, sense tenir-li en compte algunes coses, com la porta que va deixar oberta als transvasaments, el pacte de l'Estatut retallat amb Artur Mas, després del "apoyaré" a Pasqual Maragall, la negació d'una crisi evident, la reforma pactada amb el PP de la Constitució per garantir el pagament del deute per llei, les retallades iniciades,... Diuen els incondicionals que Zapatero va retallar però, que el PP ha retallat molt més. Hauríem de veure què hauria fet el PSOE si hagués continuat governant. La tàctica de l'"i tu més" està molt implantada en els partits, fins les bases.

Penso que els socialistes si pensen que passejant-se pels carrers amb Zapatero ja tenen un grapat de vots a la butxaca s'equivoquen. No ha estat prou un PSC que ha passat de defensar el dret a decidir a posar-se al costat del PSOE, que no el vol ni en pintura, si no que a més, els propis socialistes locals, avui tortosins i ampostins, aposten per mostrar la seva cara PSOE, com si això vengués més. S'equivoquen, és la meva opinió.

divendres, 17 d’abril del 2015

Videos preelectorals

L'altre dia Aguaita.cat publicava un article relacionat amb la precampanya per les municipals a l'Ebre i l'ús de YouTube que fan diferents partits -val a dir que descobrir ara YouTube és una mica tard...-. Ha estat casualitat que m'hagi fixat també en alguna de les llistes citades en aquesta notícia i hagi comentat la meva impressió. Concretament, el cas d'Amposta, tot i que el cas de l'actual alcalde de Deltebre també és digne de menció. En el cas d'Amposta CiU ha publicat un video que reflecteix el perfil personal, la vessant més humana de l'alcalde. Un video molt encertat. A mi no m'han de convèncer però, crec que hi haurà qui amb un video en clau positiva i amb aquesta cara simpàtica de qui governa actualment la ciutat, podrà ser convençut més fàcilment a l'hora de votar el proper mes de maig.

Això no és motiu únic per votar un partit, tot i que pot ajudar. Igual que la confecció de les llistes, la qual mereix un apunt independent.

dijous, 16 d’abril del 2015

400 persones mortes

Segur que va ser impossible que cap televisió ni ràdio enviés els seus presentadors estrella a Itàlia per informar de la tragèdia dels 400 immigrants morts en un naufragi mentre intentaven arribar a Europa. Segur que volien però, no van poder enviar-hi ningú, perquè hi havia coses més importants primer. Igual que amb el recent assassinat de 150 estudiants a Kenia. Importància però, relativa.

I és que els mitjans de comunicació es van lluir, positivament i negativa, amb la tragèdia d'avió dels Alps però, amb tragèdies posteriors han valorat la importància d'una manera diferent. Ara bé, la societat també actua diferent i quan s'estrella un avió no actuem com quan hi ha un naufragi, sobretot si aquest és d'immigrants. Potser els mitjans són un reflex de la pròpia societat. Per això els documentals de La 2 tothom els coneix gràcies a les bromes relacionades amb la seva baixa audiència...

dimecres, 15 d’abril del 2015

Va de regidores de cultura

Recentment una regidora de cultura d'una població ebrenca va escriure un text amb unes quantes errades a Facebook. Algú va fer-li notar les errades i la reacció va ser que li van eliminar el comentari i van blocar-la com amistat, segons ho explica al seu compte. La veritat és que podria haver optat per disculpar-se, per donar la culpa a haver-ho fet amb el mòbil -qui no ha escrit alguna animalada escrivint ràpid amb el telèfon?-. També, sent regidora de cultura, un esforç durant la legislatura per aprendre la llengua no hauria estat malament.

Resulta que una altra regidora de cultura, aquest cop la de l'Ajuntament de València, s'ha acomiadat de la política amb un escrit amb més de 30 errades d'ortografia. Ho ha fet, sembla que utilitzant Facebook. I les crítiques li han arribat de totes bandes. No és estrany. Una regidora de cultura que escriu amb tantes errades... Se li suma que és del PP, el partit que tot ho fa bé, i que les errades són en castellà, la llengua que ells tan protegeixen per sobre del català.

Ara bé, com el caloret de Rita Barberà no hi ha res.

dimarts, 14 d’abril del 2015

La reforma de la llei de l'avortament i el programa electoral del PP

No sé com ho veieu. El PP s'ha desdit de la reforma de la llei de l'avortament de Zapatero, amb una modificació relacionada amb el permís necessari dels pares quan es tracta de menors que volen avortar. Independenment d'estar a favor o en contra d'això, és curiós que hi hagi diputats del PP que es queixin per aquest suposat incompliment del programa electoral. No s'han queixat de la mateixa manera amb mesures que han provocat la misèria a milers de famílies. És a dir, una queixa ideològica l'entendria, una basada en el compliment de les promeses electorals no té cap ni peus.

dilluns, 13 d’abril del 2015

Treiem els accents

En Toni Soler proposa eliminar els accents gràfics del català. Sembla que això faria la llengua més atractiva, perquè és això, segons Soler, allò que fa que l'anglès tan utilitzat. Qui sap, potser podríem fer que les vocals neutres a/e s'escriguin a i les o/u s'escriguin u. Tindríem frases com aquestes: "Que vuleu per manjar, favas, bledas? Ascolteu, vaig bé per anar a Barsalona?" Per posar uns exemples tontos. M'ho prenc en broma. Toni Soler, com jo, no és filòleg. Els seus motius tindrà per proposar això però, a mi em sembla una proposta que s'hauria de justificar més enllà de dir que faria la llengua més atractiva. Si tan atractiva ha de ser també podem reduir la llengua a l'argot de la missatgeria en les xarxes socials, per fer-la encara més propera a la gent. I així anar fent.

Ostres, la propaganda de la Diputació de Tarragona "Posem l'accent", quedaria totalment fora de lloc amb aquest canvi...

diumenge, 12 d’abril del 2015

L'àrea de lleure de La Carrova

L'àrea de lleure de La Carrova podria estar més neta #ampostaAvui hem visitat la torre de La Carrova i els ullals. Un indret preciós al costat del poble per passar una bona estona en família. Malauradament visitar la torre no es pot en un dia qualsevol. Alguns dies l'any, com sabeu, es fan visites guiades.

Al costat hi ha una àrea de lleure, preparada per poder-hi menjar, per encendre foc. Hi havia evidències que algú havia fet una calçotada recentment. Però, no avui. Una paperera plena, ben plena, i un foc apagat amb dues ampolles de plàstic allí abandonades. Per les escales que pugen a la torre, restes de calçots. Algú devia anar fent una cursa menjant calçots a la vegada.

En resum, som una mica porcs. Anem als llocs i no respectem l'entorn, ho embrutem. Ara bé, el manteniment de la zona podria ser millor, tant quant a la recollida de brossa com quant a la neteja de males herbes. Això, si es vol que allí hi vagi gent a passar el dia. I el mateix per a la vil·la romana, allí tancada i envoltada d'herbes.

dissabte, 11 d’abril del 2015

Escoles bressol

Avui Carlos González al seu article al diari ARA parla de les escoles bressol i de com les propostes d'alguns partits assumeixen que el millor per als crios és anar a una escola bressol i no quedar-se amb els pares, amb els iaios o amb qui vulguin els pares. El problema que tenim és que la conciliació de la vida laboral i familiar és una quimera. Qualsevol govern dirà que hi treballa però, en tot allò relatiu a l'embaràs, la maternitat, la paternitat i la cura dels fills fins que van a l'escola, falta molt per fer. Aquelles persones que creuen que el millor per als seus fills és que es quedi a casa, com ho han de fer? Perquè només es potencien les escoles bressol, la resta són opcions que no interessen. És evident, perquè els pares s'incorporin a la feina com més aviat millor. Aquí qui menys importa és la criatura.

divendres, 10 d’abril del 2015

ERC, a favor de les polítiques de salut

L'oposició, excepte ERC, ha plantat el conseller de Salut per haver tirat endavant el consorci sanitari a Lleida contra allò que va acordar el Parlament. Recentment sabíem que ara l'ICS podrà tenir activitat privada en els seus centres, sembrant la llavor per la discriminació dels usuaris de la sanitat en funció de si van per la pública o de la privada. També recentment s'ha sabut que el Departament tira endavant la "venda" de dades de salut a tercers, sembrant una altra llavor, la de l'anàlisi interessada d'empreses que fan negoci amb la salut, les que tenen objectius lucratius, no de servei. I ERC, no diu res. Mentre el procés d'independència continuï, ells callen.

Alguns som independentistes però, no volem un país com el que perfila CiU amb el suport d'ERC. Així no, així no.

dijous, 9 d’abril del 2015

Dos ministres que cada cop que parlen creen polèmica

Ahir el ministre de l'Interior a Catalunya Ràdio, en plena operació contra el terrorisme islamista, va associar gihadisme amb sobiranisme, venint a dir que l'entitat "Nous catalans" hauria pogut acollir extremistes. També va apuntar diferents llocs on hi hauria mesquites on es difonen missatges extremistes. Entre ells, Salt. En canvi, com deien els mitjans, no ha hagut cap detenció allí. De moment el ministre ja ha marcat, ja ha estigmatitzat els llocs que va esmentar. I mira que llocs com Salt són més exemplars del que es vol fer veure quant a la integració dels nouvinguts.

Avui el ministre d'Afers Exteriors li ha donat suport. El ministre Margallo, caracteritzat per les seves declaracions polèmiques. Avui ens ha oferit una altra perla. Compara la puixança de Podemos o de Ciutadans amb la victòria del feixisme a la primera meitat del segle XX i la pujada del comunisme soviètic. PP i PSOE, la salvaguarda de la democràcia, dipositaris de la veritat. Tan malament s'ho veuen?

És molt que no han volgut cercar comparacions amb els anys 30. Podemos, una nova Izquierda Republicana, si és possible comparar-los; Ciutadans, un nou Partit Radical, amb la corresponent dosi de populisme. Però, aleshores, el PSOE continuaria sent el PSOE i el PP? El PP, la CEDA? Uf! No cal, no cal. Els hereus franquistes, que no volen honorar les víctimes de la repressió i que no fan fàstics a alguns homenatges als feixistes espanyols, no tenen gaire credibilitat alhora de parlar de certs temes.

dimecres, 8 d’abril del 2015

Un horari franquista

El conseller Homs defensava avui la reforma dels horaris en l'àmbit laboral i familiar qualificant els horaris actuals, els costums actuals, com "horaris franquistes", i la seva reforma com "horaris democràtics". Aplaudim? Segur que els seus incondicionals ho faran.

S'han de regular els horaris? Com? Deixarem la franja horària GTM+1 per passar a la GMT+0? Ai, calla, que això ho decideix l'Estat.

Volen que es dini a les 13h i se sopi a les 20h. Quines coses, és l'hora que des de menut he tingut jo per als àpats, i és l'hora a partir de la qual ja intentem fer-los a casa. Això ja ho tenim guanyat en part. Qui faci horari intensiu no pot, entre setmana, fer aquests horaris. Però, a canvi té la tarda lliure i pot, almenys, anar a recollir els fills a l'escola, cosa que no poden fer tots els pares en horari partit.

La proposta de reforma afecta el sistema educatiu. Es vol eliminar la jornada compactada. Podria coincidir que des del punt de vista dels alumnes, sobretot dels més menuts, no té sentit aquesta compactació però, per als més grans, per als instituts, sí. Es vol reduir el període de vacances d'estiu. Molts pares aplaudiran perquè mesures populistes com aquesta sempre agraden. Però, a l'estiu, al juny, juliol i agost, a Catalunya fa molta calor, i els centres educatius no estan preparats per fer front a aquesta calor. Parlàvem fa poc dels períodes lectius a Alemanya. Molt diferents d'aquí, amb unes 6 setmanes lectives seguides de descans. A l'estiu l'aturada és més curta que aquí. Però, els edificis allí, tant si fa fred com calor, mantenen la temperatura de confort i els alumnes i professors poden fer classe amb normalitat. Així doncs, la Generalitat reformarà tots els centres catalans? O, com altres cops, ens fixarem amb Europa per a allò que ens interessa?

dilluns, 6 d’abril del 2015

Notícies irrellevants

El periodista Toni Cruanyes va ser pare el dia 25 de març. Ho diu elsingular.cat. I ho diu acompanyant la notícia anotant que va ser el dia després de la tragèdia dels Alps. Si bé és cert que el propi periodista ho comenta a Twitter per explicar la seva marxa a correcuita del llocs dels fets, l'anotació em sembla irrellevant. De fet, crec que és irrellevant saber que el periodista ha estat pare.

No és l'únic cop ni l'únic mitjà que publica notícies que són simplement xafarderies. L'ARA va publicar una gran notícia que deia que el segon fill de Piqué té els peus del seu pare. Una notícia, com veieu, importantíssima, una notícia que ens treu de la incertesa del dia.

Els mitjans que es poden suposar "seriosos" de tant en tant ens obsequien amb coses d'aquestes. Serà la tendència marcada pels telenotícies de les cadenes privades, on aquest tipus d'informació es pot veure cada dos per tres. Ho veieu? Tot és culpa d'Espanya -és conya-!

La DUI i el TC

Rajoy diu que en cas de Declaració Unilateral d'Independència (DUI), acudirà al Tribunal Constitucional. De la mateixa manera, obviarà el resultat de les eleccions catalanes en cas que la majoria triï independència. Res d'estrany. La pregunta és què hi pinta el Constitucional si arriba el cas en què Catalunya decideixi fer una DUI, trencant amb l'estat espanyol? Res, ja se sap. El Constitucional dirà que és inconstitucional, ves per on. S'atrevirà Rajoy aleshores a treure els tancs?

diumenge, 5 d’abril del 2015

Els altres morts

Aquesta setmana un atac terrorista ha acabat amb la mort més de 100 estudiants a Kènia. En canvi els mitjans de comunicació, en aquest cas els catalans, no han fet un seguiment tan exhaustiu dels fets com en el cas dels morts en l'avió alemany. No s'ha de menystenir els segons però, els mitjans demostren que valoren de forma desigual unes tragèdies o unes altres. De fet els mitjans del primer món deixen en segon pla les crisis humanitàries per sistema. Ja ho vam veure amb l'Ebola. Fins que no va arribar a Espanya era una cosa que afectava els pobres africanets. Amb el terrorisme fanàtic passa el mateix. Només quan ocorren atacs terroristes en territori occidental els mitjans li donen realment importància. I se suposa que són mitjans de comunicació, se suposa que han d'informar, de donar a conèixer allò que passa al món.

dissabte, 4 d’abril del 2015

Ebre Km 0, EbreTerra?

Artur Mas va inaugurar recentment la nova oficina de turisme d'Amposta, un espai, Ebre Km 0 (400.000 euros), que pretén ser més que una oficina turística, oferint un espai gastronòmic, a l'antic escorxador. Joana Ortega va inaugurar una setmana després EbreTerra a Deltebre (1,5 milions d'euros), un espai que vol ser la referència turística del territori. Eleccions municipals, recordem-ho.

Però, amb eleccions o no, quan en una setmana un es troba que s'inauguren dues infraestructures de característiques semblants, o que podrien tenir característiques semblants, es pregunta per què es fan esforços separats? Per què els polítics del Consell Comarcal del Baix Ebre no es posen d'acord amb els del Montsià, i al mateix temps amb l'Ajuntament d'Amposta, per definir un projecte comú? I més quan manen els mateixos als 3 llocs... La resposta fàcil és dir que no té res a veure una cosa amb l'altra però, penso que es diferencien perquè no s'ha cercat un projecte comú. Penso que sembla una cursa per veure qui la té més grossa, o una cursa com les d'abans, quan tot eren flors i violes, quan els mateixos que ara imposen austeritat, tiraven els diners creant polígons industrials a cada poble del territori.

divendres, 3 d’abril del 2015

Plataformes ciutadanes i eleccions

Fa uns anys va sorgir un fòrum, el Fòrum Amposta, en plena tempesta política del PHN, i aleshores se'ls va etiquetar en l'òrbita de CiU, i es va interpretar com una estratègia per desviar l'atenció. No sé si els va sortir bé. Diria que no fou significatiu l'efecte d'aquesta entitat, si és que era una estratègia convergent. No cal dir qui va guanyar però, les eleccions municipals...

A Amposta s'ha presentat una plataforma ciutadana que dóna suport a ERC. Res a dir. Només que en precampanya, quan les llistes electorals ja estan confeccionades, una plataforma ciutadana com aquesta és a la força sospitosa de ser una estratègia del mateix partit per aconseguir més vots. Es podria haver presentat amb més temps. Fins i tot s'hauria pogut presentar com una plataforma sense tendència política per definir-se a posteriori. És com allò que de la nit al dia els candidats passen a ser actius a les xarxes socials, participant-hi, encara que sigui fent "M'agrada", creant-se perfils allí on no en tenien, etc. És precampanya i els moviments no són gratuïts.

Em puc equivocar i ser realment aquesta una plataforma ciutadana que no té res a veure amb cap estratègia d'ERC, no conec les interioritats del tema. I no perquè pensi lo que pensi del tema no vol dir que jo no estigui a favor del canvi a Amposta.
 

dijous, 2 d’abril del 2015

La sanitat pública que es fon amb la concertada

Qui no ha sentit allò que si vas a visitar-te pagant vas més ràpid que si vas pel "seguro"? No cal posar noms de centres, segur que molta gent que ha anat a la sanitat pública concertada n'ha sentit parlar, i potser ha tingut la sensació de ser tractat com de segona per no anar pagant. Doncs ara potser ho escoltarem dels usuaris de la sanitat en centres públics. El Departament de Salut ho permet des de l'1 d'abril. Així, per molt que es digui que s'evitarà, tenim servit un sistema de dobles cues en el qual qui vulgui avançar per ser visitat, per fer-se una prova o per ser operat, decideixi pagar i no exigir al sistema públic ser atès en un temps raonable. Tenim també un sistema en el qual les dades de salut dels usuaris de la pública es barrejaran amb els de la privada. I això enllaça amb la venda de dades de salut dels catalans que farà el Departament, externalitzant-ne la gestió. Com abans, per molt que es digui el contrari, és una porta oberta al mal ús de les dades dels catalans. O pensem que les asseguradores no voldran accedir a les dades per poder baremar de forma més favorable les quotes dels seus clients, per exemple?

I aquests volen governar en una Catalunya independent, aquest és el model de país que tenen? I ERC, què diu? O no diu res?

dimecres, 1 d’abril del 2015

La paga extra dels treballadors públics

Hi ha molts treballadors públics que aquests dies se'n recorden del Govern. I se'n recorden perquè després de pregonar que es pagaria una part de la paga extra no pagada el 2012, veuen com a les seves nòmines apareix aquesta part de la paga més una deducció corresponent a la retallada del 5% del sou d'aquell any. I es dóna la situació que hi ha qui es queda a zero, és a dir, que la paga menys la deducció, li deixa la nòmina com sempre. Una alegria té la gent... I és que té bemolls la cosa. Els treuen la paga el 2012, així per la cara. El sou, rebaixat, així per la cara -el Tripartit, culpable també d'això-. I ara els tornen, sense interessos, uns diners als quals apliquen una retallada que converteix en simbòlic aquest ingrés d'endarreriments.

S'ho haurien de fer mirar.