dijous, 3 de setembre de 2015

Una imatge

Veus la imatge. Un xiquet de 3 anys mort, estirat a la platja. Penses en la teva filla, quan tenia 3 anys, o ara que en té més, la fragilitat, les ganes de jugar, les ganes d'estar amb la família, les ganes de descobrir coses, la innocència,... El seu germà, mort amb 5 anys, ha quedat en segon pla, perquè no hi ha foto impactant però, se suma a la tragèdia i a la tristor que és normal que envaeixi qualsevol persona que ho vegi, sobretot si té fills.

Veus la imatge. Els polítics europeus encara ara discuteixen què val fer amb els refugiats. Continuaran els morts en camions o a les aigües de la Mediterrània. La imatge d'aquest xiquet potser quedarà en una icona del moment però, serà oblidada, fins que torni a ocórrer. 

Veus la imatge. Alguns ajuntaments s'ofereixen a acollir refugiats. Famílies s'ofereixen a acollir refugiats. Els governs europeus continuen parlant de xifres, continuen sense donar solucions.

Veus la imatge. Encara hi haurà algun desgraciat que dirà que a Europa no hi cabem tots.

Si les morts de persones són tragèdies, les morts de criatures per les guerres i la manca de cooperació internacional són imperdonables.

1 comentari:

Xavi ha dit...

Val la pena llegir aquest fragment de "El Pais". De tant en tant publiquen quelcom amb cara i ulls.
http://internacional.elpais.com/internacional/2015/09/02/actualidad/1441216415_550941.html

El nen mort com a metàfora del món sencer, del lloc on ens estan conduint els que permeten que passin coses com aquesta.