diumenge, 13 de setembre de 2015

#27s2015 #independència Les mostres d'amor de Madrid: utilitzant la immigració espanyola

Alguns qualifiquen Podemos com un fals partit del canvi, un partit que arribat el moment, es desdirà dels seus postulats a l'estil del que ha passat a Grècia. De fet, algunes postures les han anat modulant amb el temps. I en el cas català no han estat diferents les coses. Perquè en un principi es mostraven com un partit més obert al dret a decidir però, han anat matisant el discurs per parlar d'un dret a decidir més global, en el qual l'autodeterminació queda difuminada, per no dir eliminada. De fet, en el tema català no difereixen tant de PP i PSOE, vista l'estratègia que gasten.

Pablo Iglesias ha volgut utilitzar els immigrants espanyols a Catalunya, andalusos, extremenys,..., com un exemple de majoria silenciosa, a l'estil de Camacho però, sense emprar el terme, cridant al vot massiu dels immigrants i dels seus descendents, com si pel fet de ser-ho ja haguessin de ser unionistes. No cal dir que ha tingut resposta de moltes persones que malgrat procedir de fora de Catalunya ells o els seus pares, pensen votar independència. Sembla com si Iglesias ignorés els "altres catalans" que ja s'han manifestat a favor del Sí. Però, Iglesias és llest i no ho ignora de forma innocent, involuntària. És l'estratègia de sempre, dels partits de Madrid, per fer front a allò que estira des de Catalunya.

El més greu és que Iglesias s'ha aliat amb Iniciativa, un partit que s'agafa a un ferro roent per tal de no perdre representació parlamentària, sobretot després d'abandonar l'aposta pel dret a decidir en un passat ben recent.