Parlava de la deriva del PSC. De la deriva d'aquell PSC catalanista de Pasqual Maragall, el de l'Estatut, que va començar a fer el camí cap al PSOE amb Montilla, per completar-lo amb Pere Navarro i ara amb Miquel Iceta. El PSC, quan es va aprovar l'Estatut al Parlament brandava allò que l'Estatut de mare només en tenia una, Manuela de Madre. Iceta ja va assumir de seguida que hi hauria retallades a Madrid. Guerra ja ha rigut prou d'aquestes retallades aquests anys. Zapatero va incomplir, amb la complaença d'Iceta i companyia, allò de "Pasqual, apoyaré l'Estatut que salga del Parlamento de Catalunya!". I és cert, Artur Mas va ser un dels actors en la retallada de l'Estatut.
Aquell PSC catalanista va esdevenir una sucursal del PSOE. Les discrepàncies amb el PSOE sempre s'han resolt a favor de Madrid. La que va ser candidata del PSC, Carme Chacón, va acabar de ministra de Defensa i candidata a dirigir el PSOE. Navarro i ella van lluitar fort contra el dret a decidir. I se'n van sortir. El PSC se'n va sortir. Alguns diputats díscols van plegar per no estar-hi d'acord. Altres van fer un me n'aniré però, al final es van quedar.
Aquell PSC va aplaudir la derogació del transvasament de l'Ebre però, no va aprofundir en la necessitat de tancar un pla de conca amb garanties i allunyar definitivament l'ombra dels transvasaments.
Aquell PSC ha portat a Catalunya els seus líders, malgrat que ens hagin titllat de nazis, de feixistes, malgrat que estiguin contra la tercera via que ells defensen.
Aquell PSC ens diu que els hem de votar perquè així si governa el PSOE a Madrid podran fer una reforma constitucional i millorar l'encaix de Catalunya a Espanya. I el PSOE diu que si es reforma la Constitució no hi haurà referèndum i Catalunya no serà considerada una nació.
El PSC, a la deriva.
+ GNU FDL
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada