dilluns, 28 de setembre del 2015

El dia després #independència #27s2015

No ens van deixar fer un referèndum. Hem celebrat unes eleccions plebiscitàries. I el Sí ha guanyat sobre el No, enter mig, una escala de grisos amb partits que no es poden considerar Sí o No, o no s'hi han pronunciat. Sí, 47%, No, 39%. Proporcionalment, considerant només aquests percentatges tindríem Sí, 55%, No, 44%. Potser no té sentit aquesta reducció però, tampoc no en té negar la victòria independentista, tal com han fet, cadascú en grau diferent, Ciutadans, PSC i PP.

Com deia Guardiola i com s'ha queixat molta gent, 200.000 persones no han pogut votar pels entrebancs sorgits en el vot per correu a l'estranger. Hauria estat igual en unes altres eleccions?

La premsa estrangera ha estat clara afirmant la victòria independentista. L'espanyola no tant. Malgrat l'augment de vots i escons de l'opció independentista la premsa espanyola nega la major. Forma part de tota l'estructura d'una Espanya que es resisteix a canviar i prefereix imposar el punt de vista unitari i unificador. Espanya continua somiant en el model francès de submissió de les regions.

I ara queda un camí que en principi passa per aplicar el full de ruta de la independència. Amb Artur Mas, sense ell? Penso que estirant i amollant, Artur Mas acabarà deixant pas, cosa que ha de tenir-se en compte a l'hora de triar el primer President de la República Catalana. També pot passar que les eleccions espanyoles ens atrapin i que el nou govern permeti un referèndum, o que es plantegi una alternativa sucosa per a Catalunya que ho canviï tot. No crec que passi però, no se sap mai. De moment, amb 72 escons un espera que es compleixi l'encàrrec i que qui ha perdut assumeixi la derrota.