divendres, 25 de setembre de 2015

Junts pel sí #votapermi #independència #27s2015

No acostumo a anar a mítings. De fet crec que només hi he anat un cop en tota la meva vida, i perquè jo formava part d'una llista. Aquestes eleccions tampoc no hi he anat. Però, he seguit la campanya, més que res per curiositat de veure com d'intensa i dura seria. I ha estat intensa i dura. Per no ser unes eleccions plebiscitàries s'han posat molts esforços per rebatre els arguments independentistes. L'estratègia de la por a tots els nivells: polítics, empresarials, eclesiàstics,... Fa pena i a la vegada ràbia veure com en ple segle XXI a falta d'arguments convincents s'argumenti contra la independència amb mentides o amb arguments que són discutibles. Les pensions, la pèrdua de la nacionalitat, l'agricultura, l'euro,... Fa pena veure la cursa per veure qui rep més adhesions a la causa des de fora d'Espanya. Internacionalitzant el conflicte fins i tot aquells que diuen que votem unes eleccions autonòmiques més. Fa pena veure les manipulacions de les declaracions sobre la independència. Fa ràbia veure empresaris que en comptes de presentar-se a les eleccions volen manipular el vot dels seus treballadors posant-los la por al cos sobre el seu futur. Fa ràbia veure la banca, rescatada en part amb diners dels catalans, amenaçant de marxar fora de Catalunya, al mateix temps que cerca l'expansió internacional. En resum, fa pena i ràbia veure com des de Madrid, en comptes d'adoptar la postura de Cameron amb Escòcia, s'ha optat per la confrontació, cosa que fa pensar que pensen en les eleccions generals i no en aquestes, les quals potser ja les veuen perdudes.

Des de Catalunya, a banda de les postures unionistes, Junts pel sí i la CUP defensen la independència. El cor potser em demanaria votar la CUP. Però, el cor i el cap em demanen votar Junts pel sí. Perquè la dispersió del vot no ens convé. Perquè, tot i que no vull votar Artur Mas ni la resta de polítics de CDC, aquesta llista és molt més que ells i ha de ser una llista per crear un govern de transició que ens dugui a les primeres eleccions de la Catalunya independent. Ja serà aleshores el moment de pensar en ideologies. Ara toca ser pràctics, si realment veiem aquestes eleccions com l'única oportunitat de votar independència Sí o No. No en tindrem cap més en molt de temps.