dilluns, 7 de setembre de 2015

Celia Villalobos, arguments de nivell contra l'independentisme

Durant el franquisme Catalunya va ser terra d'acollida d'emigrants d'Andalusia, de Múrcia, d'Extremadura,... Ja ho venia sent des de finals del segle XIX [1]. Els terratinents perdien la mà d'obra barata, els treballadors, els quals marxaven per tenir un futur millor, més digne. A Catalunya els franquistes els perseguien, però, ells es van quedar igualment com van poder. Aleshores es deia allò de España Una... però, els franquistes no permetien la lliure circulació de persones dins del seu estat unitari [2]. Quan la mà d'obra barata era necessària per als projectes dels empresaris del règim les coses van canviar.

Espanya és plena de fosses comunes amb executats pels franquistes, així com vorals de carretera amb morts que esperen ser desenterrats per poder descansar amb dignitat i prop dels seus familiars. Milers de persones no poden, a dia d'avui, visitar els seus familiars en cap tomba perquè, o bé no sap on són o bé no els han pogut o no els els han permès desenterrar.

Celia Villalobos, qui va ser ministra d'Aznar, una ministra nefasta però, simpàtica per populista, a l'estil d'Esperanza Aguirre però, més planera, actual vicepresidenta del Congrés dels Diputats, per carregar contra l'opció independentista a les properes eleccions, diu que els andalusos que van emigrar fugien de Franco -titllant-lo de nazi- i que no vol que després del 27s necessitin passaport per visitar les tombes dels seus familiars.

Villalobos és política del PP, principal hereu del franquisme, partit que ha menystingut les víctimes de la dictadura, que no ha facilitat l'excavació de les fosses comunes perquè els familiars dels represaliats del franquisme recuperin els seus éssres estimats, que ha permès homenatjar la figura del dictador a travès de la Fundació Francisco Franco o que ha permès homenatjar la División Azul,... No cal dir res més, oi?