dilluns, 28 de febrer de 2011

#política #crisi #sensesenyal Rouco, TV3 i la crisi del món àrab

El cardenal Rouco, president de la Conferència Episcopal Espanyola, acaba mandat criticant les xarxes socials perquè fan que els joves tinguin una vida buida i virtual. Rouco, representant de l'església espanyola tancada, poc partidària de recordar quan participava del règim de Franco, massa parcial afavorint les posicions de la dreta -i que consti, que no parlo de defensar o no la doctrina-, no recorda que el propi Papa ha parlat bé de les xarxes socials i que el Vaticà té una aplicació al Facebook.

Mentres a Líbia Gaddafi resisteix i continua intentant eliminar els manifestants, tot i que cada cop està més prop de la seva fi, la revolta al món àrab continua i, per exemple, a Oman el govern es reuneix amb els manifestants per evitar una gran revolució que acabi amb la monarquia absoluta. Però, en altres llocs del món àrab les coses van millor. Així, Zapatero ha anat a visitar Qatar, oasi de pau i tranquil·litat, per aconseguir dinerets per a Espanya, igual que va fer el Barça. Suposo que hi van amb pinces al nas i que si algun dia hi ha una revolta aleshores també es posaran a favor dels que reclamen democràcia.

El govern espanyol, a més de reduir la velocitat a 110 km/h per reduir la despesa energètica, ara proposa reduir la despesa elèctrica un 50% en l'enllumenat de les carreteres. El govern de Zapatero no deixa de perdre credibilitat cada dia que passa. Sembla un govern de pandereta que, després d'anar negant la crisi va modular el discurs fins acceptar-la i que ara sembla el més conservador dels governs. Per cert, la patronal de les empreses d'autopistes no està gens d'acord amb la mesura dels 100 km/h. De fet, els usuaris de les autopistes haurien de reclamar una rebaixa en els peatges, proporcionals al descens de la velocitat, una rebaixa en la qualitat del servei, segons com es miri.

Al País Valencià practiquen el cinisme com ningú. Davant les manifestacions per reclamar poder veure-hi TV3, ara diuen que ells també volen poder emetre TV3 però, que necessiten lloc on fer-ho, un tercer múltiplex i, al mateix temps demanen que a Catalunya es pugui veure Canal 9. Diria jo que Canal 9 es podria veure a Catalunya si ells volguessin i que és la reciprocitat la que falla, per la banda valenciana.

Ahir diumenge, per cert, La Vanguardia anunciava una edició en català per al proper mes de maig. Avui llegia opinions que ho marcaven com una fita, una fita que arriba tard, amb uns quants diaris en català als quioscs i amb El Periódico publicant una versión en català i una en castellà des de uns quants anys. Més val tard que mai però, la fita arriba tard, no?

diumenge, 27 de febrer de 2011

#política #crisi #educació Torna el vent

El canvi de temps que ha arribat de cop torna a portar el vent a les Terres de l'Ebre. Per sort hi estem acostumats encara que hi faci estralls de tant en tant. Potser aquí també valdria allò de "tocats per la tramuntana", canviant-ho pel "vent de dalt" -més que no pas dir mestral-.

Al món àrab la ventada continua. Gaddafi assetjat al seu país i en l'hipòcrita context internacional. A Tunísia les protestes contra el primer ministre, que venia de l'anterior règim, han aconseguit que aquest plegui. A Oman també hi ha revoltes contra la monarquia absolutista que hi governa des del segle XVIII, com llegim a l'ARA. En canvi, malgrat dictadures i monarquies absolutistes, malgrat el classisme regnant, Zapatero, imitant al Barça, viatja a Qatar i els Emirat Àrabs per trobar nous aliats econòmics.

Zapatero, que per reduir costos ens obliga a estalviar -és un dir- baixant la velocitat d'autovies i autopistes a 110 km/h -ja! l'única autovia de l'Ebre és de 100 km/h-, malgrat que hi ha veus discrepants que argumenten sobre les bondats d'aquesta mesura.

El PPC proposa que els alumnes vagin amb uniforme a l'escola. Hi estic d'acord, perquè, a més de facilitar el problema de quina roba es posen els fills, contribueix a la igualtat entre els alumnes, almenys dins del recinte escolar. Ara bé, el PPC també vol que els alumnes s'aixequin quan el mestre entra a l'aula, com fèiem nosaltres de menuts. No ho veig malament, com senyal de respecte però, potser serà difícil la cosa, si no hi contribueixen els pares.

dissabte, 26 de febrer de 2011

#crisi #política Gaddafi, recta final?

AmetllerAvui he fet unes quantes fotos a la garriga, aprofitant que els ametllers estan ben florits. Quan els ametllers floreixen ja comencem a pensar en el final de l'hivern, quan la natura torna a activar-se, plena de colors i d'animalets. És el senyal, és l'esperança del bon temps. Un dia quasi de primavera, com avui, a Líbia encara és d'hivern, tot i que sembla que allí potser trigaran poc a florir els ametllers. Gaddafi cada cop amb menys possibilitats de sortir-se'n victoriós, el seu ambaixador a l'ONU posicionant-se contra seu, plorant per la massacre ordenada pel dictador. A les notícies de la televisió una de les imatges del dia era la d'un mercenari contractat per Gaddafi atrapat per la multitud revoltada, sent apallissat en una bassa de sang. Malauradament de violència encara ens en queda per veure però, tal com van les coses potser el dictador està gastant els darrers coets i que potser no podrà fer petar la traca final.

El ministre Rubalcaba avui potser ha fet preocupar més d'un. Reduint la velocitat màxima en autopistes i autovies a 110 km/h no n'hi haurà prou i es creara noves mesures. El govern paternalista de Zapatero baixa a 110 km/h perquè, tontets de nosaltres, gastem menys combustible. Si no és que això no tingui bons resultats econòmics, és que un té el dret de dubtar dels resultats anunciats, i més venint del govern que vénen, un govern que ha faltat ja massa cops a la seva paraula, a les seves suposades conviccions.

Al País Valencià s'està reclamant que torni a veure's TV3. Sobretot al nord del País Valencià, la gent vol veure TV3. Avui, milers de persones ho han demant al carrer, a Castelló. Estic segur que Camps no els escoltarà pas.

divendres, 25 de febrer de 2011

#política #crisi Pacte fiscal, CEO, i a 110 km/h

Ahir el portaveu del govern, Francesc Homs, va apuntar a plantejar el pacte fiscal passades les eleccions del 2012. Segons les informacions, sent Catalunya una nacionalitat històrica tindria dret de demanar un finançament específic, fora de la Llei Orgànica de Finançament de les Comunicats Autònomes (LOFCA). Al PSC, José Zaragoza diu que això no toca ara debatre-ho. I jo penso que sí que toca, que cal parlar dels problemes immediats però, cal parlar de tot i, d'una vegada per totes del finançament català. Però, què podem esperar d'una de les figures més sectàries -in my opinion- del PSC, un partit que ha fracassat en part per la seva submissió al PSOE?

Continuant amb la política catalana, el Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), segons llegia a l'ARA, ha publicat els resultats d'un estudi segons el qual, a les properes eleccions espanyoles CiU podria superar per primer cop el PSC en número de vots. L'estudi [PDF], també recull altres indicadors sobre la situació política catalana. Feina, economia i immigració són, en aquest ordre, els principals problemes de Catalunya segons l'estudi. TV3, la televisió més triada per informar-se. RAC 1 i de molt prop Catalunya Ràdio, les primeres emissores de ràdio en informatius. La Vanguardia el diari més llegit. Un 45,2% de les persones enquestades es mostra poc satisfeta amb el funcionament de la democràcia. Un 74,8% pensa que els polítics no tenen en compte allò que pensa la gent. El 68,9% pensa que els polítics només cerquen el benefici propi. La confiança en els polítics catalans es mou entre el 4 i el 6 en una escala de 10. En cas d'eleccions autonòmiques CiU tindria un 34,5% de resultats enfront del 11,5 del PSC. En cas d'eleccions estatals CiU tindria un 21,8% i després vindria el PSC amb un 19%.

Continuant amb la política, amb l'economia i amb la crisi, una de les notícies d'impacte del dia. El govern espanyol, com mesura d'estalvi energètic a partir del 7 de març reduirà la velocitat màxima en autovies i autopistes, de 120 km/h a 110 km/h. A més, per fomentar el transport públic Renfe reduirà un 5% el preu del bitllet a rodalies i mitjana distància. Ei, a les Terres de l'Ebre això ens ajuda molt. Gràcies Zapatero -ironia-. Amb el petroli, amb el preu dels carburants, sempre se'n parla de com és de fàcil pujar el preu a l'hora d'omplir el dipòsit, amb l'excusa d'una crisi i com de difícil és que un cop ha pujat el preu torni a baixar quan tot es normalitza. D'això en parla l'economista Jordi Goula a RAC 1. Com és que si la gasolina que tenim ara és de fa unes setmanes -reflexiona- la pujada de preu és tan immediata?

A banda dels resultats favorables a CiU, l'estudi reflecteix un escepticisme cap als polítics important. El problema és que això no es tradueix mai en canvis per capgirar-ho.

A Líbia la revolta continua. La revolució té envoltada Trípoli. Gaddafi cada cop més prop de ser derrocat? O acabarà esclatant una guerra civil en tota regla?

Per cert, aquesta nit, a les 22h, La Lira Ampostina celebra el concert inaugural de la Setmana Cultural. En aquest concert es presenta el disc "Llatins", un seguit de seleccions sobre música llatina amb arranjaments per a banda del mestre Adolf Ventas, i que vam gravar el desembre del 2009.

dijous, 24 de febrer de 2011

#política #vent #Amposta

Serà curt el comentari d'avui. En breu tinc assaig i no em queda gaire temps dins del que queda de dia per escriure.

La ventada d'ahir ha fet que la inauguració del Carrefour a Amposta no s'hagi fet aquesta tarda si no que es farà la setmana vinent. Dues grans grues treballen en la retirada de les peces de la coberta afectada pel vent.

Tot i la pèrdua de suport, Gaddafi continua sent protagonista dels informatius, amb l'enfrontament que sosté amb els opositors. Quants morts hauran de comptabilitzar-se perquè algú interevingui a Líbia?

Avui s'ha iniciat un nou episodi d'escàndol de suposada corrupció. La Guàrdia Civil ha escorcollat les seus de Gisa de Barcelona i Girona en un tema relacionat amb delictes econòmics i ha detingut dues persones, una d'elles el gerent d'Obres de Carreteres.

Finalment, Josep Poblet, cap de llista per CiU a les passades eleccions al Parlament ha renunciat a l'escó de la cambra catalana. Molt poc temps després de ser elegit diputat plega, cosa que ha fet que el PSC i el PP denunciïn que aquesta renúncia a l'escó ja estava prevista. També ho penso. Si ha renunciat per ser cap de llista a les municipals per Vilaseca, segur que ja fa prou temps que tenia previst encapçalar-la. Però, segur que té arguments per acusar els altres partits de seguir una estratègia electoralista.

dimecres, 23 de febrer de 2011

#23F #política #vent 30 anys del 23-F

Si algú encara no ho sap, avui és 23 de febrer, 23-F, i fa 30 anys que va haver el cop d'estat de Tejero. Avui, i des de fa uns dies enrere, els mitjans han volgut repassar un cop més allò que va passar. Com van succeir els fets, qui hi havia al darrere,... Molts mitjans han coincidit a entrevistar l'aleshores general Alfonso Armada, condemnat per formar part d'aquella conspiració. Armada, avui un home gran, vell però, en aquells moments, segons alguns, algú que volia beneficiar-se del cop per esdevenir president del govern, aquests dies és protagonista i té al seu servei l'altaveu dels mitjans de comunicació.

Si en l'àmbit espanyol el 23-F ha estat la notícia, a casa nostra, a l'Ebre, a Amposta, és el dia després de la ventada. Demà dijous s'havia d'inaugurar el Carrefour a la zona comercial on ahir el vent es va endur la coberta de les galeries, cosa que obliga a obrir el supermercat una setmana més tard.

Preocupa la situació a Líbia. Lluny de cedir a les pressions socials per fer-lo fora del poder, seguint el camí d'Egipte i de Tunis, Gaddafi no vol marxar i es xifren ja per milers els morts de la repressió. Ara els països reaccionen i volen posar fi a la repressió però, reaccionen tard. Un exemple, el de la ministra d'Afers Exteriors espanyola, Trinidad Jiménez, qui diu que a Gaddafi se li ha acabat la legitimitat per continuar al poder. Em pregunto des de quant Gaddafi tenia legitimitat per ser el cap d'estat de Líbia, almenys en l'esfera internacional.

A can PSC la cosa està tèrbola. El fracàs electoral, dimissions, les primàries a Barcelona,... I se li suma el sector crític Nou Cicle, de Raimon Obiols, crítics amb els tripartits i, que a més reclamen canvis en la direcció del partit. Un nou rumb que crec que cal emprendre també, perquè la direcció del PSC és la gran culpable, per a mi, de les excessives cessions envers el PSOE, de polítiques criticades,... del fracàs electoral, sense obviar altres causes.

dimarts, 22 de febrer de 2011

#Amposta #vent #política #crisi Ventada 2011

Amposta: ventada
Coberta afectada pel vent
Aquesta passada nit hem pogut "gaudir" d'una nit amenitzada pel so del vent fent moure arbres, persianes i qualsevol cosa que fes soroll. Ens hem aixecat amb vent i anirem a dormir amb vent, en un dia que començava amb notícies d'incendis a Sant Carles de la Ràpita i al costat de l'ermita de la Pietat, a Ulldecona. D'aquest n'he tingut notícia pel Facebook de la Núria Ventura. Però, potser perquè em toca més de prop, la notícia sobre el vent era la que afectava la coberta de les galeries comercial Futuro Ciudad Amposta, amb una volada encarada cap al vent de dalt que, no sé si per això o per una altra cosa, ha cedit al vent i s'ha trencat. Cal dir que les primeres notícies han estat via Facebook o Twitter i que les primeres imatges de mitjans que he vist eren les de TV3. La incògnita és ara quant de mal ha fet el vent, si podrà obrir el Carrefour divendres, si es demanaran explicacions pel disseny de la coberta afectada per la ventada,... L'alcalde d'Amposta, en vista de les ràfegues de vent, de quasi 130 km/h, ha ordenat la suspensió de les classes i de les activitats a l'aire lliure, per garantir la seguretat de les persones.

Seguint amb Amposta, La Lira enceta divendres la Setmana Cultural, la 14a edició, "malgrat el silenci de l'ajuntament d'Amposta" sobre les gestions al voltant del finançament de l'escola de música de la societat. És a dir, La Lira, igual que la Filha, tot i no ser tractada com caldria, continua la seva tasca educativa i cultural, i portant el nom d'Amposta arreu del món.

El conseller Mas-Colell ha dit avui que Catalunya contribueix fiscalment de forma desorbitada amb Espanya. Em preocupa però, que també ha apuntat a incrementar la participació privada en l'oferiment de serveis públics. Alguns pensen que el servei públic el pot prestar tant l'administració pública com l'empresa privada. Altres pensem que la prestació per part de l'empresa privada ha d'estar acotada i plenament justificada. Una altra cosa és que el servei públic s'hagi de fer més eficient.

Gaddafi ha xulejat avui dirigint-se al seu poble -als que li fan costat, és clar-, mostrant-se amenaçador amb els EUA sobretot, recordant els bombardejos del 1986. Serà enderrocat pel poble, causarà una guerra civil a Líbia, s'implicaran els EUA per impedir que continuï bombardejant i matant els que no li fan costat?

Per cert, parlant de Gaddafi i dels dictadors del món àrab en general, un apunt crític sobre els polítics i els mitjans que ara parlen de dictadures i en altres temps ho ignoren.

dilluns, 21 de febrer de 2011

#política #crisi #salut #educacio L'amic libi fa de les seves

Quan era menut, al pati dels "Hermanos" un dia vam veure passat un grup d'"avions a reacció", en els dies en què la tensió entre els EUA i Líbia anava en augment. El dolent de Gaddafi passaria més tard a ser menys dolent, quasi amic dels governs occidentals. Sembla mentida que haurà de ser la seva gent qui, sense un exèrcit poderós, el tregui del poder. Ara, com estem veient, vol morir matant i per això no se n'està de bombardejar des de l'aire els manifestants. Les revoltes al món àrab omplen els telenotícies d'imatges d'enfrontaments entre manifestants i cossos policials, el petroli apunta a una pujada important i, pobrets, els de la Fórmula 1 no podran celebrar el Gran Premi de Bahrein per la situació en aquell emirat. Mala sort. A veure si Qatar es contagia de la revolta i el Barça es repensa el mal cap d'incloure publicitat de la fundació del mateix nom a la samarreta.

Canviant de tema, tot i que el govern volia passar dels 80 km/h als 120 km/h genèrics a les entrades a Barcelona, el ministeri de Foment ha dit que a la B-23, entre Sant Feliu i Molins de Rei, la velocitat màxima ha de ser 100 km/h, ja que és el ministeri el titular d'aquest tram de via i no la Generalitat. D'altra banda, avui a RAC 1 han fet públic un informe [PDF] sobre l'efectivitat dels 80 km/h, encarregat i no fet públic per Joan Saura quan era conseller, el qual ha servit, entre altres, per justificar l'eliminació dels 80 km/h a les entrades a Barcelona. Algú ens hauria de donar explicacions, no?

El ministre de Treball avisa que a més de l'edat de jubilació a la llarga acabarà considerant-se la quantitat que cal percebre, i altres, per tal de fer més rendible el sistema de pensions. I això ho diu tot un ministre socialista. Bé, no sé per què m'estranyo...

No acostumo a parlar de futbol però, que el diari AS hagi acusat el Barça de fer un gol en fora de joc i que després es demostri que ha manipulat una imatge per argumentar-ho, no té nom. Pel que sembla a alguns els surt gratis mentir i manipular, i amb una disculpa i una mala excusa n'hi ha prou.

Avui ha estat una de les notícies importants el càncer d'Esperanza Aguirre, la presidenta de la Comunitat de Madrid, a qui desitjo de tot cor una exitosa recuperació. En canvi hi ha gent amb mal gus que ja ha aprofitat les xarxes socials per fer-ne escarni. Vergonyós.

A les Terres de l'Ebre, després de la declaració de vaga d'assistència dels fills, declarada pels pares dels alumnes de Sant Jaume que han vist aturada la creació de l'Institut a la població, el Departament diu que planteja que en comptes de pujar a Amposta puguin anar a l'Institut de Deltebre. Hi ha qui pensa que al darrere d'això hi ha motius polítics. Es tiren endavant els centres de Móra la Nova i de Jesús, on governa CiU, i no el de Sant Jaume, on governa el PSC. Potser sí que sigui això, o potser casualitat. Total, si és per motius polítics també ho negaran.

diumenge, 20 de febrer de 2011

#política #crisi #educació Líbia, Marroc, Tunísia, Iran

Gadafi no es doblega a les manifestacions per aconseguir un canvi de règim a Líbia. De fet, reprimeix des de fa dies les mobilitzacions i el nombre de morts va en augment. No oblidem que Gadafi es mou sense problemes per tot el món, amb un nombrós acompanyament, amb luxe, i els governs li riuen les gràcies. A Marroc també està la situació tensa. Malgrat els intents per evitar-ho avui milers de persones han reclamat la democràcia al carrer. A la televisió hem vist avui una de les caixes fortes del fins ara president de Tunísia, plenes de diners, enfront de la crisi que pateix la societat. I l'Iran també surt la gent al carrer per reclamar reformes, i també són reprimides pel règim. El món àrab encara ens donarà actualitat informativa durant una temporada.

Per cert, que Bisbal estarà content, que els museus i els temples egipcis ja obren al públic.

Llegeixo que els pares han decidit en molts casos organitzar-se per ells mateixos la setmana blanca, la gracieta de les "vacances" de febrer per als crios que va inventar-se Maragall. Així, els centres i negocis que esperaven tenir afluència de crios, es troben amb una baixa demanda. Maragall va presentar en un principi aquesta setmana com una setmana per promoure les vacances de neu -increïble, s'ha de dir-. Després semblava que no volia dir-ho. Tot plegat, una setmana que fot el professorat i que no solucionar res als pares, que durant aquesta setmana segur que continuen treballant i no poden anar de vacances amb els fills.

dissabte, 19 de febrer de 2011

#política #crisi #municipals2011 Guanya Hereu

L'actual alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, ha estat qui ha guanyat les eleccions primàries per triar el candidat del PSC a Barcelona. Serà qui intentarà revalidar la victòria i evitar que el proper alcalde sigui Xavier Trias (CiU). Des del meu punt de vista diria que Trias té més opcions amb Hereu que no pas amb Montserrat Tura per guanyar les eleccions municipals. Almenys des de fora, com català però, no barceloní, penso que el discurs d'Hereu cansa, que ha fracassat en algunes iniciatives com l'intent de reforma de la Diagonal, que intenta encara estirar el rèdit de l'olimpisme d'alguna manera. Això no vol dir que vegi normal que una ex-alcaldessa de Mollet vulgui ser ara alcaldessa de Barcelona.

Fa gràcia però, que Oriol Pujol -parodiat amb els esquetxos "No ho hauria de dir"- critica que el PSC només faci primàries quan hi ha problemes interns. És cert que aquestes primàries hagin sorgit d'un problema intern però, almenys hi ha primàries.

Als EUA, la majoria republicana de la Cambra de Representants, bloca la reforma sanitària d'Obama amb una forta retallada econòmica. Sé que és arriscat parlar d'un altre país sense conèixer-lo bé, que sovint jutgem els EUA a base de tòpics però, el sistema sanitari que allí tenen no el voldríem de cap de les maneres aquí -bé, alguns per les declaracions que fan potser sí que ho voldrien-. S'està tancant la porta a millorar les condicions d'atenció sanitària de les persones amb pocs recursos, persones que no poden permetre's una assegurança amb bones cobertures,...

Continuen les notícies sobre le protestes al món àrab. A Líbia Gadafi no sembla tenir por que passi com a Egipte i reprimeix amb duresa les protestes, amb desenes de morts com resultat. A Bahrein s'intenta dialogar amb l'oposició perquè la cosa no vagi a més. A Algèria continuen les protestes, amb l'exèrcit intentant imposar-se. Al Iemen també les protestes acaban amb repressió i morts. Al Marroc tampoc no les té totes el govern. Un bon còctel de movilitzacions que poden canviar completament el món àrab.

Amb l'apagada de TV3 al País Valencià el col·lectiu Anonymous va tornar a fer de les seves, atacant el web de la Generalitat Valenciana -de fet ahir vaig intentar entrar-hi al migdia i vaig desistir perquè trigava moltíssim-. La Generalitat però, emprendrà accions legals contra els responsables. I ho veig encertat. Protestar no implica que valgui tot, no vol dir que es pugui sabotejar webs així de forma impune.

Acabo amb una notícia ampostina. El Punt informava avui que el carrer Cervantes d'Amposta, després d'obrir-se un cop acabades les obres, el carrer s'ha de tornar a quitranar perquè el quitrà posat no s'havia agafat prou. Jo vaig passar poc abans d'obrir-se el carrer i les voreres haurien pogut fer-se molt millor. Però, altres obres a Amposta s'haurien pogut fer millor. Tot el passeig de l'Av. Aragonesa des de ben poc després d'acabar-se, ja presentava rajoles esquerdades. Les voreres de l'Av. de la Ràpita també han estat criticades des de que es van fer. Els carrers Navarra i Miquel Granell estan en obres a la vorera però, després s'hauran de quitranar i veurem si això, de la manera com s'ha fet, causa desperfectes o no en les voreres ja acabades.

divendres, 18 de febrer de 2011

#sensesenyal #política #trànsit #Amposta Apagada de TV3 al País Valencià

Almenys a Catalunya un dels temes principals del dia ha estat l'apagada de TV3 al País Valencià d'ahir, amb el tancament dels repetidors de l'Acció Cultural del País Valencià (ACPV) per evitar una multa inassumible. Tancament de webs en senyal de protesta, actualitat informativa, declaracions,... El PP del País Valencià són experts en la confrontació amb Catalunya, amb la llengua, amb la televisió, amb l'Estatut, etc. I tot potser sigui per evitar que es parli dels seus problemes.

Felip Puig ha apuntat a demanar pujar el límit de velocitat a les autopistes a 130 km/h, i la DGT s'hi oposa pel perill de l'augment de víctimes per accident. Sí que és cert que 130 km/h seria raonable i que, moltíssims dels vehicles que circulen per les autopistes ja circulen a més d'aquesta velocitat.

Els deutes de l'empresa Futuro Ciudad Amposta, la promotora de la zona comercial del costat del cementiri, de més de 2 milions d'euros, han estat notícia de portada de La Veu de l'Ebre. La veritat és que malgrat els anuncis i anuncis que s'han fet els darrers anys sobre el projecte i la seva viabilitat, mai no he entès com podia un projecte així tirar endavant en una època tan complicada per a la construcció.

El món àrab continua sent notícia. Líbia, amb cada dia més morts, Bahrein, Iemen. La temperatura puja. Les esperances generades per com han anat les coses a Egipte potser escalfen els ànims. Veurem com acaben les coses als altres països.

dijous, 17 de febrer de 2011

#ip #crisi #salut #educació Sinde, Educat1x1, retalls a sanitat i Inditex

La iniciativa nolesvotes.com ha sorgit aquesta setmana per demanar no votar els partits que han recolzat la reforma de la llei de Propietat Intel·lectual, coneguda com Llei Sinde, PSOE, PP i CiU. Segons sembla però, els partits menysprearien la força de la iniciativa a la xarxa, i no pensen que els afecti a les properes eleccions municipals. La veritat és que a les eleccions municipals, potser a les capitals sí però, en poblacions més petites, el sentit del vot no és extrapolable a les eleccions autonòmiques ni estatals. Si no, mireu els resultats a les municipals, per exemple, a Amposta, al llarg dels anys, amb resultats molt diferents del de les espanyoles.

Avui llegia a Vilaweb un resum de punts destacables del projecte Educat1x1, on es reflecteix en què consisteix, costos i problemes. Un projecte on la connectivitat als centres és bàsica, malgrat que aquesta no estava assegurada en posar-lo en marxa. Ordinadors d'un model determinat, d'un fabricant determinat, i que ja no es fabrica, que cal pagar-lo a diferència d'altres comunitats, amb una llicència de Windows inclosa que caduca, tot i que es pot posar Linux (m'agradaria veure si en realitat els de Linux anaven tan bé, veient com fan les coses els fabricants), un portal de continguts digitals, Àtria, pensat en convertir el negoci editorial en paper en un negoci electrònic i no pas en crear una comunitat de generació i compartició de coneixement. Si s'hagués començat poc a poc potser hagués hagut temps per fer-ho. Per cert, els portàtils dubto que siguin ergonòmics per treballar-hi moltes hores al dia. L'article va acompanyat d'una crítica de Ramon Barlam, qui apunta a la precipitació i a l'orientació al negoci del projecte quant als seus problemes.

Continuant amb l'ensenyament, la consellera Rigau ha explicat que aproximadament el 25% d'estudiants de 4t d'ESO obté el graduat d'ESO amb alguna assignatura suspesa. Això abans, quan jo feia EGB, s'assumia que passava amb la gent que anava a FP però, passar a BUP implicava tenir-ho tot aprovat. Sí que falta un sistema més estricte, sí.

Un col·lectiu de 200 metges, continuant amb la política catalana, han signat un manifest contra les retallades que planteja el conseller de Salut. Comença bé, posant-se els professionals en contra. L'estrany és que els usuaris de la sanitat pública estiguin tan calmats amb les propostes que ja ha posat sobre la taula. I parlant de salut, l'amo de l'establiment d'Andalusia que xulejava que ell no tancava el local i que ho continuava fumant, ha vist les orelles al llop i ja ha acceptat la prohibició de no permetre fumar al seu local per poder continuar tenint-lo obert. Ara podria convidar els mitjans per xulejar una miqueta més.

Avui també ha estat una notícia molt comentada als mitjans la nova inversió d'Inditex a Tordera (Maresme), on duplicarà les instal·lacions que ja hi té, creant-hi el principal centre logístic del món. S'hi fabricaran i emmagatzemaran models de Massimo Dutti i altres marques del grup. A casa nostra, coneixíem que el Carrefour que obre portes la setmana vinent a Amposta, ha contractat 47 persones del territori en la seva posada en marxa. A ple rendiment el nombre d'ocupats serà de 150 persones.



dimecres, 16 de febrer de 2011

#música #política #crisi #LiraAmpostina La Lira + Serrat, 75 anys del Frente Popular

Com publicava avui El Punt, una de les notícies ampostines del dia és el concert que el dia 17 de juny farà La Lira Ampostina, per recaptar fons per a la Societat, amb la col·laboració desinteressada de Joan Manuel Serrat. No es toca tots els dies amb Serrat, no es pot escoltar tots els dies una banda com La Lira tocant cançons de i amb Serrat.

En plena crisi financera i de la construcció, llegia avui a l'Ara que bancs i caixes només concedeixen hipoteques sobre vivendes de la seva cartera d'habitatges, per treure-se-les de sobre. Les entitats, que no fa tant que quasi regalaven les hipoteques, ara posen les coses difícils i, a més tenen la paella pel mànec. Em pregunto si de confirmar-se això, no se les podria acusar de competència deslleial o d'abús monopolístic, ja que els promotors no competeixen en igualtat de condicions per no ser promotors i entitas financeres a la vegada.

Avui, 16 de febrer, faig anys però, també hi ha efemèrides, com els 75 anys de la celebració de les darreres eleccions de la II República Espanyola, amb el triomf de la coalició d'esquerres, el Frente Popular. Després ja sabeu, la Guerra Civil i quasi 40 anys de dictadura.

El govern català està rebent crítiques per nomenaments de familiars de persones rellevants del partit, com el germà del conseller Felip Puig, la dona de Pere Macias, etc. Es defensen. Però, cal recordar les crítiques als nomenaments de familiars de persones del tripartit. Aleshores era un tema criticable i ara sembla que les crítiques ofenen.

Per cert, anem oblidant el tema de la vegueria perquè comencem a veure argumentació per retardar els esforços per aconseguir que a l'Ebre, entre altres territoris, siguem vegueria.

I continua l'onada de revoltes al món àrab. Iemen, Líbia,... Gadaffi opta per reprimir les protestes. Podrà aguantar? Tant de bo que no. L'amo de Líbia, que es passeja pel món com un rei, i a qui encara se li riuen les gràcies, estaria bé que caigués derrocat pel clamor popular.

Els mitjans avui han destacat la mort del cuiner Santi Santamaria, als 53 anys. Descansi en pau.

dimarts, 15 de febrer de 2011

#política #crisi #municipals2011 El dèficit de la Generalitat i les reflexions de Fuentes

Aquest matí Fuentes, al seu programa, El Matí de Catalunya Ràdio, llegia el seu "sermó" queixant-se de la diferència entre el dèficit que va dir que tenia la Generalitat, més de 3000 milions d'euros, i el que diu el govern, 7500 milions. També es queixava de la diferència entre la necessitat de finançament que diu que cal el govern, 11000 milions, enfront de la que diu el PSC, més de 8000 milions. Tot plegat en embolic però, que es limitaria a interpretar dades, en el segon cas, i a informar-se en el primer. Aquesta tarda, Xavier Sala Martín, al Versió RAC 1 [podcast], ho explicava. Els 3000 milions d'euros de dèficit eren els que reflectia l'estat dels comptes al setembre i que va exposar el tripartit. Ara bé, en el tancament de l'any, el tripartit diu que són 7200 i el govern 7500. El mes de setembre no es podien calcular els 7200 milions perquè no es podien comptabilitzar els pagaments que s'acaben acumulant al final de l'any. Així, la diferència entre les dues xifres és relativament petita. L'altra cosa serien els 11000 enfront els 8000, la qual cosa podria venir de considerar o no el pagament del venciment del deute públic de la Generalitat com conceptes ja pagats o no. Perdoneu les imprecisions però, no en sé més. Només vull dir que Fuentes acostuma molt a sentenciar i posicionar-se, i no sempre l'encerta.

Temps de retallades que anem coneixent en comptagotes. El conseller Recoder avisa que les obres públiques patiran retallades fins el 2030. El mateix conseller apunta a pujar el rebut de l'aigua per sanejar els comptes de l'ACA. No ens pujaran impostos però, tranquils que d'alguna banda o altra sortiran els diners.

Per cert que el govern, en el tema del magatzem nuclear ja no té tan clar posicionar-se en contra que s'instal·li a Ascó. A algú li estranya que un govern de CiU digui una cosa ara i una altra després? Confiava que després del PHN canviarien de forma d'actuar però, tot fa pensar que acabarà sent que no.

Finalment és notícia d'interès ampostí l'enquesta que apunta a la pèrdua de la majoria absoluta de CiU a Amposta. L'augment de regidors del consistori ho afavoriria, suposo. Ara, a fer travesses de pactes.

dilluns, 14 de febrer de 2011

#política #crisi Integrar-se més dins del PSOE

Si és que els socialistes catalans potser no veuen que el PSOE els ha fet ballar la seva música durant massa temps i que han quedat en evidència repetidament fent més costat al PSOE que no als interessos de Catalunya. És clar que després sempre hi ha uns arguments tipus que tots els polítics socialistes segueixen, tots diuen les mateixes coses, perdent la credibilitat de qui demostra que diu el que pensa i raona. Francesc Vallès, cap de llista per Tarragona del PSC a eleccions espanyoles del 2008, pensa que el PSC s'ha d'integrar més dins del PSOE, per fer-hi crèixer el discurs federalista. Potser n'hi ha prou de pensar en clau PSOE i pensar més que quan no t'escolten, quan t'imposen les coses, millor fer el teu camí. Bé, això és cosa dels militants. Ja s'ho faran.

Avui ha començat el Mobile World Congress, la cita anual de la telefonia mòbil, a Barcelona. Durant uns dies Barcelona és la capital de les comunicacions mòbils, el lloc on es presentaran les novetats en terminals i tecnologies relacionades. Una oportunitat de negoci per al país, un benefici per a la ciutat. Esperem que aquest any alguns hotelers no es passin de llestos, com va passar l'any passat, per cert.

Ep, continua la comunicació de retallades. La consellera d'Ensenyament ha anunciat que es paralitza el desplegament del projecte educat1x1. Però, també ha dit que els barracons continuaran durant més temps. Quant als barracons, què voleu que us digui. Ja fa uns quants anys que treballo en un barracó i al final et resignes... Quant al projecte de digitalització de l'aula, penso que ha estat tot plegat una cosa precipitada, que tenia pinta de voler implantar de forma artificial les TIC a l'aula, i a més discriminant tecnologies, amb un model privatiu de difusió del coneixement, i discriminant els alumnes respecte dels d'altres autonomies. Celebro que es paralitzi, sempre i quan es mantinguin els plantejaments futurs d'introducció de les TIC en l'actualitat de l'aula de forma gradual i natural.

Parlant de retallades, avui al programa El Secret de Catalunya Ràdio [podcast] han parlat amb Salvador Alemany, president del consell per a la reactivació econòmica, un consell d'experts entre els quals hi ha Germà Bel. Hi era també el col·laborador del programa, l'economista Ramon Adell, qui ha fet menció de l'article d'ahir diumenge de Jordi Barbeta a La Vanguardia, on explicava per què Catalunya té els impostos més alts d'Espanya. Com deia el professor Adell, després de llegir un article així, un se sent més independentista.

diumenge, 13 de febrer de 2011

#política #dretsautor #Sinde Els Goya de la llei Sinde

Aquesta nit se celebra la 25a edició dels primes Goya del cinema espanyol. A banda de les travesses per saber qui guanyarà premis, també és notícia el fet que els premis van acompanyat de polèmica. El president de l'Acadèmia Espanyola del Cinema, Álex de la Iglesia, dimitirà del seu càrrec després de la cerimònia, en desacord a com s'ha gestat la reforma de la llei de propietat intel·lectual, amb una manca de diàleg i recolzament de només uns interessos determinats. La catifa vermella havia de ser un dels lloc de protesta contra la llei al pas de la ministra de cultura. El col·lectiu Anonymous s'hi ha concentrat. Però, també diuen les notícies que aquest col·lectiu ha fet caure el web dels premis. Aquest aspecte de la protesta, tot i estar en contra de la reforma de la llei, no és acceptable.

Avui, per cert, un article d'opinió d'Anna Manso al diari Ara, simplificava molt les coses quant a la polèmica sobre els drets d'autor. Segons ella, tant SGAE com consumidors tenen molta barra. Segons ella qui vol cultura lliure, confonent termes, té molta barra. Hauria de documentar-se sobre què és cultura lliure, penso, abans de referir-se al sector de consumidors que ho vol tot gratis, del que vol que la indústria cultural canviï de rumb, deixi de criminalitzar les còpies privades i al mateix temps pari la mà per rebre els diners del cànon, una indústria que eliminaria, de ben segur, la possibilitat d'utilitzar llicències lliures per així facilitar-se el control de l'explotació de drets.

Deixant això de banda, i continuant amb la compartició de coneixements de forma lliure, una de les plataformes que facilita la difució de coneixement amb llicències lliures és Flickr. L'usuari pot decidir la llicència amb què publica les imatges que hi penja. En el meu cas hi publico amb llicència Creative Commons Reconeixement - Compartir Igual, una llicència lliure i amb comportament copyleft. Doncs Flickr, on tinc compte des de fa 6 anys, compleix ara 7 anys. I que duri.

dissabte, 12 de febrer de 2011

#política #crisi Egipte, el dia després

Avui Egipte ha estat el focus d'atenció informativa el dia després que Mubàrak abandonés el poder. Actuacions judicials contra l'ex-president, el camí cap a la democràcia assegurat per l'exèrcit, la gent organitzada per retornar els llocs de les manifestacions al seu estat anterior a la revolució, eliminant pintades, repintant les voreres,... Una revolució exemplar fins ara. Al mateix temps els altres règims són notícia. Algèria sortia també avui als informatius per la repressió de les manifestacions que se celebraven avui per protestar contra el govern. Seguirà el mateix camí que Egipte? Faran alguna cosa els governs occidentals per pressionar els governs dictatorials del món àrab perquè abandonin el poder?

Per cert, parlant de governs occidentals, la visita a Guinea no deixa de ser una posició contradictòria amb la defensa de la democràcia que se suposa que fan els que han anat a conversar amigablement amb el dictador Obiang. Obiang ha prohibit que els mitjans de comunicació informin sobre els esdeveniments d'Egipt i de Tunis. Gran demòcrata l'home. "Cuando las barbas de tu vecino veas quemar...". Em pregunto què fan polítics i, si no m'equivoco, empresaris, anant a tenir tractes amb un règim dictatorial? Sí, ja ho sé, s'ha fet tota la vida però, no per això hem d'acceptar-ho.

El director del Servei Català del Trànsit, Joan Aregio, diu que es frivolitza quan es diu que permetre velocitats majors que 80 km/h a les entrades de Barcelona. Què ha de dir? És un càrrec polític i fa declaracions des de l'òptica política. De la mateixa manera, des de l'òptica política es va decidir que el director del Servei Català de Meteorologia no podia continuar ocupant el seu càrrec per discrepar amb el govern sobre els beneficis i perjudicis que les mesures sobre la velocitat impliquen per a la qualitat de l'aire. Sé que estadísticament se sap que la reducció de la velocitat implica millor qualitat de l'aire i menor risc d'accidents. Ho sap el senyor Aregio. Una altra cosa és que a mi m'emprenyi haver d'anar a 80 km/h només sortir dels túnels del Garraf. Però, si aquesta és l'única mesura possible o l'única que hi ha actualment, el govern no pot anar alegrement dient frívols els que els critiquen. Frívol és dir que s'eliminaran els 80 km/h i després no fer-ho, adoptant un sistema de velocitat variable, i voler fer-nos creure que allò que escoltàvem abans de les eleccions no ho vam escoltar.

Un comentari final. L'Agència de la Salut Pública de Barcelona exigeix que en el musical "Hair" no apareguin cigarretes enceses a l'escenari. Això és una cosa que trobo fora de lloc. És com prohibir que tots els fotogrames de les pel·lícules que s'emeten on apareix algú fumant siguin eliminats o retocats. Si forma part del guió no s'entén la prohibició. S'ha de tenir una mica de sentit comú.

divendres, 11 de febrer de 2011

#política #crisi #Egipte Adéu a Mubàrak

Aquesta tarda escoltava a la ràdio que el president d'Egipte, Hosni Mubàrak, havia renunciat al seu càrrec i que el país quedava sota el control de l'exèrcit. 30 anys de dictadura recolzada pels governs occidentals, tombada per la primera gran revolta del segle, anomenada per alguns com una revolta 2.0, per l'ús intensiu de les xarxes socials -crec que s'exagera amb aquesta insistència en la importància de Twitter, encara que ha estat una eina important-. Aquí és inevitable recordar que un altre dictador, que es va dedicar a reprimir i a eliminar els que no eren dels seus durant quasi 40 anys, va morir al llit i hi ha encara qui l'honora i qui nega les barbaritats que va fer.

Ara queda veure quin és el camí d'Egipte després de Mubàrak, si realment anirà cap a la democràcia i quin ritme seguirà. I també queda veure si això és el principi de la caiguda dels diferents règims dictatorials del món àrab, els quals s'estan enfrontant també aquestes setmanes a revoltes populars.

Rubalcaba avui deia que la ministra Salgado ahir no va voler dir-li al govern català com havia de conduir la crisi, quan va insinuar que podia pujar els impostos per reduir el dèficit. Ja em dirà el ministre si es pensa que no sabem interpretar les coses que es diuen. Ahir la ministra li va dir al govern com havia de fer les coses. Potser se'n penedeix però, ho va fer. El govern català, per la seva banda, ha dit que no passarà del 10% en retallades i que no pujarà impostos. Veurem al final com queda la cosa, perquè això comença a cansar, aquest anar i venir de declaracions. A més, el 10% de retallades continua sent una incertesa.

M'he quedat sorprès avui quan llegia que el PP basc seria generós amb el nou partit abertzale, Sortu, si és seriosa l'aposta democràtica i no violenta que reflecteix als seus estatuts. Contrasta amb les declaracions de Rubalcaba parlant de voler evitar la legalització com partit, encara que rebutgi la violència, com es demana que facin.

dijous, 10 de febrer de 2011

#política #crisi Els globus sonda de les retallades

Davant la crisi el govern ha anunciat que es congela la contractació de personal, excepte Mossos i professorat. Té lògica, tot i que intepreto que personal sanitari també se n'hauria de contractar si fes falta. També s'ha fet saber que es plantegen retallar els ajuts per fills, deixant-los a les famílies amb rendes més baixes. La ministra Salgado insinua que haurien de plantejar-se pujar impostos per millorar l'estat de les finances. Això li diu a un govern que diu que eliminarà, en temps de crisi, l'impost de successions. Un govern que va soltant en comptagotes la informació sobre les retallades que emprendrà. És la política del globus sonda o la de la píndola, males notícies en petites dosis per fer que al final ens les haguem empassat totes. I això penso que no és seriós.

Vull destacar un article de La Marfanta sobre la importància de comunicar i que aquest govern, malgrat que quan governava el tripartit criticava la mala comunicació, el caos comunicatiu del govern, ara queda en evidència amb els missatges que dóna sobre les mesures que adoptarà per fer front a la crisi. Una política comunicativa que penso que forma part de l'estratègia del globus sonda, o almenys ho sembla.

Avui treia pit l'amo de l'establiment de Marbella que es nega a complir la llei sobre el tabac i que ha rebut l'ordre -que ha incomplit- de tancar provisionalment per deixar-hi fumar de forma permanent. De fet sortia fumant el seu puro amb tota la xuleria. Potser té molts diners i no li fa por quedar-se sense el negoci. O no. Em pregunto si -no li ho desitjo- algun dia ell o algun dels seus treballadors té un càncer de pulmó que amb molta probabilitat tingui a veure amb el tabac, dubtarà o no en acudir al servei públic de salut per ser tractat. Déu vulgui que això no passi. Aquests hostelers que no saben adaptar-se i donar per acabada l'època de poder fumar, disfressen el problema d'un atac d'un govern "dictatorial, marxista i terrorista". Però, és un govern que ha aprovat una llei en una cambra democràtica. Els agradi o no, és una llei amb el recolzament de la majoria de diputats, representants electes dels espanyols.

Els informatius esperaven les 21h per veure si l'anunciada compareixença pública de Mubàrak era per dir que deixava el poder. Però, sembla ser que no serà així i que ha servit per confirmar que no es presentarà a les properes eleccions, el mes de setembre. Segons sembla això ha desfermat noves protestes a Egipte. La revolta al món àrab no acaba, ans al contrari, sembla que s'escalfa cada dia més i veurem cap on condueix això. Més obertura, més fonamentalisme? Més antioccidentalisme, menys?

dimecres, 9 de febrer de 2011

#política #crisi #independència El PP, 10 punts per sobre del PSOE

Una de les notícies del dia és la publicació del baròmetre del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) del mes de gener [PDF]. La notícia sobre aquest baròmetre fa referència al percentatge en intenció de vot que reflecteix, donant un 34% de vots al PSOE i un 44,1% al PP. Quant al principal problema per a Espanya el primer és l'atur, seguit dels problemes econòmics.

El Fons Monetari Internacional (FMI) ha reconegut que va fallar en no anticipar-se a la crisi econòmica. Pobrets, donen lliçons d'economia a tot el món i després no fan bones previsions, quan hi havia experts que avisaven. Potser Zapatero feia cas al FMI quan negava la crisi durant la campanya electoral del 2008 i fins fa relativament poc? Qui sap.

Des del PP i des de personalitats ex-PP arriben notícies sorprenents. Montserrat Nebrerar, ex-PP, ex cap de llista del PP a la presidència de la Generalitat, dóna suport a la consulta popular del 10 d'abril a Barcelona sobre la independència de Catalunya, junt amb altres persones conegudes. Estrany però, agradable de llegir que algú que combrega amb una idea d'Espanya com la del PP doni suport a una consulta popular, per molt que no comparteixi el tema sobre el qual es vota. D'altra banda, Alícia Sánchez-Camacho, cap del PP català, ha contradit el seu partit afirmant que Catalunya no rep cap tracte especial de l'Estat si no que rep el que li toca. Tot plegat sembla ben preparat. Artur Mas va a Madrid a demanar. Madrid diu que una part del que demanes sí però, la resta no. Els que no governen a Madrid s'estiren els cabells. Artur Mas torna com un heroi i, a més, el PP català fa un gest d'apropament.

Avui a la televisió es podia veure l'espectacular desnonament d'una família a Vic. De res no ha servit que els seus ingressos fossin molt baixos, amb dos crios i la dona embarassada de 8 mesos. El Banc de Santander necessitava els diners. Mentres veiem com es creen fons per evitar la catàstrofe de les entitats financeres, mentres veiem que aquestes entitats -no dic que totes- són notícia pels guanys que han tingut, famílies com la de la notícia es queden al carrer, per no poder pagar. Ara bé, aquí pocs polítics demagogs es veuen queixant-se i demanant canvis legislatius per protegir més els hipotecats.

Ep, i parlant de polítics compromesos, avui el Senat ha aprovat la llei Sinde. Sembla que els partits fan bo això que tots som pirates en potència.

dimarts, 8 de febrer de 2011

#política #crisi #municipals2011 Sortu, l'Hospital i els alcaldables

El nou partit de l'esquerra abertzale ja té nom, "Sortu" (brotar). No ho tindrà fàcil. Els partits que presumeixen de demòcrates, que van voler la llei de partits per evitar que els terroristes tinguessin representació política, ara no se'n poden avenir que un partit abertzale compleixi la llei. Ho il·lustra molt bé una vinyeta de Público, trobada a Listonauta, amb Rajoy demanant complir la llei de partits fins el 7 de febrer passat, quan passa a demanar que es canviï aquesta llei.

Parlant de demòcrates, una representació del Congrés espanyol viatja a Guinea, on entre altres s'entrevistaran amb el dictador d'aquell país, Obiang. Ja ho tenen les democràcies això de distingir entre dictadors bons i dolents.

A Tortosa ahir el ple de l'Ajuntament va acordar per unanimitat reclamar de forma urgent el nou hospital de les Terres de l'Ebre, amb una data per al projecte. Ara cal veure si l'alcalde matisarà el sentit del vot del seu grup, vist el discurs modulat en defensa del projecte i a la vegada del que diu l'actual govern català. No m'imagino la seva reacció si hagués estat novament Marina Geli consellera i hagués dit que l'hospital quedava 2 anys aparcat.

Parlant de Tortosa, Ferran Bel, com era d'esperar, repetirà com cap de llista a l'alcaldia, igual que Manel Ferré ho farà a Amposta. Amposta, punt important en el mapa electoral ebrenc pel canvi de nombre de regidors que podria fer perillar la majoria absoluta de CiU.


dilluns, 7 de febrer de 2011

#pau #política #crisi Nou partit abertzale, retallada de places a Ensenyament i els 80 km/h

Avui l'esquerra abertzale ha presentat avui un nou partit el qual, segons les informacions, compleix en els seus estatuts la llei de partits. Una postura esperada i demanada, i a més posada com condició per permetre que es poguessin presentar a eleccions i deixar de ser considerada una extensió més d'ETA. La formació rebutja explícitament la violència, fins i tot la d'ETA. En canvi, el govern de Navarra, el PSOE, el PP i UPyD, no se'n refien i no volen que siguin a les properes eleccions municipals. Això és un exemple de ser demòcrata i de complir amb la paraula sobre allò que cal complir per estar dins del sistema democràtic. Si un pensa que la llei de partits es va fer específicament per collar l'esquerra abertzale -altres partits amb tufs xenòfobs i feixistes no tenen problemes per participar a les eleccions-, aquestes reaccions no deixen de confirmar-ho. Potser un dia faran una llei que prohibeixi els partits independentistes, qui sap.

El govern català avui estrenava el sistema de velocitat variable, l'eliminació de la limitació de 80 km/h a l'entrada de Barcelona. Però, ho ha estrenat amb la limitació a 80 km/h a causa de l'anticicló que ens afecta. És a dir, com recordava ICV, que tot i negar que els 80 km/h ajudessin a reduir la contaminació de l'aire, CiU afirma el contrari implantant la velocitat variable. L'anècdota del dia és que ha hagut un problema que ha impedit de forma temporal que la velocitat fos de 80 km/h i fos de 100 km/h. Cal comentar també que a la vegada que s'han instal·lat més de 100 senyals verticals de 100 i 120 km/h, qui manarà seran els plafons amb els senyals lluminosos de velocitat variable, cosa que ha estat motiu de conversa a El Secret de Catalunya Ràdio [podcast] perquè, cal invertir diners en nous senyals si ja es tenen els anteriors i els lluminosos?

Artur Mas ha anat a veure Zapatero avui i ha tornat amb 750 milions d'euros, dels 2000 que demanava, i el permís per poder-se endeutar. Madrid mana, ja ho veieu, malgrat que mentres governava el tripartit acusaven el govern de doblegar-se a la voluntat de la capital espanyola. Una cosa que no deixa de semblar-se inacceptable és que el president de la Generalitat digui que CiU donarà suport al govern del PSOE si hi ha contraprestacions. No serà perquè les mesures siguin positives si no per l'interès? Ho sento, inacceptable fer-ho i molt més dir-ho.

Llegia avui via @jordiperales que Artur Mas ha enviat una carta als funcionaris avisant dels canvis que poden arribar, canvis que no acontentarien tothom. Això és un avís de les megaretallades que esperen a l'administració, d'una nova baixada de sous, d'un augment d'hores laborals, d'eliminació de drets? Veurem. Igual que els funcionaris la societat en general hauríem d'exigir al govern comptes clars, una auditoria transparent de comptes i una discussió oberta sobre aquests. Ara mateix només veiem el discurs de la por sobre les finances de la Generalitat que s'utilitzen de forma abusiva per carregar culpes al govern anterior. El mateix que l'actual partit al govern criticava del tripartit quan va arribar al poder. Coherència, si us plau.

Parlant de funcionaris i de mesures incomprensibles, el departament d'Ensenyament redueix en un 61% l'oferta de places de professorat per a aquest any, respecte les més de 3000 proposades per l'anterior conselleria. El motiu, les restriccions pressupostàries. Ara bé, com diuen els sindicats, aquestes places ja existeixen i ja s'està pagant professorat per ocupar-les de forma interina o com substituts. Per això, justificar una retallada en l'oferta amb aquests arguments és una cosa molt discutible.

Avui també hem sabut que s'ha provat amb èxit una vacuna universal de la grip, la qual faria innecessari haver de preparar una vacuna anual per determinades variants del virus. Sense dubte, una bona notícia.


diumenge, 6 de febrer de 2011

#crisi #política Els serveis públics universals s'han acabat?

Una entrevista a l'alcalde de Saragossa, Juan Alberto Belloch, treu el titular de paraules de l'alcalde que els serveis públics universals són un mite i que s'han d'eliminar. Afirmació contundent que  potser hauria de matisar. Els serveis públics universals han d'existir però, allò que cal és decidir què és i què no és un servei públic universal. Ara el problema és que tots els municipis i altres administracions que en època del totxo i del crèdit fàcil han amollat l'aixeta, fins i tot els darrers anys, quan la crisi era evident. Haurien de donar-se vergonya els governants que ara fan un discurs que no fa tant ni feien, ni volien sentir-ne parlar. Parlant del totxo, el catedràtic d'Economia Aplicada de la Universitat de Múrcia, Joaquín Aranda, comenta la situació econòmica de la regió, parlant de la situació dels titulats, dels aturats, i recorda que fins fa poc els joves deixaven d'estudiar per anar a l'obra a guanyar sovint més diners que un catedràtic universitari.

La política espanyola és un circ. I ho reflecteixen els missatges que uns i altres s'envien cada dos per tres. Aquesta setmana Rajoy en un programa de televisió, no entenia la seva pròpia lletra per respondre una pregunta en un programa d'aquests on el públic de forma "espontània" pregunta el convidat. Més enllà de l'anècdota, el fet s'ha convertit en un dels arguments perquè Manuel Chaves vulgui desacreditar Rajoy. La fal·làcia a l'abast de la mà. Com que Rajoy no entén la seva lletra, tampoc no és capaç d'entendre Espanya. Patètica la política espanyola.

La política espanyola i la catalana es troben aquesta setmana, amb la visita de Mas a Zapatero. Diu Mas que no va a queixar-se a Madrid (molt pujolià) i demana la complicitat de tothom. Ja m'explicarà si no s'hi ha d'anar a queixar, a més d'anar a trobar solucions al finançament català.

Tot i que no és notícia d'avui, no havia vist que el secretari general del sindicat  Metges de Catalunya havia contestat l'anunci del conseller de Salut de demanar que metges i infermeres treballin més hores. De moment els canvis del govern en temes de Salut no són gens esperançadors. Que si ens hem de fer d'una mútua privada, que si hauríem de copagar les visites, que si hem de ser conscients de quan costa la sanitat, que si els professionals han de treballar més, que si els nous hospitals sí però, no,...

I mentrestant, el conflicte a Egipte continua obert, malgrat que govern i oposició sembla que apropen posicions.

dissabte, 5 de febrer de 2011

#crisi #política Tunísia, Egipte, Jordània, Algèria, Marroc, Síria,...

Egipte viu encara en la incertesa sobre si Mubàrak marxarà o no. De moment deixa la presidència del seu partit. Cal veure si la pressió social i la pèrdua de suport dels EUA acabaran fent-lo plegar. Avui Vilaweb feia un recordatori de les revoltes en marxa o en vies de sorgir al món àrab. De fet teniu un interessant reportatge sobre la revolta al món àrab, país a país. I és que a Tunísia i Egipte se'ls poden afegir Jordània, on el rei va destituir el govern per atenuar les queixes, Algèria, on el govern ha dit que aixecarà l'estat d'excepció després de molts anys, tot i haver negat que ho faria fa pocs dies, per calmar els ànims de la gent,... I és que crisi i falta de democràcia potser són uns ingredients que combinen molt bé per generar aquestes revoltes. De fet, això ja ho avisa la secretària d'estat dels EUA, Hillary Clinton.

I parlant de les revoltes, el món occidental, massa acomodat, no reacciona quan, ens han creat una crisi i ens la fan pagar, mentres alguns es fan rics. Interessant l'opinió a La Comunidad.

Ascó ha estat notícia els darrers dies, entre ells avui, per la denúncia contra els reponsables de la central arran de la fuita de partícules radioactives del 2007. Fins 16 anys se'ls demana. Tot i fer por tenir una central nuclear prop i pensar que a més, poden enviar-hi residus si s'hi implanta el magatzem temporal centralitzat (MTC), potser és molt demanar 16 anys de presó per als responsables. És el problema de ser responsable, que malgrat no facis el mal, has de respondre per ell i pagar-ne les culpes. L'alcalde d'Ascó no està preocupat per si això afectarà l'adjudicació del MTC o no. Serà perquè assumeix que la tenen a la butxaca i l'espera amb els braços oberts?


divendres, 4 de febrer de 2011

#salut #crisi #politica Nou Hospital 2013+ i més hores de treball per a metges i infermeres

Avui el conseller de Salut era el convidat estrella d'El Matí de Catalunya Ràdio i ha donat dos titulars. El primer ens toca prop. El nou hospital Verge de la Cinta i el nou Dr. Trueta (Girona) hauran d'esperar com a mínim fins el 2013 per començar a fer-se. Després d'unes declaracions conciliadores en la presentació del nou delegat de Salut a l'Ebre, el conseller ha acabat anunciant allò que es preveïa de les primeres declaracions sobre la volatilitat del projecte. A Girona l'alcaldessa Anna Pagans ha demanat que es faci el projecte per poder construir quan el govern cregui que ja és moment. A Tortosa l'alcalde ha volgut tranquil·litzar la gent però, sense demanar avançar feina per no endarrerir-lo més quan hagi de començar. Serà que a Tortosa ara ja no governa un color diferent de la Generalitat.

L'altre titular del conseller -o del departament- ha estat que es vol fer treballar més hores els professionals sanitaris (metges i infermeres), més de les 35 hores que diuen que treballen, segons la notícia. Ara bé, això és una xifra que en molts casos és inferior a la que treballen normalment, a més de les guàrdies i la responsabilitat que comporta la seva feina. Tot, per aconseguir major productivitat, quan la productivitat en realitat hauria de ser, en el mateix temps, produir més, i no treballar més durant més temps, perquè aleshores la taxa de producció per unitat de temps no s'incrementa.

A Amposta han començat les obres del tercer institut, aquest pensat només per a estudiants del centre de tecnificació esportiva. No ho veig gaire correcte. Més que res perquè hi ha dos instituts i cal veure com els afecta, quant a personals i recursos. Com diuen, vestir un sant per desvestir un altre. No dic que no cal un centre educatiu per a qui vol fer els estudis secundaris de tecnificació esportiva però, cal veure si cal un institut amb ESO o cal començar pels estudis post-obligatoris.

Un dia més Egipte ha estat d'actualitat, a l'espera de si Mubàrak plega o no. Els EUA sembla que ja no el troben simpàtic i volen que deixi el poder. Veurem com evoluciona.

dijous, 3 de febrer de 2011

#crisi #salut #política Les factures del servei de salut, l'amiga alemanya i la revolta d'Egipte

HTVCAvui ja hem sabut que, començant per Girona, l'ICS començarà a informar de la factura del tractament dels usuaris. Una cosa que ja es feina fa uns anys, almenys en alguns hospitals de l'ICS, i que pretén conscienciar del cost del sistema sanitari públic. Això, que pot ser efectiu, és com tractar tothom de passar-se amb l'ús dels serveis de salut i, de ben segur que molta gent, la majoria, no hi acudeix per gust. Però, recordem que el conseller, a la que pugui, vol implantar el copagament. Feu-vos d'una mútua privada, prepareu-vos per al copagament. Quin futur ens espera...

Avui ha vingut la cancellera alemanya Angela Merkel, per beneir les mesures de Zapatero per fer front a la crisi. I n'ha quedat contenta. No sé si això ens ha d'alegrar o no. Zapatero sí que se n'alegrarà però, bàsicament per càlculs electorals, evidentment.

A Egipte continua la revolta i els periodistes, cada cop més, són al punt de mira dels partidaris de Mubàrak. Bisbal volia que acabés la revolta ràpid per no veure les piràmides sense turistes. Altres pensem que això, probablement no acabi bé, si continua tensant-se la corda i, ni el règim vol deixar el poder, ni la població revoltada vol deixar que hi continuï. El món àrab s'aixeca contra els autoritarismes, molts d'ells beneïts per occident, pels EUA. Occident, que sempre parla de democràcia i de drets humans, no ha estat capaç o no ho ha volgut estar, de ser coherent i forçar sistemes democràtics en aquells països.

Artur Mas, amb la crisi, no farà la recepció de Sant Jordi a Pedralbes sino a la Generalitat. Ho celebro. I és que l'anterior govern va optar per unes celebracions que podrien haver estat més austeres i no esperar que la crisi fes evident que no podia continuar-se així. Artur Mas, que va viatjar a Madrid en classe turista, que ho va donar a conèixer però, que segons José Zaragoza (PSC), també ho feia Montilla i no ho publicitava. Seria interessant però, veure que aquesta austeritat és real i no façana perquè quan es publiciten casos concrets, com per donar exemple, malament rai.


dimecres, 2 de febrer de 2011

#política #crisi #salut Nens robats, revoltes al món àrab i hospitals de lloguer

Ja fa uns dies que es parla dels robatoris de nadons acabats de nèixer durant el franquisme i ja entrada la transició a Espanya. TV3 emet aquesta nit el programa Sense ficció, dedicat al tema, amb el reportatge "Torneu-me el fill!". Un reportatge que reflecteix la maldat de les persones que són capaces de prendre una criatura dels braços de la mare i entregar-la a altres persones, com si fos una mercaderia. A El Secret de Catalunya Ràdio també n'han parlat avui, amb entrevistes als autors del reportatge i a persones que han patit els fets. Com deia avui la Sílvia Cóppulo, arran del reportatge, les investigacions, dels testimonis, qui sap si en un futur proper no veiem registres en alguns dels centres sanitaris catalans.

Al Iemen també hi ha revolta perquè el seu president volia fer un canvi constitucional per governar de forma indefinida. Un altre país que es revolta contra els seus governants-dictadors-aprofitats. Mentres, a Egipte continua el clima de protesta però, avui ha hagut enfrontaments amb partidaris del règim, instigats per Mubàrak, segons la premsa. Hi ha o no hi ha perill de guerra civil a Egipte?

A Cerdanyola estan com aquí quant a hospitals. L'hospital que s'hi havia de construir no té el futur clar. Avui llegia una proposta de venda de l'hospital per llogar-lo després als compradors, assegurant la gestió pública i no privada. No sé si el camí del conseller d'Economia seria semblant o no, ni si voldria aplicar el model arreu de Catalunya. Sí que penso que si es garanteix la gestió per part de l'ICS o, com diu la notícia, el Consorci de Parc Taulí, és una bona opció.

Zapatero continua fent publicitat del gran pacte social que ha permès l'acord per reformar les pensions. si ho diu Zapatero, ja sabeu, l'escepticisme per davant.

Ep! El ministeri de Foment diu que la variant de l'Aldea és prioritària i que té el pressupost per fer-la aquest any. Tant de bo. Una via a mig construir, tan necessària i esperada durant tant de temps, sembla una presa de pèl.

dimarts, 1 de febrer de 2011

#crisi #política Pot o no pagar nòmines la Generalitat

La notícia-alarma del dia venia de les declaracions d'Oriol Pujol, dient que la Generalitat amb prou feines podia pagar les nòmines. I això ho acompanyava dient que no volia crear cap alarma. Sort d'això, que no volia crear alarma. Es queixaven que el tripartit només feia que recordar els 23 anys de govern i només cal veure per quin camí estan anant les coses. Si algú no vol crear alarma no fa aquestes declaracions. És o no? L'altra cosa és si volem que el govern parli clar i posi sobre la taula totes les dades sobre la situació econòmica del país.

Els dos sindicats majoritaris, UGT i CCOO estan contents de l'acord sobre les reformes aconseguit amb govern i patronal. Que han de dir, si ells el recolzen? Sembla mentida com un acaba defensant allò que fins fa poc rebutjava.

Avui Mubàrak ha d'anunciar que no es presentarà a les eleccions, en una mesura per evitar que el conflicte a Egipte vagi a més. Això, el dia que el país es manifesta en massa per exigir el canvi. Això, el dia en què a Jordània també hi ha canvis per evitar que la cosa acabi com a Egipte i Tunísia. L'orient mitjà és una olla a pressió, o això sembla.

Per cert, a Amposta continua parlant-se del tema del soroll dels generadors de la zona comercial.