Gadafi no es doblega a les manifestacions per aconseguir un canvi de règim a Líbia. De fet,
reprimeix des de fa dies les mobilitzacions i el nombre de morts va en augment. No oblidem que Gadafi es mou sense problemes per tot el món, amb un nombrós acompanyament, amb luxe, i els governs li riuen les gràcies. A Marroc també està la situació tensa. Malgrat els intents per evitar-ho avui
milers de persones han reclamat la democràcia al carrer. A la televisió hem vist avui una de les caixes fortes del fins ara president de Tunísia, plenes de diners, enfront de la crisi que pateix la societat. I l'Iran també surt la gent al carrer per reclamar reformes, i
també són reprimides pel règim. El món àrab encara ens donarà actualitat informativa durant una temporada.
Per cert, que Bisbal estarà content, que
els museus i els temples egipcis ja obren al públic.
Llegeixo que
els pares han decidit en molts casos organitzar-se per ells mateixos la setmana blanca, la gracieta de les "vacances" de febrer per als crios que va inventar-se Maragall. Així, els centres i negocis que esperaven tenir afluència de crios, es troben amb una baixa demanda. Maragall va presentar en un principi aquesta setmana com una setmana per promoure les vacances de neu -increïble, s'ha de dir-. Després semblava que no volia dir-ho. Tot plegat, una setmana que fot el professorat i que no solucionar res als pares, que durant aquesta setmana segur que continuen treballant i no poden anar de vacances amb els fills.
+ GNU FDL 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada