#23F #política #vent 30 anys del 23-F

Si algú encara no ho sap, avui és 23 de febrer, 23-F, i fa 30 anys que va haver el cop d'estat de Tejero. Avui, i des de fa uns dies enrere, els mitjans han volgut repassar un cop més allò que va passar. Com van succeir els fets, qui hi havia al darrere,... Molts mitjans han coincidit a entrevistar l'aleshores general Alfonso Armada, condemnat per formar part d'aquella conspiració. Armada, avui un home gran, vell però, en aquells moments, segons alguns, algú que volia beneficiar-se del cop per esdevenir president del govern, aquests dies és protagonista i té al seu servei l'altaveu dels mitjans de comunicació.

Si en l'àmbit espanyol el 23-F ha estat la notícia, a casa nostra, a l'Ebre, a Amposta, és el dia després de la ventada. Demà dijous s'havia d'inaugurar el Carrefour a la zona comercial on ahir el vent es va endur la coberta de les galeries, cosa que obliga a obrir el supermercat una setmana més tard.

Preocupa la situació a Líbia. Lluny de cedir a les pressions socials per fer-lo fora del poder, seguint el camí d'Egipte i de Tunis, Gaddafi no vol marxar i es xifren ja per milers els morts de la repressió. Ara els països reaccionen i volen posar fi a la repressió però, reaccionen tard. Un exemple, el de la ministra d'Afers Exteriors espanyola, Trinidad Jiménez, qui diu que a Gaddafi se li ha acabat la legitimitat per continuar al poder. Em pregunto des de quant Gaddafi tenia legitimitat per ser el cap d'estat de Líbia, almenys en l'esfera internacional.

A can PSC la cosa està tèrbola. El fracàs electoral, dimissions, les primàries a Barcelona,... I se li suma el sector crític Nou Cicle, de Raimon Obiols, crítics amb els tripartits i, que a més reclamen canvis en la direcció del partit. Un nou rumb que crec que cal emprendre també, perquè la direcció del PSC és la gran culpable, per a mi, de les excessives cessions envers el PSOE, de polítiques criticades,... del fracàs electoral, sense obviar altres causes.

+ GNU FDL