#política #crisi #Egipte Adéu a Mubàrak

Aquesta tarda escoltava a la ràdio que el president d'Egipte, Hosni Mubàrak, havia renunciat al seu càrrec i que el país quedava sota el control de l'exèrcit. 30 anys de dictadura recolzada pels governs occidentals, tombada per la primera gran revolta del segle, anomenada per alguns com una revolta 2.0, per l'ús intensiu de les xarxes socials -crec que s'exagera amb aquesta insistència en la importància de Twitter, encara que ha estat una eina important-. Aquí és inevitable recordar que un altre dictador, que es va dedicar a reprimir i a eliminar els que no eren dels seus durant quasi 40 anys, va morir al llit i hi ha encara qui l'honora i qui nega les barbaritats que va fer.

Ara queda veure quin és el camí d'Egipte després de Mubàrak, si realment anirà cap a la democràcia i quin ritme seguirà. I també queda veure si això és el principi de la caiguda dels diferents règims dictatorials del món àrab, els quals s'estan enfrontant també aquestes setmanes a revoltes populars.

Rubalcaba avui deia que la ministra Salgado ahir no va voler dir-li al govern català com havia de conduir la crisi, quan va insinuar que podia pujar els impostos per reduir el dèficit. Ja em dirà el ministre si es pensa que no sabem interpretar les coses que es diuen. Ahir la ministra li va dir al govern com havia de fer les coses. Potser se'n penedeix però, ho va fer. El govern català, per la seva banda, ha dit que no passarà del 10% en retallades i que no pujarà impostos. Veurem al final com queda la cosa, perquè això comença a cansar, aquest anar i venir de declaracions. A més, el 10% de retallades continua sent una incertesa.

M'he quedat sorprès avui quan llegia que el PP basc seria generós amb el nou partit abertzale, Sortu, si és seriosa l'aposta democràtica i no violenta que reflecteix als seus estatuts. Contrasta amb les declaracions de Rubalcaba parlant de voler evitar la legalització com partit, encara que rebutgi la violència, com es demana que facin.

+ GNU FDL