dimarts, 14 de juny del 2011

#crisi Nacionalització de caixes, referèndums a Itàlia i el #transvasament del Segre

Un dimarts que sembla dilluns carregat de notícies. Ens aixecàvem amb la possible intervenció de Catalunya Caixa i Unnim per part del Banc d'Espanya aquest estiu, cosa que ambdues entitats han negat. Si al final la notícia és certa o no, el temps ho dirà. Ara bé, les entitats financeres són un exemple d'injustícia en aquesta crisi. Mentre la societat ha d'assumir-ne els costos, aquestes entitats, d'una manera o l'altra, són ajudades amb diner públic. En canvi, els seus beneficis no els compartiran amb la resta de la societat mai.

En el context de la crisi, uns dels primers a patir els efectes de les retallades van ser els treballadors públics -no només els funcionaris amb plaça-, amb un 5% de rebaixa del seu sou l'any passat. Doncs el Tribunal Constitucional ha avalat aquesta rebaixa, de forma que no es considera inconstitucional. Mala notícia per als treballadors públics i bona per a Zapatero, que imagino que no sabria com pagar els diners rebaixats si la sentència li hagués estat contrària.

Parlant de sous, els sous, els béns en general dels diputats i senadors acabaran publicant-se a la xarxa, segons llegeixo a El País. A més no podran cobrar complements si treballen o cobren una pensió. De fet, aquesta transparència hauria de ser màxima i, sense dificultat, tothom hauria de poder saber sempre quan cobra un càrrec electe i fins i tot càrrecs de confiança. Ara que han passat les municipals i que estan a punt de presentar-se els governs als nostres municipis, també sabrem quant cobra cada regidor, quins càrrecs electes hi ha, quant cobren. Ara bé, continuarem pagant regidors que cobren el sou per estar al govern i les assistències a plens i comissions, quan aquestes assistències formen part de la seva feina. Per contribuir a l'austeritat són situacions que han de canviar.

Si recordem, l'any 2008 el tripartit, amb el conseller de medi ambient d'ICV al capdavant, va intentar fer un transvasament des del Segre a Barcelona i interconnectar l'Ebre amb la xarxa Ter-Llobregat. Avui una notícia explica que abans que tinguessin la completa seguretat que farien el transvasament del Segre es van comprar ja canonades i altres components, de les quals més d'un 50% no s'han utilitzat, cosa que suposa una gran quantitat de diners gastada inútilment. Vergonyós.

A Catalunya, demà els acampats de Barcelona volen fer una cadena humana per impedir l'entrada dels diputats al Parlament. Crec que és una acció equivocada. De fet, segons la notícia el codi penal contempla penes de presó per promoure manifestacions davant dels parlaments. Això pot importar o no, pot fer por o no però, és una observació i una excusa per acusar la mobilització d'antisistema i, segons com vagin les coses, de violenta. Esperem que no.

Trist és saber que l'alcalde de Madrid va patir una protesta davant de casa per prohibir la celebració del Dia de l'Orgull Gai a la plaça de Chueca. Alguns no tenen mesura en les protestes i no tenen inconvenient en envair la privacitat de les persones, per molt alcaldes que siguin.

A Itàlia els referèndums d'aquests dos darrers dies han estat un gran fracàs per a Berlusconi. A més d'assolir més del 50% de participació per tal de ser vàlids, la societat italiana ha votat per tancar les nuclears, per no privatitzar l'aigua, per no permetre avantatges als gestors de l'aigua per treure major profit econòmic de la inversió realitzada aplicant-ho sobre el rebut, i per no garantir la immunitat que eviti que el primer ministre o la resta de ministres compareguin davant de la justícia si se'ls imputa. Com deia l'altre dia, a Itàlia pregunten la societat per aquestes coses. A Espanya no. Serà que no tenim temes importants dels quals opinar. Serà que no interessa que opinem.

I acabo. Joan Manuel Serrat ha estat investit doctor honoris causa per la UPF. Serrat estarà a Amposta divendres en el concert organitzat per la Lira amb versions dels seus temes.

Creative Commons License + GNU FDL