dilluns, 6 de juny del 2011

#crisi La privatització valenciana i la despesa pública

Al País Valencià, un d'aquells territoris on el govern -del PP- tot ho fa excepcionalment bé, veiem que s'impulsa el sector privat per sobre de públic en salut i ensenyament. Polítiques de dretes en una comunitat on ha tornat a guanyar el PP per majoria absoluta.

Deia que les comunitats on governa el PP tot es fa excepcionalment bé. Bé, excepte que mentre alliçonen els socialistes sobre com controlar la despesa, veiem (via Menéame) que durant el primer trimestre de 2011 van gastar un 10,1% més que la resta de comunitats. Aquesta és l'austeritat el PP? De fet, sobta que al mateix temps els proveïdors de sanitat al País Valencià portin tant de temps reclamant cobrar, si tot es fa tan bé. Però, com deia, el PP, majoria absoluta. Serà perquè la majoria ho vol així.

Continuant amb la despesa pública, llegeixo (via Menéame) que a Espanya hi ha una despesa de més de 240 milions d'euros en cotxes oficials, i que a més les comunitats del PP és on més alta és aquesta despesa. No és per fer demagògia però, la gent normalment va a treballar en transport públic o en vehicle propi i es paga el transport i/o la despesa del seu vehicle. No se li compensa la despesa, si no és que és autònom i pot desgravar l'IVA de les factures. En canvi, tenim una classe política que no dubta a cobrar dietes, a més dels seus sous elevats, i gaudir de vehicle oficial, a costelles dels contribuents.

He trobat un article interessant sobre Espanya i per què en aquest país mai no dimiteix ningú. De fet veus gent jove que ja es projecta a futur líder, veus gent que comença en política de jove per viure'n durant el màxim temps possible. Van pujant esglaons dins de l'escala, com si d'una carrera professional es tractés. I mai no veus dimissions reals, com a molt canvis de lloc o retirades temporals.

Acabo amb una notícia sobre l'agència de qualificació Moody's, la qual diu que el deute català no ajuda Espanya. Aquestes agències estan tenint una gran importància actualment, una importància que comença a ser emprenyadora. Quan el sistema financer era feliç aquestes agències que marquen la tendència en el món especulador/inversor no deien res, no veien perills, i ara sí? Els estats europeus s'haurien de plantar, si és que algun dia acaben creient que realment aquesta Europa té identitat pròpia i que cal defensar-la.