divendres, 8 de febrer del 2013

Encara #Duran, Patronal contra funcionaris, #PSC antisobirania i la pedrega electoral

Encara continuo indignat amb les paraules de Duran ahir amb el sou dels polítics. M'estranya que la reacció mediàtica i social hagi estat més aviat minsa. És normal que mentre es retalla el sou dels treballadors, mentre cada cop més gent es queda sense feina, sense atur, mentre augmenten impostos i copagaments sanitaris i socials, un polític professional com Duran vulgui parlar de pujar el sou dels polítics? És normal que amb uns sous inferiors als de molts països europeus, amb menors beneficis socials, els polítics vulguin comparar-se només per parlar de majors impostos i de millors sous per a ells? És normal o és vergonyós.

La Patronal espanyola posa en dubte les estadístiques de l'INE, amb prestigi internacional, en les quals, l'Enquesta de Població Activa (EPA) situa els aturats a Espanya en gairebé 6 milions. És evident que per a la Patronal les coses van millor amb la reforma laboral, que hi ha brots verds i que els treballadors lo que han de fer és callar, treballar i cobrar menys. Podrien posar-se d'acord amb Duran per fer campanya pels sous dels polítics -i directius-. També el president de la Patronal opina que s'hauria d'enviar funcionaris a casa, amb subsidi, evitant que gastin paper i telèfon a l'oficina. És aquesta la classe empresarial que tenim. Miren per ells, és normal. Després volen que els treballadors no miren només per ells, és normal.

El PSC veu bé que el govern espanyo porti la declaració de sobirania feta pel Parlament al Tribunal Constitucional. Què en treuran de dur la declaració al Constitucional? Per això el Parlament serà menys sobiranista? Volen unes noves eleccions de blanc o negre? Volen augmentar la crispació? Poc de tacte sí que tenen. I el PSC, continua amb la seva línia per competir a veure quin partit de l'arc català defensa millor la unitat d'Espanya. És el seu camí.

L'altre dia El Triangle publicava que CiU havia anat col·locant els membres de les llistes que a les passades eleccions havien quedat fora del Parlament en càrrecs diversos. Avui Adam Tomàs es queixava, i Aguaita.cat ho publica, del cas de l'ex-diputada Mila Fernández, nou càrrec d'assessora de Vicepresidència amb un sou, segons Aguaita.cat, d'uns 65.000 euros. Tot legal, no ho dubto. El tema és que, amb coses així no deixen de donar la imatge que els partits es dediquen a col·locar gent a l'Administració. I després, sobretot els partits de dretes, diuen que l'Administració s'ha d'aprimar, que els funcionaris són uns privilegiats,... Que no hi ha treballadors a l'Administració que puguin fer les tasques que farà aquest nou càrrec?

Help those suffering in the Horn of Africa