dijous, 29 de març de 2012

Coses sobre la #vagageneral #29MHuelgaGeneral #29M #29MEbre

Avui faig vaga general i vaga de consum -excepte el de la xarxa, per seguir la jornada-. Una vaga general, com totes les mobilitzacions que darrerament es produeixen, precedida de les desqualificacions de polítics, determinats mitjans i tertulians. Desqualificacions indirectes que ataquen els convocants, els sindicats, com si tothom qui faci vaga estigués d'acord amb aquests. Desqualificacions que alerten de possibles actes de violència, quan se sap que la violència no serà, almenys en la gran major part de casos, causada pels vaguistes si no pels vàndals de sempre. Desqualificacions sobre els piquets, que darrere de la seva tasca informativa amaguen certa coacció perquè qui vol exercir el seu dret al treball pugui treballar. Amaguen però, els arguments de la gent per sortir al carrer, igual que amaguen que els violents són sempre els mateixos i que aprofiten qualsevol excusa per practicar la violència, igual que amaguen que també hi ha qui voldria fer vaga però, sap implícitament o de forma subtil ha tingut coneixement que si fa vaga potser li queden els dies comptats a la feina. I ara, amb la reforma laboral, encara és més fàcil que els facin fora de la feina.

Diuen que la vaga general ens farà quedar malament davant d'Europa, perquè observa la seriositat del país. Ara bé, segons publica El País, Europa veu la vaga general com una mesura del suport social de les reformes de Rajoy. Europa vol més reformes i ràpid. Però, tenim a les nostres mans mostrar que no hi estem pas d'acord. I potser seria el moment que Espanya deixés el camí que ha seguit Grècia i que Europa vegi el perill que Espanya faci fallida i provoqui un veritable daltabaix a la zona euro. Potser m'equivoco, no ho sé.

Un recull de premsa del Parlament Europeu publica un article de Joaquín Estefanía que diu que Espanya va cap a una economia de guerra. Malgrat les retallades l'economia espanyola continua malament. Malgrat Rajoy, que ens havia de salvar, amb el seu programa electoral ocult, les coses continuen sense anar bé. Europa no ho veu clar, les mesures de creixement no es veuen.

A Alemanya, gràcies a la fantàstica legislació laboral que permet tenir contractes de merda, altrament anomenats "minijobs", milions de dones quan es jubilin tindran una pensió que les condemna a la pobresa. Gràcies a Merkel. I és que mentre els empresaris hauran tirat endavant la locomotora alemanya, els que han posat el carbó perquè funcioni hauran guanyat ben poc. Penso en quan diuen de rebaixar les cotitzacions socials a Espanya i tremolo, perquè això ha de tenir conseqüències a la llarga, inevitablement.

El Regne Unit, un dels altres llocs on sembla que les coses van fantàsticament, entrarà en recessió aquest trimestre segons l'OCDE. Vaja, com pot ser?

I acabo amb una dada. Llegia ahir que la ministra de Treball, la que defensa la reforma laboral, no ha treballat més que en càrrecs públics des de que va començar a "treballar". Algú que ha viscut sempre de la política, en partits o institucions, decideix sobre el futur dels treballadors del país? I això es pot extrapolar a la Generalitat, consells comarcals i ajuntaments. Gent que, bé des dels seus càrrecs electes, càrrecs de confiança o càrrecs de partit, parlen del mercat de treball com si fossin capaços de fer-se la idea dels problemes d'un treballador a la mercè del seu empresari amb la reforma, o parlen dels aturats, com si hi fossin solidaris, quan ells se saben salvats de quedar-se sense feina gràcies a la política. I aquests s'atreveixen després a criticar el sistema, a criticar sindicats i patronals per les subvencions, o els treballadors públics pels privilegis. Que trist.

Acompanya l'apunt el codi QR de la canço "Birth, School, Work, Death", dels The Godfathers, una línia de vida que ningú no té assegurada actualment.


Help those suffering in the Horn of Africa