La fi de la violència d'#ETA i la fi de #Gaddafi #agurETA

Ahir ETA va anunciar el final definitiu de les seves accions armades. El final esperat ha arribat. I les reaccions van apareixent. Un Rajoy que ahir em va sorprendre amb un to gens agressiu amb el govern espanyol, un Zapatero que va semblar més escèptic que Rajoy, els mitjans conservadors destacant elements negatius del comunicat en comptes de veure una oportunitat clara per a la pau,... Mentre Rajoy deia que s'havia arribat al final de la violència sense concessions, Mayor Oreja, en la seva línia, diu el contrari. Avui les portades dels diaris, evidentment, tenien com protagonista la notícia del final de la violència d'ETA, unes destacant la part positiva i les de sempre, destacant la part negativa. ABC diu que ETA ni es dissol ni entrega les armes. La Gaceta també diu el mateix. El Mundo diu que ETA presumeix dels seus assassinats i demana que el govern negociï.

Cal recordar que quan es va il·legalitzar Batasuna els que van promoure la llei de partits deien que quan es renunciés a la violència, quan es complís la llei, que podrien tornar a la política. I no va ser així, perquè successius intents de crear partits per fer política complint la llei s'han quedat pel camí, excepte Bildu. Ara que ETA ha fet el pas que se li demanava, encara hi ha qui no en té prou i continua intentant posar pals a les rodes al procés de pau. I és que com pensa molta gent, potser alguns ara no sabran de què parlar quan informen o quan parlen de política. Que trist. A sota poso un video de "Vaya semanita" on s'imaginen com serà la vida sense terrorisme al País Basc.

Ahir Pilar Rahola va fer una reflexió a 8aldia molt interessant. Després de morir Franco la societat espanyola va permetre una transició en què els botxins de milers de persones en quasi 40 anys de dictadura no van ser perseguits per la justícia. És més, es va partir de zero i es va imposar l'oblit dels crims del franquisme. Ara, abans d'enrocar-se sobre què cal fer ara amb l'anunci d'ETA i el procés de pau que s'ha de desenvolupar, cal recordar-ho, cal recordar que si va poder haver reconciliació malgrat la dictadura, ha de poder-ne haver malgrat el terrorisme. Poc a poc i bona lletra però, sense enrocar-se.

 

Ahir també va ser notícia la mort de Gaddafi. Una mort que sembla una execució, vistes les notícies i un video que circula per la xarxa on es veu el dictador que va ser atrapat viu després de ser ferit. Executat sense ser jutjat. Ningú no se'n pot alegrar d'això. L'ONU demana que s'investigui què ha passat. Ara bé, poca cosa crec que s'acabi sabent o poca cosa crec que s'hi pugui fer.

I acabo amb una notícia tristíssima, de les que fan plorar i fan venir ràbia. Una xiqueta de 2 anys, els mateixos que té ma filla, va ser atropellada a la Xina fa poc fins dues vegades sense que la gent que passava al seu voltant s'aturés a socórrer-la. Avui finalment s'ha sabut que ha mort. Com podem ser tan dolentes les persones?

+ GNU FDL