Demà la Plataforma en Defensa de l'Ebre celebra la seva 11a assemblea. El cabal ecològic de l'Ebre en el punt de mira. El debat de l'Ebre TV tracta el tema. Ramir Aurín, Ramon Cardús i Wifredo Miró en parlen. Llàstima perquè no parlen el mateix llenguatge. Molesta el to d'Aurín, pedant i faltant al respecte als seus companys de debat. Potser per això és tertulià, perquè sempre cal tenir un polemista a la cartera.
El New York Times apunta al deute de les grans companyies, a causa dels seus actius immobiliaris, com el gran problema econòmic. I hi destaca el cas d'ACS, la companyia de Florentino Pérez, president del Madrid. Fa uns anys qualsevol que es dedicava al totxo -i els polítics que ho veien com un negoci amb futur- se'n fotia a la cara de qui criticava aquest model de creixement, i qui pensava que això era una bombolla que esclataria. Dins d'aquesta bombolla grans constructores van esdevenir icones de poder que a més de construir aquí i allà, tenien diners per fer moltes més coses, com per exemple ser al darrere d'equips de futbol que fitxaven grans estrelles. Ara que la bombolla ja ha petat aquestes empreses són un gran problema. Ahir a la tertúlia de Catalunya Ràdio es deia que Bankia havia de començar per vendre's les seves participacions industrials i executar els crèdits, entre ells el que té amb ACS. La venda de les participacions industrials ja es va anunciar ahir.
Interessant article a Cotizalia que presenta els responsables -per a l'autor- de la crisi de Bankia. No se'n salva ningú. Govern anterior, govern actual, Banc d'Espanya, ... La Razón faria bé, en comptes de posar cares de líders de manifestacions a la seva portada, com si fossin delinqüents, posar les cares d'aquests altres responsables que, com que tenen una àura de gent respectable, no se'ls pot criticar ni demanar responsabilitats.
I avui, divendres, dia de consell de ministres, tocava veure si hi havia novetats. I ha hagut novetats relacionades amb el sistema financer, com s'ha apuntat tota la setmana. Els bancs hauran d'augmentar la seva provisió de fons a final d'any em 30.000 milions d'euros i a la llarga hauran de crear "bancs dolents" per aïllar la cartera immobiliària dels seus balanços. Bo o dolent? No ho sé. L'Estat posarà diners, a un interès del 10% que cal tornar en 5 anys, si una entitat no pot fer front a les provisions. Però, això significa més deute públic, perquè l'Estat haurà de treure les ajudes d'alguna banda.
Mentrestant Brussel·les no confia en Espanya i diu que sense més retallades no es complirà l'objectiu de dèficit. De veritat hem d'aguantar tot això? De veritat ens hem de creure que som culpables que la situació econòmica l'haguem de pagar d'aquesta manera?
La Generalitat vol que les empreses deslocalitzades tornin a Catalunya i ofereixin feina a presos. És difícil d'entendre. És cert que és una forma de col·laborar en la integració dels reclusos però, d'alguna manera s'estarà privant de treballar altres persones que també ho necessiten i que potser s'han quedat sense prestació d'atur amb tant de temps que fa que no treballen. Només puc pensar en el ganxo que pot suposar saber que si tornen a Catalunya aquestes empreses tindran mà d'obra barata.
I avui, divendres, dia de consell de ministres, tocava veure si hi havia novetats. I ha hagut novetats relacionades amb el sistema financer, com s'ha apuntat tota la setmana. Els bancs hauran d'augmentar la seva provisió de fons a final d'any em 30.000 milions d'euros i a la llarga hauran de crear "bancs dolents" per aïllar la cartera immobiliària dels seus balanços. Bo o dolent? No ho sé. L'Estat posarà diners, a un interès del 10% que cal tornar en 5 anys, si una entitat no pot fer front a les provisions. Però, això significa més deute públic, perquè l'Estat haurà de treure les ajudes d'alguna banda.
Mentrestant Brussel·les no confia en Espanya i diu que sense més retallades no es complirà l'objectiu de dèficit. De veritat hem d'aguantar tot això? De veritat ens hem de creure que som culpables que la situació econòmica l'haguem de pagar d'aquesta manera?
La Generalitat vol que les empreses deslocalitzades tornin a Catalunya i ofereixin feina a presos. És difícil d'entendre. És cert que és una forma de col·laborar en la integració dels reclusos però, d'alguna manera s'estarà privant de treballar altres persones que també ho necessiten i que potser s'han quedat sense prestació d'atur amb tant de temps que fa que no treballen. Només puc pensar en el ganxo que pot suposar saber que si tornen a Catalunya aquestes empreses tindran mà d'obra barata.
+ 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada