Els beneficis dels diputats, Merkozy a l'atac i l'Aldea patint #CoopAldea #crisi

Vilaweb explica avui els afegits al sou dels diputats al Congrés. Diners per allotjament i manutenció, diners per a transport públic, abonament per a taxi, viatges pagats en avió, i un pla de pensions privat, a més del paquet tecnològic (iPhone, iPad i connexió a Internet mòbil). Com explica Vilaweb, els tres diputats d'ERC a Madrid renuncien al pla de pensions i viatjaran en classe turista -el preu em sembla que és el mateix per al Congrés-. L'actor i diputat electe Toni Cantó ha renunciat al pla de pensions, a la connexió a Internet i als diners de l'allotjament a Madrid. Gaspar Llamazares deia que IU tenia com política de grup renunciar a la prestació social complementària -que crec que és el pla de pensions-. Un no entén que en aquestes alçades i amb els sous que d'entrada té un diputat, encara se li hagi de pagar la connexió a Internet, fer-li un pla de pensions o regalar-li mòbil i iPad, a banda que molt lliures els dispositius que paguem entre tots no són. De fet, que el Congrés contracti un pla de pensions privat em sembla ja escandalós. Ara bé, mentre les renúncies hagin de ser individuals i no es canviïn els reglaments per evitar aquestes coses no canviarà res. Alguns volen mantenir privilegis mentre acusen de privilegiats altres.

El rumor sobre la pujada de l'IVA està d'actualitat. Sembla que dins de l'equip de Rajoy hi ha partidaris i detractors de la pujada de l'impost. Els detractors admeten la pujada inicial dels ingressos amb l'IVA però, apunten a una disminució posterior del consum privat com efecte negatiu. L'ex-ministre Jordi Sevilla apunta que la pregunta seria saber quant pujarà l'IVA i si serà a canvi de cotitzacions. Sevilla també fa menció de l'OCDE, que diu que la separació entre pobres i rics és la més gran en 30 anys i demana més impostos per als rics per millorar la situació. Però, em sembla que l'OCDE és un organisme a qui no faran gaire cas. Quin poder té sobre els mercats, sobre els polítics que actuen sota la pressió d'aquests?

Ahir Merkel i Sarkozy acordaven ells solets les reformes de la Unió Europea que intentaran imposar a la resta de membres. Lluís Foix al seu bloc publica un apunt on ho presenta com un acord de tots dos per a la resta de l'estil, o això o res. Em pregunto fins quant (sí, amb t) es deixarà que tensin la corda Alemanya i França. Per molt que ells presentin alternatives, que poden o no ser les adequades -fins ara no han solucionat res-, no pot ser que la resta d'estats s'ho mirin, no pot ser que ells passin del Parlament per decidir.

Els veïns de l'Aldea han acollit amb escepticisme l'anunci ahir que abans de Nadal recuperaran els seus diners -o part d'ells-. Jo també en seria d'escèptic si només rebés declaracions de bones intencions. Ahir Pilar Rahola acusava l'alcalde de l'Aldea de sobreactuar, quan en cas que no hagués reaccionat com ho ha fet, se l'hauria criticat per no fer costat a la gent del poble.

I acabo. Avui, 6 de desembre, dia de la Constitució, un text sagrat per a PSOE i PP però, que fa ben poc van reformar sense cercar el consens de la resta de partits, i sense sotmetre-ho a referèndum. Una mostra que la sacralitat és relativa.

+ GNU FDL