A partir d'un apunt sobre quan donar llet de vaca als nostres fills recupero una notícia sobre la qualitat de les llets de vaca que comprem al supermercat a partir d'un estudi encarregat per l'OCU. De menut bevia llet de les vaques de casa. Amb el temps vam deixar de tenir vaques i vam passar a beure llet comprada. El canvi és notori però, entre les diferents llets del mercat podem apreciar canvis en el gust o altres, i en laboratoris s'observen altres canvis relacionats amb la seva composició. ATO o Pascual són de les llets millor valorades. En canvi, una llet tan patriota com Llet nostra, o la tan coneguda de menuts, El Castillo, apareixen com no recomanades -que no vol dir que siguin un perill per a la salut-. Val a dir que no s'hauria d'admetre que al mercat hi hagi llets que no són recomanades per a la seva compra. Els estàndards de llet de vaca al mercat potser són massa flexibles, com en tantes altres coses.
I passem al dia a dir. Com que és un tema súper-important en la situació en què vivim, els polítics parlen de coses com les matrícules. Ja m'agradaria tenir una matrícula amb el distintiu de Catalunya però, que això formi part del debat polític és una presa de pèl, una forma de parlar d'altres coses mentre no es parla de les coses que realment importen. He fet servir expressament uns termes com els que utilitza el PP quan desacredita els discursos polítics dels adversaris. Perquè diria que si Felip Puig posa o no el CAT a la matrícula ara mateix no té cap transcendència. S'ha tornat rebel el conseller d'Interior? I diria que quan el PP diu que veu bé parlar d'un canvi de model de matrícula on hi hagi el distintiu autonòmic hi ha simple interès polític, de vots i d'aliances. Els que menyspreaven els distintius autonòmics a les matrícules -en deia "chapas" Aznar- i ara no, són els mateixos que van interposar recurs contra l'Estatut i ara són tan amics de CiU. Un Estatut, per cert, que compleix 5 anys sense pena ni glòria, sobretot perquè es va desnaturalitzar, gràcies entre ells, a Artur Mas i CiU.
Rubalcaba ens donava ahir receptes per millorar la situació econòmica. Moderació de sous dels treballadors i de guanys dels empresaris. Penso que cap personatge que ha esdevingut professional de la política i que té un sou que sobrepassa de llarg el de qualsevol treballador, no pot anar demanant que el sou es moderi. Malgrat sembli demagògia, primer cal que es moderin però, de veritat, els sous de polítics, assessors i altra gent que viu de la política.
Avui escoltava a la ràdio que la situació de violència al carrer de Londres, arran de la mort d'un noi dissabte en un intercanvi de trets amb la policia el barri de Tottenham (segons les notícies), s'estén a altres barris i ciutats. Saquejos, crema d'edificis, vandalisme, pot ser una reacció detonada per un fet, el de dissabte, però, que mostra en el fons la situació de decadència que es viu arreu d'Europa? La comparaven amb l'onada de violència que va viure França amb la revolta a les banlieues de París el 2005.
+ GNU FDL
I passem al dia a dir. Com que és un tema súper-important en la situació en què vivim, els polítics parlen de coses com les matrícules. Ja m'agradaria tenir una matrícula amb el distintiu de Catalunya però, que això formi part del debat polític és una presa de pèl, una forma de parlar d'altres coses mentre no es parla de les coses que realment importen. He fet servir expressament uns termes com els que utilitza el PP quan desacredita els discursos polítics dels adversaris. Perquè diria que si Felip Puig posa o no el CAT a la matrícula ara mateix no té cap transcendència. S'ha tornat rebel el conseller d'Interior? I diria que quan el PP diu que veu bé parlar d'un canvi de model de matrícula on hi hagi el distintiu autonòmic hi ha simple interès polític, de vots i d'aliances. Els que menyspreaven els distintius autonòmics a les matrícules -en deia "chapas" Aznar- i ara no, són els mateixos que van interposar recurs contra l'Estatut i ara són tan amics de CiU. Un Estatut, per cert, que compleix 5 anys sense pena ni glòria, sobretot perquè es va desnaturalitzar, gràcies entre ells, a Artur Mas i CiU.
Rubalcaba ens donava ahir receptes per millorar la situació econòmica. Moderació de sous dels treballadors i de guanys dels empresaris. Penso que cap personatge que ha esdevingut professional de la política i que té un sou que sobrepassa de llarg el de qualsevol treballador, no pot anar demanant que el sou es moderi. Malgrat sembli demagògia, primer cal que es moderin però, de veritat, els sous de polítics, assessors i altra gent que viu de la política.
Avui escoltava a la ràdio que la situació de violència al carrer de Londres, arran de la mort d'un noi dissabte en un intercanvi de trets amb la policia el barri de Tottenham (segons les notícies), s'estén a altres barris i ciutats. Saquejos, crema d'edificis, vandalisme, pot ser una reacció detonada per un fet, el de dissabte, però, que mostra en el fons la situació de decadència que es viu arreu d'Europa? La comparaven amb l'onada de violència que va viure França amb la revolta a les banlieues de París el 2005.
+ GNU FDL
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada