Avui publico molt aviat l'apunt. Ja que estic despert escric unes quantes ratlles sobre temes d'aquest dijous que no van entrar a l'apunt d'ahir. Entre elles, la situació de Somàlia. La Banya d'Àfrica està patint una gran sequera, una gran mortaldat causada per la fam. Els nostres governants haurien de decidir actuar-hi amb la mateixa fermesa amb què actuen contra Gaddafi, o a l'Afganistan o l'Iraq. Perquè la fermesa, als ulls de la societat, no és la mateixa. És la població qui rep el missatge de la necessària solidaritat per fer-hi arribar aliments, medicaments, eines, etc. La fam s'estén per Somàlia i cal ajudar.
Com deia ahir, malgrat que hi hagi coses discutibles en la visita del Papa, el Papa és notícia i atreu masses, com es veu aquests dies a Madrid. No se li pot demanar un canvi de discurs que es desviï de la doctrina, tot i que s'espera que el vagi modulant amb el temps. Un altre tema és la cúpula de l'Església espanyola.
No volia parlar de futbol però, les imatges de Mourinho ahir posant el dit a l'ull a Tito Vilanova m'han fet repensar. A Madrid han optat per la via destroyer a l'hora d'enfrontar-se al Barça. Joc brut, crítiques a l'arbitratge -sense recordar quan aquest els ha estat favorable-, males arts, cinisme en les rodes de premsa. Espero que Mourinho rebi una lliçó per la seva actuació d'ahir.
I acabo. El govern català vol, al Memorial Democràtic, reconèixer i recordar els dos bàndols de la Guerra Civil. Pensava que no governava el PSOE a Catalunya però, fan com Zapatero, que volen contentar tothom. En un memorial democràtic és un insult reconèixer -que no recordar- el bàndol revoltat, els que van guanyar i després gaudir de quasi 40 anys de dictadura, que van voler ajudar Hitler a guanyar la IIa Guerra Mundial, que van depurar els funcionaris republicans -i no republicans-,... Mon iaio per raons religioses era carlista. Podria pensar que es va equivocar però, sabent que quan Amposta estava en mans anarquistes el van intentar matar, entenc la seva posició. De fet, li venia de família. Però, acabada la guerra, va fer la pau. Reconeixements personals se n'han de fer els que calguin però, en general, als revoltats, ni un.
+ GNU FDL
Com deia ahir, malgrat que hi hagi coses discutibles en la visita del Papa, el Papa és notícia i atreu masses, com es veu aquests dies a Madrid. No se li pot demanar un canvi de discurs que es desviï de la doctrina, tot i que s'espera que el vagi modulant amb el temps. Un altre tema és la cúpula de l'Església espanyola.
No volia parlar de futbol però, les imatges de Mourinho ahir posant el dit a l'ull a Tito Vilanova m'han fet repensar. A Madrid han optat per la via destroyer a l'hora d'enfrontar-se al Barça. Joc brut, crítiques a l'arbitratge -sense recordar quan aquest els ha estat favorable-, males arts, cinisme en les rodes de premsa. Espero que Mourinho rebi una lliçó per la seva actuació d'ahir.
I acabo. El govern català vol, al Memorial Democràtic, reconèixer i recordar els dos bàndols de la Guerra Civil. Pensava que no governava el PSOE a Catalunya però, fan com Zapatero, que volen contentar tothom. En un memorial democràtic és un insult reconèixer -que no recordar- el bàndol revoltat, els que van guanyar i després gaudir de quasi 40 anys de dictadura, que van voler ajudar Hitler a guanyar la IIa Guerra Mundial, que van depurar els funcionaris republicans -i no republicans-,... Mon iaio per raons religioses era carlista. Podria pensar que es va equivocar però, sabent que quan Amposta estava en mans anarquistes el van intentar matar, entenc la seva posició. De fet, li venia de família. Però, acabada la guerra, va fer la pau. Reconeixements personals se n'han de fer els que calguin però, en general, als revoltats, ni un.
+ GNU FDL
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada