diumenge, 11 de novembre del 2012

#dedocracia #desnonaments i infants #transvasament i #alternativainsensata #eleccions2012

Dedocracia. Un diumenge més Salvados ens aporta un punt de vista crític amb la realitat que ens envolta, amb les misèries de la política. Avui va de càrrecs a dit a l'administració pública. A la diputació d'Alacant Jordi Évole va a veure la presidenta però, no hi és. Sí que troba algunes persones treballant, entre les quals la secretària, càrrec de confiança. Li ha preguntat si ha passat proves per ser secretària de la presidenta i ha afirmat que sí però, quan li ha preguntat quines no ha sabut què contestar. Cagada.

El nomenament de càrrecs de confiança el trobem a totes els administracions. Persones de fora de la funció pública que, per confiança o altres criteris, són nomenats a dit i ocupen càrrecs de responsabilitat a l'Administració, o persones de la funció pública que temporalment, a dit, passen a ocupar llocs de categories superiors a les de la plaça que s'han guanyat. L'Administració tractada com una empresa privada però, amb els diners de tothom. Un menyspreu als treballadors públics que s'han guanyat la plaça i que poden fer perfectament la feina que s'encomana, molts cops als càrrecs de confiança. El vicepresident de la diputació d'Alacant justificant la feina dels assessors posats a dit del consorci d'incendis, dient que fan encàrrecs, que miren si s'ha de pintar allò o allò altre,... I truquen a un bomber que no ha vist mai els assessors aquests, fet que fa que el vicepresident carregui contra els càrrecs sindicals. Patètic.

Ei, i això ho fa el PP, ho fa el PSOE, ho fa CiU, i ho fa tothom. Càrrecs de confiança per no utilitzar els funcionaris existents.

Els desnonaments afecten les famílies, fan que algunes persones no puguin resistir-ho i decideixin suïcidar-se. Però, també afecten els infants. I, això és inadmissible, sent ja inadmissible que es permeti arribar a situacions límit que diguin una persona al suïcidi. Quina consciència té qui ha permès i permet això?

El director de l'ACA aposta per interconnectar la conca de l'Ebre amb les conques internes de Catalunya, des del Segre. El president de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre s'hi oposa. Ara bé, un cop més l'ACA posa sobre la taula un altre transvasament. El Govern no dirà res, evidentment, perquè hi ha eleccions però, és preocupant.

I en campanya es diuen tonteries i aberracions. Marcelino Iglesias ha comparat l'independentisme amb els nacionalismes alemany i francès que van dur Europa a les guerres mundials al segle XX. En diuen l'alternativa sensata però, no és sensat dir que qui volem la independència som com els filonazis i quedar-se tan ample. No sé si Pere Navarro hi té res a dir.