divendres, 5 de juny de 2015

Vacunes, antibiòtics, llet i altres paranoies

Aquesta setmana ha estat notícia que un xiquet de 6 anys ha hagut de ser ingressat per haver-se contagiat de diftèria. Els seus pares van fer cas, segons diuen, de grups contraris a les vacunes i per això el xiquet no estava immunitzat contra aquesta infecció. A causa d'això es comença a parlar de la necessitat de fer obligatòria la vacunació o de perseguir aquells que difonen missatges contraris a la mateixa.

S'ha de fer, s'ha de perseguir els antivacunes? No ho tinc clar. Sí que cal fer pedagogia entre la població i intentar neutralitzar els que difonen aquest tipus de missatges. Perquè si no ja podem començar a perseguir els contraris als antibiòtics, als que diuen que la llet no és bona per als humans, a qui es nega a fer una transfusió al seu fill basant-se en la seva creença religiosa, etc. El món està ple de gent que opina que les vacunes, els antibiòtics, la llet, etc., no són bons i promouen el seu rebuig, sovint basant-se en arguments amb poc fonament o amb uns fonaments de dubtosa justificació. Hi ha qui els escolta i qui no però, arribar al punt de perseguir-ho no sé si cal. I confesso que d'entrada diria que sí, de totes totes. Però, seria una resposta precipitada, sense gaire reflexió.

Sí que s'ha de vetllar per la salut dels altres i analitzar si el fet de no vacunar-se una persona suposa un risc per a les persones que l'envolten, i aleshores decidir si en aquests casos cal actuar. Perquè, com es diu, la llibertat d'un acaba on comença la dels altres.