dimarts, 30 de juny del 2015

Per Grècia

Grècia ofegada per la Troika. Grècia ofegada per una Unió Europea que d'unió té ben poc. En països com Espanya on es predica la solidaritat per justificar que uns ajudin els altres, malgrat aquesta solidaritat sigui desproporcionada, es reclama que Grècia torni els diners, peti qui peti. Es demana que Grècia continuï retallant, castigant la seva població. Més atur, menys pensions, menys salut, menys protecció a la infància, a les persones necessitades,... I això, com si no se'ls hagués obligat ja prou a fer-ho. Un dels governs que hi va col·laborar, per cert, va ser el govern que va posar Grècia en aquesta situació.

Els governs europeus tenen una solidaritat zero amb Grècia. El Banc Central Europeu també. L'FMI, organisme que va fallar prevenint la crisi, presidit per una persona, qui com els seus antecessors, té problemes amb la justícia, amb un aire de superioritat que molesta, amb un discurs que menysprea les persones que cal protegir, com la gent gran, dóna lliçons a Grècia de quin camí ha de seguir.

I els grecs? Que es fotin. Espanya, un país que pregona els seus brots verds sense complexos, xulejant a la resta de països de la Unió, se'n pot resentir de com acabi el problema grec. Espanya, un país que ha exprimit el fons de les pensions per endeutar-se més, se'n pot resentir. I aleshores, què farem? Voldrem solidaritat o voldrem patir com els grecs?

I els mitjans de la dreta, entre ells els que presumeixen del seu catolicisme, seran compassius amb els grecs o prefereixen veure'ls patir? Practicaran la solidaritat cristiana o prefereixen veure'ls patir?