dimarts, 3 de setembre del 2013

#ViaCatalana #11s2013 i els problemes del PSC i UDC

Pere Navarro, a Catalunya Ràdio, parlant dels mals de la Via Catalana. Que si Artur Mas tampoc no vol que es faci la consulta, que si la cadena humana suposarà una gran quantitat de diners que surt de les butxaques de tothom, etc. Se suma a l'argumentari que s'han après ja molts polítics socialistes, dient que ells anirien a la Via Catalana si fos pel dret a decidir -aleshores trobarien alguna altra excusa-. Els mals arguments de Pere Navarro.

El PSC, igual que UDC, no anirà a la Via Catalana com partit. Fins i tot diuen que els polítics d'UDC que hi vagin ho faran pel dret a decidir i no per la independència. Com ho faran això? Que no saben encara per què és la Via Catalana? I no recorden els d'UDC amb quins arguments van anar a les urnes? Cadascú que faci lo que vulgui però, qui vagi a la Via Catalana va a demanar la independència, si no és que hi ha una cadena paral·lela que no coneixem.

Esperpèntic. David Bravo explica com la Comissió Sinde, la comissió que pot ordenar tancar webs perquè estableix que infringeixen la propietat intel·lectual, l'ha cagat. Un organisme administratiu decideix sobre un tema judicial i s'ha donat el cas en què la comissió decidia que un lloc web s'havia de tancar, al mateix temps que el jutge deia el contrari. L'evidència que la cosa no pot funcionar mai bé.

El cas Método 3 torna a l'actualitat des de fa uns dies. Ara relacionen Zaragoza (PSC) i Alícia Sánchez-Camacho, de forma que la segona tindria coneixement de la gravació de la conversa, segons va declarar el director de l'agència de detectius davant del jutge. És evident que mentre no hi hagi cap conclusió judicial la declaració d'una persona no significa necessàriament que sigui la veritat, o que sigui demostrable. Per tant, soroll mediàtic i prou. Si acabés sent veritat caldrien explicacions i Sánchez-Camacho hauria de plegar, evidentment.