diumenge, 10 de gener de 2016

Tenim President

Ja tenim president, i ara, cap al Govern. Cap al Govern i a veure canvis de cadires arreu del país, és d'esperar. Perquè queda el dubte de qui dirigirà salut i educació, per exemple, i quins canvis comportarà tant en l'àmbit de país com el territorial.

He vist al debat d'investidura que Ciutadans, Catalunya Sí Que Es Pot, PSC i PP s'han quedat amb les ganes d'unes noves eleccions, per veure si així podien pessigar uns quants vots més. No era tant unes noves eleccions per culpa del teatre dels darrers 3 mesos, si no unes noves eleccions amb un interès claríssim, treure'n millor partit -si és que això arribés a passar-. 

Arrimadas, de Ciutadans, ha acusat Mas amb les seves pròpies paraules, dient que s'ha volgut arreglar amb l'acord d'investidura allò que no es va aconseguir amb les urnes. Ciutadans volia unes noves eleccions per arreglar allò que no van aconseguir a les darreres. Molt demòcrata. També ha volgut acusar el nou President per unes piulades a Twitter, les quals Carles Puigdemont ha explicat després, cosa que ha deixat en evidència Arrimadas. Però, la supèrbia no ha permès que fes marxa enrere, si no que hi ha tornat. Aquests eren regeneradors de la política catalana i espanyola...

Iceta ha parlat de bon govern com una de les necessitats de Catalunya. Ei, quina credibilitat la del PSC no? La ciutadania els ha anat negant el vot cada cop més però, insisteixen a tenir la clau del bon govern. 

Rabell reclamant un pacte d'esquerres, en un discurs aparentment molt encès. Encara no ha explicat de forma convincent per què va cotar Sí-Sí el 9N.

Albiol amb to amenaçador dient que no s'arribaria a culminar el procés, i demanant als socialistes unir-se al PP a Madrid per aturar-ho. El PP, igual que el PSC, al final tot ho fa pensant en els interessos de Madrid.

Reincideixo en un comentari que he fet altres cops. Ciutadans i PP insisteixen a passar-se al castellà o a intervenir només en castellà. I continuo pensant que ho fan per provocar o per quedar bé amb la gent de Madrid. A Catalunya el castellà es parla amb normalitat i és amb normalitat com s'hauria d'utilitzar però, hi ha partits que han fet de la llengua un dels seus cavalls de batalla electorals, i per això aquestes intervencions que freguen el ridícul -evidentment per als seus palmeros no-.

Per cert, Rajoy ja ha sortit a amenaçar el nou President, a reclamar la col·laboració de la resta de partits del Congrés, i com és tradició, no ha acceptat preguntes. Només faltava haver-ho fet a través d'una pantalla.