Normalment assagem, des de que ho recordo, en dimarts i divendres. Dimarts a les 22h, divendres a les 22.15h. L'hora d'acabar ha variat molt però. Als anys 80 dimarts no s'acabava abans de les 00h i divendres normalment fèiem sempre les 00.30h. Ara, si no som prop d'un concert, els assajos de dimarts acaben a les 11.30h i els de divendres a les 22.00h. Com ja vaig comentar, fins i tot el dia que començaven les Festes Majors, lo dia del bou embolat, hi havia assaig i després d'acabar qui volia bou havia de marxar corrent per veure'l. La freqüència dels assajos, ara i sempre, quan arriba la data del concert, és major, arribant a assajar tots o gairebé tots els dies de la setmana.A meitat temporada destinem unes setmanes a fer assajos parcials, per cordes, per treballar més en detall la feina de cada corda. Només assagem junts en divendres. Tornant als 80, aleshores teníem assajos parcials en cap de setmana, a més dels de dimarts i divendres. Més d'un dissabte havíem d'acudir a l'assaig de canya. I eren assajos durs. Si les coses no sortien Octavi ens feia tocar de dos en dos o d'un en un i si ens equivocàvem ja sabíem que tocava callar. Les coses han canviat, per a bé o per a mal, i ara s'ha suavitzat la cosa. No imagino una situació semblant en l'actualitat.
Abans, com ara, per a molts es fa difícil mantenir la concentració durant tot l'assaig. Aquí potser és quan les coses han canviat més. Dels temps de xerrar pels descosits hem passat als temps dels mòbils. Si en altres temps l'assaig podia esdevenir un guirigall de gent parlant per totes les cordes, ara hi ha gent parlant però, també gent jugant o envint missatges amb el mòbil, disposat aquest estratègicament sobre el faristol per no ser detectat. Recordo un dia que va marxar la llum i que la sala de cinema, on assajàvem, va mantenir certa il·luminació gràcies als mòbils que estaven oberts. Va ser divertit. Alguns arribaven a l'assaig veritablement esgotats de la jornada i s'adormien davant del faristol. El riure de la gent era fàcil de provocar si te n'adonaves o se n'adonava Octavi.
En acabar l'assaig era costum baixar al bar i passar-hi una estona abans de marxar a casa o cap a un altre lloc. Recordo Manolo Colomé, músic i també qui durant una bona temporada va regentar-lo, qui sempre tenia un somriure darrere la barra. Malauradament però, ara quan acabem els assajos el bar ja fa estona que ha tancat i la gent si vol petar la xerrada una mica ha de cercar un altre lloc.
+ GNU FDL
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada